Aena ha anunciat un pla inversor de 12.888 milions d’euros per al període 2027-2031, destinat a modernitzar i ampliar la seva xarxa d’aeroports. Aquest pla, que s’estendrà fins al 2035, pretén preparar les infraestructures per al creixement turístic previst per a les pròximes dues dècades, segons les projeccions de l’ACI. Les inversions es concentraran en els principals centres de distribució de passatgers, com Madrid i Barcelona, amb 4.000 i 3.000 milions d’euros respectivament, per augmentar la seva capacitat en uns 20 milions de passatgers cadascun. També es destinaran importants recursos a aeroports turístics com els de Tenerife, Lanzarote, Màlaga, Alacant-Elx, Eivissa i Menorca. A Catalunya, a més de l’ampliació del Prat, el pla inclou inversions als aeroports de Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell, centrant-se en la modernització de terminals, millores en aparcaments i la promoció de la sostenibilitat amb projectes com el pla fotovoltaic de Reus. L’ampliació del Prat, impulsada pel president espanyol Pedro Sánchez i el president de la Generalitat Salvador Illa, preveu la reconfiguració de les terminals T1 i T2, millores a les pistes i la construcció d’un satèl·lit. Aquesta ampliació, però, genera controvèrsia entre els que la defensen com a motor econòmic i els que alerten del seu impacte ambiental i sobre la turistificació. Aena reconeix que aquest pla inversor comportarà un augment de les tarifes aeroportuàries, que han estat congelades durant una dècada, i que seran assumides pels passatgers durant els propers 20 o 25 anys.

Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona pel PP, ha aprovat una moció de suport a alguns punts del Pacte Nacional per la Llengua, generant controvèrsia i crítiques tant dins com fora del partit. La moció, aprovada amb la majoria absoluta del PP a l’Ajuntament, defensa el català com a patrimoni cultural i element de cohesió social, i proposa mesures per fomentar-ne l’ús en l’administració, l’activitat econòmica i social, i entre els nouvinguts. Tot i això, després de la polèmica generada, Albiol va aclarir que Badalona no s’adhereix formalment al Pacte, sinó que només en recolza “alguns punts”. Aquesta decisió ha estat criticada per l’oposició a Badalona (PSC, ERC, Comuns i Guanyem), que va abandonar el ple acusant Albiol d’autoritari, i per entitats com l’Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB), que ho considera una “vergonya”. La direcció del PP català també s’ha desmarcat de la iniciativa, reiterant el seu rebuig al Pacte i emfatitzant la seva defensa de la “pluralitat lingüística” en altres municipis governats pel partit. Albiol, però, ha defensat la moció com una iniciativa per “materialitzar una riquesa cultural”, tot i admetre que la redacció inicial podia haver estat millor.

Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, i l’expresident José María Aznar van criticar durament la gestió de Pedro Sánchez del conflicte a Gaza durant el Campus FAES 2025. Feijóo va acusar Sánchez d’utilitzar el conflicte com a “combustible” per distreure l’atenció de la corrupció i mantenir la conflictivitat, afirmant que el govern “desesperat” busca la tensió per aturar el canvi que, segons ell, vol Espanya. Va criticar la suposada manca de consens i la condemna al poble israelià, que va defensar com “l’única democràcia del Pròxim Orient”. Aznar va qualificar el govern de Sánchez d’“ineptocràcia corrupta” i el va acusar de “manipular els sentiments” dels ciutadans sobre el conflicte per evadir la responsabilitat pels escàndols de corrupció. Va advertir del perill de Sánchez en la fase “terminal” del “sanchisme”, comparant la seva actitud amb la tolerància al “blanquejament retrospectiu de la violència” d’ETA. Malgrat les diferències prèvies en les seves postures sobre el conflicte, Feijóo va evitar la confrontació directa amb Aznar, centrant-se en la crítica a Sánchez i denunciant la felicitació de Hamàs al president espanyol. Va usar el terme “massacre” per referir-se a la situació a Gaza, però va emfatitzar la necessitat d’alliberar els ostatges israelians.

Tarragona va celebrar la Diada del Primer Diumenge de Festes de Santa Tecla el 14 de setembre. A la plaça de la Font, la Jove de Tarragona va carregar el quatre de nou amb folre i l’agulla per segona vegada aquesta temporada, a més de descarregar el tres de nou amb folre i el quatre de nou amb folre. La Colla Vella dels Xiquets de Valls, liderada per Manel Urbano, va descarregar el quatre de nou sense folre per segona vegada enguany, a més de carregar el quatre de nou amb folre i el pilar. Els Castellers de Vilafranca, dirigits per Àngel Grau, van descarregar el cinc de nou amb folre i el quatre de nou amb folre, però el tres de deu amb folre i manilles va fer llenya. Els Xiquets de Tarragona, amb Roger Peiró, van descarregar el quatre de vuit i el set de vuit. A més, la ciutat es prepara per a la Baixada de l’Àliga, la nit del 21 al 22 de setembre. L’acte, que començarà a la mitjanit a la Catedral, recorrerà els carrers de la Part Alta fins a la plaça de la Font, amb la participació de l’Àliga, la Mulassa, el Lleó i els Gegants Vells. La Guàrdia Urbana desplegarà un ampli dispositiu de seguretat, amb controls d’accessos i restricció de la venda d’alcohol.

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha acusat Israel de cometre genocidi a Gaza, assenyalant les accions de les autoritats israelianes i les forces de seguretat. L’ONU ha atribuït responsabilitat al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, al ministre de Defensa, Yoav Gallant, i al president Isaac Herzog per incitar al genocidi i no prendre mesures per prevenir-lo. L’organisme internacional ha emmarcat els esdeveniments del 7 d’octubre dins d’un context més ampli d’“ocupació il·legal i repressió” contra la població palestina. Aquesta acusació ha generat tensions internacionals, especialment amb Alemanya. El canceller alemany, Friedrich Merz, tot i reconèixer el patiment de la població gazatí i la desproporció de la resposta israeliana, ha rebutjat el terme “genocidi” i ha reiterat el suport d’Alemanya a Israel. Paral·lelament, Pedro Sánchez ha pressionat Merz per l’oficialitat del català a la UE, un tema que ha trobat resistència per part d’Alemanya, que argumenta la complexitat logística de la traducció. Sánchez ha destacat la importància d’Alemanya en aquest procés, ja que el seu suport podria influenciar altres països. Merz, per la seva banda, ha suggerit que la intel·ligència artificial podria solucionar els problemes de traducció en el futur.

L’economia catalana va experimentar un creixement interanual del 2,7% durant el segon trimestre del 2024, una dècima menys del previst inicialment per l’Idescat. Aquesta revisió a la baixa s’atribueix principalment a la desacceleració del sector industrial, afectada pels aranzels de Donald Trump i la recent imposició d’aranzels per part de la Xina a la indústria porcina espanyola. Malgrat aquestes dificultats, el consum intern i la inversió empresarial es mantenen sòlids, amb un creixement del 5,9% interanual en la formació bruta de capital. El sector terciari va créixer un 3,1%, la construcció un 2,3% i l’agrari un 4,4%, aquest últim afectat per la sequera. D’altra banda, les pimes, que representen el 66,2% de l’ocupació, van generar el 60,4% del VAB durant el 2023, segons l’Anuari de Pimec. Oriol Amat, president de l’Observatori de Pimec, va destacar la concentració creixent del VAB en les grans empreses. Finalment, Antoni Cañete, president de Pimec, va advertir que la patronal acudirà als tribunals si no s’aprova la seva entrada al Consell Econòmic i Social (CES) abans de finals d’any.

Cinc homes, coneguts com “La Manada de Castelldefels”, han estat condemnats per la violació grupal de tres dones en un pis de Castelldefels durant la primavera del 2021, en el context de les restriccions per la covid. Inicialment, s’enfrontaven a un total de 196 anys de presó, però després d’un acord entre la fiscalia, les defenses i les acusacions particulars, les penes es van rebaixar significativament. Els acusats van reconèixer els fets i van mostrar penediment, la qual cosa, juntament amb el pagament d’una indemnització a les víctimes, va contribuir a la rebaixa de les condemnes. Les penes finals oscil·len entre els 3 anys i 11 mesos i els 8 anys i 5 mesos de presó, sumant un total de 32 anys i mig. A més, hauran de pagar una indemnització de gairebé 100.000 euros a les víctimes. El grup de WhatsApp “K Team”, amb la foto de la Manada de Pamplona, va ser una prova clau en el cas, ja que contenia missatges i vídeos on els acusats presumien de les agressions. La fiscalia va destacar que, tot i que les víctimes van anar al pis voluntàriament, els acusats van crear un “clima de submissió” que va anul·lar la seva capacitat de reacció. La defensa va sol·licitar la suspensió de la condemna, però la fiscalia s’hi va oposar. El tribunal decidirà en els pròxims dies si els condemnats surten en llibertat.

Pere Aragonès ha anunciat la seva sortida de la política institucional per incorporar-se a l’empresa hotelera familiar. Aragonès ha renunciat al sou d’expresident, que li corresponia durant tres anys més, i combinarà la seva nova responsabilitat empresarial amb la docència a la Universitat de Vic. L’expresident ha justificat la seva decisió argumentant que vol evitar les “portes giratòries” i que afronta un relleu generacional a l’empresa familiar. Aragonès ha fet balanç del seu pas per la presidència, defensant la seva gestió malgrat les dificultats i reiterant la necessitat d’una amnistia per a tothom implicat en el procés independentista. També ha valorat l’acció del govern d’Illa, destacant la centralitat del finançament com un èxit d’ERC, i ha insistit en la importància d’aprovar pressupostos. La decisió d’Aragonès obre el debat sobre la reubicació laboral dels alts càrrecs després de la seva etapa política, en un context on els mandats són cada cop més curts i les “portes giratòries” cap a lobbies i consells d’administració són freqüents, com exemplifica el cas de Glovo amb fitxatges com Natàlia Mas, Raül Blanco, José Manuel García-Margallo i Marta Pascal. A diferència d’altres expresidents com José Montilla, Aragonès ha optat per no ocupar càrrecs institucionals ni entrar en consells d’administració. La seva manca d’experiència en el sector privat, un tret compartit amb altres figures polítiques com Mas, Pedro Sánchez o Josep Rull, planteja interrogants sobre la permeabilitat entre la política i el món privat.

Els baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) revelen una disminució del suport a la independència entre els joves de 18 a 24 anys, passant del 47% al 27% en l’última dècada. Aquest descens s’ha produït en paral·lel a un augment del suport a l’autonomisme, que ara es troba en empat tècnic amb l’independentisme al voltant del 32% de suport. Malgrat la caiguda de gairebé 20 punts en el suport a la independència entre els joves, el “sí” a la independència s’ha estabilitzat al voltant del 40% en el conjunt de la població durant el primer any de Salvador Illa com a president de la Generalitat. A més, el suport a la independència ha experimentat una lleugera remuntada després d’haver tocat fons al novembre de 2024. En l’àmbit educatiu, la Fundació Bofill ha proposat un pla per millorar la comprensió lectora, ja que Catalunya presenta un percentatge preocupant d’alumnes amb baixos resultats en aquesta àrea. La fundació atribueix els baixos resultats a currículums desalineats amb els estàndards internacionals, falta de temps i acompanyament als docents, i poca detecció de les dificultats d’aprenentatge. El pla proposat inclou mesures com l’avaluació primerenca dels alumnes, la formació docent basada en l’evidència científica, el reforç dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) i la creació de biblioteques escolars. La Fundació Bofill estima que la implementació d’aquest pla costaria 27 milions d’euros anuals.

El consell d’administració del Banc Sabadell ha rebutjat unànimement l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA, considerant que infravalora significativament l’entitat i recomanant als accionistes que no l’acceptin. L’informe del consell argumenta que l’oferta no reflecteix el valor real del Sabadell, estimant que el preu és entre un 24% i un 37% inferior al seu valor real, sense comptar la prima de control. El conseller David Martínez, tot i coincidir que el preu és insuficient, considera l’estratègia del BBVA encertada i demana que es reconsideri l’oferta amb un preu competitiu. L’Associació d’Accionistes Minoritaris també ha recomanat cautela i esperar l’opinió del consell. Experts i analistes coincideixen en què la durada excessiva de l’operació, iniciada al maig del 2024 i marcada per la politització, ha estat perjudicial. Ara, la decisió final recau en els accionistes, amb el preu com a element central. El BBVA, amb Carlos Torres al capdavant, manté la seva oferta inicial, mentre que el Sabadell, liderat per Josep Oliu i César González-Bueno, confia en la seva estratègia en solitari. El BBVA ha plantejat la possibilitat de conformar-se amb un 30% de les accions, fet que li permetria influència però no control total, retardant la seva estratègia i dificultant la suma dels beneficis. Analistes apunten que l’adquisició del Sabadell, amb beneficis provinents de mercats desenvolupats, milloraria la cotització del BBVA.