Els Mossos d’Esquadra investiguen dues morts violentes recents a Barcelona. En un dels casos, han detingut un home com a presumpte autor de l’homicidi d’un altre home el passat 30 de setembre al barri del Bon Pastor. La víctima va ser trobada sense vida i amb signes de violència al replà d’un edifici, i la detenció del principal sospitós es va produir després d’una investigació de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC). Paral·lelament, la policia investiga un altre cas al districte de Sant Martí, on un home de 49 anys hauria assassinat el seu pare. Després dels fets, el presumpte agressor va intentar suïcidar-se al metro i actualment es troba ingressat en un hospital amb pronòstic greu. Aquest segon succés s’investiga com un cas de violència domèstica.

Un metge forense ha realitzat una revisió mèdica a l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, de 95 anys, per determinar si el seu estat de salut li permet viatjar a Madrid per al judici contra ell i la seva família. La decisió final correspondrà a l’Audiència Nacional, que avaluarà l’informe per decidir si l’eximeix de l’assistència presencial i li permet declarar per videoconferència des de Barcelona. La defensa de Pujol va sol·licitar l’examen al·legant un “deteriorament cognitiu greu”, amb marcadors de la malaltia d’Alzheimer que li causen confusió i pèrdua de memòria, a més de greus problemes físics com una mobilitat reduïda i un grau de discapacitat reconegut del 75%. Els seus advocats aclareixen que no es pretén evitar el judici, que comença el 24 de novembre, sinó el desgast físic i mental que suposaria el desplaçament.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem ha quedat vist per a sentència. Se l’acusa d’un delicte de revelació de secrets per la suposada filtració d’un correu electrònic on Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, buscava un pacte per admetre un frau fiscal. Durant les vistes no han aflorat proves concloents i les acusacions es basen en “indicis racionals”, mentre que la defensa sosté que no hi ha proves de la filtració i que la informació ja era pública. Els periodistes citats com a testimonis han exculpat García Ortiz, acollint-se al secret professional. La sentència, que s’espera abans de finals d’any, tindrà un fort impacte polític i podria suposar la seva inhabilitació, afectant el govern de Pedro Sánchez i evidenciant la tensió judicial a Madrid.

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha decretat el confinament obligatori de totes les aus de corral criades a l’aire lliure a Espanya per l’elevat risc d’expansió de la grip aviària. La mesura, publicada al BOE, amplia una restricció que ja s’aplicava a zones d’especial risc i afecta ara totes les explotacions, incloses les ecològiques i les d’autoconsum. L’objectiu és evitar el contacte amb aus migratòries portadores del virus, ja que, segons la investigadora de l’IRTA, Natàlia Majó, la transmissió pot causar una mortalitat molt elevada. A més del tancament, es prohibeix la presència d’aviram en fires i s’estableixen controls sobre les fonts d’aigua. Com a alternativa, es permet la instal·lació de malles protectores, tot i que el seu cost genera recels. A Catalunya, el conseller Òscar Ordeig ha fet una crida a la calma i a reforçar les mesures de bioseguretat.

El grup d’Osona Oques Grasses ha anunciat el seu comiat dels escenaris amb dos concerts històrics a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. La primera data anunciada, el 10 d’octubre de 2026, va generar una expectació sense precedents, i les 55.000 entrades es van exhaurir en només 21 minuts, amb una cua virtual que va superar les 100.000 persones. Davant d’aquesta demanda massiva, la banda va confirmar una segona actuació per al dia anterior, el 9 d’octubre de 2026, per tal d’acomiadar-se “com toca” de tots els seus seguidors. Amb aquesta fita, Oques Grasses es converteix en el primer grup que omple l’estadi de Montjuïc cantant en català, un esdeveniment que posa el punt final a una reeixida trajectòria de 15 anys en el panorama musical català.

En la seva nova novel·la gràfica, “Escobar. Una educación criminal”, Sebastián Marroquín, nascut Juan Pablo Escobar, ofereix un relat personal sobre la seva atípica infància. L’obra se centra en la seva experiència creixent envoltat de sicaris que li feien de cangur, enmig d’una violència constant, i posa el focus en ell mateix com a protagonista, no en el seu pare. L’objectiu de Marroquín és conscienciar i desmitificar la figura del líder del càrtel de Medellín, criticant obertament la glorificació que, segons ell, en fan plataformes com Netflix. L’autor exposa les profundes paradoxes de la seva criança, com rebre lliçons de valors i advertències contra la cocaïna del mateix home que ordenava assassinats. A més, reflexiona sobre la situació actual a Colòmbia, argumentant que la guerra contra el narcotràfic ha fracassat i que s’hauria d’abordar com un problema de salut pública.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha quedat vist per a sentència per un presumpte delicte de revelació de secrets relacionat amb el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. García Ortiz ha negat ser el responsable de filtrar un correu on la defensa de González Amador admetia els delictes, i ha justificat la publicació d’una nota de premsa com una necessitat per desmentir informacions falses. Durant el procés, diversos periodistes han testificat que la informació ja circulava prèviament i han apuntat a la Fiscalia de la Comunitat de Madrid com a possible origen de la filtració. Aquest cas inèdit, que exposa la guerra oberta entre el PSOE i el PP, ha revelat també profundes tensions internes dins de la carrera fiscal i la judicialització de la política.

La Fiscalia de Milà ha obert una investigació sobre els anomenats “safaris de la mort”, en què ciutadans estrangers adinerats haurien pagat grans sumes de diners per assassinar civils durant el setge de Sarajevo (1992-1995). La causa, impulsada per una denúncia de l’escriptor Ezio Gavazzeni arran del documental “Sarajevo Safari”, busca acusar els responsables d’homicidi múltiple amb agreujants per evitar-ne la prescripció. Aquesta pràctica, però, no era desconeguda: l’exregidor Almir Kasumagic afirma que era una realitat coneguda a la ciutat, i l’exalcaldessa Benjamina Karic ja va presentar una denúncia sobre els fets el 2022. A més, ha transcendit que els serveis secrets italians (Sismi) van tenir coneixement d’aquests viatges organitzats des de Trieste el 1994, i van assegurar haver-los aturat en aquell moment.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, afronta un judici històric al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, un fet sense precedents per a un fiscal general en actiu. L’acusació se centra en la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, on aquest reconeixia un frau fiscal. Durant la seva declaració, García Ortiz ha negat rotundament els fets, assegurant que no va filtrar el correu i ha justificat l’enviament d’una nota de premsa com una “resposta institucional” per desmentir una notícia falsa que, segons ell, va ser difosa pel cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez. Tot i que diversos periodistes han exculpat el fiscal general com a font, informes de la UCO apunten a una “participació preeminent” seva en els fets. García Ortiz s’enfronta a una possible pena de sis anys de presó i dotze d’inhabilitació.

L’aerolínia Ryanair ha implementat una nova política que elimina les targetes d’embarcament en paper, obligant els passatgers a utilitzar exclusivament el format digital a través de la seva aplicació mòbil. Aquesta mesura exigeix fer la facturació en línia, ja que realitzar-la a l’aeroport comporta un cost de 30 euros o més. La companyia justifica el canvi per motius de sostenibilitat, argumentant un estalvi de 300 tones de paper anuals, i per l’eficiència del procés, destacant que més del 80% dels seus clients ja feien servir la targeta mòbil. No obstant això, l’organització de consumidors FACUA, a través del seu portaveu Jordi Castilla, ha qualificat la pràctica de potencialment abusiva i està estudiant presentar denúncies, recomanant als afectats que presentin fulls de reclamació. Ryanair preveu excepcions per a passatgers sense mòbil o bateria, sempre que hagin completat la facturació prèviament.