RTVE ha acordat retirar Espanya del festival d’Eurovisió 2026 si Israel hi participa. La decisió, aprovada pel Consell d’Administració de l’ens amb majoria absoluta, respon a l’ofensiva israeliana a Gaza, que RTVE considera incompatible amb els seus valors. El president de RTVE, José Pablo López, va proposar la mesura, que s’emmarca en una campanya de pressió a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) perquè expulsi Israel del certamen. Espanya se suma així als Països Baixos, Eslovènia, Islàndia i Irlanda, que ja havien anunciat la seva retirada en les mateixes condicions. Aquesta decisió converteix Espanya en el primer país dels “Cinc Grans” que pren aquesta postura. La UER ha recordat que cada membre decideix lliurement la seva participació, amb termini fins a mitjans de desembre. La participació d’Israel a Eurovisió ja va generar polèmica a l’edició de 2025, on gairebé va guanyar, i va provocar sospites de frau en el televot. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia demanat prèviament l’expulsió d’Israel de les competicions esportives internacionals, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va donar suport a la retirada d’Espanya d’Eurovisió si Israel hi participava. La decisió de RTVE s’emmarca en un context de condemna internacional a l’ofensiva israeliana a Gaza, que una comissió de l’ONU ha qualificat de genocidi.

Dos accidents mortals han tingut lloc a les carreteres catalanes en els darrers dies, augmentant la xifra de víctimes mortals enguany. Un vianant va morir atropellat a l’AP-7 a Fogars de la Selva, provocant ferides lleus a dos ocupants d’un vehicle implicat i el tall de l’autopista durant tres hores. L’incident va ocórrer a la matinada, i les circumstàncies que van portar al vianant a caminar per l’autopista s’estan investigant. Diversos equips d’emergència, incloent els Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat i el SEM, van respondre a l’accident. Aquest succés eleva la xifra de morts en accidents de trànsit a Catalunya a 103 des de principis d’any. En un altre incident, una persona de 23 anys va morir atropellada per un camió a l’N-II a Tordera. La víctima tenia el seu vehicle aturat al voral en el moment de l’accident. Aquest segon accident va obligar també al tall de la via i va mobilitzar els serveis d’emergència. Amb aquesta última víctima, el nombre de morts a les carreteres catalanes ascendeix a 104, amb 9 d’aquestes víctimes sent vianants atropellats.

Entre abril i agost, la Guàrdia Civil, en col·laboració amb Mossos d’Esquadra, policies locals i Policia Nacional, ha dut a terme 51 operacions contra la venda ambulant il·legal a Catalunya. Aquestes actuacions, que han involucrat més de 660 agents, s’han centrat tant en els venedors ambulants (manters) com en els basars i les xarxes de subministrament que els proveeixen. S’han confiscat 139.200 productes falsificats, principalment roba esportiva, calçat i bosses, valorats en 26 milions d’euros. Dues persones han estat detingudes i 101 investigades per delictes contra la propietat industrial. Carlos Prieto, delegat del Govern a Catalunya, ha advertit que “Catalunya no serà un hub de falsificacions” i ha destacat l’explotació laboral que pateixen els manters per part de les organitzacions criminals. El general Pedro Antonio Pizarro, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, ha subratllat la naturalesa de “delinqüència organitzada” d’aquesta activitat, i ha assenyalat que molts venedors retornen als seus països d’origen amb els beneficis obtinguts durant l’estiu. Tres operacions importants, realitzades a Lleida (operació Kermel), Tarragona (operació Pilucas) i Girona (operació Mocop), han contribuït significativament a l’augment del nombre de productes decomissats aquest any en comparació amb l’estiu de 2024.

Cinc homes s’enfronten a un judici a l’Audiència de Barcelona, acusats d’agredir sexualment tres dones entre març i maig del 2021 a Castelldefels. La Fiscalia demana penes de presó d’entre 28 i 53 anys, sumant un total de 196 anys, per tres delictes d’agressió sexual amb penetració (dos continuats), dos delictes de descobriment i revelació de secrets i pertinença a grup criminal. Els acusats contactaven amb les víctimes, que presentaven baixa autoestima, a través de xarxes socials i les convidaven a festes al domicili d’un d’ells. Aprofitant les restriccions de mobilitat per la pandèmia, creaven un clima de sotmetiment que anul·lava la capacitat de reacció de les víctimes. Els acusats formaven part d’un grup de WhatsApp anomenat “K-Team”, on seleccionaven les víctimes, es mofaven d’elles, presumien de les agressions i les gravaven en vídeo. En un dels casos, un acusat va compartir un vídeo d’una relació sexual consentida sense el permís de la víctima. El judici va començar dimarts i es preveu que s’allargui fins dijous 25 de setembre. La Fiscalia sol·licita una indemnització de 212.300 euros per a les víctimes.

La tensió diplomàtica entre Espanya i Israel ha augmentat significativament arran de la crisi a Gaza. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha reiterat el suport d’Espanya a Palestina i ha defensat la solució de dos estats “realistes i viables”. Albares ha assegurat que Espanya és el país que més ajuda presta a Palestina, i ha condemnat el que considera un “genocidi” a Gaza. El govern espanyol ha implementat mesures com l’embargament d’armes a Israel i la prohibició d’entrada a ports i aeroports espanyols a vaixells i avions que transportin recursos militars a Israel. A més, s’ha prohibit l’entrada a Espanya als líders de l’extrema dreta israeliana, Bezalel Smotrich i Itamar Ben Gvir. Aquestes accions s’emmarquen en un context de creixent tensió entre els dos països, que s’ha intensificat en els darrers dos anys. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha qualificat la situació a Gaza de “genocidi” i ha demanat l’expulsió d’Israel de competicions esportives internacionals. Israel, per la seva banda, ha acusat Sánchez de llançar “amenaces genocides” i ha vetat l’entrada de la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, i la ministra Sira Rego a Israel. Aquest enfrontament diplomàtic ha portat a Espanya a cridar a consultes la seva ambaixadora a Israel. El govern espanyol també ha anunciat el reconeixement de l’estat de Palestina i ha augmentat l’ajuda humanitària a Gaza. A més d’aquestes mesures, el govern espanyol ha aprovat una nova llei antitabac que amplia els espais lliures de fum i endureix la normativa sobre publicitat i cigarretes electròniques.

Les protestes propalestines durant la Vuelta a Espanya han generat una forta controvèrsia política. Pedro Sánchez, president del Govern, va expressar el seu “orgull” per les mobilitzacions, destacant el compromís d’Espanya amb els drets humans. Aquest posicionament va ser aplaudit per membres del Govern i de Sumar, com Ernest Urtasun, que va demanar l’exclusió d’Israel d’Eurovisió. En canvi, el PP, amb Alberto Núñez Feijóo, Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida al capdavant, va criticar durament Sánchez, atribuint-li la responsabilitat dels incidents i la imatge negativa projectada internacionalment. La suspensió de l’última etapa a Madrid va agreujar la tensió, amb el PP acusant Sánchez d’incitar les protestes i el govern espanyol defensant la gestió policial i el dret a la manifestació. Yolanda Díaz i Óscar López van subratllar la importància de denunciar el genocidi a Gaza, mentre que Mónica García va qualificar Espanya de “far mundial en defensa dels drets humans”. A Israel, el ministre d’Afers Exteriors, Gideon Sa’ar, va condemnar les protestes i va criticar Sánchez. Salvador Illa també va qualificar la situació a Gaza de genocidi, sumant-se a les veus que demanen una resposta internacional. Finalment, els organitzadors de la Vuelta van lamentar els incidents i van demanar que no es repeteixin.

Aquest dilluns al matí, un turisme ha quedat encallat a les escales d’accés a l’estació de metro Guinardó / Hospital de Sant Pau de la línia 4, a Barcelona. L’incident ha tingut lloc a la confluència dels carrers Mas Casanovas i Sant Quintí, quan el vehicle, per motius que encara es desconeixen, ha baixat el primer tram d’esglaons de l’entrada del metro. Els Bombers i la Guàrdia Urbana de Barcelona s’han desplaçat fins al lloc dels fets per retirar el vehicle. Segons Betevé, el conductor hauria entrat per error des del carrer Sant Quintí, envaint la vorera i un pas de vianants, i no ha pogut fer marxa enrere. Afortunadament, el conductor ha pogut sortir del vehicle pel seu propi peu i no hi ha hagut ferits. TMB ha informat que el cotxe s’ha retirat cap a les 9.30 h. El trànsit ha quedat tallat a la zona durant les tasques de rescat, però s’ha restablert la normalitat posteriorment. No s’han reportat danys materials.

Creix el moviment de suport a Palestina dins la indústria cinematogràfica. Més de 2.500 actors, directors i altres professionals del sector, incloent figures internacionals com Mark Ruffalo, Olivia Colman, Tilda Swinton, Javier Bardem, Emma Stone, Gael García Bernal, Yorgos Lanthimos, Isabel Coixet, Ava DuVernay, Emma Seligman i Joshua Oppenheimer, s’han compromès a boicotejar la indústria cinematogràfica israeliana. Aquesta iniciativa, impulsada per Film Workers for Palestine, insta a no col·laborar amb institucions i empreses israelianes “implicades en el genocidi i l’apartheid contra el poble palestí”. Aquest compromís es va fer visible durant la gala dels Premis Emmy 2025, on Javier Bardem va lluir una kufia i Hannah Einbinder, després de guanyar el premi a millor actriu secundària, va expressar el seu suport a Palestina. Megan Stalter també va mostrar la seva solidaritat amb un missatge a la seva bossa. Aquestes accions s’afegeixen a anteriors mostres de suport com les d’Annie Lennox i Esperanza Spalding als Grammy 2024, Guy Pearce als Oscars i Cate Blanchett i Bella Hadid al Festival de Canes, evidenciant una creixent conscienciació i compromís de la indústria amb la causa palestina.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha demanat l’expulsió d’Israel de les competicions esportives internacionals, argumentant que no és ètic que participi mentre duri la “barbàrie” a Gaza, comparant la situació amb l’expulsió de Rússia després de la invasió d’Ucraïna. Aquesta petició, realitzada durant una reunió amb els grups parlamentaris del PSOE al Congrés, Senat i Parlament Europeu, s’estendria també a altres esdeveniments com Eurovisió, segons fonts governamentals. Sánchez va expressar la seva “admiració i respecte” pels manifestants pro-Palestina a Madrid, les protestes dels quals van provocar la cancel·lació de l’última etapa de la Vuelta Ciclista. El PP, encapçalat per Alberto Núñez Feijóo, ha acusat Sánchez d’atiar la violència i ha demanat la seva dimissió, atribuint-li la responsabilitat dels aldarulls. José María Aznar ha qualificat Sánchez d’“animador de la kale borroka”, mentre que Isabel Díaz Ayuso ha criticat la imatge de Madrid durant les protestes, comparant-la amb “Sarajevo en guerra”.

Les negociacions entre ERC i el govern espanyol sobre el finançament de Catalunya es troben en un punt crític. Oriol Junqueras ha advertit que no negociaran els pressupostos estatals ni els de la Generalitat si el govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, rebutja la seva proposta de llei sobre el finançament singular, que inclou la cessió integral de l’IRPF. Hisenda, dirigida per María Jesús Montero, considera aquesta proposta “inassumible” i està preparant una alternativa. La discrepància principal rau en la cessió de l’IRPF i les reformes legals necessàries. Montero busca evitar tensions internes dins del PSOE, ja que diversos líders territorials s’oposen a qualsevol acord que pugui semblar un privilegi per a Catalunya. El govern espanyol vol convocar el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per abordar el nou model de finançament amb totes les comunitats autònomes, prioritzant l’estabilitat fiscal i la suficiència financera. ERC, per la seva banda, pressiona perquè s’avanci en aquest tema abans de negociar els pressupostos, insistint en el compromís del PSOE i el PSC amb un nou model de finançament. El govern espanyol emfatitza els principis de solidaritat i equitat entre comunitats per evitar greuges territorials.