Scott Bessent, secretari del Tresor dels Estats Units, i He Lifeng, viceprimer ministre xinès, es van reunir a Madrid entre el 15 i el 17 de setembre per a la quarta ronda de negociacions comercials. Aquestes converses, que també van tenir lloc a Ginebra, Londres i Estocolm, van ser acollides pel ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, al Palau de Santa Cruz. Els principals temes de discussió van incloure els aranzels, els controls d’exportació i el futur de TikTok, l’aplicació xinesa que s’enfronta a una data límit imposada per Washington per reestructurar les seves operacions als EUA. Aquesta reunió buscava preparar el terreny per a una possible trobada entre els presidents Donald Trump i Xi Jinping a la cimera de l’APEC a Corea del Sud a finals d’octubre. Paral·lelament, Bessent es va reunir amb els ministres espanyols Carlos Cuerpo (Economia, Comerç i Empresa) i José Manuel Albares (Afers Exteriors), així com amb Manuel de la Rocha (Oficina d’Assumptes Econòmics i del G20), per tractar temes comercials bilaterals entre Espanya i els Estats Units. La reunió entre els EUA i la Xina es produeix després d’una pròrroga de la treva aranzelària fins al novembre, però les tensions persisteixen, especialment pel que fa al subministrament de minerals estratègics i el suport de la Xina a Rússia. A més, el Ministeri de Comerç xinès va anunciar investigacions sobre les importacions i polítiques dels EUA en el sector dels semiconductors just abans de la reunió.

Espanya ha implementat nou mesures contra Israel en resposta a l’ofensiva israeliana a Gaza, que ha provocat milers de morts i desplaçats. Aquestes mesures inclouen un embargament d’armes, la prohibició d’entrada a ministres israelians com Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, i un augment de l’ajuda humanitària a Palestina. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha afirmat el compromís d’Espanya amb la pau i els drets humans, condemnant alhora l’atemptat de Hamas. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reiterat aquesta postura després de parlar amb el primer ministre palestí, Mohammad Mustafa. Israel, per la seva banda, acusa Espanya de ser influenciada per Hamas, segons ha declarat el ministre d’Exteriors israelià, Gideon Sa’ar. Mentrestant, l’alta representant de la UE, Kaja Kallas, ha demanat unitat entre els estats membres per aconseguir un canvi de rumb en la política israeliana. Aquestes accions s’emmarquen en un context d’escalada de la violència a Gaza i de creixent tensió internacional. Paral·lelament, s’acosten les eleccions a Israel, i Benjamin Netanyahu busca consolidar el seu poder intensificant la guerra, una estratègia criticada per part de la societat israeliana i internacional que anhela una solució pacífica i justa al conflicte palestí.

Una explosió en el bar “Mis Tesoros” al carrer Manuel Maroto de Puente de Vallecas, Madrid, ha causat la mort d’un home de 52 anys i ha deixat 25 ferits, tres d’ells greus i dos potencialment greus. L’explosió, que es va produir dissabte a la tarda, va ser causada per una concentració de gasos i va provocar l’esfondrament de l’edifici d’habitatges on es trobava el bar. Divuit dotacions de Bombers de l’Ajuntament de Madrid, juntament amb la Unitat Canina, van treballar en les tasques de desenrunament i rescat, localitzant la víctima mortal sota la runa al soterrani de l’edifici. El SUMMA 112 va atendre els ferits, mentre que la Policia Municipal va utilitzar drons per avaluar els danys estructurals i regular el trànsit. Els veïns de l’immoble afectat han estat reallotjats. L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i la portaveu del PSOE, Reyes Maroto, han expressat el seu suport i solidaritat amb les víctimes i han agraït la ràpida intervenció dels serveis d’emergència.

Dissabte al matí, un home de 71 anys va morir en un accident laboral a una nau industrial del polígon Cova Solera a Rubí, Vallès Occidental. Una estructura metàl·lica li va caure a sobre mentre treballava al carrer de París, aproximadament a les deu del matí. Els Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat, i el SEM van respondre a l’incident. La víctima estava donada d’alta a la seguretat social. Els Mossos han informat el jutjat de guàrdia de Rubí i el Departament d’Empresa i Treball seguint el protocol d’accidents laborals mortals. Aquest incident recorda altres tragèdies laborals recents, com la mort d’un treballador a la planta d’EBRO a la Zona Franca a l’agost i la d’un altre treballador a l’abril a la mateixa zona. Aquests incidents subratllen la importància de la seguretat laboral, especialment en entorns industrials.

Dissabte, Romania va detectar un dron rus al seu espai aeri, a prop de la frontera amb Ucraïna, a la regió de Tulcea. El ministre de Defensa romanès, Ionut Mosteanu, va confirmar la incursió, que va ocórrer mentre Rússia atacava Ucraïna. Dos avions de combat F-16 romanesos van ser desplegats i van estar a punt d’abatre el dron, que volava a baixa altitud, abans que desaparegués del radar. Tot i que el dron no va sobrevolar zones habitades, el govern romanès va condemnar l’acció de Rússia, considerant-la una amenaça a l’estabilitat regional. Aquest incident segueix a un altre similar a Polònia, on drons russos van violar l’espai aeri polonès durant un atac a Ucraïna. Aquest incident va provocar la invocació de l’article 4 de l’OTAN pel primer ministre polonès, Donald Tusk, i el posterior reforç de la frontera oriental amb l’operació Sentinella de l’Est. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va afirmar que el dron va penetrar 10 km dins de Romania i va demanar sancions contra Rússia. La ministra d’Exteriors sueca, Maria Malmer Stenergard, va expressar la solidaritat de Suècia amb Romania.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici oral per un presumpte delicte de revelació de secrets, després que el jutge Ángel Hurtado obrís el procediment. S’investiga la filtració d’un correu electrònic confidencial de l’advocat d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, en el qual admetia delictes fiscals. La Sala Penal del Suprem, majoritàriament conservadora, jutjarà García Ortiz, i la vista està prevista per a novembre. Mentrestant, la APIF ha sol·licitat la suspensió cautelar de García Ortiz, però aquesta petició es considera improbable a causa de l’absència d’un precepte legal aplicable. Aquest cas ha intensificat les tensions polítiques, amb Alberto Núñez Feijóo acusant Pedro Sánchez de tenir “por dels jutges”. Sánchez, per la seva banda, ha evitat entrar en la polèmica i ha criticat l’absència de Feijóo a l’obertura de l’any judicial. A més, la compareixença de Begoña Gómez, esposa de Sánchez, davant del jutge per un presumpte cas de malversació, ha afegit més llenya al foc. El nomenament de García Ortiz ha estat controvertit des del principi, a causa de la seva proximitat amb l’exministra socialista Dolores Delgado i el canvi de rumb de la Fiscalia en els casos relacionats amb el procés català, especialment en relació amb l’amnistia. Aquest canvi ha generat tensions internes a la Fiscalia i amb el poder judicial, especialment amb el magistrat Manuel Marchena. La decisió de García Ortiz d’apartar els fiscals de l'1-O de la causa contra Carles Puigdemont i Oriol Junqueras ha agreujat aquestes tensions.

Charlie Kirk, un influent activista ultraconservador de 31 anys i fundador de Turning Point USA, va ser assassinat a trets durant una conferència a la Universitat Utah Valley. Kirk, un aliat proper de Donald Trump, va rebre un tret al coll mentre parlava sobre tirotejos escolars. Trump va confirmar la mort a Truth Social, lloant Kirk i demanant oracions. L’incident va augmentar les tensions polítiques als Estats Units, on la polarització i el suport a la violència política han anat creixent. Figures polítiques com Gavin Newsom i Pete Buttigieg van condemnar l’atac i van rebutjar la violència política. Posteriorment, Trump va anunciar la detenció del sospitós a Fox News, afirmant que el pare i persones properes al presumpte tirador van instar-lo a lliurar-se a les autoritats després que es publiquessin imatges i vídeos del sospitós. Trump va expressar el seu desig que el sospitós sigui condemnat a mort i va anunciar que atorgarà a Kirk la Medalla Presidencial de la Llibertat. L’assassinat de Kirk ha tingut repercussions internacionals, especialment entre les dretes extremes espanyola i catalana, on figures com Miguel Tellado, Santiago Abascal i Sílvia Orriols han reaccionat a l’esdeveniment. L’assassinat s’emmarca en un context de creixent violència política als Estats Units, reavivada per l’assalt al Capitoli el 2020 i diversos atacs contra figures polítiques. L’incident recorda la polarització i la violència política dels anys 60, amb assassinats com els de John F. Kennedy, Robert Kennedy i Martin Luther King.

Les tensions entre Espanya i Israel han augmentat arran de la prohibició d’entrada a Israel de les ministres espanyoles Yolanda Díaz i Sira Rego. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha acusat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d’una “amenaça genocida flagrant” contra Israel després que Sánchez anunciés noves mesures contra el que ha qualificat de “genocidi” a Gaza. Netanyahu ha relacionat les paraules de Sánchez amb la Inquisició espanyola i l’Holocaust. En resposta, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha cridat a consultes l’ambaixadora espanyola a Tel-Aviv per les “calúmnies” del govern israelià. El govern espanyol ha rebutjat les acusacions d’antisemitisme i ha defensat el seu dret a criticar les accions d’Israel a Gaza, reiterant la seva crida a la fi de la violència, l’entrada d’ajuda humanitària i el respecte als drets humans. El ministre d’Afers Exteriors israelià, Gideon Saar, també ha acusat el govern espanyol d’antisemitisme. Aquestes tensions s’han agreujat després de la mort d’un ciutadà espanyol en un tiroteig a Jerusalem. Espanya ha insistit en el seu suport a la solució de dos estats i ha afirmat que no es deixarà intimidar en la seva defensa de la pau i el dret internacional.

França s’enfronta a una profunda crisi política i econòmica després de la caiguda del govern de François Bayrou, el cinquè primer ministre del segon mandat d’Emmanuel Macron. Bayrou va perdre una moció de confiança després de només nou mesos al càrrec, marcant un fet històric a la Cinquena República. La derrota es va deure a l’oposició de l’esquerra i l’extrema dreta a les seves propostes d’estalvi de 44.000 milions d’euros per al 2026, mesures considerades necessàries per afrontar l’elevat deute públic. Macron ha anunciat el nomenament imminent d’un nou primer ministre, descartant eleccions anticipades. Entre els possibles candidats, destaca Olivier Faure, primer secretari del Partit Socialista, qui ha expressat la seva disposició a liderar un executiu d’esquerres. La situació política es complica per la fragmentació del parlament i la polarització entre els blocs polítics. L’extrema dreta, liderada per Marine Le Pen, guanya terreny en les enquestes, aprofitant la inestabilitat i el descontentament social. La crisi política francesa s’emmarca en un context d’ingovernabilitat i creixent polarització, amb un Macron afeblit i una extrema dreta a l’ascens.

L’abat de Montserrat, Manel Gasch, es va reunir amb l’expresident Carles Puigdemont a Waterloo durant la seva estada a Brussel·les per la inauguració de l’exposició Montserrat, un mil·lenni. Aquesta trobada, descrita per Puigdemont com una conversa sobre els valors humanistes i cristians de Montserrat i la llengua catalana, s’interpreta com un gest compensatori després de les crítiques rebudes per l’abadia per la visita del rei Felip VI al juny. Mentrestant, Madrid acull la cimera Europa Viva 25, organitzada per Santiago Abascal, líder de Vox. Aquesta reunió d’extrema dreta, amb la participació de figures com Viktor Orbán i Marine Le Pen, i amb la intervenció telemàtica de Javier Milei, busca consolidar la influència d’aquests partits a nivell global. Vox, que actua com a pont amb l’Amèrica Llatina, ha rebut finançament de bancs hongaresos propers a Orbán. Aquests partits, units per una ideologia antiglobalista, xenòfoba i amb l’ús de teories de la conspiració, presenten una moció de censura contra Ursula von der Leyen i acusen l’esquerra de la mort de l’activista pro-Trump Charlie Kirk. L’abat Gasch, després de la seva estada a Brussel·les, on també va inaugurar una exposició promoguda per l’eurodiputat del PP Esteban González Pons, torna a Montserrat amb la preocupació pel context prebèl·lic i la situació econòmica a Europa.