Les distraccions al volant són un problema creixent a Catalunya, causant més del 30% dels accidents i generant gairebé 26.000 sancions l’any passat, principalment per l’ús del mòbil. Per combatre aquesta situació, el Servei Català de Trànsit (SCT) està desenvolupant una nova aplicació mòbil que enviarà avisos de veu als conductors sobre incidències en temps real, com accidents o talls de via, especialment a l’AP-7. Aquesta eina, que es preveu estigui operativa a finals de 2026, té com a objectiu millorar la seguretat i evitar que els usuaris es distreguin mirant pantalles. Mentrestant, la normativa vigent continua sent estricta, castigant la manipulació del telèfon amb la retirada de sis punts del carnet i una multa de 200 euros, i permetent als agents sancionar qualsevol altra acció que provoqui una pèrdua d’atenció en la conducció.

El panorama judicial espanyol està marcat per dos casos d’alt perfil que reflecteixen una intensa confrontació política. D’una banda, el jutge Juan Carlos Peinado ha rebutjat arxivar la investigació contra Begoña Gómez i ha ampliat la causa imputant Judit González, secretària general de Presidència, per un presumpte delicte de malversació, basant-se en la jurisprudència de la sentència del procés independentista català. Paral·lelament, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici al Tribunal Suprem per la suposada revelació de secrets en filtrar un correu sobre el frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. No obstant això, la causa contra García Ortiz s’ha debilitat després que diversos periodistes, com Miguel Ángel Campos de la Cadena SER, testifiquessin que ell no va ser la font i que van conèixer la informació per altres vies fins i tot abans que el fiscal general. Ambdós processos s’emmarquen en la guerra oberta entre el PSOE i el PP.

La població de Catalunya experimenta una profunda transformació demogràfica, superant ja els 8,1 milions de residents, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest creixement és impulsat principalment per la població nascuda a l’estranger, que ja representa el 25,8% del total, amb més de 2,1 milions de persones. L’impacte és especialment notable en la franja d’edat de 25 a 39 anys, on gairebé la meitat dels residents (46,9%) són d’origen estranger. Aquesta tendència contrasta amb un marcat envelliment de la població autòctona: els majors de 65 anys assoleixen un màxim històric del 19,9%, mentre que, per primera vegada, els menors de 15 anys cauen per sota del 13% del total, evidenciant una clara caiguda de la natalitat.

La Policia Nacional ha detingut un auxiliar d’infermeria d’un hospital de Barcelona com a presumpte autor d’un delicte de furt i estafa. L’investigat hauria aprofitat la seva posició a la secció d’urgències per sostreure la targeta bancària a una pacient de 91 anys en un estat de vulnerabilitat avançat. La investigació va començar després de la denúncia d’un familiar, que va detectar càrrecs fraudulents per un import superior als 7.000 euros mentre la dona estava ingressada. Els agents van identificar i arrestar el sospitós al seu lloc de treball, recuperant la targeta de la víctima in situ, ja que la portava a sobre en el moment de la detenció. L’home ha estat posat a disposició judicial.

L’expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha comparegut davant la comissió d’investigació de les Corts Valencianes per donar explicacions sobre la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 víctimes mortals. Una setmana després de la seva dimissió, Mazón ha defensat la seva actuació, assegurant haver assumit les responsabilitats polítiques i presentant-se com una “gran excusa” per tapar les causes de la catàstrofe. En la seva intervenció, ha retret la gestió d’altres administracions, especialment les controlades pel PSOE. La compareixença, la primera d’un polític en aquesta comissió, ha estat marcada per les protestes de familiars de les víctimes a l’exterior, que han titllat Mazón d’“assassí” i consideren la seva dimissió insuficient. Altres citats, com Pedro Sánchez, no hi han assistit.

L’autopista AP-7 ha estat escenari de dos accidents greus amb camions implicats en pocs dies al seu pas pel Baix Ebre, causant col·lapses circulatoris severs. El primer incident, un camió cisterna bolcat entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, va mantenir la via tallada més de 30 hores, una situació agreujada pel descobriment que transportava il·legalment gasoil, fet que investiguen els Mossos d’Esquadra. Pocs dies després, una col·lisió entre tres camions a l’Aldea va provocar la mort d’un conductor, un ferit greu i l’incendi de dos dels vehicles. Aquests successos han evidenciat la perillositat del tram, i com a resposta, el Servei Català de Trànsit (SCT), dirigit per Ramon Lamiel, ha anunciat el desenvolupament d’una nova aplicació amb alertes de veu geolocalitzades per avisar els conductors d’incidències, que es preveu que estigui operativa el 2026 i s’implementarà inicialment a l’AP-7.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha rebut el seu homòleg sirià, Ahmed al-Sharaa, en una trobada històrica i discreta a la Casa Blanca que representa un canvi radical en les relacions bilaterals. Aquesta visita és especialment significativa, ja que Al-Sharaa, anteriorment conegut com a Abu Mohammad al-Julani i líder de Hayat Tahrir al-Sham, figurava fins fa poc a la llista dels més buscats pels EUA amb una recompensa de 10 milions de dòlars. Com a resultat principal de la reunió, Síria s’ha incorporat oficialment a la Coalició Global per Derrotar l’Estat Islàmic. Paral·lelament, Washington ha anunciat la suspensió durant 180 dies de les sancions de la Caesar Act i autoritzarà la reobertura de l’ambaixada siriana. Trump ha mostrat el seu suport al nou líder, qualificant-lo d’“home fort”, en un context d’aixecament progressiu de sancions internacionals per part de l’ONU i la Unió Europea.

Carlos Mazón ha dimitit com a president de la Generalitat Valenciana un any després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 morts. La seva renúncia és el resultat de la intensa pressió pública, judicial i política per la seva gestió de la catàstrofe, marcada per l’activació tardana de les alertes mòbils, les seves constants contradiccions i la seva actuació durant les hores crítiques. La investigació judicial i les informacions sobre el seu llarg dinar al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana i la seva arribada tardana al centre d’emergències (CECOPI) van erosionar la seva credibilitat. Tot i admetre errors, Mazón va culpar el govern espanyol, però finalment va perdre el suport del seu propi partit, el PP liderat per Alberto Núñez Feijóo. La pressió ciutadana continua, i ara el PP i Vox negocien la seva successió.

El Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Salvador Illa i el conseller Jaume Duch, ha presentat l’Estratègia Àsia 2025-2030, un full de ruta per enfortir les relacions amb el continent asiàtic. L’objectiu principal és la diversificació de mercats davant la incertesa geopolítica, especialment la política comercial de Donald Trump. El pla defineix la Xina com a “soci prioritari” i se centra en països clau com el Japó, Corea del Sud, l’Índia, el Pakistan i diverses nacions del Sud-est Asiàtic. L’estratègia s’estructura en cinc eixos: l’enfortiment d’aliances institucionals, la cooperació econòmica per captar inversions i turisme de qualitat, la col·laboració en recerca i tecnologia, el desenvolupament sostenible i la promoció cultural, que inclou l’expansió de l’ensenyament del català a través de l’Institut Ramon Llull.

Una metaanàlisi internacional publicada a The New England Journal of Medicine ha confirmat que els fàrmacs betablocadors no aporten beneficis clínics als pacients que han patit un infart de miocardi però mantenen una funció cardíaca normal. L’estudi, que va incloure dades de 17.801 pacients de diversos assaigs com REBOOT, va ser liderat pel Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC). Els resultats demostren que no hi ha una reducció significativa en el risc de mort, nous infarts o insuficiència cardíaca en aquest grup majoritari de pacients, que representa aproximadament el 70% del total. Segons investigadors com Valentí Fuster, aquest descobriment representa un dels canvis més importants en la cardiologia de les últimes dècades, modificant una pràctica establerta durant més de 40 anys. Malgrat això, els experts subratllen que els betablocadors continuen sent essencials per a pacients amb infarts complicats o altres patologies cardíaques, i aconsellen no suspendre el tractament sense supervisió mèdica.