Cinquanta anys després de la Marxa Verda, el Marroc ha consolidat el seu domini sobre el Sàhara Occidental mitjançant una estratègia de fets consumats. Aprofitant la debilitat del règim franquista agonitzant el 1975, el rei Hassan II va impulsar una invasió civil i militar que va forçar Espanya a signar l’Acord de Madrid, cedint l’administració del territori i violant el dret internacional que preveia un referèndum d’autodeterminació. Durant les dècades següents, Rabat va afermar el seu control amb una guerra contra el Front Polisario que va provocar l’exili de la població sahrauí, la construcció d’un mur de 2.700 km i una política de colonització que va alterar la demografia. Aquesta estratègia ha culminat recentment amb el reconeixement dels Estats Units i el canvi de postura del govern de Pedro Sánchez, que ara considera el pla d’autonomia marroquí com la solució “més realista”, una visió avalada per una recent resolució del Consell de Seguretat de l’ONU.

Una operació conjunta entre la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra va culminar amb la detenció de cinc persones per la seva presumpta implicació en el matrimoni forçat d’una menor de 14 anys. La jove, originària de Corella (Navarra), hauria estat venuda als seus sogres per 5.000 euros, cinc ampolles de whisky i aliments. Després de desaparèixer al gener, va ser localitzada a l’octubre a les Borges Blanques mentre demanava almoina. Tot i que inicialment va ser posada sota la protecció de la DGPPIA i es van imputar delictes de tràfic d’éssers humans, el cas va fer un gir inesperat. El Jutjat de Tudela va arxivar provisionalment la causa i va alliberar els detinguts després que la menor declarés que no era víctima de cap delicte, negués el matrimoni forçat i demanés tornar amb els seus pares.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la pressió social arran de la gestió de la DANA, ha obert una crisi política que evidencia la dependència del Partit Popular respecte a Vox. Mazón, que romandrà en funcions, ha evitat convocar eleccions, obligant el PP a pactar un successor amb l’extrema dreta, que ha de ser un diputat de les Corts Valencianes. Aquesta situació atorga un poder decisiu a Santiago Abascal i posa a prova el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. Internament, el PPCV es troba dividit entre la candidata preferida per Gènova, l’alcaldessa de València María José Català, i el secretari general autonòmic, Juanfran Pérez Llorca, qui compta amb el suport de les direccions provincials i és més acceptable per a Vox. Mentrestant, l’expresident Francisco Camps també maniobra per tornar a liderar el partit.

Un miler de persones s’ha manifestat a Perpinyà amb motiu de la Diada de la Catalunya Nord, que commemora la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659. La mobilització, convocada per entitats culturals i partits independentistes, ha reivindicat la unitat i llibertat dels Països Catalans i ha posat un èmfasi especial en la defensa de la llengua. Representants com David Minoves del CIEMEN han denunciat els atacs que pateix el català a la Catalunya Nord, el País Valencià i les Illes Balears, demanant una “resposta col·lectiva”. Altres veus, com Non Casadevall de la CUP, han criticat el centralisme de l’estat francès, mentre que Berta Navarrete d’Arran ha alertat sobre l’ascens de l’extrema dreta. Xavier Antich, d’Òmnium Cultural, ha fet una crida a la “construcció nacional”, i Oriol López d’ERC ha celebrat el suport a projectes educatius com La Bressola.

El rector de la Universitat Ramon Llull (URL), Josep Antoni Rom, ha mort sobtadament als 62 anys a causa d’un infart. Rom havia assumit el càrrec el setembre de 2022, succeint Josep Maria Garrell, amb l’objectiu de reforçar “la cohesió, els valors i la innovació” dins la institució. Doctor en Publicitat i Relacions Públiques, la seva trajectòria va estar estretament lligada a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, de la qual va ser cofundador i on va exercir diversos càrrecs de gestió, com a vicedegà i vicerector de Recerca i Innovació. A més de la seva tasca acadèmica i de gestió, va ser autor de nombroses publicacions científiques. Figures polítiques com Salvador Illa han lamentat la seva pèrdua, destacant el seu compromís amb la creativitat en l’àmbit universitari.

Segons dades dels Mossos d’Esquadra, el 80% de les denúncies per ocupació a Catalunya corresponen a pisos buits propietat de grans tenidors i fons d’inversió, una situació que complica l’actuació policial per la dificultat de localitzar els propietaris i aconseguir que denunciïn. Tot i que les ocupacions consumades han disminuït un 18,1% durant el 2025, els intents frustrats han augmentat, un fet que la sotscap Alícia Moriana atribueix a la millora de l’acció policial i la col·laboració veïnal. Per combatre la inactivitat dels propietaris, s’ha creat un cercador intern d’immobles i s’aplica la llei 1/2023, que permet actuar a ajuntaments i comunitats. Aquest fenomen ha crescut especialment en municipis com Sabadell i Girona, on s’han arribat a ocupar blocs sencers, evidenciant una problemàtica enquistada.

Els Mossos d’Esquadra han desarticulat tres grups criminals i han detingut vuit persones acusades de cometre un total de 19 robatoris amb força a domicilis d’arreu de Catalunya entre finals d’agost i finals d’octubre. Tot i que operaven de manera independent, les tres bandes compartien un modus operandi similar: se centraven en cases aïllades, actuaven amb gran rapidesa i mobilitat, i utilitzaven vehicles de lloguer a nom de tercers per dificultar la seva identificació. Els assalts es van produir en nombroses comarques, com la Cerdanya, el Bages i el Baix Llobregat. Les detencions es van efectuar en diversos municipis, incloent-hi Tordera, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat, i van permetre recuperar objectes sostrets com joies i rellotges en un dels registres.

El partit Junts per Catalunya ha materialitzat la seva ruptura amb el govern espanyol del PSOE i Sumar, anunciant un bloqueig gairebé total de la seva activitat legislativa. La portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, ha comunicat que presentaran vetos a més de cinquanta lleis de l’executiu, inclosos els pressupostos generals, a causa del que consideren un incompliment sistemàtic dels acords per part de Pedro Sánchez. Aquesta decisió deixa el govern sense la majoria necessària per governar. El secretari general del partit, Jordi Turull, ha reforçat aquesta postura des de Vic, afirmant que el PSOE “s’ha carregat la legislatura” i que el trencament és “irreversible”, tot i que evita demanar eleccions anticipades. Malgrat el bloqueig, Junts sí que donarà suport a quatre lleis pactades prèviament. Per la seva banda, el govern espanyol manté la seva disposició al diàleg.

Una operació conjunta entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil ha culminat amb la detenció de cinc persones per un cas de tràfic d’éssers humans i matrimoni forçat. La víctima és una menor de 14 anys, desapareguda de Corella (Navarra), que va ser localitzada a l’octubre a les Borges Blanques (Lleida) mentre demanava almoina. La investigació va destapar que els seus pares l’havien venut per 5.000 euros i cinc ampolles de whisky per casar-la amb un jove de 21 anys de Mollerussa. Els arrestats són els pares de la nena, el nuvi i els pares d’aquest, acusats també de mendicitat infantil. La menor, que no estava escolaritzada, ha quedat sota la protecció de la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA).

L’ofensiva aèria dels Estats Units contra presumptes narcollanxes al Carib i al Pacífic, impulsada per l’administració de Donald Trump, ha provocat la mort d’almenys 65 persones des del setembre, amb un últim atac que va causar tres víctimes mortals. Washington justifica aquestes accions com una estratègia per frenar el narcotràfic, qualificant els sospitosos de “narcoterroristes”, fet que ha generat tensions diplomàtiques amb Veneçuela i Colòmbia. No obstant això, l’ONU, a través de Volker Türk, ha condemnat les operacions com a “execucions extrajudicials”. En aquest context de lluita contra el crim organitzat, la Policia Nacional ha desarticulat a Espanya la primera cèl·lula del perillós càrtel veneçolà Tren de Aragua, considerat una organització terrorista pels EUA. L’operació es va saldar amb tretze detinguts a ciutats com Barcelona i Madrid, desmantellant els seus laboratoris de drogues.