La Diada d’enguany ha estat marcada per una crida a la “desobediència” davant la sentència del TSJC que anul·la parcialment el decret de blindatge del català a l’escola. Sota el lema “Més motius que mai”, l’ANC, juntament amb Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el Ciemen, va organitzar manifestacions a Barcelona, Girona i Tortosa. Lluís Llach, president de l’ANC, va llegir el manifest unitari, instant a la desobediència a les aules, carrers i institucions, i a la unitat dels partits per recuperar l’esperit de l'1 d’octubre. La defensa de la llengua catalana, la denúncia de l’espoli fiscal i la reivindicació de la independència van ser els eixos centrals. La Guàrdia Urbana va xifrar l’assistència a Barcelona en 28.000 persones, menys de la meitat que l’any passat, mentre que l’ANC va parlar de més de 100.000 participants en total entre les tres ciutats. A Barcelona, la marxa va començar a la plaça de Palau i va acabar a la Rambla. A Girona, va transcórrer des de la plaça Catalunya fins a la Devesa, i a Tortosa, des de la plaça de Gerard Vergés fins al passeig de l’Ebre. L’espot previ de l’ANC, amb coreografia de Pere Seda, simbolitzava la frustració del moviment independentista i la necessitat de reaccionar. Diversos partits polítics van participar a la manifestació, incloent representants de Junts, ERC i la CUP, així com un grup de seguidors d’Aliança Catalana.

Aquesta Diada de l’Onze de Setembre ha estat marcada per una baixa participació, amb només 41.500 persones a Barcelona, Girona i Tortosa, la xifra més baixa des del 2012, exceptuant la Diada durant la pandèmia. La pluja i una certa apatia han contribuït a aquesta disminució. Malgrat la baixa afluència, la defensa del català ha estat el tema central, impulsat per la recent decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la llengua a l’escola. Lluís Llach, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha instat a la desobediència per protegir el català a les aules, carrers i institucions. Òmnium Cultural, presidit per Xavier Antich, ha destacat la importància de la cohesió social. La presència de Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana, ha estat una novetat, tot i que la seva manifestació ha tingut poca afluència. Coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ofereix abonaments gratuïts de tres dies per a l’AMBici. Carlos Cordón, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, ha animat a la ciutadania a utilitzar el servei. L’AMBici, amb 236 estacions i 2.600 bicicletes en 15 municipis, ha ampliat el seu horari fins a les dues de la matinada.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat parts del decret de règim lingüístic educatiu del 2024, estimant parcialment el recurs de l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). La sentència anul·la articles que establien el català i l’aranès com a llengües vehiculars i d’aprenentatge, així com la prioritat del català per a l’ensenyament d’idiomes estrangers i l’acolliment d’alumnat nouvingut. L’AEB celebra la decisió i insta la Generalitat a complir-la i a reformar el model educatiu, garantint els drets lingüístics de tots els alumnes. També demana al govern espanyol que, a través de l’Alta Inspecció d’Educació, asseguri el compliment de la sentència. Aquest decret, basat en la llei del 2022 sobre l’ús de les llengües oficials a l’ensenyament, pretenia blindar la immersió lingüística davant sentències anteriors que obligaven a un mínim del 25% d’ensenyament en castellà. El TSJC ja havia suspès cautelarment el decret l’any passat, argumentant que marginava el castellà. Aquesta situació judicial del català a l’escola s’allarga des de fa gairebé dues dècades, amb el Tribunal Constitucional (TC) pendent de resoldre la constitucionalitat de la llei i el decret del 2022, que impedien l’aplicació de la sentència del 25% de castellà. La decisió del TC podria afectar significativament el model d’immersió lingüística. La sentència del 25%, establerta arbitràriament pel TSJC, té el seu origen en la sentència de l’Estatut del 2010 i la posterior controvèrsia alimentada per Ciutadans i el PP.

Loteries de Catalunya ha anunciat els resultats del sorteig de la Grossa de la Diada 2025. El primer premi, amb un pot de dos milions d’euros, ha estat per al número 13025 de la sèrie 25. Aquest mateix número, el 13025, també obté un premi de 50.000 euros per a totes les sèries. El segon premi, dotat amb 20.000 euros, ha recaigut en el número 14004, i el tercer premi, de 10.000 euros, ha estat per al número 43394. A més dels premis principals, s’han atorgat premis a les terminacions, números anteriors i posteriors als guanyadors. Els participants tenen 90 dies per reclamar els seus premis en establiments autoritzats o a través del lloc web de Loteries de Catalunya. Enguany s’han posat a la venda 80.000 números, amb 35 sèries per número, a un preu de cinc euros el bitllet. Finalment, s’ha anunciat que la Grossa de Cap d’Any ja està a la venda, amb un primer premi de 200.000 euros per bitllet.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’un home trobat a Vilanova i la Geltrú. El cos sense vida va ser descobert al voltant de les set del matí en uns jardins de la ciutat. Els agents van confirmar que el cos presentava signes de criminalitat, la qual cosa ha desencadenat una investigació per determinar les circumstàncies de la mort. Fonts properes al cas suggereixen que la víctima, encara no identificada, seria un home d’aproximadament 50 anys. Fins al moment, no s’ha efectuat cap detenció relacionada amb el cas. La policia catalana continua la investigació per esclarir els fets i identificar els responsables.

Tres persones han perdut la vida en dos accidents de trànsit a Catalunya en menys de nou hores. El primer incident va tenir lloc dimecres a la B-10 a Sant Adrià de Besòs, on un motorista de 24 anys va morir després de sortir de la via i xocar contra la mitjana. El jove, veí de Barcelona, va ser traslladat en estat crític a l’Hospital Vall d’Hebron, on finalment va morir. El segon accident, un xoc frontal entre dos turismes, va ocórrer dijous a la matinada a l’N-II a Vidreres. Els conductors dels dos vehicles, de 54 i 23 anys i veïns de Sils i Amer respectivament, van morir a l’acte. Una passatgera va resultar ferida crítica i va ser traslladada a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Ambdues vies van ser tallades temporalment arran dels accidents. Aquests tràgics successos eleven a 102 el nombre de víctimes mortals a les carreteres catalanes aquest any. El Servei Català de Trànsit recorda que el SIAVT ofereix suport i informació a les víctimes d’accidents de trànsit a través del telèfon 900 100 268 i el web victimestransit.gencat.cat.

El baròmetre del CIS de setembre revela una significativa remuntada del PSOE, que se situa 9 punts per sobre del PP, amb un 32,7% d’intenció de vot enfront del 23,7% dels populars. Aquest resultat contrasta amb l’empat tècnic del juliol, després de la davallada socialista pel cas Cerdán. Vox es manté com a tercera força (17,3%), però el seu líder, Santiago Abascal, supera Alberto Núñez Feijóo en la preferència com a president, tot i que Pedro Sánchez continua sent el preferit. Sumar (7,9%) i Podem (4,3%) es mantenen estables, mentre que ERC (2,1%) conserva la seva posició per davant de Junts (0,8%). L’enquesta també reflecteix la preocupació per la crisi climàtica, amb un 75% dels enquestats a favor d’un gran pacte d’estat per afrontar les emergències, especialment els incendis, que preocupen molt al 65,1% dels espanyols. Finalment, la percepció de la situació econòmica és ambivalent: mentre que la majoria considera bona la seva situació personal, la valoració de la situació general és majoritàriament negativa.

Les obres de remodelació de la Rambla de Barcelona, a l’alçada del carrer Santa Mònica, han permès descobrir un tram de gairebé 50 metres de la muralla medieval del segle XIV, incloent-hi una torre pentagonal. Aquesta troballa, prevista pels arqueòlegs, ofereix una visió completa i continuada de la muralla. A més, s’han identificat estrats d’antigues riuades medievals amb ceràmica i pedres, confirmant la funció defensiva de la muralla i la seva vinculació a un fossat. Les excavacions també han revelat informació sobre la vida quotidiana a la Barcelona medieval i moderna, amb la curiosa troballa de les restes d’un ase petit enterrat amb agulles de bronze. S’ha documentat l’ús d’un encintat amb morter de calç per reforçar la muralla contra les riuades. Es preveu documentar un segon tram de 50 metres de muralla en els pròxims mesos, completant així gairebé 100 metres documentats. Aquesta intervenció forma part de la segona fase de les obres de remodelació de la Rambla, que pretenen prioritzar els vianants. Josep Pujades, cap del Servei d’Arqueologia de Barcelona, ha destacat la importància de la troballa però la necessitat de continuar les obres.

Catalunya inicia una tardor políticament carregada, marcada per la recent Diada i les negociacions sobre el finançament. La celebració de l’Onze de Setembre del 2025, sota el primer any de mandat de Salvador Illa com a president de la Generalitat, va incloure actes institucionals com la hissada d’una senyera gegant al Parlament, el discurs institucional d’Illa, i l’ofrena a Rafael Casanova. Paral·lelament, la manifestació independentista, organitzada per l’ANC, Òmnium Cultural i altres entitats, va reclamar la llibertat de Catalunya, la defensa de la llengua i la cultura, i va abordar temes com la crisi de l’habitatge i el caos de Rodalies. Òmnium va organitzar la Festa per la Llibertat amb diversos concerts. L’acte institucional del Govern va cloure la Diada amb un homenatge a figures com Paco Candel i Maria Assumpció Català. Mentrestant, Oriol Junqueras, president d’ERC, prepara una conferència a Barcelona per al 30 de setembre, on abordarà el futur de Catalunya i temes com l’economia i el creixement demogràfic. Aquesta conferència s’emmarca en un context de negociacions crucials sobre el nou finançament, una condició clau d’ERC per continuar donant suport al Govern d’Illa i al govern espanyol de Pedro Sánchez. Aquestes negociacions seran determinants per als pressupostos del 2026, per als quals el vot republicà és essencial.

La Xina ha imposat aranzels temporals a la carn de porc europea, inclosa la catalana, com a represàlia pels aranzels de la UE als cotxes elèctrics xinesos. Aquests aranzels, que van entrar en vigor el dimecres, oscil·len entre el 20% per a empreses espanyoles com El Pozo, Noel, Campofrío i altres, i el 62% per a les que no cooperin amb la investigació “antidumping” xinesa. Pequín argumenta que les empreses europees practiquen competència deslleial, perjudicant els productors xinesos. La Comissió Europea, amb el portaveu Olof Gill, qüestiona els arguments xinesos i assegura que estudiarà la situació i manté obertes totes les opcions per defensar el sector. Aquesta mesura afecta significativament Catalunya, ja que la Xina és un mercat clau, absorbint el 43% de les exportacions agroalimentàries catalanes, amb més de 140.000 tones de carn de porc exportades el 2024. El sector porcí català, representat per figures com Miquel Àngel Bergés de Mercolleida, Genís Borrelleras de l’Escorxador d’Avinyó i Josep Maria Rodié de Vall Companys, preveu un impacte econòmic important, estimant pèrdues d’entre 5 i 10 euros per porc. La Generalitat, amb els consellers Òscar Ordeig i Miquel Sàmper, s’ha reunit amb el sector i demanarà al govern espanyol que defensi els productors afectats. Tot i les tensions, ambdues parts afirmen estar obertes al diàleg per trobar una solució.