La Flotilla Global Sumud, amb l’objectiu d’arribar a Gaza, ha fet escala a Tunis després de partir de Barcelona. L’arribada, descrita com a “caòtica”, va implicar la revisió de passaports dels 200 participants i el seu trasllat a hotels. Un incident posterior, un incendi en el vaixell “Família” on viatjaven Ada Colau i Greta Thunberg, ha generat controvèrsia. La Flotilla denuncia un atac amb drons, presentant vídeos com a prova, mentre que les autoritats tunisianes ho atribueixen a un accident. El ministre espanyol José Manuel Albares ho ha qualificat de “fet estrany”. Colau ha reiterat la determinació de la Flotilla de continuar la missió, malgrat l’incident i la formació prèvia rebuda per a aquest tipus de situacions. Paral·lelament, el govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, ha anunciat noves mesures contra Israel, incloent un embargament d’armes i la prohibició d’entrada a avions i vaixells que proporcionin recursos militars a Israel, condemnant l’“extermini” de la població de Gaza. La Unió Europea, per la seva banda, ha demanat no fomentar aquest tipus de flotilles, expressant preocupació per la seguretat dels participants i preferint la via diplomàtica.

Protecció Civil va activar el pla Inuncat en fase d’alerta davant la previsió de pluges intenses del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Dilluns, es van preveure pluges intenses al litoral sud i a la zona central del país. El Meteocat va emetre un avís de perill alt (4 sobre 6) per a les Terres de l’Ebre i el litoral tarragoní, i de perill moderat per a la resta de comarques afectades. Es va activar l’alerta vermella al sud, taronja i groga a 33 comarques. Al Montsià i el Baix Ebre, les classes van acabar a les 14h i es van enviar alertes als mòbils. Es preveien fins a 40 litres per metre quadrat en mitja hora, amb possibilitat de tempestes i fenòmens de temps violent. Dimarts, la intensitat de la pluja va disminuir, però l’alerta es va mantenir a 21 comarques, quatre d’elles en nivell taronja. Protecció Civil va mantenir activada l’alerta del pla Inuncat i va recordar el telèfon d’emergències 112. El Meteocat va recomanar evitar desplaçaments innecessaris i no travessar zones inundables.

Adif i Renfe, en col·laboració amb la Generalitat, implementaran diverses millores a la xarxa de Rodalies els pròxims mesos, que comportaran afectacions significatives. L’obra més destacada és el desdoblament de l’R3 entre Parets del Vallès i la Garriga, que començarà el 7 d’octubre de 2025 i s’allargarà durant 16 mesos, dividit en dues fases. La primera, fins al maig del 2026, interromprà el servei entre Montcada Bifurcació i la Garriga, mentre que la segona afectarà el tram Mollet Santa Rosa - la Garriga. Es disposarà d’un servei alternatiu d’autobusos. A més, l’R3 patirà afectacions el cap de setmana del 4 i 5 d’octubre entre Vic i Balenyà-Tona-Seva per l’ampliació de la via 2 de l’estació de Vic. Altres actuacions inclouen la renovació de l’estació de Castelldefels (22 al 28 de setembre), afectant l’R2 i R2 Sud, amb servei alternatiu d’autobusos; el canvi de catenària entre Figueres i Portbou, amb afectacions els caps de setmana de setembre, octubre i novembre; i el soterrament de vies a Montcada i Reixac, amb talls a l’R2 Nord, R7 i R11 els caps de setmana del 20 i 21 de setembre i del 6 a l'11 de desembre. Finalment, es preveu una intervenció de tres mesos als Túnels del Garraf a partir de gener de 2026, afectant l’R2 Sud i els regionals. S’ha posat èmfasi en la coordinació del transport alternatiu per carretera per minimitzar les molèsties als usuaris.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat una nova estratègia d’internacionalització de l’economia catalana per afrontar els reptes del context global actual, marcat per la crisi aranzelària impulsada per Donald Trump. L’objectiu principal és augmentar el nombre d’empreses exportadores. El Govern vol que 2.000 empreses catalanes més comencin a exportar abans del 2030, superant la xifra actual de 18.300 i arribant a les 20.000. A més, es pretén consolidar el lideratge de Catalunya en exportacions a l’Estat espanyol, on actualment representa el 26% del total. Per aconseguir-ho, s’ha posat en marxa una línia d’ajuts de fins a 90.000 euros per empresa, destinats a la diversificació de mercats, que formen part d’un paquet de 50 milions d’euros aprovat al juliol. També es volen obrir 300 noves filials a l’exterior, arribant a un total de 3.500. Aquesta estratègia, que es desenvoluparà en col·laboració amb els agents econòmics i socials, serà dissenyada per ACCIÓ i es presentarà l’11 de novembre durant la trobada anual ‘Beyond Catalonia’. El Govern busca la col·laboració i el consens amb el sector empresarial i destaca la importància de la sincronització amb Europa per afrontar els desafiaments econòmics actuals.

El MNAC s’oposa al trasllat de les pintures murals de Sixena, argumentant la seva fragilitat i els riscos irreparables que podria suposar el seu moviment. El museu ha presentat un escrit d’oposició a l’execució de la sentència del Tribunal Suprem, acompanyat d’informes de prestigiosos experts internacionals, inclòs l’ICCROM, i un vídeo que mostra l’estat delicat de les pintures. L’enginyera Simona Sajeva destaca les microdeformacions, enfonsaments i tensions estructurals, advertint sobre possibles aixecaments, deformacions i pèrdues d’adherència durant el trasllat. El MNAC proposa un cronograma alternatiu d’un any i mig, qüestionant l’experiència i solvència de l’empresa contractada pel govern d’Aragó, liderada per Natalia Martínez de Pisón, i la seva capacitat per dur a terme una operació d’aquesta envergadura. El govern d’Aragó, però, considera la postura del MNAC “absolutament inacceptable” i insisteix en el compliment del termini de set mesos establert per la justícia. El museu ja ha iniciat el trasllat de les pintures profanes, que no van ser afectades per l’incendi del 1936, a diferència de les de la sala capitular.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha promès revelar els detalls del nou model de finançament singular en les properes setmanes o mesos. Aquest anunci arriba en un moment crucial per a les negociacions pressupostàries, ja que ERC ha condicionat el seu suport a l’aprovació d’un nou model. Illa ha expressat la seva confiança en l’aprovació dels pressupostos i ha destacat la importància de la condonació del FLA pel govern espanyol, que alleugerirà el deute autonòmic. Paral·lelament, ERC ha presentat en solitari al Congrés una proposició de llei per a la gestió i recaptació de l’IRPF des de Catalunya, una mesura inclosa en l’acord d’investidura amb el PSC. Oriol Junqueras ha advertit que no hi haurà negociació pressupostària sense avenços en el finançament, mentre que el PSOE, a través de la seva portaveu Lluïsa Moret, ha demanat temps per estudiar la proposta. A més, Illa ha abordat altres temes com la situació de Rodalies, confirmant una propera reunió amb Adif i Renfe, i l’oficialitat del català a Europa, que ha qualificat com a “qüestió de mesos”. També ha defensat el repartiment de menors no acompanyats, destacant la solidaritat de Catalunya. Finalment, ha criticat el model “d’egoisme fiscal” de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

Miquel Buch, exconseller d’Interior, ha criticat durament l’expresident Quim Torra i el partit Junts, del qual es va donar de baixa a finals de 2024. Buch ha afirmat que Torra “no va ser un bon president”, i que Puigdemont “es va equivocar” en proposar-lo. Segons Buch, Torra no estava preparat per a la presidència i, durant les protestes per la sentència del ‘procés’, va arribar a plantejar renunciar a les competències dels Mossos d’Esquadra per evitar problemes. A més, ha criticat la gestió de Junts, assegurant que “cada cop va a menys” i que la seva estratègia política no s’adapta a la societat actual. Buch ha lamentat que, durant el seu mandat com a conseller, es prioritzés l’opinió a Twitter per sobre de les decisions importants. L’exconseller també ha qüestionat la relació de Junts amb Aliança Catalana, i ha defensat la necessitat de combatre l’extrema dreta amb polítiques democràtiques. Tot i les seves crítiques a les decisions polítiques de Puigdemont, Buch ha afirmat que manté la seva amistat amb l’expresident.

L’octubre del 2023, el pilot Joseph Emerson, de 46 anys, va intentar apagar els motors d’un avió d’Horizon Air (filial d’Alaska Airlines) en ple vol. L’incident va ocórrer en un vol entre Everett (Washington) i San Francisco, amb 84 persones a bord. Emerson, fora de servei però present a la cabina, va manipular les palanques de subministrament de combustible, però la ràpida reacció de la tripulació va permetre un aterratge segur a Portland. Emerson s’ha declarat culpable davant un tribunal federal, admetent haver actuat sota els efectes de bolets al·lucinògens. Ha expressat penediment per posar en perill els passatgers i la seva professió. Va al·legar que el consum de drogues es devia al dol per la mort d’un amic i a la falta de son. Ja ha complert una condemna estatal de 50 dies de presó i 5 anys de llibertat condicional, i ara espera la sentència federal, que podria ser de fins a un any de presó sol·licitat per la Fiscalia, mentre que la defensa demana la llibertat condicional.

La situació a Gaza continua sent crítica, amb més de 64.455 morts i 162.776 ferits des de l’inici dels atacs israelians el 7 d’octubre de 2023. Hamas ha anunciat la seva disposició a negociar un alto el foc i l’intercanvi d’ostatges, després d’una proposta de Washington i un ultimàtum de Donald Trump, que ha parlat d’una vintena d’ostatges i 38 cadàvers. Tot i que Israel ha acceptat les condicions de Trump, els detalls no s’han fet públics. Mentrestant, Israel ha intensificat els bombardejos sobre Gaza, amenaçant amb “l’aniquilació total” de Hamas i preparant-se per conquerir la ciutat. L’exèrcit israelià ha instat la població de Gaza a evacuar cap al sud. Pedro Sánchez ha anunciat un paquet de mesures contra Israel, incloent un embargament d’armes, la prohibició d’entrada a persones involucrades en el que ell anomena “genocidi” a Gaza i un augment de l’ajuda humanitària. Volker Türk, alt comissionat de l’ONU per als Drets Humans, ha condemnat la “retòrica genocida” dels alts responsables israelians. Israel ha acusat Espanya d’antisemitisme i ha prohibit l’entrada al país a Yolanda Díaz i Sira Rego. Un tiroteig a prop de l’assentament de Ramot ha resultat en sis morts, inclòs un jove espanyol.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha anunciat nou mesures contra Israel per la situació a Gaza, incloent un decret llei per formalitzar l’embargament d’armes, la prohibició d’entrada a persones involucrades en el conflicte i un augment de l’ajuda humanitària. Aquestes mesures s’afegeixen a les ja existents, com el suport a la solució dels dos Estats. Sánchez ha qualificat l’ofensiva israeliana com “un dels episodis més infames del segle XXI” i ha afirmat que Espanya ha d’estar “en el costat correcte de la història”. Sumar, soci de govern, considera les mesures insuficients i demana trencar relacions diplomàtiques amb Israel. L’entitat “Prou Complicitat amb Israel” celebra les mesures com una “victòria popular”, però demana que l’embargament d’armes sigui total. Israel, per la seva banda, acusa Espanya d’“antisemitisme” i ha anunciat sancions contra Yolanda Díaz i Sira Rego, prohibint-los l’entrada al país. El govern espanyol ha rebutjat les acusacions. Mentrestant, Isaac Herzog, president d’Israel, es reunirà amb el papa Lleó XIV per tractar l’alliberament d’ostatges, l’antisemitisme i la protecció de les comunitats cristianes, entre altres assumptes. El Pontífex ha fet diverses crides a la pau a Gaza. Hamas ha expressat la seva disposició a negociar un alto el foc i el retorn dels ostatges, després d’una proposta de Washington i un ultimàtum de Donald Trump. Israel també ha emès un ultimàtum a Hamas, amenaçant amb l’“aniquilació total” de Gaza. Un tiroteig a prop de l’assentament de Ramot ha resultat en sis morts, entre ells un jove espanyol.