El sorteig de la Grossa de Nadal d’enguany ha deixat Catalunya sense el primer premi, ja que el número guanyador, el 79432, s’ha repartit principalment entre Lleó i Madrid. Tot i això, la sort ha esquitxat el territori català amb premis menors. Destaca una part significativa del tercer premi, el 90693, venut a Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat i Sant Joan de les Abadesses, i un quart premi, el 78477, que ha caigut a Badalona i Olot. Aquesta distribució s’afegeix a un historial on Barcelona és la ciutat catalana més premiada, seguida per Vic i Sort. En canvi, les ciutats de Girona i Tarragona continuen sense haver rebut mai el primer premi en més de 200 anys d’història, una situació similar a la de Melilla, l’única gran ciutat de l’Estat que mai ha estat agraciada amb la Grossa.

La investigació sobre l’origen del brot de pesta porcina africana (PPA) a Catalunya se centra en el laboratori IRTA-CReSA de Cerdanyola del Vallès. Per ordre judicial, un equip mixt dels Mossos d’Esquadra i el Seprona va escorcollar les instal·lacions per recollir mostres i documentació, amb l’objectiu de determinar si una fuita biològica va causar la infecció detectada en 27 senglars. Malgrat l’operació policial, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha informat que els informes provisionals de la Comissió Europea i del Ministeri, així com una auditoria interna, no mostren “cap evidència ni indici” que responsabilitzi el centre. La conclusió definitiva per aclarir l’origen del virus dependrà dels resultats de la seqüenciació genètica, que compararà la soca del laboratori amb la trobada en els animals infectats.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat una remodelació del seu executiu arran de la marxa de Pilar Alegría per centrar-se en la seva candidatura a les eleccions d’Aragó. La seva cartera d’Educació, Formació Professional i Esports serà assumida per Milagros Tolón, exalcaldessa de Toledo. A més, la ministra d’Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, es converteix en la nova portaveu del govern, una funció que també exercia Alegría. Aquests canvis es produeixen en un moment polític complex per a l’executiu, marcat per casos de corrupció, la derrota socialista a les eleccions d’Extremadura i tensions amb el seu soci de coalició, Sumar. El Partit Popular ha criticat durament els nomenaments, vinculant Saiz a una trama corrupta i l’elecció de Tolón a les males relacions de Sánchez amb Emiliano García-Page.

El Partit Popular, liderat per María Guardiola, ha obtingut una victòria històrica a les eleccions d’Extremadura, però sense assolir la majoria absoluta de 33 escons. Malgrat una campanya centrada a distanciar-se de Vox, el resultat augmenta la dependència del PP respecte al partit d’ultradreta, que ha duplicat la seva representació fins als 11 diputats. Guardiola, amb 29 seients, necessitarà com a mínim la seva abstenció per ser investida presidenta. Aquestes eleccions, convocades per la mateixa Guardiola per evitar un bloqueig pressupostari, suposen una dura derrota per al PSOE de Miguel Ángel Gallardo, que obté un dels seus pitjors resultats. La contesa, que inicia un nou cicle electoral a Espanya, va estar marcada per polèmiques com l’absència de la candidata popular a un debat i el robatori de 124 vots per correu.

El Partit Popular (PP) de María Guardiola ha guanyat les eleccions autonòmiques a Extremadura amb 29 escons, un més que el 2023, però sense assolir la majoria absoluta, fet que l’obliga a dependre novament de Vox. La formació d’extrema dreta, liderada per Óscar Fernández i Santiago Abascal, ha estat la gran triomfadora de la nit, més que duplicant la seva representació en passar de 5 a 11 diputats. La jornada electoral va estar marcada per la tensió entre els potencials socis, amb Abascal proclamant Vox com el “guanyador real”. En canvi, el Partit Socialista (PSOE) de Miguel Ángel Gallardo ha patit una davallada històrica, obtenint el seu pitjor resultat amb 18 escons. Unides per Extremadura també ha millorat els seus resultats, arribant als 7 diputats. Guardiola ha anunciat una ronda de contactes per formar govern.

Les eleccions a Extremadura representen un punt d’inflexió polític, marcat per una desfeta històrica del PSOE en un dels seus feus tradicionals. Aquest resultat s’interpreta com un vot de càstig directe a Pedro Sánchez, amb un transvasament de vots socialistes cap a Vox. El Partit Popular, liderat per María Guardiola, es perfila com la força guanyadora, però sense aconseguir la majoria absoluta. Aquesta situació genera la paradoxa que Guardiola, que va convocar eleccions per no dependre de l’extrema dreta, es veu ara obligada a negociar amb un Vox reforçat. La formació de Santiago Abascal esdevé clau per a la governabilitat i adverteix que exigirà condicions més dures que en pactes anteriors. Aquest escenari força una entesa entre el PP i Vox i es considera un termòmetre del possible final del “sanchisme”.

Després del desallotjament de l’antic Institut B9 de Badalona, que va deixar centenars de persones sense llar, la resposta per atendre els afectats ha recaigut principalment en entitats socials i la solidaritat ciutadana. El Departament de Drets Socials ha activat un dispositiu d’emergència provisional, donant suport econòmic a la Creu Roja per acollir una quinzena de persones a la parròquia Mare de Déu de Montserrat. Paral·lelament, organitzacions com Badalona Acull han habilitat el Casal Antoni Sala i Pont per a un altre grup, mentre que Càritas ha finançat pensions. Aquesta mobilització contrasta amb la postura de l’alcalde Xavier García Albiol, que ha prioritzat els serveis socials per a altres veïns. Entitats com Cuineres per la Pau i CCOO també ofereixen àpats calents i espais de magatzem, mentre desenes de desallotjats continuen dormint sota un pont de la C-31.

El Departament de Justícia de l’administració Trump ha publicat una nova tanda de documents del cas Jeffrey Epstein, una acció que ha generat una forta polèmica per acusacions de censura i manipulació política. La documentació se centra en la relació de l’expresident Bill Clinton amb el magnat, mentre que amb prou feines aporta novetats sobre Donald Trump. Aquesta controvèrsia s’ha intensificat després que el mateix departament retirés almenys 16 arxius, incloent-hi una fotografia on apareixien Trump i Melania amb Epstein i la seva còmplice, Ghislaine Maxwell. Molts dels arxius publicats estan fortament censurats, amb pàgines senceres ennegrides, sota l’argument de protegir les víctimes. El Partit Demòcrata ha exigit explicacions per la retirada de documents, mentre que els crítics assenyalen que la informació alliberada és escassa i omet arxius clau, com les entrevistes de l’FBI amb les víctimes.

Un home de 42 anys ha mort de matinada a Molins de Rei després de ser apunyalat durant una baralla al carrer. Els fets van ocórrer al voltant de les quatre de la matinada, quan els serveis d’emergència van rebre l’avís d’una persona estesa a la via pública amb signes de violència. Segons les primeres informacions, la víctima va ser agredida mortalment amb un ganivet en el transcurs d’una discussió acalorada, i l’agressor va fugir del lloc. Tot i la ràpida actuació dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), no es va poder fer res per salvar-li la vida. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial Metropolitana Sud ha obert una investigació per esclarir l’homicidi i localitzar l’autor. El cas es troba sota secret de les actuacions.

Els cossos policials a Catalunya s’enfronten a reptes de seguretat creixents en diversos fronts. A Reus, els Mossos d’Esquadra han detingut dos joves per realitzar fins a 15 trucades falses al 112 amb l’objectiu d’atraure patrulles al barri Gaudí i atacar-les amb pedres, ous i petards de gran potència. Aquests avisos simulaven emergències greus com incendis, baralles i fins i tot un cas de violència masclista. Paral·lelament, el cap del Grup Especial d’Intervenció (GEI) dels Mossos adverteix d’una amenaça més àmplia: l’augment significatiu de la presència d’armes de foc en mans de xarxes criminals durant els últims cinc anys, especialment en operatius relacionats amb plantacions de marihuana. Aquesta escalada delinqüencial ha obligat el GEI a reforçar-se amb tecnologia avançada, com drons i càmeres tèrmiques, per fer front a una perillositat cada cop més gran.