El president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, s’han reunit a la Casa Blanca per enfortir les relacions bilaterals malgrat les tensions existents. La trobada, qualificada de positiva per ambdós líders, va abordar principalment qüestions econòmiques com els aranzels, un tema clau per a Lula davant la seva complicada situació política interna. Un dels principals punts de fricció continua sent la situació de l’expresident Jair Bolsonaro, condemnat per un intent de cop d’estat i defensat per Trump. A més, van discutir sobre la cooperació estratègica en minerals crítics i terres rares com a alternativa a la dependència de la Xina, la lluita contra el crim organitzat i desacords comercials com el sistema de pagaments PIX. Tot i les diferències ideològiques, la reunió es considera un “pas important” per a una nova etapa en la relació entre els dos països.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha confirmat cinc casos d’hantavirus i tres de sospitosos en un brot detectat al creuer MV Hondius, que es dirigeix a Tenerife. El director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha assegurat que el risc per a la població és “baix” i que “no estem davant l’inici d’una pandèmia com la covid-19”, tot i que podrien aparèixer més casos a causa del llarg període d’incubació del virus, de fins a sis setmanes. El vaixell fondejarà al Port de Granadilla i els passatgers seran evacuats. Els 14 ciutadans espanyols, entre els quals hi ha cinc catalans, seran traslladats a l’hospital militar Gómez Ulloa de Madrid per fer quarantena. L’OMS investiga l’origen del brot, possiblement relacionat amb un viatge previ per l’Argentina, Xile i l’Uruguai, i recorda que no hi ha vacuna ni tractament antiviral específic per a aquesta malaltia potencialment mortal.

Les autoritats espanyoles i canàries preparen un complex dispositiu per a la repatriació dels passatgers i la tripulació del creuer Hondius, afectat per un brot d’hantavirus que ha causat tres morts. El vaixell fondejarà al port de Granadilla (Tenerife), on personal de Sanitat Exterior avaluarà els 147 ocupants a bord abans del seu desembarcament. Aquests seran traslladats en llanxes i transports especials a una zona aïllada de l’aeroport per ser repatriats als seus països d’origen, una operació coordinada per la Comissió Europea a través del mecanisme europeu de protecció civil. Els catorze residents espanyols seran traslladats a l’Hospital Militar Gómez Ulla de Madrid, tot i que la ministra Margarita Robles ha indicat que la quarantena serà voluntària i requerirà consentiment. L’operatiu està dissenyat per evitar qualsevol contacte amb la població local i garantir la seguretat.

A principis del 2026, Catalunya ha assolit una població rècord de 8.210.710 habitants, un creixement interanual de l'1,1% impulsat principalment per la immigració, ja que la població amb nacionalitat estrangera s’acosta al 19,3%. Aquest augment general, registrat per l’Idescat i l’INE, contrasta amb un profund envelliment demogràfic. Per primera vegada, el grup de majors de 65 anys representa el 20% del total, mentre que la població menor de 16 anys continua disminuint i se situa al voltant del 14%, una inversió dràstica respecte al 1981, quan els joves eren el 25%. Totes les demarcacions catalanes han crescut en habitants, sent Tarragona la que experimenta l’increment relatiu més alt, amb un 1,6%. Aquesta doble tendència reflecteix una transformació estructural de la societat catalana.

El creuer MV Hondius, afectat per un brot d’hantavirus que ja ha causat diverses morts, serà evacuat al port de Granadilla de Abona (Tenerife) per ordre del govern espanyol i a petició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Els catorze passatgers de nacionalitat espanyola, entre els quals hi ha cinc catalans, seran traslladats en un avió militar a Madrid per iniciar, amb consentiment informat, una quarantena a l’Hospital militar Gómez Ulloa. Aquest aïllament podria allargar-se fins a 45 dies, el període d’incubació del virus, una malaltia respiratòria greu transmesa per rosegadors amb una taxa de mortalitat de fins al 40% i sense tractament específic. La decisió ha generat tensions amb el govern canari, que inicialment s’hi oposava, mentre que la resta de passatgers internacionals seran repatriats als seus països d’origen.

El govern espanyol, a instàncies de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha autoritzat l’atracament del creuer Hondius a les Canàries, després que un brot d’hantavirus a bord provoqués tres morts i deixés un malalt en estat crític. La situació s’ha agreujat en confirmar-se que es tracta de la soca andina, transmissible entre humans. Aquesta decisió ha desencadenat una greu crisi institucional amb el govern canari. El seu president, Fernando Clavijo, ha acusat l’executiu de Pedro Sánchez i la ministra de Sanitat, Mónica García, de menystenir les illes, denunciant una total falta de comunicació i transparència en la gestió. Clavijo reclama que es reconsideri la decisió mentre es prepara l’operatiu per rebre els prop de 150 passatgers, entre els quals hi ha cinc catalans en bon estat de salut.

El Govern de la Generalitat ha pactat amb els sindicats CCOO i UGT i les patronals del sector social un acord per equiparar en quatre anys els salaris de més de 120.000 professionals amb els del sector públic. Per aconseguir-ho, s’invertiran 600 milions d’euros fins al 2030, amb una aportació anual de 150 milions, per tancar una bretxa salarial mitjana del 37%, especialment greu en l’àmbit de la gent gran (42%). El nou model de finançament, anunciat pel president Salvador Illa, vincularà directament els increments de les tarifes públiques que reben les entitats a la millora dels sous dels seus treballadors. Aquest sistema incentivarà les empreses a apujar els salaris per sobre d’uns llindars mínims per rebre més finançament, amb l’objectiu de dignificar un sector considerat precari i garantir que els recursos públics es destinin efectivament a millorar les condicions laborals.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la suspensió de l’operació militar “Projecte Llibertat”, que escortava vaixells a l’estret d’Ormuz, com un gest per facilitar un acord de pau definitiu amb l’Iran. Aquesta decisió arriba després que Washington presentés una proposta de 14 punts a Teheran, que inclouria l’aixecament del bloqueig de l’estret i de part de les sancions internacionals. Malgrat els avenços, els missatges són contradictoris: mentre el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha declarat que l’ofensiva “Fúria Èpica” “s’ha acabat”, el mateix Trump ha amenaçat amb bombardejos de gran intensitat si l’Iran rebutja el pacte. Per la seva banda, el govern iranià considera la suspensió un fracàs nord-americà, però es mostra disposat a acceptar un acord “just i integral”.

Malgrat l’alto el foc vigent, Israel ha intensificat els seus atacs al sud del Líban, causant més de 40 morts en 24 hores en bombardejos sobre districtes com Nabatieh i Tir. L’exèrcit israelià justifica l’ofensiva com una operació contra Hezbollah, afirmant haver atacat “objectius terroristes” i demanant l’evacuació de la població civil. La violació de la treva ha escalat amb un bombardeig als suburbis del sud de Beirut, el primer des de l’inici de l’acord. El primer ministre Benjamin Netanyahu va anunciar que l’objectiu era eliminar el comandant de la Força Radwan de Hezbollah, Malek Ballout. Aquesta escalada manté bloquejades les negociacions bilaterals, mentre que el conflicte, iniciat al març, ja ha provocat gairebé 2.700 morts i més de 8.000 ferits al Líban, segons fonts oficials libaneses.

El papa Lleó XIV visitarà Catalunya els dies 9 i 10 de juny en un viatge que tindrà com a acte central la benedicció de la creu de la torre de Jesús a la Sagrada Família, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Segons ha detallat el cardenal Joan Josep Omella, l’agenda del pontífex també inclou una oració multitudinària amb joves a l’Estadi Olímpic Lluís Companys i una visita a la presó de Brians 1. A més, es desplaçarà al Monestir de Montserrat, on dinarà amb la comunitat benedictina, i mantindrà una trobada amb entitats de caritat al barri del Raval de Barcelona, en un gest cap al seu origen com a primer papa de l’orde de Sant Agustí. La visita, que forma part d’una gira més àmplia per Espanya amb un cost superior als 15 milions d’euros, és esperada amb gran emoció a Catalunya.