El curs judicial a l’Estat espanyol s’inicia marcat per importants judicis i decisions judicials. L’Audiència Nacional ha fixat l’inici del judici del cas Kitchen per al 6 d’abril de 2024, amb Jorge Fernández Díaz, exministre de l’Interior, com a principal acusat. Aquest judici coincidirà amb el de Jordi Pujol i els seus fills, que començarà el 10 de novembre. Paral·lelament, el Tribunal Constitucional (TC) abordarà els recursos d’empara dels líders de l’1-O, incloent-hi el de Carles Puigdemont, i debatrà l’aixecament de la seva ordre de detenció el proper dimarts. La defensa de Puigdemont, liderada per Gonzalo Boye, argumenta que el Tribunal Suprem no té competència per aplicar l’amnistia en el seu cas i que la mantenir l’ordre de detenció vigent vulnera els seus drets. El TC també haurà de decidir sobre l’admissió a tràmit del recurs contra la decisió del Suprem de no aplicar l’amnistia. A més, diverses investigacions judicials afecten el govern de Pedro Sánchez, incloent-hi un procés contra el fiscal general de l’Estat i investigacions sobre Santos Cerdán i José Luis Ábalos. També hi ha causes obertes contra la dona i el germà de Sánchez.

La Flotilla Global Sumud, una iniciativa ciutadana internacional amb participants de 44 països, incloent figures com Greta Thunberg, Susan Sarandon, Liam Cunningham, Ada Colau i Jordi Coronas, s’ha enfrontat a diversos reptes en el seu intent de trencar el bloqueig a Gaza i establir un corredor humanitari. Després de salpar de Barcelona, set dels 24 vaixells inicials van haver de tornar a port a causa de problemes tècnics i el temporal. La resta es van reagrupar a les Illes Balears per a reparacions i inspeccions, amb la intenció de continuar cap a Tunísia, on s’unirien a més vaixells provinents de Grècia i Itàlia. Ada Colau va defensar la missió, tot i les crítiques sobre la seva organització, emfasitzant la importància d’aturar el que considera un “genocidi” a Palestina i pressionar els governs europeus per a l’aïllament d’Israel, incloent un embargament d’armes i sancions. Durant la travessia, la flotilla va realitzar simulacres d’assalt davant el sobrevol de drons, preparant-se per a una possible intervenció israeliana. L’objectiu principal de la flotilla és portar menjar i medicaments a Gaza, però també busca generar pressió social i conscienciar sobre la situació a la regió, tot demanant als governs que actuïn davant el bloqueig imposat per Israel.

Un tribunal bolivià ha condemnat a un any de presó els exprovincials jesuïtes Ramon Alaix i Marcos Recolons per encobrir els abusos sexuals comesos pel difunt sacerdot Alfonso Pedrajas, conegut com a pare Pica. Alaix i Recolons, de 83 i 81 anys respectivament, van ocupar el càrrec més alt de la Companyia de Jesús a Bolívia durant el període en què Pedrajas va abusar de més de vuitanta menors, principalment estudiants indígenes becats de l’internat Juan XXIII a Cochabamba. La sentència, considerada històrica per les víctimes i organitzacions de drets humans, arriba després que el nebot de Pedrajas descobrís un diari on el sacerdot confessava els abusos. Wilder Flores, president de la Comunitat Boliviana de Supervivents (CBS), va celebrar la decisió com un primer pas cap a la justícia, tot i que els fets ja han prescrit. Flores va denunciar que els jesuïtes van manipular les víctimes per evitar denúncies i que els seus advocats van intentar obstruir la justícia durant el procés. La CBS assenyala que hi ha quatre causes obertes contra dotze jesuïtes més, ja morts, per encobriment d’abusos a aproximadament cinc-centes víctimes.

Una esllavissada de terra causada per aiguats torrencials ha arrasat el poble de Tarsin, a l’oest del Sudan, deixant un saldo devastador d’almenys mil morts. Només s’ha trobat un supervivent. La tragèdia va tenir lloc diumenge passat a les muntanyes de Marra, on molts residents, inclosos els habitants de Tarsin, s’havien refugiat per escapar de la guerra civil que assola el país des de l’abril del 2023. L’Exèrcit d’Alliberament del Sudan (SLMA) va confirmar la catàstrofe i ha sol·licitat ajuda a les Nacions Unides per a les tasques de recuperació. La regió ja patia una greu crisi humanitària a causa del conflicte entre l’exèrcit sudanès i les Forces de Suport Ràpid (RSF), amb escassetat d’aliments i medicaments. Aquesta guerra civil ha deixat més de la meitat de la població sudanesa en situació de fam crítica, ha provocat el desplaçament de milions de persones i ha causat més de 20.000 morts, concentrant els combats a la capital, Khartum, i la regió de Darfur.

Cinc vaixells de la Global Sumud Flotilla han hagut de tornar al Port de Barcelona per segona vegada a causa de les males condicions meteorològiques. La flotilla, que transporta ajuda humanitària a la Franja de Gaza, va sortir inicialment diumenge amb unes 300 persones a bord, incloent l’activista Greta Thunberg i l’exalcaldessa Ada Colau. Després d’un primer retorn diumenge per mal temps, van tornar a salpar dilluns a la tarda. No obstant això, durant la matinada de dimarts, cinc de les embarcacions més petites van haver de retornar a Barcelona per seguretat a causa d’una tempesta i les condicions extremes. La Flotilla ha informat que tots els tripulants estan fora de perill i que la missió continua, amb la intenció d’unir-se a altres vaixells que sortiran de Tunis, Grècia i Itàlia. El periodista Yusuf Omar, membre de la Flotilla, ha reportat problemes de comunicació, amb pèrdua de ràdio i internet en diversos vaixells. Malgrat els contratemps, l’organització es manté ferma en el seu compromís d’arribar a Gaza.

Nestlé ha destituït el seu conseller delegat, Laurent Freixe, després d’una investigació interna que va revelar una relació sentimental no declarada amb una subordinada directa. Aquesta acció, considerada fulminant, es va justificar per l’incompliment del codi de conducta de l’empresa, que prohibeix les relacions sentimentals entre superiors i subordinats. El president de Nestlé, Paul Bulcke, va supervisar la investigació juntament amb Pablo Isla, i va agrair a Freixe pels seus gairebé 40 anys de servei a la companyia. Freixe havia ascendit a CEO el 2024 després d’una llarga trajectòria a Nestlé, iniciada el 1986. El seu substitut és Philipp Navratil, anterior cap de Nespresso, qui compta amb 24 anys d’experiència a la multinacional. Nestlé ha assegurat que el canvi de lideratge no afectarà l’estratègia ni el ritme de creixement de l’empresa, que en el primer semestre de 2025 va obtenir beneficis nets de 5.400 milions d’euros. Aquest cas té similituds amb altres situacions en grans empreses, com la de BP el 2023 i la d’Andy Byron a Astronomer, on també es van produir destitucions per relacions no declarades amb col·legues.

Salvador Illa i Carles Puigdemont es van reunir a Brussel·les en una trobada inèdita. Illa, actual president de la Generalitat, va ser qui va sol·licitar la reunió amb l’expresident i líder de Junts, que es troba a l’exili. Jordi Turull, secretari general de Junts, va considerar que la reunió arriba “tard”, tot i que Puigdemont escoltaria Illa. La trobada, que va tenir lloc a la Delegació del Govern davant la Unió Europea, es va mantenir en privat. Illa va defensar la decisió de l’amnistia i la importància del diàleg en democràcia, mentre que Turull va qüestionar la intenció d’Illa, lligant-la a les directrius de Pedro Sánchez. Aquesta reunió es produeix després que Illa ja s’hagués reunit amb tots els seus predecessors, excepte Pasqual Maragall. Les reaccions polítiques van ser diverses, des del suport d’ERC i els Comuns, que van destacar la importància del diàleg i la construcció de majories, fins a la crítica del PP i Vox, que van qualificar la reunió de “vergonyosa”. Alberto Núñez Feijóo va qüestionar la confiança en Illa, comparant-lo amb Santos Cerdán, exinterlocutor del govern espanyol amb Puigdemont. Isabel Díaz Ayuso també va criticar la reunió i els “privilegis” de Catalunya, a la qual cosa Illa va respondre afirmant que “Madrid sí que té privilegis”. Yolanda Díaz es va mostrar disposada a reunir-se de nou amb Puigdemont.

Donald Trump ha criticat durament la decisió d’un tribunal federal d’apel·lacions que ha declarat il·legals la majoria dels aranzels imposats durant la seva presidència. El tribunal va dictaminar que Trump es va extralimitar en la seva autoritat en utilitzar la Llei de Poders Econòmics d’Emergència Internacional (IEEPA) de 1977, i que aquesta autoritat correspon al Congrés. La decisió afecta cinc ordres executives, incloent-hi aranzels a la Xina, Mèxic i el Canadà, però manté la seva vigència fins al 14 d’octubre per permetre apel·lacions. Trump ha argumentat que la revocació dels aranzels seria “un desastre total” i que “destruiria” els Estats Units, convertint-lo en una “nació del tercer món”. L’assessor econòmic de Trump, Pete Navarro, s’ha sumat a les crítiques, afirmant que la pèrdua del cas seria “el final dels EUA”. A més, una jutgessa federal ha bloquejat temporalment les deportacions ràpides d’immigrants indocumentats, donant la raó a grups de drets civils com la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU), que argumentaven que la mesura violava el degut procés legal. La jutgessa Jia Cobb ha criticat la política per “prioritzar la rapidesa”, cosa que podria portar a deportacions errònies. La fiscal general Pam Bondi ha anunciat que el Departament de Justícia apel·larà la decisió sobre els aranzels, considerant-la “errònia”.

Pedro Sánchez, en una entrevista a TVE, va defensar la innocència de la seva dona i el seu germà, assegurant que les acusacions contra ells provenen de denúncies falses orquestrades per l’extrema dreta. A més, va qüestionar la imparcialitat d’alguns jutges, acusant-los de “fer política” i causant un “mal immens a la justícia”, i va demanar al CGPJ una reflexió sobre la gestió d’alguns casos. Sánchez també va defensar la innocència del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, argumentant que la seva imputació es basa en filtracions i manca de proves. Respecte als casos de José Luis Ábalos i Santos Cerdán, ex-secretaris d’Organització del PSOE, Sánchez va negar tenir coneixement de corrupció i va reiterar que el partit no ha rebut finançament irregular. Va admetre haver considerat la dimissió per l’afectació personal d’aquests casos, però va decidir continuar per responsabilitat i per implementar mesures de regeneració democràtica. Finalment, va qualificar de “coherent” i “encertada” la reunió entre Salvador Illa i Carles Puigdemont, negant que estigui vinculada a la negociació dels pressupostos i descartant un avanç electoral si aquests són rebutjats.

Saül Gordillo, exdirector de Catalunya Ràdio i de l’ACN, ha acceptat una condemna d’un any i sis mesos de presó per agredir sexualment una treballadora d’El Principal, el digital que dirigia. Aquest acord amb la Fiscalia i l’acusació particular evita un segon judici per agressió sexual. Els fets van tenir lloc durant el sopar de Nadal de l’empresa el desembre de 2022. Gordillo va oferir-se a acompanyar la víctima a casa i, segons el relat de la víctima, la va agredir sexualment dins del vehicle mentre ella estava inconscient a causa del consum d’alcohol. A més de la pena de presó, Gordillo haurà d’indemnitzar la víctima amb 30.000 euros per danys morals, complir dos anys de llibertat vigilada, quatre anys d’inhabilitació per treballar amb menors i una ordre d’allunyament. Aquesta és la segona condemna per agressió sexual per a Gordillo, que ja va ser condemnat a un any de presó per un altre cas d’agressió sexual a una periodista del mateix mitjà, també durant la mateixa nit. El Tribunal Suprem va confirmar aquesta primera condemna al maig. En ambdós casos, les agressions van ocórrer després del sopar de Nadal d’El Principal a un restaurant de Barcelona i posteriorment a la Sala Apolo.