El gegant del comerç electrònic Amazon ha iniciat un procés d’acomiadament col·lectiu (ERO) que afectarà un màxim de 1.200 treballadors de les seves oficines corporatives a Espanya. La mesura impactarà les seus de Madrid (Amazon Digital Spain) i Barcelona (Amazon Spain Service), excloent explícitament el personal dels centres logístics i la resta d’operacions nacionals. Aquest ajust forma part d’una reestructuració global més àmplia anunciada per la multinacional, que preveu la supressió de 14.000 llocs de treball corporatius a tot el món. La companyia justifica la decisió per la necessitat de reduir la burocràcia, compensar la sobrecontractació durant la pandèmia i mantenir una estructura més àgil, en un context on també aposta per l’automatització. Aquesta retallada de personal es produeix després d’una onada prèvia d’acomiadaments i malgrat que Amazon va registrar beneficis significatius recentment.

Els recents suïcidis d’adolescents com Sandra Peña a Sevilla i un jove a Almacelles, presumptes víctimes d’assetjament escolar, han desencadenat una resposta contundent. El Sindicat d’Estudiants ha convocat una vaga i manifestacions a ciutats com Barcelona per denunciar la inacció dels centres educatius i les fallades sistèmiques. La dificultat per identificar correctament el bullying, distingint-lo de conflictes puntuals, i la tolerància amb la “violència de baixa intensitat” són barreres clau, segons experts com Toni García Arias i Susanna López. Per combatre-ho, es proposa un enfocament integral basat en la formació de tota la comunitat educativa i la prevenció des de les primeres etapes, com demostra el programa “Aquí, prou bullying”. Aquesta mobilització social busca solucions a un problema creixent, amb 1.696 casos denunciats a Catalunya el curs passat.

L’Audiència Nacional ha ordenat una avaluació mèdica forense de l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, per determinar si està en condicions d’afrontar el judici contra ell i la seva família, que comença el 24 de novembre. Aquesta decisió respon a la petició de la seva defensa, que va presentar diversos informes mèdics sobre el seu estat físic i cognitiu. El resultat de l’examen podria permetre que Pujol no hagi d’assistir presencialment i pugui declarar per videoconferència. En el judici, que durarà sis mesos, la família Pujol s’enfronta a acusacions de formar una organització criminal i cometre delictes de blanqueig de capitals, falsedat documental i contra la Hisenda pública. La Fiscalia demana per a l’expresident una pena de 9 anys de presó.

Mentre Protecció Civil de la Generalitat, dirigida per Marta Cassany, prepara una prova massiva del sistema d’alertes a mòbils ES-ALERT per al 3 de novembre a la regió de Barcelona per familiaritzar la ciutadania i garantir la seva eficàcia, l’ús d’aquesta mateixa eina es troba al centre d’una greu polèmica al País Valencià. La gestió de la recent DANA, que va provocar 229 morts, està sota investigació judicial, centrant-se en el retard de l’enviament de l’alerta. L’exconsellera d’Interior valenciana, Salomé Pradas, assegura que va mantenir informat en tot moment el president Carlos Mazón sobre la decisió d’enviar el missatge, una versió que contradiu directament les declaracions del president, qui nega haver estat notificat. Aquesta situació evidencia el contrast entre la preparació preventiva del sistema a Catalunya i les qüestionades decisions durant una catàstrofe real.

Els sindicats UGT FESMC, CCOO i CGT han convocat cinc jornades de vaga de 24 hores al Trambaix i el Trambesòs, començant el 31 d’octubre i continuant els dies 10, 17, 21 i 28 de novembre. La mobilització sorgeix després d’un any de negociacions infructuoses per al nou conveni col·lectiu. Els representants dels treballadors acusen l’empresa TRAM de mostrar-se “inflexible” i de proposar condicions que suposen un “retrocés dels drets adquirits”. Durant les aturades, s’han establert uns serveis mínims del 40% a les hores punta (de 6:30 a 9:30 i de 16:00 a 20:00) i del 20% durant la resta de la jornada. Els sindicats defensen la vaga com una eina de pressió legítima per aconseguir una “negociació real” i un acord just.

Les eleccions als Països Baixos han capgirat els pronòstics amb la victòria inesperada del partit liberal progressista Demòcrates 66 (D66), encapçalat per Rob Jetten. Aquest resultat suposa un revés significatiu per a l’extrema dreta de Geert Wilders (PVV), que havia provocat la caiguda del govern anterior per endurir les polítiques migratòries i ara es veu condemnat a l’oposició davant la negativa de la resta de forces a pactar-hi. La victòria de D66, aconseguida amb una campanya positiva i el carisma de Jetten, va sorprendre les enquestes, que preveien un retorn als partits tradicionals i no van anticipar el fracàs de l’aliança liderada per Frans Timmermans. Ara, Jetten s’enfronta al complex repte de negociar un govern de coalició en un parlament molt fragmentat, que requerirà l’acord d’un mínim de quatre partits per assolir la majoria.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat un home a dos anys de presó, una multa i una indemnització per delictes d’odi i contra la integritat moral per les seves publicacions a la xarxa social X. Els missatges anaven dirigits contra la família de Canet de Mar que va sol·licitar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’aplicació del 25% de classes en castellà a l’escola Turó del Drac. La sentència estableix que els tuits de l’acusat, que incitaven a “perseguir” la família, publicar les seves dades i fer-los “viure un infern” per forçar-los a marxar, van superar els límits de la llibertat d’expressió i van constituir un discurs d’odi. En el mateix judici, altres dos acusats van ser absolts en considerar el tribunal que les seves manifestacions, tot i ser crítiques, s’emmarcaven dins del debat públic legítim.

L’huracà Melissa ha provocat efectes devastadors al seu pas pel Carib, causant la mort de més d’una trentena de persones a Haití, Jamaica, Cuba i la República Dominicana. El fenomen, que va començar com a tempesta tropical, es va intensificar fins a assolir la categoria 5 en arribar a Jamaica, on el primer ministre Andrew Holness va declarar el país zona catastròfica per la destrucció “immensa i sense precedents”. A Haití, la situació es va veure agreujada pel desbordament del riu La Digue, que va provocar nombroses víctimes en un país ja afectat per una greu crisi social. A Cuba, les fortes inundacions van obligar a evacuar més de 700.000 persones i a aturar infraestructures clau. L’huracà continua la seva trajectòria, tot i que amb menys força, cap a les Bahames i les Bermudes.

La gestió del Partit Popular en diverses comunitats autònomes enfronta una sèrie de crisis que desgasten el lideratge nacional d’Alberto Núñez Feijóo. L’exemple més recent i greu és la situació del president valencià, Carlos Mazón, arran de la seva presumpta negligència durant la dana. En el funeral d’Estat per les víctimes, Mazón va ser durament increpat per les famílies amb crits d’“assassí”, evidenciant la profunda indignació social. Aquesta polèmica se suma a altres escàndols que afecten figures clau del PP: a Madrid, Isabel Díaz Ayuso és qüestionada per la mortalitat a les residències de gent gran durant la pandèmia; a Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla afronta una crisi per errors en el programa de cribratge del càncer de mama; i a Castella i Lleó, la gestió dels incendis forestals també ha generat fortes crítiques. Aquest cúmul de problemes posa de manifest les dificultats de gestió del partit en els territoris on governa.

Milers de ciutadans han participat en diverses manifestacions a València i municipis afectats per homenatjar les 229 víctimes de la DANA i exigir responsabilitats polítiques al govern de Carlos Mazón. Les protestes, organitzades per entitats com l’Acord Social Valencià, han denunciat la “negligència criminal” i les “polítiques negacionistes” del Consell. Una de les marxes més simbòliques va recórrer el trajecte fins al restaurant El Ventorro, on es trobava el president durant les hores crítiques de la tragèdia. Paral·lelament, una altra marxa silenciosa va confluir a Benetússer i es van organitzar cassolades a diversos barris de València. Amb lemes com “Mazón dimissió” i “No són morts, són assassinats”, els manifestants van expressar la seva indignació i van reclamar justícia, realitzant actes com la col·locació de 229 mantes tèrmiques a la plaça de la Verge en record dels morts.