El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat un viatge a Brussel·les per reunir-se amb Carles Puigdemont, marcant la primera trobada cara a cara entre ambdós líders. Durant una entrevista, Illa va defensar l’amnistia i el diàleg, emfasitzant la necessitat d’un nou model de finançament i rebutjant les demandes de solidaritat d’altres regions espanyoles. Illa es va mostrar optimista sobre l’oficialitat del català a Europa, afirmant que està “més a prop que lluny”. També va abordar temes com la immigració, Rodalies i l’ampliació de l’aeroport del Prat, destacant la importància de l’acollida i la gestió forestal. Mentrestant, ERC, liderada per Oriol Junqueras, ha intensificat la pressió sobre el govern espanyol pel finançament, condicionant el seu suport als pressupostos a un acord en aquest àmbit. Junqueras va anunciar la presentació d’una proposta de nou model de finançament al Congrés i va advertir que no hi haurà negociacions pressupostàries fins que es resolgui aquesta qüestió. Finalment, Illa va denunciar el “genocidi a Gaza”, tot i que va advertir sobre les conseqüències econòmiques d’un augment de la inversió en defensa.

El Departament de Territori ha anunciat 62 millores al servei de bus interurbà, amb una inversió de 4,2 milions d’euros, dins d’un pla de xoc que preveu destinar-hi 17 milions entre el 2025 i el 2026. Aquesta actuació respon a l’augment de la demanda, que va superar els 82 milions de viatges el 2024, un 17,1% més que el 2019. Quatre noves línies s’han posat en marxa: El Vendrell - Barcelona, Calafell - Barcelona, Hostalric - Universitat de Vic i Pont de Suert - Tremp. A més, s’ha augmentat la freqüència en 15 línies ja existents, com l’Exprés e6 Vilafranca - Barcelona, l’e5 Igualada - Barcelona, l’e18 Sant Sadurní d’Anoia - Barcelona, l’e2 Alfarràs - Lleida, l’e3 Alcarràs - Lleida i l’e5 Almacelles - Lleida. També s’han millorat els serveis de la línia Olot - Barcelona i s’estan negociant millores per a les línies Ripollet - UAB, Badia - Barberà - UAB i l’exprés e3 Barcelona - Cerdanyola - UAB. Sílvia Paneque, consellera de Territori, i Manel Nadal, secretari de Mobilitat, han destacat la importància d’aquestes millores per connectar la ciutadania amb els centres de treball, educatius i d’oci.

Fortes pluges i tempestes estan previstes a Catalunya, amb avisos emesos pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Un front de precipitacions intenses travessarà el territori des de l’oest fins al Mediterrani entre dimecres i dijous. Dimecres, les pluges començaran al quadrant nord-oest, amb tempestes originant-se a la Franja. A partir de les 14:00 hores, s’activaran avisos de perill moderat i alt a 17 comarques, amb el Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça en nivell taronja. A la tarda i vespre, les tempestes s’intensificaran i s’estendran, afectant comarques com el Segrià, Pla d’Urgell, Noguera, Solsonès, Alt Urgell i Cerdanya, també en taronja. Dijous, les tempestes arribaran a la costa central, la Costa Brava i l’interior de Girona, amb avisos de perill, especialment al Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i la Selva. S’esperen acumulacions d’aigua importants, amb risc de riuades i inundacions, i una baixada significativa de les temperatures. Al nord-est, s’esperen pluges de 40 a 50 litres per metre quadrat en una hora, amb alerta taronja. Els Bombers han atès nombrosos avisos per caiguda d’arbres i acumulacions d’aigua, sobretot a la Selva i al Vallès Oriental.

Durant la seva visita a Bulgària, l’avió de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va patir interferències al GPS, atribuïdes a Rússia, i va haver d’aterrar d’emergència manualment. La Comissió Europea va confirmar l’incident, qualificant-lo com una mostra de l’hostilitat russa. A Bulgària, Von der Leyen va visitar una fàbrica d’armament, destacant que una tercera part de les armes enviades a Ucraïna provenen d’aquest país. Posteriorment, va visitar la frontera entre Polònia i Bielorússia amb el primer ministre polonès, Donald Tusk, mostrant solidaritat amb Polònia davant els “atacs híbrids” i l’augment de la migració il·legal. Von der Leyen va parlar del pla de defensa europeu de 800.000 milions d’euros fins al 2030, incloent el programa SAFE de 150.000 milions per a compres conjuntes d’armament, que beneficiarà Polònia i la indústria de defensa de la UE i Ucraïna. Tusk va afirmar la fermesa de Polònia davant les provocacions de Bielorússia. A més, la Comissió Europea estudia utilitzar els actius russos congelats per a la reconstrucció d’Ucraïna i el seu reforç militar. Von der Leyen va destacar la necessitat que Rússia assumeixi els costos dels danys causats a Ucraïna i va esmentar els plans militars que s’estan elaborant amb el suport dels Estats Units com a garanties de seguretat per a Ucraïna, incloent un exèrcit ucraïnès reforçat, una coalició multinacional i la pròpia defensa europea. Finalment, va mencionar un “full de ruta clar” per a possibles desplegaments militars després d’un acord de pau, amb el suport de la Casa Blanca i la participació de tropes nord-americanes.

La Global Sumud Flotilla, amb l’objectiu de denunciar la situació a la Franja de Gaza i portar-hi ajuda humanitària, va haver de tornar al Port de Barcelona hores després de salpar diumenge. Les inclemències meteorològiques, amb fort vent i mala mar, i l’estat d’algunes embarcacions van obligar a la decisió. Entre els 300 activistes i polítics de 44 països que hi participaven, hi havia figures com Greta Thunberg, l’exalcaldessa Ada Colau, Oriol Junqueras, Jaume Asens, Jordi Coronas, Pilar Castillejo i Adrià Plazas. La flotilla, que va sortir acomiadada per unes 5.000 persones, pretenia arribar a Gaza després de passar per Itàlia, Tunísia i Grècia. Aquest és el segon intent de Thunberg, després de ser detinguda fa uns mesos intentant arribar a Gaza amb el vaixell Madleen. Abans de salpar, els activistes van criticar la “complicitat” i “covardia” de la comunitat internacional davant el conflicte, mentre que el PSC va expressar el seu suport a la iniciativa i va destacar la pressió d’Espanya a la Unió Europea per prendre mesures contra Israel. Representants d’ERC i els Comuns van denunciar la inacció internacional i van qualificar Barcelona com a “capital de la solidaritat”. Jaume Asens va advertir el ministre José Manuel Albares que un atac a la flotilla seria considerat un “atac a l’Estat espanyol”. La CUP va defensar la participació dels activistes, afirmant que fan “el que haurien de fer els governs”. Aquest dilluns s’estudiarà la possibilitat de reprendre el viatge.

Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona, s’ha embarcat en la Global Sumud Flotilla juntament amb activistes com Greta Thunberg, amb l’objectiu d’obrir un corredor humanitari a Gaza. La flotilla, composta per desenes de vaixells amb activistes de 44 països, ha salpat del Port de Barcelona amb material, menjar i aigua per a Gaza. Aquesta acció es produeix després que Israel interceptés un vaixell similar al juny. A Barcelona, s’han organitzat activitats culturals i polítiques en suport a la flotilla, amb concerts de Macaco i Clara Peya. Mentrestant, Israel ha intensificat els bombardejos a la ciutat de Gaza, matant una vintena de palestins, possiblement incloent el portaveu de Hamas, Abu Obeida. L’exèrcit israelià ha declarat Gaza zona de combat i ha aturat les pauses humanitàries. Milers de palestins estan fugint dels bombardejos, però no tenen on anar, i la Creu Roja alerta sobre els perills d’evacuar més d’un milió de persones de la ciutat. La flotilla espera arribar a Gaza en set o vuit dies i descarregar el material amb l’ajuda dels governs.

L’inici del curs polític a Catalunya ha estat marcat per noves incidències a Rodalies, fet que ha revifat les crítiques de l’oposició al Govern. Els partits de l’oposició, inclosos Junts, la CUP, els Comuns i el PP, acusen el Govern, liderat per Salvador Illa, de “deixadesa” i de no haver fet els deures en la gestió del servei ferroviari. Mentre l’oposició independentista assenyala la falta d’inversió de l’Estat, els Comuns i el PP apunten a la gestió de la Generalitat. ERC i Junts coincideixen en la necessitat d’accelerar el traspàs de Rodalies a Catalunya, tot i que Junts demana un traspàs integral i no l’empresa mixta pactada amb ERC. El PSC, per la seva banda, demana disculpes i defensa les inversions i canvis estructurals que s’estan duent a terme. En paral·lel, Illa ha fet un balanç positiu de la III Trobada del Govern, destacant la millora dels serveis públics i la generació de prosperitat com a objectius principals per al nou curs polític. A més, la consellera Sílvia Paneque prepara un pla d’actuació per millorar la gestió forestal i prevenir incendis de sisena generació, que inclourà mesures reactives a curt termini i modificacions normatives a mitjà i llarg termini. Illa ha destacat la importància de la inversió en infraestructures com la reforma del bloc quirúrgic de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, però també ha subratllat el paper crucial del personal que les fa funcionar.

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha emès una alerta per fortes pluges i tempestes a diverses comarques catalanes. S’esperen precipitacions que podrien superar els 40 litres per metre quadrat en només 30 minuts, amb un grau de perill de 4 sobre 6, i acumulacions de fins a 100 litres en 24 hores en algunes zones com el Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i la Selva. Inicialment, el temporal afectarà la meitat oest, incloent el Tarragonès, Baix Penedès i Garraf, però es desplaçarà cap a l’est, abastant comarques com el Barcelonès, Maresme, Osona, i el Ripollès. Protecció Civil ha activat el Pla Inuncat davant el risc d’inundacions i ha demanat extremar la prudència, especialment en zones inundables. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) també han augmentat la vigilància per possibles crescudes de rius i torrents. Els Agents Rurals intensifiquen la vigilància d’incendis causats per llamps. Aquestes pluges intenses coincideixen amb l’operació tornada de les vacances d’estiu, fet que augmenta la necessitat de precaució a les carreteres.

El Govern, liderat pels consellers Albert Dalmau i Francesc Xavier Vila, ha instat els ajuntaments a adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua. A través d’una carta, l’executiu ha proposat un decàleg de mesures, incloent l’aprovació d’una moció en els plens municipals, per reforçar l’ús del català. Es demana als consistoris l’elaboració de plans municipals d’impuls del català, la creació de taules locals per la llengua i la designació d’un responsable de política lingüística. A més, es busca garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, assegurant que el personal de l’administració, inclòs el subcontractat, tingui coneixements de català i que s’apliquin clàusules lingüístiques en la contractació pública. El Govern emfatitza el paper “crucial” dels ajuntaments en la normalització del català, especialment en àmbits com escoles bressol, esports i comerç. Francesc Xavier Vila ha destacat la importància de l’actuació municipal en la vida quotidiana de les persones. Mentrestant, Mònica Sales, de Junts, ha reclamat al Govern que compleixi el Pacte, creant l’oficina de protecció dels drets lingüístics i atenent les denúncies rebudes per Plataforma per la Llengua.

Divendres a la nit, un treballador d’un bar situat a la Rambla Prim de Barcelona va resultar ferit per un tret de bala després d’una discussió amb un client. La víctima va ser traslladada a l’hospital, on es troba en estat greu, però la seva vida no corre perill. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per localitzar l’agressor, que va fugir després dels fets. Aquest incident se suma a una sèrie de tiroteigs recents a Barcelona, incloent-hi un a Consell de Cent on un home va morir, un altre al carrer de Sicília a l’Eixample, un tercer al carrer de Comte d’Urgell també a l’Eixample amb un home ferit, i un quart a Sants-Montjuïc que va resultar en una persona ferida i cinc detingudes. La policia continua investigant les circumstàncies d’aquests incidents.