El Govern, liderat pels consellers Albert Dalmau i Francesc Xavier Vila, ha instat els ajuntaments a adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua. A través d’una carta, l’executiu ha proposat un decàleg de mesures, incloent l’aprovació d’una moció en els plens municipals, per reforçar l’ús del català. Es demana als consistoris l’elaboració de plans municipals d’impuls del català, la creació de taules locals per la llengua i la designació d’un responsable de política lingüística. A més, es busca garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, assegurant que el personal de l’administració, inclòs el subcontractat, tingui coneixements de català i que s’apliquin clàusules lingüístiques en la contractació pública. El Govern emfatitza el paper “crucial” dels ajuntaments en la normalització del català, especialment en àmbits com escoles bressol, esports i comerç. Francesc Xavier Vila ha destacat la importància de l’actuació municipal en la vida quotidiana de les persones. Mentrestant, Mònica Sales, de Junts, ha reclamat al Govern que compleixi el Pacte, creant l’oficina de protecció dels drets lingüístics i atenent les denúncies rebudes per Plataforma per la Llengua.

Divendres a la nit, un treballador d’un bar situat a la Rambla Prim de Barcelona va resultar ferit per un tret de bala després d’una discussió amb un client. La víctima va ser traslladada a l’hospital, on es troba en estat greu, però la seva vida no corre perill. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per localitzar l’agressor, que va fugir després dels fets. Aquest incident se suma a una sèrie de tiroteigs recents a Barcelona, incloent-hi un a Consell de Cent on un home va morir, un altre al carrer de Sicília a l’Eixample, un tercer al carrer de Comte d’Urgell també a l’Eixample amb un home ferit, i un quart a Sants-Montjuïc que va resultar en una persona ferida i cinc detingudes. La policia continua investigant les circumstàncies d’aquests incidents.

Aquest estiu, Barcelona i Catalunya han experimentat una disminució en la despesa turística, tot i mantenir o fins i tot superar les xifres de visitants. Segons Barcelona Oberta, el 53% dels establiments dels principals eixos comercials i turístics han vist reduïdes les seves vendes. Elvira Garcia, directora de l’organització, atribueix aquesta tendència a diversos factors, com l’augment del preu de l’allotjament, la calor extrema, el perfil del turista, que opta per comprar menjar en supermercats i menjar-lo a l’hotel, i les obres al centre de la ciutat. A més, el sector del taxi també ha notat una baixada de la facturació, atribuïda a un visitant amb menys poder adquisitiu. La preocupació per la brutícia i la percepció d’inseguretat també plana sobre el sector, tot i la disminució dels delictes segons les dades oficials. Finalment, la competència d’altres destinacions turístiques del nord d’Espanya, amb preus més competitius i temperatures més suaus, agreuja la situació. Aquesta tendència a la baixa en la despesa també s’observa a la resta de Catalunya, amb estades més curtes i un turisme “d’estalvi”, segons representants del sector com Joaquim Boadas de Fecasarm. Tot i això, es destaca l’allargament de la temporada turística com un factor positiu, compensant en part la reducció de la despesa individual. Tant els càmpings com el turisme rural, tot i mantenir bones xifres d’ocupació, també han notat aquesta disminució en la durada de les estades. Oskar Stöber, del Gremi d’Hostaleria de Sitges, i Manuel Ángel Ortiz, del Gremi d’Hostaleria de Castelldefels, coincideixen en la percepció d’una despesa mitjana inferior. Miquel Gotanegra, de la Federació Catalana de Càmpings, i Orol Baños, de l’Associació d’Agroturisme del Berguedà, confirmen la tendència a estades més curtes.

Divendres al vespre, un xoc frontal entre un cotxe i una furgoneta a la C-15z, al punt quilomètric 3,3 entre Vilanova i la Geltrú i Canyelles, va resultar en la mort de dues persones: el conductor del turisme, un home de 28 anys, i la passatgera davantera de la furgoneta, una dona de 41 anys. Ambdues víctimes eren veïnes de Canyelles. A més, una persona va resultar ferida greu i va ser traslladada a l’Hospital de Bellvitge, mentre que tres persones més van patir ferides menys greus i van ser ateses a l’Hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes. Una altra persona va resultar il·lesa. Els Mossos d’Esquadra estan investigant les causes de l’accident, però s’ha confirmat que el conductor de la furgoneta conduïa sota els efectes de les drogues i està sent investigat per dos homicidis per imprudència greu i tres delictes de lesions. Set patrulles dels Mossos, quatre dotacions dels Bombers i el suport psicològic del SEM es van activar arran de l’accident. La carretera va estar tallada fins a la una de la matinada. Amb aquestes dues víctimes, ja són 97 les persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes aquest any. El Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT) ofereix suport i informació als afectats per accidents a través del telèfon gratuït 900 100 268 i el web victimestransit.gencat.cat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat a Arnes, durant la tercera reunió del Govern fora del Palau de la Generalitat, un canvi en la gestió forestal de Catalunya. Davant la preocupació pels incendis, especialment els del Baix Ebre i la Segarra, Illa ha afirmat que Catalunya té “massa bosc” i ha proposat “decréixer la massa forestal” fomentant l’activitat econòmica al territori. Aquest canvi, que no serà immediat, s’emmarca en una revisió de la política forestal que inclou la col·laboració amb el pacte d’estat sobre el canvi climàtic proposat per Pedro Sánchez. A més, Illa ha destacat la importància de l’autoprotecció i la necessitat que els municipis elaborin plans de prevenció d’incendis. Pel que fa als reptes polítics, el president ha reclamat l’“aplicació immediata i efectiva” de la llei d’amnistia, ha emfatitzat la importància de la gestió i l’execució dels pressupostos, i ha denunciat “el genocidi a Gaza”. La reunió d’Arnes, a prop de la zona afectada per l’incendi de Paüls, ha comptat amb la presència de tots els membres del govern excepte Alícia Romero i Núria Parlon. Aquesta trobada, com les anteriors a Poblet i Núria, busca reforçar els vincles entre els consellers i impulsar l’acció del govern, que inclou abordar les incidències de Rodalies i preparar els pressupostos del 2026, amb reunions previstes amb els socis d’investidura, Esquerra i els Comuns.

Un naufragi davant les costes de Mauritània ha resultat en la pèrdua de més de 140 vides de migrants que intentaven arribar a les Illes Canàries des de Gàmbia. L’embarcació, amb aproximadament 160 persones a bord, va naufragar després de sis dies a la mar. Setanta cossos han estat recuperats prop de M’haijratt, a uns 60 quilòmetres al nord de Nouakchott, i les operacions de recerca i rescat continuen, tot i que l’esperança de trobar més supervivents és mínima. Els supervivents rescatats, 16 en total, van confirmar que l’embarcació havia salpat de Gàmbia. La majoria dels migrants eren originaris de Zàmbia i Senegal. Aquesta tragèdia subratlla els perills de la ruta atlàntica cap a les Canàries, considerada una de les més perilloses del món. Dades de Caminando Fronteras indiquen que el 2024, 46.843 migrants van arribar a les Canàries per aquesta ruta, mentre que 9.757 van morir en l’intent. Mauritània s’ha convertit en un punt de partida freqüent per a aquestes embarcacions, amb un 70% dels accidents de la ruta atlàntica originant-se des de les seves costes.

El Consell de Ministres aprovarà dimarts l’avantprojecte de llei per condonar part del deute autonòmic amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Aquesta mesura, fruit d’acords entre ERC i el PSOE, suposarà la condonació d’aproximadament 85.000 milions d’euros de deute de les comunitats autònomes, incloent uns 17.104 milions corresponents a Catalunya, que permetrà un estalvi d’uns 1.000 milions d’euros anuals en interessos. Andalusia serà la comunitat més beneficiada, amb una reducció de 18.791 milions d’euros, seguida de Catalunya i el País Valencià (11.210 milions). Madrid, tot i no tenir deute amb el FLA, també es beneficiarà amb 8.644 milions. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha destacat la importància d’aquesta mesura i ha ironitzat sobre l’oposició del PP, tot i que les comunitats governades per aquest partit també se’n beneficiaran. Montero ha negat que el nou model de finançament que es vol impulsar doni privilegis a Catalunya, assegurant que augmentarà els recursos per a totes les comunitats autònomes sota el principi d’igualtat. El PP, per la seva banda, critica la mesura, argumentant que respon a les exigències dels independentistes catalans i insisteix en la necessitat de canviar el sistema de finançament autonòmic.

L’atenció psicològica especialitzada en càncer és cada cop més necessària a Catalunya, davant l’augment de la incidència d’aquesta malaltia i l’envelliment de la població. Tot i que el sistema sanitari català compta amb uns 50 professionals dedicats al suport psicooncològic, principalment en centres de referència amb servei d’Oncologia mèdica, la demanda continua sent alta, tant per part dels pacients com dels seus familiars. L’Associació Contra el Càncer a Barcelona, per exemple, registra una alta demanda, amb llistes d’espera d’un mes per a la primera visita. Aquesta entitat, juntament amb d’altres, complementa el servei públic, oferint suport a pacients que no compleixen els requisits per accedir a la psicooncologia als hospitals o que necessiten un seguiment més intensiu. L’ICO (Institut Català d’Oncologia) també ofereix aquest servei, amb més de 3.000 persones ateses des de principi d’any als seus diferents centres. Testimonis com els de Paula Salvador, Carmen Vázquez i Montse Oliveras destaquen la importància d’aquest acompanyament per gestionar l’angoixa, la incertesa i els canvis que comporta un diagnòstic de càncer, així com per afrontar els efectes dels tractaments i la por a la recaiguda. Especialistes com Tània Estapé, presidenta de la Societat Espanyola de Psicooncologia (SEPO), i Mireia Golobardes, psicooncòloga de l’Associació Contra el Càncer, reclamen més recursos i una xarxa més àmplia de professionals, incloent-hi nutricionistes i fisioterapeutes, per donar una resposta integral a les necessitats dels pacients i les seves famílies. A l’ICO Girona, el servei de psicooncologia compta amb cinc professionals especialitzats en diferents patologies, com explica Laura Mató, psicòloga del centre. Malgrat els avenços en els tractaments, el càncer continua sent una malaltia temuda i genera un gran impacte emocional, per la qual cosa el suport psicològic esdevé crucial per millorar la qualitat de vida dels pacients i els seus familiars.

La situació a la Franja de Gaza continua deteriorant-se amb l’escalada de l’ofensiva israeliana, que ha intensificat els atacs sobre els barris occidentals de Ciutat de Gaza, com Zeitun i Sabra, amb l’objectiu de controlar la ciutat i forçar el desplaçament de la població cap al sud. L’exèrcit israelià ha recuperat els cossos de dos ostatges, un dels quals identificat com a Ilan Weiss, mort durant l’atac al quibuts Beeri el 7 d’octubre de 2023. Benjamin Netanyahu ha afirmat que la campanya per al retorn dels ostatges continua. Malgrat les “pauses tàctiques” anunciades prèviament, Ciutat de Gaza ha estat declarada “zona de combat perillosa” per l’exèrcit israelià. Un doble atac a l’Hospital Nasser de Khan Yunis ha causat la mort d’almenys 20 persones, entre elles cinc periodistes que treballaven per a agències internacionals. Les FDI han anunciat una investigació sobre l’incident. La crisi humanitària s’agreuja amb l’augment de la fam, que ha causat la mort de 300 persones, 117 de les quals nens. António Guterres, secretari general de l’ONU, ha denunciat la situació i ha assenyalat les decisions d’Israel com a causants de la crisi. Espanya, Suècia i els Països Baixos han instat la UE a prendre mesures més contundents davant la situació.

El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha acusat el PP de fer un “ús partidista” dels incendis forestals que han assolat l’Estat, utilitzant la tragèdia per a la seva “estratègia d’assetjament al govern espanyol”. Marlaska va defensar la gestió del govern, afirmant que van actuar “amb previsió” i posant a disposició de les comunitats autònomes tots els mitjans necessaris, incloent ajuda internacional de països com França, Itàlia, la República Txeca, Eslovàquia, els Països Baixos, Andorra, Grècia, Romania, Alemanya i Finlàndia. Va subratllar que la responsabilitat principal recau en les comunitats autònomes i va criticar la proposta del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de controlar els piròmans amb polseres telemàtiques. El PP, per la seva banda, va acusar el govern de Pedro Sánchez d’inoperància i de “mesquinar” els recursos, argumentant que les comunitats autònomes, com Castella i Lleó i Galícia, van haver de gestionar la crisi amb recursos propis. El secretari general del PP, Miguel Tellado, va negar errors en la gestió autonòmica, atribuint la problemàtica a la “falta de mitjans” proporcionats pel govern central i criticant la suposada “caça de bruixes” contra els presidents autonòmics del PP. Marlaska va reiterar la crida al pacte d’estat proposat per Sánchez davant la “perillositat creixent” de la situació.