La jutgessa que investiga la gestió de la DANA ha sol·licitat a les Corts Valencianes el llistat de trucades del president Carlos Mazón del dia de la tragèdia per analitzar el procés de presa de decisions. Aquesta petició busca aclarir la comunicació amb l’exconsellera Salomé Pradas, investigada en la causa per 229 presumptes delictes d’homicidi per imprudència, i es produeix abans de la declaració de la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb el president durant les hores crítiques. La gestió de Mazón ha generat una forta controvèrsia, amb un encreuament d’acusacions amb Pedro Sánchez i un ampli rebuig social que demana la seva dimissió. Paral·lelament, la televisió pública À Punt ha estat durament criticada pels seus treballadors per la decisió d’emetre una corrida de toros en lloc de la manifestació ciutadana que exigia responsabilitats polítiques.

L’artista catalana Rosalía ha publicat “Berghain”, el primer senzill del seu esperat nou àlbum, titulat “Lux”, que veurà la llum el 7 de novembre. Aquesta cançó és una col·laboració amb la cantant islandesa Björk i el músic nord-americà Yves Tumor, i compta amb la participació de l’Orquestra Simfònica de Londres. El tema, el nom del qual fa referència a un exclusiu club de Berlín, marca l’inici d’una nova etapa per a l’artista, que ha descrit aquest projecte com el primer que fa “sense por al fracàs”. L’àlbum “Lux” explorarà temàtiques com la mística femenina, la transformació i l’espiritualitat, utilitzant una paleta sonora més orquestral. El videoclip de “Berghain”, rodat a Varsòvia per la productora Canadà, presenta una estètica que combina la sensualitat i el misticisme.

La relació entre Junts per Catalunya i el PSOE es troba en un moment crític, amb Carles Puigdemont convocant l’executiva del partit a Perpinyà per revaluar el suport al govern de Pedro Sánchez. La trobada sorgeix del presumpte incompliment de l’Acord de Brussel·les, especialment en qüestions clau com l’aplicació de l’amnistia, l’oficialitat del català a Europa i la delegació de competències en immigració. Davant l’amenaça de ruptura, partits com el PSC, ERC i els Comuns han pressionat Junts perquè mantingui la negociació, advertint del risc de facilitar un govern del PP i Vox. Malgrat un intent del govern espanyol per calmar la tensió dialogant amb Alemanya sobre el català, la direcció de Junts ha comunicat la seva intenció de trencar. La decisió definitiva, però, serà ratificada mitjançant una consulta a la militància.

Els Mossos d’Esquadra han desarticulat dues organitzacions criminals especialitzades que operaven a Catalunya. A l’Arboç, han detingut tres homes amb més de 140 antecedents que actuaven a l’autopista AP-7. Aquest grup utilitzava el mètode “punxarodes” per distreure les víctimes i sostreure’ls grans quantitats de diners, arribant a robar 12.000 euros en un sol dia. Paral·lelament, a Barcelona, la policia ha desmantellat un altre grup, també format per tres homes, acusat de cometre 13 robatoris amb força en domicilis. Aquesta banda feia servir la tècnica dels marcadors de cola per identificar pisos buits durant els mesos d’estiu. En els escorcolls posteriors a la seva detenció, els agents van recuperar un botí de 10.000 euros en efectiu i diverses joies.

La investigació sobre el robatori de joies al Museu del Louvre, valorades en 88 milions d’euros, ha fet un pas decisiu amb la detenció de dos sospitosos. Un d’ells va ser arrestat a l’aeroport Charles-de-Gaulle quan intentava fugir a Algèria, mentre que el segon va ser detingut a Seine-Saint-Denis. Ambdós, amb antecedents penals, van ser identificats gràcies a proves d’ADN recollides a l’escena del crim i es creu que formaven part del grup de quatre lladres. La principal hipòtesi de la Brigada de Repressió del Crim organitzat és que es va tractar d’un robatori per encàrrec amb vincles internacionals. La fiscal Laure Beccuau ha lamentat la filtració de les detencions per possibles perjudicis a la investigació. Paral·lelament, la ministra de Cultura, Rachida Dati, ha iniciat una investigació administrativa sobre les fallades de seguretat del museu, com les alarmes de baix volum.

Vuit anys després de la DUI, el moviment independentista català es troba en un estat de profunda desil·lusió i fragmentació, segons diverses veus influents del procés com Pilar Rahola, Ferran Requejo o Germà Bel. Aquests critiquen la manca de preparació, la divisió estratègica i la “hipocresia” dels partits, assenyalant que el moviment s’ha convertit en un “campi qui pugui”. Aquest context de frustració ha facilitat l’ascens de noves forces com Aliança Catalana, liderada per Sílvia Orriols. Tot i que la formació va entrar al Parlament amb la promesa de reactivar la DUI, la seva activitat parlamentària s’ha centrat gairebé exclusivament en un discurs islamòfob, deixant de banda la qüestió independentista. Analistes com Francesc-Marc Álvaro connecten directament aquests “discursos buits” i identitaris amb el “trauma” no resolt del 2017, evidenciant un canvi en les prioritats del debat polític català.

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha anunciat la retirada completa de totes les seves forces de Turquia, un pas històric dins del procés de pau amb el govern turc per posar fi a un conflicte de quaranta anys que ha causat més de 40.000 morts. La decisió, impulsada per una crida del seu líder empresonat, Abdullah Öcalan, es va escenificar des de les bases del grup a Qandil, al nord de l’Iraq. A canvi d’aquest gest, el PKK exigeix a Ankara que prengui mesures legals per permetre la reintegració dels seus activistes a la societat i la seva participació en els processos polítics i democràtics. El govern turc ja ha creat una comissió parlamentària per estudiar aquestes reformes. Aquest anunci es considera un gest polític crucial abans d’una reunió entre el president Recep Tayyip Erdogan i el partit prokurd DEM, que ha tingut un paper clau en les negociacions.

Una operació policial conjunta dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Judiciària de Portugal ha desarticulat una xarxa internacional dedicada al tràfic de persones per a l’explotació sexual. L’operatiu, batejat com a Aurelia-Belona, ha culminat amb la detenció de tres persones i el rescat de vuit possibles víctimes de diverses nacionalitats sud-americanes. La investigació va determinar que l’organització criminal, liderada per una parella des de Faro (Portugal), captava dones en situació de vulnerabilitat a l’Amèrica del Sud per traslladar-les i explotar-les a Espanya. Els dos líders van ser detinguts a Portugal, mentre que un tercer membre, encarregat de controlar les víctimes, va ser arrestat a Lleida. Durant els registres simultanis a Lleida, Tudela (Navarra), Irun (Guipúscoa) i Faro, es van intervenir diners, drogues i munició. El cas es troba a disposició del Jutjat d’Instrucció núm. 32 de Barcelona.

La treva entre Israel i Hamas es troba en un punt crític, amb acusacions creuades de violació que han escalat la tensió. Després d’un incident a Rafah, el primer ministre Benjamin Netanyahu va ordenar nous atacs contra Gaza, que van causar almenys 15 morts, mentre que Israel va realitzar un altre bombardeig al centre de la Franja malgrat l’alto el foc. En aquest context, els Estats Units han intervingut de manera decisiva: el president Donald Trump ha llançat un ultimàtum de 48 hores a Hamas per al lliurament dels cossos dels 13 ostatges restants. Al mateix temps, el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha acusat la UNRWA de ser una “subsidiària de Hamas”, buscant excloure-la del repartiment d’ajuda humanitària, i ha plantejat una resolució a l’ONU per desplegar una força internacional. Per la seva banda, el negociador de Hamas, Khalil al-Haia, ha reafirmat el seu compromís de continuar la recerca dels cossos per evitar una nova escalada bèl·lica.

La candidata independent Catherine Connolly, amb el suport del Sinn Féin i el bloc d’esquerres, ha guanyat de manera contundent les eleccions presidencials a Irlanda, obtenint més del 60% dels vots. La seva victòria suposa una clara derrota per a la seva rival, Heather Humphreys, del partit de centredreta Fine Gael, que va reconèixer el resultat abans del recompte final. L’elecció de Connolly s’interpreta com un vot de càstig al govern de coalició actual, impulsat pel descontentament popular amb la crisi de l’habitatge, el cost de la vida i la immigració. L’èxit de la nova presidenta s’atribueix a la seva capacitat per mobilitzar l’electorat jove a través de les xarxes socials i a les seves posicions fermes en contra de l’augment de la despesa militar i de les accions d’Israel a Gaza.