A prop del primer aniversari de la dana de 2024, més de 50.000 persones s’han manifestat a València per exigir la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. Convocada per més de 200 entitats i les associacions de víctimes, la marxa ha estat la dotzena protesta massiva contra la gestió de la catàstrofe, que va provocar 229 morts. Els manifestants, sota lemes com “Mazón dimissió”, reclamen justícia, veritat i responsabilitats polítiques. Figures com Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació Víctimes Mortals Dana, han anat més enllà, demanant presó per al president i acusant el seu govern de “violència institucional”. Un dels moments més simbòlics ha estat quan ha sonat l’alarma Es-Alert, a la mateixa hora que es va enviar tard durant la riuada, en un acte que combina l’homenatge a les víctimes amb la denúncia de la negligència.

Una operació policial internacional, liderada per les autoritats sèrbies i coordinada per Europol, ha desarticulat dues organitzacions criminals vinculades al grup Vracarci. L’operatiu, amb la participació dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, ha resultat en la detenció de tretze persones a Sèrbia, Barcelona, València i Dubai, d’un total de 28 investigats per delictes com tràfic de cocaïna a gran escala, assassinats i l’ús d’artefactes explosius. Aquesta facció del clan Kavac manté una guerra oberta amb els Skaljari que ha causat desenes de morts a Europa. L’actuació a Catalunya, on es va arrestar un membre important que portava un alt nivell de vida, va ser precedida per un informe d’intel·ligència dels Mossos que alertava de la presència d’aquests grups. L’objectiu de la policia catalana és impedir que s’estableixin de manera permanent al territori.

Un audaç robatori al Museu del Louvre ha resultat en la sostracció de nou joies històriques de Napoleó i l’emperadriu Eugènia de Montijo, amb un valor estimat de 88 milions d’euros. L’operació, executada per quatre individus en pocs minuts, va consistir a accedir a la Galeria Apolo a través d’una façana amb un muntacàrregues robat i fugir posteriorment en moto. Durant la fugida es va recuperar la corona de l’emperadriu Eugènia, tot i que va patir danys. La presidenta del museu, Laurence des Cars, ha assumit la responsabilitat davant el Senat, qualificant el fet de “fracàs” i revelant greus deficiències de seguretat que ja havia denunciat prèviament, com un sistema de vídeo deficient i una infraestructura obsoleta. Després que la seva dimissió fos rebutjada, Des Cars ha proposat instal·lar una comissaria de policia permanent dins de l’edifici per reforçar la vigilància.

La negociació per un nou model de finançament singular per a Catalunya es troba en un punt de tensió entre ERC i el govern espanyol, representat per la ministra Maria Jesús Montero. Tot i que hi ha un apropament en la xifra, que s’acosta als 20.000 milions d’euros anuals que l’Estat hauria d’aportar, els republicans, amb veus com Isaac Albert i Oriol Junqueras, prioritzen l’estructura del model per sobre de la quantitat. La clau de la discrepància rau en el principi d’ordinalitat, una exigència per garantir que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de riquesa després de la redistribució fiscal, una postura que també defensen els Comuns. ERC acusa Montero de tenir presses per motius electorals i adverteix que sense un acord previ que inclogui aquest principi i la plena capacitat recaptatòria, no negociaran els pressupostos ni a Madrid ni a Catalunya, condicionant així l’estabilitat política.

La direcció de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, es reuneix a Perpinyà per fer balanç de l’acord d’investidura amb el PSOE i decidir sobre la seva continuïtat. La trobada respon a la percepció d’incompliments dels acords de Brussel·les per part del govern de Pedro Sánchez, una tensió que la portaveu Míriam Nogueras va expressar al Congrés. Mentre el PSOE qualifica l’enduriment del to de “joc polític”, Sánchez assegura que compleix els pactes en la mesura de les seves possibilitats. Si Junts decideix trencar la relació, una decisió que hauria de ser ratificada en una consulta a la militància, els escenaris que es plantegen inclouen el bloqueig de totes les iniciatives del govern espanyol o, fins i tot, una moció de censura instrumental. Aquesta estratègia ha consolidat el lideratge de Puigdemont i ha provocat la sortida de figures més pragmàtiques com Jaume Giró.

La crisi pel programa de cribratge de càncer de mama a Andalusia ha escalat a l’àmbit judicial i polític. La Junta d’Andalusia, ara sota la direcció d’Antonio Sanz, ha elevat a 2.317 el nombre de dones afectades per errors en la notificació de mamografies dubtoses. Aquest cas ha provocat la dimissió de l’anterior consellera i l’obertura de dues investigacions per part de la Fiscalia Superior d’Andalusia. La primera se centra en el funcionament del programa de detecció, mentre que la segona indaga en la presumpta manipulació i esborrat d’historials mèdics de les plataformes ClicSalut i Diraya, una denúncia presentada per l’associació Amama. La polèmica ha generat un conflicte estatal, ja que el Ministeri de Sanitat, dirigit per Mónica García, ha sol·licitat dades a totes les comunitats, però les del PP s’hi han negat i han abandonat el Consell Interterritorial de Salut, portant el ministeri a estudiar vies legals.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) viu una greu crisi interna després que el bloc progressista hagi acusat la presidenta, Isabel Perelló, de “trencar el consens” que havia regit l’òrgan durant el seu primer any de mandat. La tensió va esclatar quan Perelló, amb el suport del sector conservador i del vocal Carlos Hugo Preciado, va aprovar la renovació de les comissions internes, atorgant als conservadors el control de la Comissió Permanent, un òrgan clau. Els nou vocals progressistes denuncien que aquesta decisió és una “ruptura deliberada” i una “exclusió” que distorsiona l’equilibri de poder i la representativitat plural. La situació ha provocat que un dels seus membres més destacats, José María Fernández Seijo, hagi presentat la seva intenció de dimitir, agreujant la fractura dins del govern dels jutges.

Davant la proximitat del primer aniversari de la tràgica dana del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 morts, diversos artistes del panorama musical valencià han llançat cançons per honorar les víctimes i denunciar la gestió política. La iniciativa principal, impulsada per les associacions Víctimes Dana Octubre 2024 i Víctimas Mortales DANA 29-O, és la cançó Lladres de sobretaula, escrita per Toni Sánchez “Panxo” de Zoo i amb la col·laboració de La Raíz, Los Chikos del Maiz i altres. El tema critica directament el govern de Carlos Mazón per la falta de responsabilitat política i reclama “veritat, justícia i reparació”. Paral·lelament, Feliu Ventura, juntament amb artistes com Pep Gimeno Botifarra, ha publicat Quan el cel es tornà negre, una altra peça musical que condemna la gestió institucional i lloa la solidaritat veïnal.

La Unió Europea i els Estats Units han intensificat la pressió sobre Rússia amb noves mesures punitives coordinades. La UE ha aprovat el seu 19è paquet de sancions, centrat a accelerar la prohibició del gas rus, en una decisió presa just abans d’una cimera a Brussel·les amb Volodímir Zelenski. Paral·lelament, el president nord-americà, Donald Trump, ha imposat sancions a les principals petrolieres russes, Rosneft i Lukoil, després de cancel·lar una reunió prevista amb Vladímir Putin. En aquest context, el govern de Pedro Sánchez ha anunciat que Espanya s’adhereix a la iniciativa PURL de l’OTAN per adquirir armament dels EUA per a Ucraïna. Els líders europeus també discuteixen un préstec multimilionari per a Kíiv, que es podria finançar amb actius russos congelats, una proposta que genera reticències a Bèlgica.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, planeja iniciar el debat sobre el nou model de finançament autonòmic al Consell de Política Fiscal i Financera d’aquest novembre, malgrat que la negociació amb Esquerra Republicana (ERC) per a un finançament singular per a Catalunya continua encallada. Les posicions entre el govern espanyol i els republicans es mantenen allunyades en aspectes clau com el principi d’ordinalitat, on el ministeri no garanteix una “ordinalitat pura”, els criteris de població ajustada i la capacitat de la Generalitat per recaptar tots els impostos. Aquest acord és una condició indispensable d’ERC, pactada amb el PSC per a la investidura de Salvador Illa, i és crucial per aprovar els pressupostos tant de la Generalitat com del govern de Pedro Sánchez. Els republicans adverteixen que una proposta no consensuada portarà a una pròrroga dels comptes.