La gestió del repartiment de menors migrants arribats a les Canàries ha generat una forta tensió política entre el govern espanyol i les comunitats autònomes governades pel PP. El govern central, liderat per Pedro Sánchez, amenaça amb intervenció policial si les comunitats del PP, com Madrid i Andalusia, liderades per Isabel Díaz Ayuso, obstaculitzen l’aplicació del decret aprovat al Congrés dels Diputats. Aquest decret, fruit d’un acord previ entre el PSOE i Junts, estableix la capacitat màxima d’acollida de cada autonomia. El PP critica el sistema de repartiment, considerant-lo “arbitrari, opac i discriminatori”, i ha presentat un recurs al Tribunal Suprem. Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial, defensa la legalitat del decret i ha advertit sobre les conseqüències legals per a les comunitats que no el compleixin. Mentrestant, Fernando Clavijo, president de les Canàries, demana “humanitat” i apel·la a la fiscalia per garantir el compliment del repartiment. La secretària d’Estat de Migracions, Pilar Cancela, ha informat que s’incrementarà el ritme de trasllats de menors sol·licitants d’asil des de les Canàries a la Península. El PP, per la seva banda, acusa el govern de “xantatge” i exigeix un pressupost i una “memòria econòmica” per al repartiment, mentre que Carmen Fúnez, vicesecretària de Sanitat i Política Local del PP, critica la manca de control fronterer i la priorització dels acords amb els socis independentistes.

La Unió Europea i els Estats Units han finalitzat un acord comercial que estableix un aranzel del 15% a la majoria de les vendes europees als EUA, incloent vins i licors. A canvi, la UE eliminarà aranzels a productes industrials nord-americans i oferirà “accés preferencial” a productes agrícoles i pesquers com lactis, fruites i verdures. La Comissió Europea, liderada per Maroš Šefčovič, ha presentat propostes legislatives per a l’eliminació immediata d’aquests aranzels, amb l’objectiu d’estalviar a la indústria automobilística europea més de 500 milions d’euros. L’acord també preveu la reducció dels aranzels als cotxes europeus del 27,5% al 15%. S’han exclòs de l’aranzel del 15% productes com avions, productes farmacèutics i recursos naturals no disponibles a Amèrica. La UE ha expressat la seva decepció per no haver aconseguit excepcions per al vi i els licors, i continuarà pressionant per a la seva inclusió. L’acord també inclou compromisos sobre la compra de gas natural liquat, xips d’IA i material de defensa dels EUA per part de la UE, així com la cooperació en matèria de seguretat tecnològica i barreres digitals. La UE explorarà “flexibilitats addicionals” en l’aplicació de l’impost fronterer sobre el carboni a les empreses americanes. Šefčovič ha qualificat l’acord de “just, equilibrat i beneficiós” per a ambdues parts, i espera que sigui un primer pas cap a una major integració econòmica transatlàntica.

La Policia Nacional ha detingut 16 persones a tot l’Estat espanyol, i n’està investigant cinc més, per possessió i distribució de material d’explotació sexual infantil. Entre els detinguts hi ha un professor de secundària de Barcelona i dos veïns de Girona, un dels quals tenia més de 85.000 arxius i fotografiava menors al pati de l’escola des de casa seva. Durant els escorcolls, s’han confiscat milers d’imatges i vídeos amb greus agressions sexuals a menors, així com altres pràctiques degradants. Dos dels detinguts, a Càceres i Lugo, han ingressat a presó provisional per la gravetat dels delictes. La investigació, que ha comptat amb la col·laboració de l’FBI, es va iniciar arran de la detecció d’intercanvis de material il·lícit a través de xarxes P2P. S’ha confirmat que entre els detinguts hi ha generadors de contingut d’aquesta tipologia. Els detinguts es reparteixen per diverses províncies: Girona (2), Barcelona (1), Cáceres (1), Castelló (1), Astúries (2), Las Palmas (2), Lugo (1), Madrid (1), Guipúscoa (2), Cantàbria (1), València (1) i Pontevedra (1). Els investigats es troben a Madrid (1), Màlaga (1), Navarra (2) i Valladolid (1).

Després de 27 dies de vaga, els socorristes de Barcelona i l’Ajuntament han arribat a un acord que ha permès la desconvocatòria de l’aturada. L’acord, que es formalitzarà aquest dijous a la conselleria de Treball, inclou l’ampliació de la temporada baixa amb 26 dies més de treball durant els mesos d’abril i octubre, i 21 dies més a la temporada alta. A més, s’obriran totes les torres de vigilància a partir del tercer cap de setmana de maig, incloent-hi dissabtes, diumenges i la segona Pasqua. L’acord també preveu la incorporació de tres reforços addicionals des de l’inici de la temporada, la participació dels socorristes en la reforma dels locals de salvament i una major fiscalització de l’empresa gestora, FCC, per garantir el compliment del contracte i resoldre les “incompetències administratives”. El sindicat CGT, representant dels treballadors, ha destacat la “força i unió col·lectiva” de la plantilla durant la vaga i ha celebrat l’acord assolit a través del diàleg.

Dimecres a la tarda, un motorista de 57 anys va perdre la vida en un xoc amb un turisme a la cruïlla de la ronda del General Mitre i el carrer de les Escoles Pies, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. L’accident, que va tenir lloc poc abans de les sis de la tarda, va mobilitzar la Guàrdia Urbana per investigar les circumstàncies, així com els Bombers de Barcelona i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Aquesta víctima representa la sisena mort en accidents de trànsit a la ciutat de Barcelona durant el 2025. L’Ajuntament de Barcelona ha expressat el seu condol als familiars i amics del motorista.

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha emès un avís per pluges i tempestes generalitzades a Catalunya, que s’estendrà des de dimecres tarda fins a dijous vespre. Protecció Civil ha activat l’alerta del Pla Inuncat davant el risc d’inundacions. Dimecres, les pluges començaran a la meitat oest, amb alerta taronja al Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i la Vall d’Aran. A la nit, les precipitacions s’intensificaran i s’estendran, afectant comarques com la Noguera, el Segrià, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Dijous, les pluges es desplaçaran cap a la meitat est, amb alerta taronja al Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i la Selva. S’esperen fins a 40 litres per metre quadrat en 30 minuts, acompanyats de tempesta, calamarsa i fortes ratxes de vent. Aquest episodi de pluges comportarà una baixada significativa de les temperatures, que es mantindrà durant la resta de la setmana. Aquestes pluges arriben pocs dies després d’un altre episodi que va obligar a activar el Pla Inuncat.

Khalid R., àlies el Caballo, presumpte narcotraficant vinculat als Casuals, ha estat detingut a Portugal i espera ser extradit a Espanya. S’enfronta a càrrecs per diversos delictes, incloent-hi la inducció a l’assassinat d’un membre d’un grup rival a Badia del Vallès el febrer del 2023. Els Mossos d’Esquadra el vinculen a una organització criminal dedicada al narcotràfic i als robatoris de droga a altres criminals, així com a delictes de segrest, extorsió i atacs amb arma blanca. Aquesta detenció està relacionada amb l’operació Hydra contra els Casuals, un grup que va començar com una penya de seguidors radicals del Barça i que ara es dedica al tràfic de drogues i l’extorsió. Mentrestant, a Nova York, Ismael el Mayo Zambada, cofundador del càrtel de Sinaloa, s’ha declarat culpable de dos càrrecs de narcotràfic. Zambada ha admès haver liderat el càrtel des del 1989 fins al 2024, i haver participat en blanqueig de capitals, assassinats i segrestos. El govern dels Estats Units estima que Zambada ha acumulat 15.000 milions de dòlars en actius il·lícits. Zambada ha confessat haver traficat 1.500 tones de cocaïna i haver ordenat assassinats de membres de grups rivals. La seva detenció es va produir el juliol de l’any passat després d’arribar als Estats Units amb Joaquín Guzmán López, fill del Chapo.

Mataró ha començat a instal·lar la il·luminació nadalenca durant el mes d’agost. L’Ajuntament, representat per la regidora de Promoció de la Ciutat, Heidi Pérez, ha invertit 400.000 euros en la compra d’un miler de punts de llum LED de baixa potència. Aquesta decisió es deu a la voluntat d’ampliar la il·luminació a tots els barris de la ciutat, fet que requereix noves instal·lacions de subministrament. Anteriorment, els llums es llogaven, però enguany s’han adquirit per amortitzar la inversió en un període de vuit anys. L’Ajuntament defensa la sostenibilitat de la iniciativa, destacant el baix consum dels LEDs i l’elecció d’una empresa amb un fort compromís mediambiental. Aquesta instal·lació precoç, que ja es pot veure en carrers com el Camí Ral i el Camí de la Geganta, permetrà doblar els punts de llum respecte l’any passat i cobrir uns 13.500 metres de línia d’enllumenat. Tot i la instal·lació a l’agost, l’encesa dels llums no es produirà fins al 28 de novembre.

La gestió dels incendis d’aquest estiu a Espanya ha generat una forta pugna política entre el PSOE i el PP. El PP, amb majoria al Senat, ha forçat la compareixença de diversos ministres, entre ells Margarita Robles, per responsabilitzar el govern de Pedro Sánchez de la qüestionada gestió de l’extinció i la prevenció. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va visitar zones cremades a Galícia, acusant Sánchez d’incompetència i proposant un registre nacional de piròmans. En resposta, el govern ha declarat zona catastròfica territoris de setze comunitats i ha criticat el “negacionisme climàtic” del PP i Vox, assenyalant les retallades en medi ambient en els seus pactes de govern. Fernando Grande-Marlaska, ministre d’Interior, ha qüestionat la proposta del registre de piròmans i ha demanat “serietat” a Feijóo. Mentre Sánchez defensa un pacte d’estat i emfatitza l’emergència climàtica, Feijóo parla de “terrorisme incendiari”. El govern ha rebutjat declarar l’emergència nacional, que cedí el control al govern espanyol. La Moncloa ha mostrat disposició a valorar les propostes del PP per a un pacte antiincendis, però ha criticat la “utilització” de la tragèdia per part de Feijóo. L’executiu espanyol es manté cautelós sobre l’aprovació dels pressupostos, afirmant que aniran “partit a partit”.

La meteorologia adversa, amb forts vents, ha reactivat diversos focus d’incendis a Castella i Lleó, Galícia i Astúries. A Castella i Lleó, divuit localitats han estat desallotjades, principalment a les províncies de Lleó i Zamora. A Lleó, els incendis de La Baña, Garaño i Fasgar-Igüeña han obligat a desallotjar diverses poblacions. El foc de Porto (Zamora), actiu des de fa dotze dies, ha revifat i ha creuat a la província de Lleó, obligant a desallotjar cinc poblacions zamoranes. A Galícia, un nou incendi a A Pobra do Brollón i Quiroga (Lugo) avança sense control i amenaça habitatges, mentre que els incendis d’Ourense evolucionen favorablement. A Astúries, es mantenen actius tres incendis. Virginia Barcones, directora general de Protecció Civil i Emergències, ha advertit que el risc d’incendi continua sent extrem fins dijous o divendres. El primer Consell de Ministres després de les vacances ha aprovat la declaració de zones afectades per emergència de protecció civil a 16 comunitats autònomes a causa dels incendis i les tempestes dels últims dos mesos. A Galícia, els incendis han cremat gairebé 92.000 hectàrees.