Donald Trump, Volodímir Zelenski i els líders europeus van escenificar unitat a Washington per pressionar Vladímir Putin a dialogar i posar fi a la guerra a Ucraïna. Trump va mostrar una actitud cordial, prometent “seguretat” a Ucraïna, tot i que no es va concretar cap acord. Es va plantejar una cimera trilateral entre Trump, Zelenski i Putin, possiblement a Moscou, tot i que la proposta inicial de Putin de celebrar-la a Moscou va ser rebutjada per Zelenski. La reunió va seguir a una trobada prèvia entre Trump i Putin a Alaska, que no va produir resultats concrets. Mentrestant, Trump va atacar el vot per correu, prometent “liderar un moviment” per eliminar-lo, i va afirmar que Putin compartia la seva opinió sobre la corrupció d’aquest sistema. Europa ha adoptat una política d’apaivagament amb Trump per assegurar el suport dels Estats Units a Ucraïna, acceptant concessions comercials i un augment de la despesa en defensa. Rússia no descarta una reunió amb Zelenski, però insisteix en la preparació prèvia i en la importància dels canvis territorials. Trump ha descartat l’enviament de tropes americanes a Ucraïna, però podria oferir suport aeri. Malgrat les negociacions, Rússia va llançar un atac important amb drons i míssils. La qüestió de Crimea i l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN continuen sent punts de fricció.

Israel es prepara per a la invasió terrestre de la ciutat de Gaza després d’un primer enfrontament amb Hamàs que ha resultat en el control israelià dels afores de la ciutat. El portaveu militar israelià, Effie Defrin, ha confirmat l’avanç, que representa el primer pas de l’ofensiva anunciada pel primer ministre Benjamin Netanyahu fa dues setmanes per ocupar tota la Franja de Gaza. Netanyahu ha ordenat a les Forces de Defensa d’Israel (FDI) que accelerin els preparatius per a la presa de la ciutat i la derrota de Hamàs. S’han mobilitzat 60.000 reservistes, i es preveu la mobilització de 20.000 més, per reforçar l’atac. Aquesta acció militar coincideix amb l’ordre de Netanyahu d’obrir negociacions amb Hamàs per a una treva, l’alliberament d’ostatges i el final de la guerra. Malgrat l’acceptació per part de Hamàs d’una proposta d’alto el foc, Israel continua amb els seus plans d’invasió, que han rebut una àmplia condemna internacional per la preocupació per l’agreujament de la crisi humanitària. Les autoritats gazianes reporten més de 62.100 palestins morts des de l’inici de l’ofensiva israeliana a l’octubre de 2023, amb 58 morts i 185 ferits en les últimes 24 hores. L’exèrcit israelià afirma estar facilitant corredors de sortida per a la població civil de Gaza.

El Consell de Ministres d’Andorra ha aprovat el finançament públic de les prestacions per a la transició de gènere, una mesura que entrarà en vigor l'1 d’octubre. La ministra de Sanitat, Helena Mas, ha destacat la “perspectiva prudent” adoptada, amb la cobertura de les operacions de canvi de sexe per a majors de 18 anys i la teràpia hormonal a partir dels 16. La regulació inclou l’avaluació, l’acompanyament, el seguiment per part d’un equip multidisciplinari, la teràpia hormonal i la cirurgia. Queden exclosos els bloquejadors de la pubertat per manca d’evidència científica sobre la seva seguretat. L’atenció es dividirà en tres trams d’edat: menors de 16 anys (atenció especialitzada), joves entre 16 i 18 anys (atenció especialitzada i teràpia hormonal) i majors de 18 anys (atenció especialitzada, teràpia hormonal i cirurgia). La persona interessada haurà de demostrar una diversitat de gènere “marcada i sostinguda”, comprendre les implicacions de la decisió i tenir capacitat per prendre-la. Diversand i el Col·legi de Metges han col·laborat en el desenvolupament de la regulació, que s’ha basat en guies internacionals. S’espera una baixa demanda de cirurgia, mentre que la teràpia hormonal podria tenir entre 10 i 15 sol·licituds, segons Mas. La CASS cobrirà el 75% del cost i l’usuari el 25% restant.

A Tàrrega, a l’Urgell, un menor d’edat ha estat detingut pels Mossos d’Esquadra en relació amb la mort d’un jove de 18 anys. La matinada de dijous, al voltant de la una, una baralla va tenir lloc, durant la qual el menor detingut va agredir greument la víctima. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va traslladar el jove ferit a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on va morir hores després. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial Ponent s’ha fet càrrec de la investigació per aclarir les circumstàncies de la mort.

Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol Pedro Sánchez, i la seva assistent, Cristina Álvarez, han estat citades a declarar el 10 i 11 de setembre, respectivament, pel jutge Juan Carlos Peinado. Són investigades per un presumpte delicte de malversació de fons públics relacionat amb les tasques d’Álvarez. El jutge investiga si Álvarez va realitzar treballs per a Gómez que es desviaven de les seves funcions protocol·làries, de seguretat i d’agenda, utilitzant diners públics per a interessos privats. Aquesta decisió arriba després d’un canvi de criteri del jutge Peinado, qui inicialment havia rebutjat la imputació per aquest delicte. El canvi es basa en una interlocutòria de l’Audiència de Madrid que avalua la investigació sobre si Álvarez va sobrepassar les seves funcions per afavorir Gómez. Aquesta interlocutòria també va ser utilitzada pel jutge per intentar imputar el ministre Félix Bolaños, però el Tribunal Suprem va arxivar la petició. La investigació se centra ara en la possible desviació de recursos públics per part d’Álvarez en benefici de Gómez, aprofitant l’estructura de la Secretaria General de la Presidència del Govern. El jutge Peinado preveu sol·licitar una nova pròrroga de sis mesos per a la investigació, que actualment té com a data límit el 16 d’octubre.

Un turista català de 36 anys, originari d’Esplugues de Llobregat, ha mort a Bali mentre practicava pesca submarina a la localitat costanera de Pemuteran. L’incident va ocórrer diumenge passat, quan l’home es va submergir amb un equipament inadequat, consistent únicament en ulleres i un tub d’esnòrquel. Segons la policia local, la víctima es va “desmaiar o es va quedar sense oxigen” a causa de la profunditat. Després d’una recerca inicial infructuosa per part dels seus acompanyants, les autoritats van ser alertades. Un bussejador va localitzar posteriorment el cos sense vida del turista a 20 metres de profunditat. La policia atribueix la mort a l’ús d’equipament inapropiat per a la profunditat a la qual es va submergir, i no ha obert cap investigació.

La península Ibèrica pateix una onada d’incendis sense precedents, amb més de mig milió d’hectàrees cremades (564.452) segons Copernicus, marcant un rècord en els últims trenta anys. Espanya registra la xifra més alta en tres dècades, amb 348.238 hectàrees calcinades en 228 incendis, superant fins i tot les dades de 1994. Només en els últims dies, 200.033 hectàrees han estat arrasades, amb l’incendi de Molezuelas de Carballeda (Zamora) afectant més de 40.000 hectàrees i els incendis d’Ourense (Galícia) superant les 60.000. Actualment, hi ha 40 incendis actius, 23 dels quals considerats greus, concentrats a Ourense, Lleó, Zamora i Càceres. A més, es lamenten quatre víctimes mortals, incloent un bomber a Ponferrada (Lleó), i hi ha 31 detinguts i 92 investigats per provocar incendis des de juny. Portugal també pateix una situació crítica, amb 216.214 hectàrees cremades, la segona xifra més alta en dues dècades. Els incendis més greus es troben a Viseu i Coïmbra, i també es lamenta la mort d’un bomber en un accident. Més de 5.000 efectius treballen per controlar els incendis a Portugal, on l’alerta nacional es manté.

Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, es reuneix amb Donald Trump a la Casa Blanca, acompanyat de líders europeus com Ursula von der Leyen, Emmanuel Macron, Keir Starmer, Friedrich Merz, Giorgia Meloni i Mark Rutte. La cimera, que té com a objectiu avançar cap a un acord de pau entre Rússia i Ucraïna, arriba després de la reunió entre Trump i Vladímir Putin a Alaska. Un dels punts clau de la negociació és el futur de Crimea, annexionada per Rússia el 2014. Trump ha advertit que la seva devolució no està sobre la taula, mentre que Zelenski ha afirmat que mai haurien d’haver cedit territori a Rússia, ja que Putin ho va utilitzar com a base per a un nou atac. Un altre punt de fricció és la possible entrada d’Ucraïna a l’OTAN, que Trump també ha descartat. Putin, per la seva banda, hauria exigit el control de tota la regió del Donbàs a canvi de “garanties de seguretat robustes” per a Ucraïna, similars a l’article 5 del tractat de l’OTAN. Zelenski ha insistit en la necessitat d’un alto el foc previ a qualsevol negociació i ha reiterat la impossibilitat de cedir territoris a Rússia, tot i que ha obert la porta a una reunió trilateral amb els Estats Units i Rússia per discutir la qüestió territorial. Tant Zelenski com Von der Leyen han coincidit en la impossibilitat que Kíiv cedeixi voluntàriament territoris a Rússia.

Un bomber ha mort i un altre ha resultat ferit després que el camió autobomba en què viatjaven bolqués i caigués per un terraplè a Espinoso de Compludo (Lleó), mentre treballaven en l’extinció de l’incendi de Yeres. L’accident va tenir lloc al voltant de les 22:20h de la nit. Les tasques de rescat van ser complicades degut al difícil accés al lloc del sinistre. El Sacyl i la Policia Nacional es van desplaçar fins a la zona, on van trobar una persona atrapada a l’interior del vehicle i una altra inconscient a l’exterior. Aquesta tragèdia eleva a quatre el nombre de víctimes mortals en els incendis que assolen la península Ibèrica. Dues persones van morir a Zamora i una altra a Madrid mentre intentaven salvar els seus cavalls d’una hípica. El president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha expressat la seva consternació per la mort del bomber i ha desitjat una ràpida recuperació al ferit. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha anunciat el desplegament de 500 militars per reforçar la lluita contra els incendis, que ha qualificat d’"incontrolables" i d’una voracitat mai vista en 20 anys per l’UME. Robles ha destacat la dificultat d’extingir aquests focs i la necessitat de protegir les poblacions.

La cimera entre Donald Trump i Vladímir Putin a Alaska ha conclòs sense acords concrets sobre la guerra d’Ucraïna, però carregada de simbolisme. Putin, rebut amb honors militars i diplomàtics per Trump, surt reforçat, mantenint la seva posició inflexible sobre les cessions territorials ucraïneses. La reunió, celebrada a Alaska, territori venut per Rússia als EUA el 1867, marca la primera visita d’un president rus a aquest estat. Trump, tot i la seva aposta per la pau, no ha aconseguit acostar les posicions. La Unió Europea, mentrestant, ha quedat marginada de les negociacions, evidenciant el seu paper minvant en l’escenari internacional. Abel Riu destaca la “doble victòria” de Rússia: simbòlica i estratègica. Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, es reunirà amb Trump a Washington per abordar la situació. La possibilitat d’un acord de pau es veu condicionada per la demanda russa de cessions territorials, una condició inacceptable per a Zelenski. Daria Gavrilova subratlla la satisfacció de Putin amb la cimera i la seva posició de força. La propera reunió, proposada per Putin, podria tenir lloc a Moscou, un fet que consolida la tornada de Rússia a l’escenari internacional. Experts com Isidre Sala i Roger Rosich coincideixen en la marginalització de la UE i la dificultat d’entesa entre els seus membres davant la jerarquia imposada per líders com Trump i Putin. La cessió de territori ucraïnès es perfila com una de les possibles solucions, tot i el rebuig de Zelenski i la UE.