El barri de Gràcia ultima els preparatius per a la seva Festa Major, que començarà el 15 d’agost i s’allargarà fins al 22. Amb 23 carrers guarnits, la festa d’enguany promet una explosió de creativitat i reivindicació. Les comissions treballen a contrarellotge per enllestir les decoracions, que inclouen temàtiques diverses, des d’homenatges als Beatles i Star Wars fins a reflexions sobre la crisi climàtica i l’encariment de l’habitatge. Maria Garganté i Llanes serà l’encarregada de llegir el pregó el 14 d’agost. La presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, Carla López, ha destacat la dedicació dels veïns i ha lamentat la marxa de residents a causa dels preus del lloguer. Enguany, s’han produït queixes per part de nous veïns sobre els preparatius als carrers, fet que ha generat debat sobre la integració al barri. Laia Miller, de la Comissió del Carrer Tordera, ha subratllat la importància d’adaptar la festa als nous temps i mantenir l’esperit comunitari. El carrer Fraternitat i la Plaça de la Vila rebran una placa commemorativa pels seus més de cent anys de participació. TMB reforçarà el servei de metro, funcionant ininterrompudament del 15 al 17 d’agost, amb especial èmfasi a la L3. A més dels guarniments, la festa inclourà concerts, activitats de cultura popular i el Festigàbal, organitzat per la sala Heliogàbal. El 18 d’agost se celebrarà la “nit tranquil·la” per garantir el descans veïnal.

Mitjans de comunicació i institucions catalanes s’han mobilitzat contra l’assassinat de periodistes a la Franja de Gaza per part de l’exèrcit israelià. Més de 140 col·lectius de periodistes van convocar una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra les morts. La protesta, que va tenir lloc dimecres, va denunciar l’assassinat de 242 periodistes des de l’inici del conflicte el 7 d’octubre, incloent un recent atac amb drons que va matar sis periodistes, cinc dels quals treballaven per a Al-Jazeera. Els manifestants van exigir que es permetés als periodistes entrar a Gaza i Cisjordània per informar sobre la situació, i van demanar a Espanya i la Unió Europea un embargament total d’armes a Israel. A més, diverses parròquies de les diòcesis de Sant Feliu de Llobregat i Barcelona van organitzar concentracions a favor de Gaza. Els manifestants van denunciar que Israel estava cometent un genocidi sense testimonis i van llegir un manifest en honor als periodistes assassinats, incloent una cita d’Anas Al-Sharif, un periodista d’Al-Jazeera: “No oblideu Gaza”.

Catalunya s’enfronta a un període prolongat de calor intensa, amb temperatures que es preveu que es mantinguin entre 4 i 6 graus per sobre de la mitjana durant deu dies. El Meteocat ha emès avisos per calor intensa, especialment per a comarques com la Terra Alta, Ribera d’Ebre, Segrià i Alt Empordà, on s’esperen temperatures que poden superar els 40 graus. Lleida podria registrar la temperatura màxima de Catalunya, arribant als 41 graus. Aquesta onada de calor arriba després d’un juliol inusualment plujós, però coincideix amb un augment alarmant de la mortalitat atribuïble a la calor. El Sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo) ha registrat 306 morts per calor aquest estiu, superant les xifres d’anys anteriors i concentrant-se majoritàriament durant el pic de calor entre finals de juny i principis de juliol. La població més vulnerable és la gent gran, representant el 75% de les defuncions persones majors de 75 anys. Aquestes dades s’emmarquen en un context d’augment de les temperatures extremes a Catalunya, amb registres històrics propers als 45 graus en zones com l’Empordà i les Terres de l’Ebre durant els mesos d’estiu, especialment al juliol. Malgrat el juliol plujós d’enguany, la tendència a l’alça de les temperatures i la seva correlació amb la mortalitat per calor són preocupants.

Donald Trump i Vladímir Putin es reuniran a Alaska el 15 d’agost per discutir la guerra a Ucraïna. Trump, que ha intentat negociar la pau des de l’inici del seu mandat, ha afirmat que la reunió podria implicar “intercanvis de territori”. La ubicació, Alaska, té una importància històrica per a ambdues nacions, ja que va ser venuda pels russos als Estats Units el 1867. Iuri Uixakov, assessor del Kremlin, ha destacat les oportunitats econòmiques mútues a Alaska i l’Àrtic, però ha emfatitzat que el focus principal serà la resolució pacífica del conflicte ucraïnès. Tot i que Volodímir Zelenski ha expressat el seu desig de participar en les negociacions, Putin ha rebutjat aquesta possibilitat, i Trump ha secundat la postura russa. Zelenski, que ha advertit que no hi ha indicis que Rússia vulgui acabar la guerra, ha parlat amb Trump i diversos líders europeus, incloent Pedro Sánchez, que s’ha unit a última hora a una reunió virtual per coordinar la postura europea davant la cimera. Els líders europeus han emfatitzat la necessitat d’una pau justa i duradora que respecti el dret internacional i la sobirania d’Ucraïna, i han demanat que Ucraïna tingui un paper actiu en les negociacions. Les posicions entre Rússia i Ucraïna continuen sent oposades, amb Moscou exigint la cessió de territori i Kíev demanant la retirada de les tropes russes i garanties de seguretat.

L’Índex de Preus al Consum (IPC) a Catalunya ha augmentat al 2,3% al juliol, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest increment de tres dècimes respecte al juny es deu principalment a l’encariment de l’electricitat i els carburants, que han pujat un 10,7%. Aquesta tendència a l’alça es repeteix per segon mes consecutiu i s’observa també al conjunt de l’Estat, on l’IPC ha arribat al 2,7%, quatre dècimes més que al juny. L’IPC subjacent, que exclou els preus més volàtils, es manté al 2% a Catalunya i puja lleugerament al 2,3% a l’Estat. Dins del cistell de la compra, l’oli d’oliva i el sucre han baixat de preu, mentre que la carn de vedella, xai, cabrit, xocolata, cafè i ous han continuat encarint-se. L’augment de l’IPC s’ha registrat a totes les demarcacions catalanes: Barcelona (2,2%), Girona (2,4%), Lleida (2,4%) i Tarragona (2,6%). Aquestes xifres allunyen l’IPC dels objectius del Banc Central Europeu (BCE), fixats al 2%.

Diversos incendis forestals continuen assolant Espanya, amb 14 focs greus afectant diverses comunitats autònomes, incloent Castella i Lleó, Galícia, Astúries i Extremadura. Més de 6.000 persones han estat evacuades i es lamenten dues víctimes mortals, una a Madrid i una altra a Zamora. A Castella i Lleó, l’incendi de Yeres ha afectat el parc natural de Las Médules, mentre que a Galícia els focs de Chandrexa de Queixa i Maceda han cremat més de 4.330 hectàrees. A Catalunya, els Bombers treballen per controlar un incendi amb tres focus actius entre Amer i Susqueda. Alcaldes de les zones afectades, com Maria Rosa Vila d’Amer i Rafael Pérez d’A Mezquita, denuncien falta de recursos, mentre que el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, defensa la suficiència de l’operatiu d’extinció. La ministra Sara Aagesen apunta a la possible intencionalitat d’alguns incendis i assegura que la Unió Europea està en preavís per oferir ajuda. El Ministeri de l’Interior ha activat la fase de preemergència del Pla estatal general d’Emergències (Plegem). S’estima que més de 13.000 hectàrees han estat cremades en el conjunt dels incendis. Paral·lelament, s’ha generat una picabaralla política entre el PSOE i el PP sobre la gestió de la crisi, amb el ministre Óscar Puente criticant l’absència de presidents autonòmics del PP i el vicesecretari popular Elías Bendodo demanant la dimissió de Puente.

Les presons catalanes confisquen droga una mitjana de tres cops al dia, segons dades del Departament de Justícia. Entre el 2014 i juny del 2025, es van registrar 13.447 intervencions, majoritàriament de cànnabis i els seus derivats (85%), amb un total de 127 kg confiscats en l’última dècada. Altres substàncies intervingudes inclouen heroïna, cocaïna, benzodiazepines i MDMA. El programa lliure de drogues del Departament de Justícia va atendre 2.746 reclusos el 2024 i 1.555 el primer semestre del 2025, oferint un enfocament voluntari i integral que busca l’abstinència, la reinserció i la reducció de la reincidència. Paral·lelament, el Departament de Salut va registrar 699 inicis de tractament per drogodependències en els Centres d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) dels centres penitenciaris el 2023, la xifra més alta des del 2018. L’heroïna és la principal causa d’inici de tractament dins les presons, seguida de la cocaïna. Dos CAS intrapenitenciaris, ubicats a Brians 1 i Brians 2, ofereixen serveis similars als externs, amb un programa psicoeducatiu de 21 sessions i activitats complementàries. El programa inclou un acompanyament integral, considerant les recaigudes com a part del procés i treballant en la prevenció i la reducció de danys.

Catalunya ha experimentat una setmana de canvis meteorològics. Dimecres, 6 d’agost, va oferir una breu treva de la calor, amb un lleuger descens de les temperatures i ruixats puntuals a la tarda al Pirineu occidental. Dijous, la calor va tornar a augmentar, especialment a Ponent, amb temperatures entre 38 i 40 °C. Divendres, el temps es va mantenir estable, amb temperatures elevades i nuvolades al Pirineu, abans d’un nou augment de les temperatures durant el cap de setmana. El Meteocat va avançar l’inici de la segona onada de calor de l’estiu a dissabte, amb avisos per temperatures extremes a nou comarques, incloent Garrigues, Segrià, i l’Alt Urgell. Diumenge, els avisos es van reduir a cinc comarques. Dilluns va ser el dia més calorós, amb Vinebre assolint un rècord històric de 43,8 graus. Protecció Civil va demanar precaució davant la calor, les tempestes de tarda i l’alt risc d’incendi. La calor nocturna va ser intensa, amb temperatures mínimes elevades. La península Ibèrica i les Illes van estar en alerta per calor, amb risc extrem a zones de Guipúscoa i la Ribera de l’Ebre. Finalment, dimecres 13, es va preveure un matí assolellat i una tarda amb ruixats al Pirineu i Prepirineu, amb temperatures lleugerament més baixes.

El mercat immobiliari català ha experimentat un creixement significatiu, amb un augment del 29% en la compravenda d’habitatges al juny respecte a l’any anterior, segons l’INE. Aquestes xifres, que representen el segon mes consecutiu amb més de 9.000 operacions, es deuen en part a l’abaratiment de les hipoteques, principalment les de tipus fix, que representen el 90% de les noves hipoteques. L’augment de la compra d’obra nova (48,3%) en mig any també és destacable, tot i que el mercat de segona mà continua dominant, representant gairebé el 80% de les vendes. Albert Domingo, del Col·legi Notarial de Catalunya, ha destacat la importància de l’ajuda dels pares per a l’accés dels joves a l’habitatge, ja que la situació econòmica actual dificulta la seva compra sense suport familiar. L’excés de demanda respecte a l’oferta continua encarint els preus, tot i que els tipus d’interès baixos (entre el 2% i el 3%) i les hipoteques a 30 anys faciliten l’accés al crèdit. Paral·lelament, el Consell de la Joventut d’Espanya alerta sobre la baixa taxa d’emancipació juvenil (15,2% a l’Estat, 17,6% a Catalunya), la més baixa en vint anys. Segons l’organització, els joves han de destinar el 92,3% del seu sou a l’habitatge, fet que dificulta la seva independència i els aboca a una generació inquilina. La precarietat laboral i els elevats preus de l’habitatge, tant de compra com de lloguer, agreugen la situació, convertint l’habitatge en un negoci que dificulta l’accés dels joves.

El govern espanyol ha impugnat una moció aprovada per PP i Vox a l’Ajuntament de Jumella (Múrcia) que prohibeix l’ús d’instal·lacions esportives municipals per a activitats religioses. La decisió, que ha generat una forta polèmica i acusacions d’islamofòbia, sorgeix després que la comunitat musulmana utilitzés habitualment el poliesportiu per a les seves festivitats. La moció, impulsada inicialment per Vox, estableix que aquests espais només es destinaran a activitats esportives o actes organitzats pel consistori, vetant expressament qualsevol acte cultural, social o religiós aliè a l’Ajuntament. El govern espanyol, a través dels ministres Ángel Víctor Torres i Félix Bolaños, ha criticat durament la mesura, considerant-la un atac a la llibertat religiosa i al principi de neutralitat confessional, i ha advertit que la frenarà. Experts en dret constitucional, com Markus González Beilfuss, alerten que la moció podria vulnerar diversos drets fonamentals, com la llibertat religiosa, el principi d’igualtat i la neutralitat religiosa de l’Estat, constituint un cas de discriminació indirecta cap a la comunitat musulmana. El PP català, a través del seu portaveu Juan Fernández, ha donat suport a la mesura. La comunitat musulmana, representada per Mohamed El Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, ha expressat la seva indignació i preocupació per la decisió, comparant-la amb la segregació racial.