L’alliberament i retorn de l’activista mallorquina Reyes Rigo i la resta de membres espanyols de les flotilles solidàries amb Gaza, després de ser retinguts a la presó de Ktziot a Israel, ha coincidit amb una onada de protestes. Rigo, que va arribar a un acord amb la fiscalia israeliana, va denunciar haver patit maltractaments durant la seva detenció. Aquest context d’indignació va culminar en una manifestació multitudinària a Barcelona, que va aplegar 15.000 persones per impugnar l’acord de pau i reclamar sancions contra Israel. Convocada per sindicats com CCOO i UGT i plataformes com Prou Complicitat amb Israel, la marxa va registrar aldarulls, barricades i una notable intervenció policial amb un ús intensiu de gas pebre per part dels Mossos d’Esquadra. La jornada va finalitzar amb disturbis prop del consolat israelià i una quinzena de detinguts.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha viatjat a Londres per formalitzar una col·laboració amb la Circular Bioeconomy Alliance (CBA), organització fundada pel rei Carles III. Durant un acte sobre l’emergència climàtica celebrat al Palau de Saint James, Illa s’ha trobat amb el monarca britànic per reforçar el compromís de Catalunya en la lluita contra l’escalfament global. Aquesta aliança se centrarà principalment en la prevenció d’incendis forestals i la gestió de boscos, aprofitant l’experiència del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, que ja col·labora amb la CBA. A més, el president ha anunciat que s’està treballant en la possibilitat d’obrir una seu europea d’aquesta organització a Cap Roig, un pas que situaria Catalunya com a referent internacional en bioeconomia circular i resiliència ambiental.

L’escriptor Ferran Torrent ha anunciat la seva renúncia al Premi de les Lletres Valencianes, el guardó més important atorgat per la Generalitat Valenciana, que va rebre fa un any de mans del president Carlos Mazón. En una carta adreçada al president, Torrent justifica la seva decisió per la “deriva poc respectuosa amb el valencià” del Consell, criticant els atacs a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la reducció de la presència pública de la llengua. L’autor considera que el govern utilitza la qüestió lingüística com una eina política per desviar l’atenció de responsabilitats com la gestió de la DANA. Tot i que inicialment va acceptar el premi esperant una “normalitat política i cultural”, ara defineix la seva devolució com un acte simbòlic i una “obligació moral”, defensant que la llengua no pot ser sotmesa a criteris polítics.

Remedios Sánchez, coneguda com la “Mataiaies” i condemnada a 144 anys de presó per l’assassinat de tres dones grans a Barcelona l’any 2006, és la principal sospitosa de la mort d’una altra anciana a La Corunya. El crim va ocórrer a principis d’octubre, mentre Sánchez gaudia d’un permís penitenciari de la presó de Teixeiro, on compleix condemna. La víctima va ser trobada al seu domicili i, tot i que inicialment es va considerar una mort natural, l’autòpsia va revelar que es tractava d’un homicidi. La investigació de la Policia Nacional ha trobat proves que la incriminen, com imatges de càmeres de seguretat a la zona i restes d’ADN al pis de la víctima. Aquest nou cas recorda el seu modus operandi del 2006, quan es guanyava la confiança de dones vulnerables per entrar a casa seva, atacar-les i robar-los les joies.

Un assaig clínic de fase I dut a terme a l’Hospital Germans Trias i Pujol ha demostrat que la vacuna RUTI millora significativament el tractament del càncer de bufeta no múscul-invasiu. L’estudi, fruit de la col·laboració entre IrsiCaixa, l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i la farmacèutica Archivel Farma, va administrar la vacuna abans del tractament estàndard amb BCG. Aquesta estratègia potencia la resposta immunitària, preparant l’organisme per reaccionar de manera més efectiva. Els resultats, publicats a European Urology, mostren que durant un seguiment de cinc anys, els pacients que van rebre la RUTI van presentar menys recaigudes i una major supervivència, sense registrar-se cap defunció, en contrast amb el grup de control. A més, la vacuna va demostrar un excel·lent perfil de seguretat, sense efectes adversos greus, obrint una via prometedora que haurà de ser validada en estudis més amplis.

L’oferta pública d’adquisició (OPA) llançada pel BBVA sobre el Banc Sabadell ha trobat un rebuig massiu entre els seus accionistes minoritaris que també són clients de l’entitat. Aquest col·lectiu, que posseeix el 30,8% de les accions, ha acceptat l’oferta en una proporció que representa només l’1,1% del capital total del banc. Aquesta xifra, la primera que es coneix oficialment, implica que un 29,7% del capital ha rebutjat l’operació. A aquesta oposició s’hi suma la de l’asseguradora Zurich, aliada del Sabadell, que amb gairebé un 5% de les accions tampoc no ha acceptat l’oferta. En canvi, el conseller David Martínez Guzmán sí que hi ha acudit. L’èxit de l’OPA depèn ara de la decisió dels grans fons d’inversió, ja que el BBVA necessita superar un mínim del 30% d’acceptació per poder continuar amb l’operació.

El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha anunciat la suspensió de la polèmica reforma de les pensions fins a les eleccions presidencials del 2028 per intentar salvar el seu nou govern de les mocions de censura. Aquesta decisió, que congela l’augment de l’edat de jubilació de 62 a 64 anys, respon a la condició innegociable del Partit Socialista per no fer caure l’executiu. Malgrat aquesta concessió clau, el govern continua en una posició fràgil, ja que tant l’esquerra com la ultradreta de Marine Le Pen mantenen la intenció de presentar mocions per tombar-lo. Lecornu ha advertit que la suspensió tindrà un cost de 1.800 milions d’euros el 2027, que haurà de ser compensat amb mesures d’estalvi per garantir l’estabilitat financera del país i buscar noves solucions per al sistema de pensions.

Després de l’acord d’alto el foc entre Israel i Hamàs, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha declarat que la pau no pot significar “oblit ni impunitat” per als responsables del “genocidi” a Gaza, fent referència als processos oberts a la Cort Penal Internacional contra figures com Benjamin Netanyahu. Per consolidar la treva, Sánchez ha confirmat que Espanya mantindrà l’embargament d’armes a Israel i ha obert la porta a enviar tropes espanyoles en un futur desplegament internacional per garantir la pau. Paral·lelament, durant la cimera a Egipte, va mantenir una trobada “cordial” amb Donald Trump, on va defensar la postura espanyola sobre la despesa militar. Va reiterar que l’assoliment del 2% del PIB en defensa és suficient per complir amb els compromisos de l’Aliança Atlàntica, rebutjant així la petició del president nord-americà d’augmentar-la al 5%.

L’acord d’alto el foc a Gaza, impulsat per Donald Trump, ha estat signat a Sharm al-Sheikh en una cimera presidida pel president nord-americà i el seu homòleg egipci, Abdel Fattah al-Sisi. El pacte, que posa fi a dos anys de guerra, va ser rubricat pels Estats Units, Egipte, Qatar i Turquia, sense la signatura formal d’Israel ni de Hamàs, tot i que ambdues parts han acceptat els termes. Aquesta primera fase ha culminat amb l’alliberament de 20 ostatges israelians, mentre que l’alliberament de presoners palestins encara està pendent. Trump ja ha anunciat l’inici d’una segona fase de negociacions centrada en la reconstrucció de la Franja i el desarmament de Hamàs. Aquesta iniciativa s’alinea amb propostes anteriors, com la discutida en una cimera a París liderada per Emmanuel Macron per crear una força internacional d’estabilització a la regió.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ingressarà a la presó de La Santé de París el pròxim 21 d’octubre per complir una condemna per associació de malfactors en el marc del cas Gaddafi. La sentència està relacionada amb el finançament il·legal de la seva campanya electoral del 2007 amb fons del règim libi de Muamar Gaddafi. Tot i que la condemna no és ferma i la seva defensa presentarà un recurs d’apel·lació i sol·licitarà la seva llibertat immediata, el tribunal va ordenar el seu ingrés a presó per la “gravetat excepcional dels delictes”. Sarkozy, que es convertirà en el primer expresident francès empresonat per un delicte comès durant el seu mandat, ha negat sempre les acusacions, al·legant una persecució política. A més d’aquesta causa, l’exmandatari té altres fronts judicials oberts, com una condemna pel cas Bygmalion.