La Unió Europea ha assolit un acord per reduir les seves emissions en un 90% per a l’any 2040, en comparació amb els nivells de 1990. Aquest compromís, fruit d’una negociació maratoniana de més de 18 hores entre els ministres de Medi Ambient, s’ha tancat just abans de la COP30 que se celebrarà a Belém (Brasil) per presentar un full de ruta comú. L’acord, basat en una proposta de la Comissió Europea però amb importants concessions, estableix un objectiu intermedi per al 2035 i introdueix una notable flexibilitat per assolir la meta final. Països com França i Itàlia van pressionar per aquestes mesures, que inclouen la possibilitat d’externalitzar fins a un 5% de la reducció mitjançant la compra de drets d’emissió i la implementació de revisions cada dos anys. Aquestes revisions permetran ajustar l’objectiu segons l’evolució científica i tecnològica, buscant un equilibri amb la competitivitat.

La militància de Junts per Catalunya, amb un suport del 86,98%, ha ratificat la decisió de trencar l’Acord de Brussel·les amb el PSOE, una mesura impulsada per Carles Puigdemont a causa dels incompliments del govern espanyol en compromisos clau com l’amnistia. Aquesta ruptura situa Junts a l’oposició, posa fi a les negociacions a Suïssa i es traduirà en una campanya al carrer per justificar la seva posició. La decisió deixa el govern de Pedro Sánchez en una situació de gran inestabilitat, sense suports per aprovar els pressupostos i amb una legislatura que altres socis ja consideren en “agonia”. Davant d’aquest escenari, l’estratègia de Sánchez se centra en la polarització política per intentar consolidar el vot progressista i salvar el PSOE en unes futures eleccions, tot i que la pèrdua de suports amenaça la continuïtat del seu mandat.

El ministre Ángel Víctor Torres ha expressat la seva satisfacció per l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) sobre el cas Koldo, assegurant que demostra que ni ell ni el seu govern a les Canàries van rebre comissions per la compra de mascaretes a l’empresa Soluciones de Gestión. Tot i que l’informe revela que va intercedir davant Koldo García per agilitzar un pagament pendent a l’empresa, el ministre aclareix que la seva actuació va ser posterior al lliurament del material i amb l’únic objectiu de complir amb les obligacions del contracte en plena pandèmia. Com a resposta a les acusacions, Torres ha anunciat que demandarà l’empresari Víctor de Aldama per difamació i ha reclamat una disculpa al PP. El govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, ha tancat files amb el ministre, considerant que l’informe evidencia la “falsedat de les acusacions” i el desvincula de qualsevol delicte.

Un informe de la UCO de la Guàrdia Civil, en el marc del cas Koldo, revela les intenses gestions i la frustració de l’aleshores president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, davant les reticències del ministre de Sanitat, Salvador Illa, per autoritzar tests d’antígens als aeroports canaris durant la pandèmia. Per tal de reactivar el turisme, Torres va recórrer a Koldo García, assessor de José Luis Ábalos, perquè el ministre de Transports intercedís davant Illa. Els missatges intervinguts mostren el malestar creixent de Torres, qui va expressar que “no hi ha puta manera amb Illa” i va advertir que no podia “portar Canàries a la ruïna”. Davant el bloqueig, va arribar a plantejar recórrer directament al president Pedro Sánchez com a “opció desesperada” i va amenaçar de signar un decret unilateralment per implementar la mesura.

L’Audiència de Girona ha condemnat Alberto Pinto a presó permanent revisable, en una sentència pionera a la demarcació, per l’assassinat de la seva parella a Campdevànol el setembre de 2022. La decisió ratifica el veredicte unànime d’un jurat popular, que el va declarar culpable d’assassinat amb acarnissament i traïdoria, agressió sexual i maltractament habitual. El tribunal va considerar provat que Pinto va actuar amb la intenció d’augmentar el patiment de la víctima i va aplicar els agreujants de gènere i parentiu. A més, el jurat va desestimar tots els atenuants sol·licitats per la defensa, concloent que l’acusat tenia les seves facultats mentals plenament preservades. La condemna inclou 15 anys addicionals per l’agressió sexual, 2 pel maltractament i una indemnització de 620.000 euros per als familiars. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici sense precedents al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, relacionat amb la filtració d’informació sobre el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. Durant les primeres sessions, González Amador ha acusat García Ortiz de “matar-lo públicament” i convertir-lo en “el delinqüent confés d’Espanya”. Per la seva banda, el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha admès haver difós informacions falses per protegir la presidenta, emmarcant el cas en una “operació d’Estat”. La defensa, exercida per l’Advocacia de l’Estat, qualifica el procés d’injust, mentre que les acusacions demanen fins a sis anys de presó i dotze d’inhabilitació en un cas de gran càrrega política.

Ha mort als 86 anys Richard B. Cheney, qui va ser el 46è vicepresident dels Estats Units durant la presidència de George W. Bush. La seva mort s’ha produït per complicacions d’una pneumònia i una malaltia cardíaca. Cheney va ser una figura política extremadament influent, acumulant un poder poc comú per al seu càrrec, especialment en política exterior i de defensa. Va ser un dels principals arquitectes de la “guerra contra el terror” després dels atemptats de l'11-S i de la posterior invasió de l’Iraq. Abans de ser vicepresident, va exercir com a secretari de defensa amb George H. W. Bush i cap de gabinet de Gerald Ford. En els seus últims anys, es va distanciar del Partit Republicà de Donald Trump, donant suport a la seva filla Liz Cheney i a la demòcrata Kamala Harris.

La dimissió de Carlos Mazón ha obert una crisi de govern al País Valencià, on el Partit Popular necessita el suport de Vox per investir un nou president i evitar eleccions anticipades. Malgrat la mala sintonia a nivell estatal, els líders de les dues formacions, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, ja han mantingut una primera conversa telefònica. En aquesta, han coincidit en la necessitat de donar estabilitat a la regió, encara immersa en la reconstrucció després de la DANA, i han acordat que un futur pacte d’investidura es basarà en els acords pressupostaris existents. Mentrestant, el govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, ha demanat la convocatòria d’eleccions per no deixar el futur valencià en mans de l’extrema dreta. La crisi també ha provocat la dimissió del conseller Francisco José Gan Pampols, qui ha criticat durament la gestió del govern central durant la catàstrofe.

El Tribunal Suprem celebra un judici inèdit contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets. El cas se centra en la filtració d’un correu electrònic on Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, admetia un frau fiscal superior a 350.000 euros i oferia un pacte a la Fiscalia. García Ortiz ha negat ser el responsable de la filtració, argumentant que només va publicar una nota de premsa per desmentir una notícia falsa que atribuïa la iniciativa del pacte al ministeri públic, quan en realitat provenia de la defensa de l’empresari. En una declaració clau, el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha admès davant del tribunal haver difós aquesta mentida per desacreditar la Fiscalia i protegir la reputació de la presidenta, emmarcant el cas en una suposada “operació d’Estat”.

La Generalitat de Catalunya, a través de la consellera de Territori Sílvia Paneque, ha presentat la proposta inicial del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER). Aquest pla, que arriba amb anys de retard, busca planificar la ubicació de parcs eòlics i fotovoltaics per assolir els objectius energètics del 2050, estimats en uns 62.000 MW. Com que les instal·lacions en teulades i zones ja intervingudes resulten insuficients, el PLATER preveu destinar un 1,2% del territori català a aquestes infraestructures. El document estableix quotes per a cada municipi i defineix zones aptes basant-se en criteris ambientals, agrícoles i paisatgístics. Els ajuntaments podran negociar la ubicació final, però hauran d’acceptar de manera obligatòria una de cada deu zones considerades prioritàries. Després d’un període d’exposició pública el 2026, es preveu que el pla s’aprovi definitivament a principis del 2027.