L’Audiència Provincial de Barcelona ha decidit reobrir la investigació sobre l’espionatge amb el programari Pegasus a tres membres d’Òmnium Cultural: l’exvicepresident Marcel Mauri, la responsable legal Elena Jiménez i la periodista Txell Bonet. Després d’un recurs de l’entitat, el tribunal considera que hi ha indicis de delicte i ha emprès dues accions clau: ha sol·licitat al Consell de Ministres que desclassifiqui la documentació del CNI relacionada amb el cas, al qual s’apunta com a possible autor, i ha ordenat una comissió rogatòria a Israel per obtenir dades de les empreses propietàries del programari. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha valorat la decisió com la “confirmació de l’espionatge polític” contra l’independentisme, emmarcant-ho en l’escàndol del “Catalangate” i afirmant que això és només “la punta de l’iceberg” d’una persecució que vulnera drets fonamentals.

Malgrat una reducció de gairebé el 38% en la mortalitat a les carreteres catalanes respecte a l’any passat, la sinistralitat d’enguany mostra una preocupant concentració en els col·lectius vulnerables. Segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT), fins ara s’han registrat 35 víctimes mortals, de les quals una gran majoria eren motoristes, vianants o ciclistes. El grup més afectat és el dels motoristes, amb 16 morts, gairebé la meitat del total. Aquesta tendència s’ha vist reflectida en accidents recents, com les col·lisions mortals de motoristes a l’AP-7 al Papiol i a la carretera BV-5301 a El Brull, a més de l’atropellament d’una vianant a l’A-2 a Bell-lloc d’Urgell. Les autoritats, incloent-hi el director del SCT Ramon Lamiel, han fet una crida a la prudència, especialment durant operacions de trànsit intenses.

El Govern de la Generalitat ha aprovat un decret llei per adaptar la normativa urbanística a les necessitats dels 590 municipis de Catalunya amb menys de 2.000 habitants. Aquesta reforma, impulsada per la consellera Sílvia Paneque i que respon a una reivindicació històrica d’organitzacions com Eines de Repoblament Rural, té com a objectiu principal combatre el despoblament, reduir la burocràcia i generar oportunitats d’habitatge i activitat econòmica. La mesura principal és la creació del POUM rural, un instrument de planejament simplificat amb menys exigències documentals i tràmits més àgils. A més, es flexibilitzen els usos en sòl no urbanitzable per facilitar la rehabilitació de masies i altres construccions existents, permetent la seva conversió en habitatges o espais per a activitats econòmiques i evitant-ne la ruïna.

La Policia espanyola, en col·laboració amb els ajuntaments de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, ha desmantellat una xarxa de venda de productes perillosos en una cadena de supermercats d’origen sud-americà. En l’operació s’han intervingut 216 batuts per a la disfunció erèctil, amb un volum de 60 litres, que contenien sildenafil i tadalafil, principis actius que requereixen prescripció mèdica pel seu greu risc per a la salut. La investigació va començar en detectar anuncis d’aquests productes a les xarxes socials. A més dels batuts, els agents van confiscar pastilles per aprimar-se, prohibides a països com l’Argentina i Colòmbia, i productes de manglars de l’Equador amb alts nivells de metalls pesants. L’actuació ha resultat en la detenció de dues persones i la investigació de quatre més per un delicte contra la salut pública.

Dos crims recents han sacsejat Catalunya. A Salt, una dona de 31 anys ha estat detinguda després de confessar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra que havia matat la seva parella amb una arma blanca. La investigació continua sota secret de sumari. Paral·lelament, a Esplugues de Llobregat, un home ha ingressat a presó provisional i sense fiança per l’assassinat d’una dona, a qui va apunyalar mortalment en ple carrer. Les autoritats investiguen aquest cas per delictes d’assassinat i temptativa d’homicidi, entre d’altres. La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha descartat de moment el mòbil gihadista, mentre que la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha apuntat a la hipòtesi d’un brot psicòtic. Com a resposta, Parlon ha anunciat que es reforçarà el pla de prevenció per decomissar armes blanques.

L’activista català d’origen palestí Saif Abukeshek i el brasiler Thiago Ávila, membres de la Global Sumud Flotilla, romanen detinguts a Israel després que un tribunal d’Ashkelon prorrogués la seva detenció sis dies més. Van ser capturats el 30 d’abril en aigües internacionals i traslladats a Israel, on Abukeshek és acusat de vincles amb Hamàs i Ávila d’activitats il·legals. La decisió judicial es basa en “proves secretes” no revelades a la defensa. Els dos activistes es troben en vaga de fam i els seus advocats del centre Adalah denuncien tortures i maltractaments, com aïllament i privació del son. El govern espanyol, a través del ministre José Manuel Albares, nega les acusacions, qualifica la detenció d’il·legal i exigeix el seu alliberament immediat. Paral·lelament, l’exalcaldessa Ada Colau ha ratificat una denúncia contra Israel per crims de guerra a l’Audiència Nacional.

Un brot de hantavirus en un creuer que navegava per l’Atlàntic ha provocat tres morts i un pacient en estat crític, mantenint prop de 150 persones en quarantena a bord. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha confirmat dos casos i investiga una possible transmissió entre persones dins del vaixell, que es troba retingut a Cap Verd. Espanya ha autoritzat que l’embarcació atraqui a les Illes Canàries, mentre les autoritats sanitàries, com Fernando Simón, coordinen l’evacuació dels afectats. A bord hi viatgen cinc catalans que, segons el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, es troben en bon estat de salut. El hantavirus és una malaltia greu transmesa per rosegadors, amb una taxa de mortalitat que pot arribar al 40% i sense tractament antiviral específic.

Carlos Garaikoetxea, el primer lehendakari basc després de la promulgació de l’Estatut de Gernika, ha mort a Pamplona als 87 anys. Escollit president el 1980 amb el Partit Nacionalista Basc (PNB), el seu mandat va ser fonamental per a la construcció de les institucions clau de l’autogovern d’Euskadi. Sota la seva presidència es van establir l’Ertzaintza, la radiotelevisió pública EiTB i el servei de salut Osakidetza, a més d’aprovar-se el concert econòmic. Després de trencar amb el PNB, va fundar Eusko Alkartasuna (EA) i va ser succeït per José Antonio Ardanza. Advocat i economista de professió, també va destacar per la seva defensa de l’euskera i l’impuls de les ikastoles durant la dictadura. L’actual lehendakari, Imanol Pradales, l’ha recordat com l’“extraordinari arquitecte d’Euskadi”.

L’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, ha declarat com a investigada per un presumpte delicte de prevaricació per la concessió d’una llicència temporal per a una parada al mercat municipal a l’empresa Very Vegan Foods, de la qual el seu fill era soci. Davant la jutgessa, Carbonell ha negat haver afavorit el seu familiar, assegurant que el procediment va ser “absolutament legal” i idèntic al d’altres llicències similars. Ha defensat que la companyia complia tots els requisits, inclòs el d’oferir un producte vegà que no es venia al mercat. L’alcaldessa atribueix la investigació, iniciada per una denúncia anònima a la UDEF, a una “persecució política”, vinculant-la a una altra causa judicial oberta sobre la Taula del Tercer Sector Social. La seva defensa ha sol·licitat el testimoni de tècnics municipals per corroborar la legalitat del procés.

Un informe de Foment del Treball ha xifrat el dèficit d’inversió acumulat en infraestructures a Catalunya en 49.543 milions d’euros entre el 2009 i el 2025. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat la situació d’“alarmant” i “absolutament intolerable”, atribuint-la a un problema estructural de baixa execució, especialment per part de l’Estat, que només ha executat el 59,5% del pressupostat, deixant un dèficit d’11.059 milions. En canvi, la Generalitat ha assolit un 88,7% d’execució. El sector ferroviari és un dels més perjudicats, amb ADIF i Renfe executant poc més del 50% de les inversions previstes. Davant d’això, Foment reclama la “màxima unitat d’acció” i consens a les forces polítiques catalanes, sobretot després del rebuig a un consorci d’inversions, i recorda que la inversió pública a Espanya és de les més baixes de la UE.