La vaga indefinida dels socorristes de Barcelona continua durant el mes d’agost, després del rebuig a una nova proposta de l’Ajuntament en una reunió de mediació amb l’empresa concessionària, FCC Medioambiente, i la Conselleria de Treball. La CGT, sindicat convocant, acusa el consistori de “falta de coneixement” sobre el servei i reclama un “redisseny immediat”. Demanen una temporada alta de 21 setmanes, mentre que l’Ajuntament ofereix una setmana addicional a les 13 actuals. Pel que fa a la plantilla, els socorristes volen 10 noves places i l’Ajuntament n’ofereix 2, que suposarien 4 en temporada baixa. La temporalitat, les condicions dels mòduls i la protocol·lització de l’inici i final de la temporada baixa són altres punts de conflicte. L’Ajuntament, representat per Laia Bonet i Jordi Valls, expressa “sorpresa i preocupació” i apel·la a la “responsabilitat” dels treballadors. El nou contracte, amb un increment del 70% segons l’Ajuntament, també genera controvèrsia, amb la CGT qüestionant la destinació dels fons. Amb els serveis mínims al 50% i bandera groga, la vaga continua sense data de finalització, amb la CGT alertant del risc per a la seguretat dels banyistes i recordant els ofegaments mortals registrats a Catalunya aquest estiu. Ignacio García, secretari general de la secció de socorristes de la CGT, afirma que “no faran cap pas enrere”.

Un equip internacional d’astrònoms, liderat pel Centre Frontera Còsmica de la Universitat de Texas a Austin, ha descobert el forat negre més antic conegut fins ara, datant de 500 milions d’anys després del Big Bang, quan l’univers tenia només el 3% de la seva edat actual. La troballa, publicada a The Astrophysical Journal, es basa en dades del programa CAPERS del telescopi espacial James Webb. Anthony Taylor, líder de l’equip, ha destacat la importància d’aquest descobriment, ja que representa el límit de la tecnologia actual en la detecció de forats negres. El forat negre té una massa estimada de 300 milions de vegades la del Sol, la meitat de la massa total de les estrelles de la seva galàxia. Aquesta mida colossal sorprèn els científics i planteja dues hipòtesis: o bé els forats negres primitius van créixer molt més ràpid del que es pensava, o bé van néixer amb masses molt superiors a les previstes pels models actuals. Aquesta troballa ofereix una oportunitat única per estudiar l’evolució d’aquests objectes en les primeres etapes de l’univers.

La guerra a Gaza continua intensificant-se, amb pressions diplomàtiques creixents per aturar el conflicte. L’enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff, ha visitat Gaza per avaluar la situació de fam, després de reunir-se amb Benjamin Netanyahu. La Lliga Àrab, en una declaració sense precedents, ha demanat a Hamas que cedeixi el poder, alliberi els ostatges i entregui les armes, tot promovent la solució dels dos estats. Paral·lelament, quinze països europeus s’han sumat a la crida per al reconeixement d’un estat palestí. Mentrestant, Israel ha aprovat l’ocupació de Gaza, fet que ha provocat la condemna internacional i la petició dels Comuns a l’ONU per a una intervenció militar, inclòs el bombardeig de posicions israelianes, per evitar la invasió i garantir l’ajuda humanitària. David Cid, portaveu dels Comuns, ha instat a “parar els peus a Netanyahu”, mentre que Oriol Junqueras, d’ERC, ha reiterat el suport a la via dels dos estats i ha lamentat l’agreujament de la catàstrofe humanitària. L’ajuda humanitària, com el llançament de racions de menjar per part de l’exèrcit espanyol, continua arribant amb dificultats a la Franja, on la situació és descrita per metges europeus com “distòpica” i sense precedents.

La UGT ha convocat una vaga de 24 hores els dies 16, 17, 23, 24, 30 i 31 d’agost, afectant els serveis de terra del grup Menzies a diversos aeroports espanyols, incloent Barcelona-El Prat, Palma de Mallorca, Màlaga-Costa del Sol, Alacant-Elx i Tenerife Sud. Aquesta aturada afectarà les aerolínies Emirates, British Airways, Avianca, Latam, American Airlines, EgyptAir, Turkish Airlines, Aer Lingus, Norwegian, Wizz Air i Transavia. El sindicat argumenta que Menzies incompleix el cinquè conveni sectorial de handling, el primer conveni propi d’empresa i un acord sectorial del desembre de 2024, que va evitar una vaga anterior. Les principals queixes inclouen la vulneració dels drets de subrogació, irregularitats en els quadrants anuals i manca de personal, afectant a més de 600 treballadors a tot l’estat espanyol. Aquesta vaga se suma a la convocada per la UGT per al personal de terra de Ryanair, que començarà el 15 d’agost, afectant també l’aeroport del Prat, entre d’altres.

Salvador Illa completa el seu primer any com a president de la Generalitat, marcat per la normalització institucional i la col·laboració amb l’Estat, encapçalat per Pedro Sánchez. Amb el suport d’ERC i els Comuns, el Govern ha impulsat mesures en habitatge, amb un pla de 4.400 milions d’euros per a la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030, i ha aprovat una llei per regular els lloguers de temporada. També s’han fet avenços en Rodalies, amb la creació d’una empresa mixta amb Renfe, i s’ha pactat l’ampliació de l’aeroport del Prat, un projecte que genera discrepàncies amb els socis. S’ha signat el Pacte Nacional per la Llengua, amb l’objectiu d’incrementar el nombre de catalanoparlants, però sense el suport de Junts i la CUP. Pel que fa al finançament singular, l’acord amb l’Estat preveu un model “singular però generalitzable”, però la recaptació de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) s’ha ajornat fins al 2028. Entre els reptes pendents, destaquen l’aprovació dels pressupostos per al 2026, la concreció del finançament i el compliment dels acords d’investidura amb ERC i els Comuns, especialment en matèria d’habitatge i el règim sancionador. A més, el Govern vol impulsar un pla Àsia per obrir nous mercats i professionalitzar l’administració. Finalment, l’oficialitat del català a Europa, impulsada pel ministre d’Exteriors José Manuel Albares, continua encalllada, i l’aplicació de l’amnistia, una reivindicació clau d’ERC i Junts, avança lentament, amb la figura de Carles Puigdemont com a element central de la negociació. L’ombra de la corrupció, amb casos com les trames Cerdán i Montoro, i altres causes judicials, marquen el context polític.

Benjamin Netanyahu ha aconseguit l’aprovació del govern israelià per a l’ocupació de la ciutat de Gaza, com a primer pas del seu pla per controlar tota la Franja. Aquesta decisió, que busca la “desmilitarització” de l’enclavament i l’eliminació de Hamàs, implica el desplaçament de la població i l’establiment d’un govern civil encara indeterminat. El pla, que podria durar entre quatre i cinc mesos, ha generat fortes crítiques, especialment del cap de l’oposició, Yair Lapid, que ho considera un “desastre” que posarà en perill els ostatges i els soldats israelians. La cúpula militar, liderada per Eyal Zamir, també s’hi oposa. Internacionalment, l’ONU ha expressat la seva preocupació, qualificant la situació de “profundament alarmant”, mentre que Alemanya, a través del canceller Friedrich Merz, ha suspès l’exportació d’armes a Israel. Donald Trump, per la seva banda, ha evitat prendre una posició clara. Netanyahu ha reiterat la seva intenció de no annexionar-se Gaza, sinó d’establir-hi un “perímetre de seguretat” liderat per forces àrabs.

Alemanya ha suspès l’exportació d’armes a Israel que puguin ser utilitzades a la Franja de Gaza. Aquesta decisió, sense precedents per part del govern alemany, liderat per Friedrich Merz, arriba després que el govern israelià de Benjamin Netanyahu aprovés un pla per a l’ocupació militar de la ciutat de Gaza. Merz ha afirmat que aquesta acció militar dificulta l’alliberament dels ostatges i les negociacions per a un alto el foc. Tot i que Alemanya reconeix el dret d’Israel a defensar-se contra Hamàs, ha expressat preocupació per la situació humanitària a Gaza i ha instat Israel a permetre l’entrada d’ajuda humanitària i a reconsiderar l’annexió de Cisjordània. Entre octubre de 2023 i maig de 2025, Alemanya va exportar a Israel material militar per valor de 485 milions d’euros. Els Països Baixos també han retirat tres llicències per a l’exportació de peces de vaixells militars a Israel, a causa del risc d’un ús final no desitjat a Gaza. Aquesta decisió es basa en la “situació humanitària catastròfica” a la Franja. Des de l’inici del conflicte, els Països Baixos han concedit vuit llicències d’aquest tipus, tres de les quals ara han estat cancel·lades. Diverses organitzacions qüestionen la capacitat del govern neerlandès per verificar l’ús final de les armes exportades i han presentat una demanda per aturar completament aquestes exportacions.

Fa un any, ERC i el PSC van segellar un acord que va permetre la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. L’acord, liderat per Marta Rovira des del bàndol republicà i per Lluïsa Moret i Alícia Romero des del socialista, es va centrar en qüestions com el finançament singular i el traspàs de Rodalies. Aquest pacte va generar una forta divisió interna a ERC, evidenciada en la consulta a la militància, que va aprovar l’acord per un estret marge. Aquest període va coincidir amb una crisi interna a ERC, marcada per la desfeta electoral, la dimissió d’Oriol Junqueras com a president del partit i el retorn de Rovira de l’exili. Un any després, el panorama polític ha canviat significativament. Junqueras ha recuperat la presidència d’ERC, després d’un traumàtic procés congressual que va evidenciar la ruptura amb Rovira. Els dirigents socialistes implicats en la negociació, com Moret, Romero i Ferran Pedret, han consolidat el seu poder dins el partit i el govern. En canvi, a ERC, figures com Rovira i Marta Vilalta han quedat relegades a un segon pla, mentre que Josep Maria Jové manté la seva posició. La nova direcció d’ERC, amb Junqueras al capdavant, ha de gestionar ara les conseqüències d’un pacte que no ha estat mai plenament assumit per les bases i que continua generant tensions internes. La figura de María Jesús Montero ha estat objecte de crítiques per part d’ERC en relació amb el compliment de l’acord de finançament.

El pianista i compositor Eddie Palmieri va morir dimecres als 88 anys. Nascut a Nova York en una família porto-riquenya, Palmieri va ser una figura clau en l’evolució de la salsa i el jazz afrollatí. Va fundar La Perfecta el 1961, una orquestra innovadora que incorporava trombons en lloc de trompetes, fusionant ritmes afrocaribenys amb influències del jazz. A la dècada dels 70, va expandir la seva fusió musical incorporant elements de rock, soul i música clàssica, col·laborant amb artistes com Israel López “Cachao” i Alfredo “Chocolate” Armenteros. El seu àlbum de 1973, “The Sun of Latin Music”, gravat amb Lalo Rodríguez, va ser el primer a guanyar un Grammy a la música llatina. Palmieri va continuar guanyant diversos Grammys al llarg de la seva carrera, incloent-hi premis per “Palo pa’ la rumba”, “Solito”, “Masterpiece / Obra maestra” amb Tito Puente, “¡Escúchame aquí!” i “Simpático” amb Brian Lynch. A més del seu èxit musical, Palmieri va ser un defensor del reconeixement de la música llatina i va abordar temes socials i polítics en la seva obra. La seva música, festiva i alhora compromesa, va deixar una empremta inesborrable en la història de la música llatina.

El Banc Sabadell ha aprovat la venda de la seva filial britànica TSB a Banc Santander per 3,3 milions d’euros, i el repartiment de 2.500 milions d’euros en dividends extraordinaris als accionistes que mantinguin les seves accions fins a l’abril de 2026, data prevista per a la finalització de la venda. Aquesta decisió complica l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA sobre el Sabadell, ja que Josep Oliu, president del Sabadell, ha afirmat que la venda de TSB és independent de l’OPA i que es duria a terme amb o sense l’oferta del BBVA. Aquesta operació, aprovada per una àmplia majoria d’accionistes, busca focalitzar el banc en el mercat espanyol i retornar capital als accionistes. El BBVA, davant d’aquesta situació i les condicions imposades pel govern espanyol per a mantenir l’autonomia del Sabadell durant almenys tres anys, ha admès que l’OPA comporta més riscos dels previstos i que està revisant els números de l’operació. L’entitat basca, liderada per Carlos Torres i Onur Genç, ha reiterat la possibilitat de desistir de l’oferta, tal com ja havia insinuat anteriorment. La venda de TSB altera les condicions inicials de l’OPA, donant marge legal al BBVA per retirar-se. A més, la condició governamental podria endarrerir la implementació de les sinergies previstes i afectar la reducció de costos operatius. El BBVA està revisant aquestes sinergies i la possibilitat que el govern no permeti la fusió, cosa que dificultaria la integració i consumiria més temps i recursos.