Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, planeja ocupar completament la Franja de Gaza amb l’objectiu declarat d’expulsar Hamas, alliberar els ostatges israelians i establir un govern de transició àrab. Aquest pla, filtrat a N12, ha generat tensions dins la cúpula militar, amb el cap de l’exèrcit, Eyal Zamir, expressant la seva preocupació per la situació dels ostatges. Centenars d’exalts càrrecs de l’Exèrcit i la Intel·ligència israeliana també han demanat la fi de la guerra. Simultàniament, Netanyahu ha cessat la fiscal general, Gali Baharav-Miara, una figura que havia investigat casos de corrupció dins del govern, decisió que el Tribunal Suprem ha suspès cautelarment. A Cisjordània, la tensió persisteix amb Israel atorgant impunitat als colons jueus, jutjats per llei civil, mentre els palestins són sotmesos a la llei militar. Un cas recent il·lustra aquesta disparitat: un colon jueu que va disparar a un palestí ha estat alliberat, mentre que el cos de la víctima encara és retingut per l’exèrcit israelià, que imposa condicions al seu enterrament. En protesta, les dones del poble han iniciat una vaga de fam. Excaps d’intel·ligència i l’exèrcit, en una carta oberta a Netanyahu i Donald Trump, han advertit que el primer ministre està portant Israel i els ostatges a la catàstrofe.

La implosió del submergible Titan el juny del 2023, que va resultar en la mort dels cinc passatgers, incloent el CEO d’OceanGate, Stockton Rush, ha estat atribuïda a una cadena de negligències per part de l’empresa. La Guàrdia Costanera dels Estats Units, després d’una investigació de dos anys, va concloure que OceanGate va operar el Titan “completament fora dels protocols” establerts per a immersions profundes. L’informe destaca la falta d’inspeccions i proves adequades, així com errors en el disseny del casc de fibra de carboni, que van contribuir al seu debilitament estructural. A més, es va revelar un “entorn de treball tòxic” que silenciava les preocupacions de seguretat dels empleats. Ja el 2018, experts en tecnologia marina havien advertit OceanGate sobre la seguretat del submergible, expressant preocupació per la manca de certificació que garantís el compliment dels estàndards tècnics i de seguretat. L’empresa, però, va defensar que la innovació del Titan el situava fora de la certificació oficial. La investigació també va assenyalar un marc regulatori inadequat per a submergibles d’aquest tipus i l’ús de tàctiques d’intimidació per part d’OceanGate per evadir l’escrutini. La tragèdia del Titan subratlla la necessitat d’una supervisió més estricta i de regulacions clares per a les operacions d’immersió profunda.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha emès un avís sobre una ciberestafa que utilitza la plataforma Booking per robar dades bancàries. Els ciberdelinqüents accedeixen als comptes d’hotels o apartaments legítims a la plataforma i, suplantant els propietaris, contacten els usuaris que han fet una reserva. A través de missatges a la plataforma, WhatsApp o altres mitjans, alerten d’un problema amb el pagament i insten els clients a confirmar les seves dades bancàries a través d’un enllaç fraudulent. Aquests missatges solen tenir un to urgent, pressionant l’usuari amb la possible pèrdua de la reserva si no actua ràpidament. L’enllaç dirigeix a una pàgina web falsa que imita la de Booking, on, en introduir les dades, es produeix el robatori. L’Agència recomana desconfiar dels missatges urgents que demanen dades personals o bancàries, evitar clicar en enllaços sospitosos i, en cas de dubte, contactar directament amb la plataforma o buscar informació sobre possibles estafes similars. Recorden que Booking no sol·licita dades bancàries a través d’enllaços externs, sinó que gestiona els pagaments dins de la seva plataforma oficial.

A Don Benito (Badajoz), una dona de 34 anys va ser assassinada presumptament per la seva parella de 41 anys. El cos de la víctima, mare de quatre fills menors d’edat i de nacionalitat marroquina, va ser trobat dilluns a la nit en una nau després que la seva família denunciés la seva desaparició el dimecres anterior. L’home, també marroquí, va ser detingut com a principal sospitós i es preveu que passi a disposició judicial. La víctima havia format part del Sistema VioGén el 2021, però ja no estava sota la seva protecció. El delegat del Govern, José Luis Quintana, va confirmar que no hi havia indicis que la dona hagués de continuar en el sistema. L’Ajuntament de Don Benito ha decretat un dia de dol i ha convocat un minut de silenci en rebuig a aquest presumpte feminicidi, que seria el número 24 d’aquest any i el 1.318 des del 2003. La comunitat islàmica local està ajudant la família a repatriar el cos.

Jair Bolsonaro es troba en arrest domiciliari per ordre del Tribunal Suprem del Brasil, després d’incomplir les mesures cautelars imposades en la investigació sobre el seu presumpte paper en l’intent de cop d’estat del gener de 2023. L’expresident, a qui se li havia prohibit l’ús de xarxes socials i se li havia imposat un confinament nocturn, va participar en una manifestació a favor de la seva amnistia. El magistrat Alexandre de Moraes, responsable de la causa, ha prohibit a Bolsonaro rebre visites, excepte dels seus advocats, i utilitzar telèfons mòbils. Aquesta decisió ha generat protestes dels seguidors de Bolsonaro i ha augmentat la tensió política al país. Donald Trump, aliat de Bolsonaro, ha criticat l’arrest i ha reclamat el seu alliberament immediat, amenaçant amb imposar més aranzels al Brasil. Aquesta amenaça s’emmarca en un context de creixent tensió comercial entre els dos països, agreujada per les sancions imposades pels EUA contra De Moraes. El fill de Bolsonaro, Flavio Bolsonaro, ha qualificat la decisió de revenja del magistrat, mentre que el governador de Sao Paulo, Tarcísio de Freitas, l’ha titllat d’“absurda”. L’opinió pública brasilera, segons enquestes, rebutja majoritàriament la postura dels EUA.

Naver, el gegant tecnològic sud-coreà, ha adquirit la totalitat de Wallapop, la plataforma de compravenda de segona mà, per 370 milions d’euros, valorant l’empresa en 600 milions d’euros. Naver, que ja posseïa un 29,5% de les accions a través del fons Korelya Capital, va completar la compra del 70,5% restant la setmana passada, segons es va informar a la borsa sud-coreana. Aquesta adquisició representa un dels exits més importants de l’ecosistema emprenedor de Barcelona. Rob Cassedy, CEO de Wallapop, continuarà liderant l’empresa, que mantindrà la seva seu a Barcelona i la seva plantilla de 300 treballadors, així com la seva marca. Naver busca reforçar la seva presència a Europa i expandir el seu negoci en el comerç electrònic, considerant Wallapop una plataforma estratègica per al seu creixement al continent. L’operació compta amb el suport de la majoria d’accionistes de Wallapop i s’espera que es completi en els propers mesos, després de rebre les aprovacions regulatòries. Wallapop, fundada el 2013, compta amb 19 milions d’usuaris i prop de 100 milions d’anuncis anuals, havent aconseguit la rendibilitat el 2024 amb més de 100 milions d’ingressos.

El jutge Ángel Hurtado ha donat tres dies a les parts implicades en el cas de la filtració del correu d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, per pronunciar-se sobre la suspensió cautelar d’Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat. Aquesta és la tercera vegada que Hurtado es posiciona en contra d’aquesta mesura, sol·licitada per l’Associació Professional Independent de Fiscals (APIF). La sala de recursos del Tribunal Suprem no s’havia pronunciat prèviament sobre el recurs de l’APIF, ja que l’associació va desistir. La recent confirmació de la interlocutòria de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat ha estat per majoria, amb el magistrat ponent, Andrés Palomo, proposant l’arxivament de la causa contra García Ortiz. Palomo considera que no hi ha proves suficients per incriminar el fiscal general. Mentrestant, creix la tensió política entre el govern central i la Comunitat de Madrid arran de les polítiques fiscals d’Ayuso. Salvador Illa ha criticat el dúmping fiscal de Madrid, rebent el suport de ministres com Yolanda Díaz i Diana Morant, així com de la vicepresidenta María Jesús Montero, qui ja havia denunciat la pèrdua de 4.000 milions d’euros en recaptació per les rebaixes fiscals. Ayuso ha respost a les crítiques d’Illa, defensant les aportacions de Madrid a la caixa comuna. Aquest enfrontament s’emmarca en la discussió sobre la reforma del finançament autonòmic, on es planteja la necessitat de limitar la competència fiscal a la baixa. El conseller de Presidència de Madrid, Miguel Ángel García Martín, ha justificat les polítiques fiscals de la comunitat, argumentant que, malgrat la menor pressió fiscal, la major activitat econòmica genera més recaptació. Illa, per la seva banda, s’oposa a rebaixes fiscals generals i compta amb el suport del govern de Sánchez en la seva confrontació amb Ayuso.

El Zoo d’Aalborg, a Dinamarca, ha generat polèmica en sol·licitar públicament la donació de mascotes vives, com ara conills, conillets d’Índies, galls i cavalls, per alimentar els seus depredadors, incloent lleons, tigres i linxs europeus. L’objectiu, segons el zoo, és imitar la cadena alimentària natural d’aquests animals i proporcionar-los una dieta més natural, incloent “carn amb pèl i ossos”. Abans de ser donats com a aliment, els animals reben eutanàsia. La subdirectora Pia Nielsen ha aclarit que aquesta pràctica, tot i que ha causat debat a les xarxes socials i ha atret l’atenció de mitjans com la BBC i la CNN, és habitual al zoo i en altres zoos de Dinamarca des de fa temps. A més, s’ofereixen descomptes fiscals a aquells que donin cavalls, sempre que compleixin certs requisits sanitaris i de documentació. La controvèrsia ha portat el zoo a tancar la secció de comentaris a Instagram.

Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va reunir el seu comitè executiu per abordar diversos temes, incloent l’escàndol de corrupció que afecta ex-membres del PSOE. Feijóo va criticar durament Pedro Sánchez per la seva relació amb els implicats i va anunciar la preparació d’una llista de “lleis sanchistes” per derogar si arriba a la Moncloa. Entre aquestes lleis, es troben la d’amnistia, la de memòria democràtica, la de vivenda i la llei trans. A més, va criticar les concessions de Sánchez a l’independentisme català, qualificant-les de “corrupció”. Paral·lelament, el PP va confirmar que Ana Millán, número 3 d’Isabel Díaz Ayuso al PP de Madrid i vicepresidenta de l’Assemblea de Madrid, no és llicenciada en Ciències Polítiques, atribuint-ho a un error en la publicitat electoral de fa anys. Aquest fet arriba després de diverses dimissions per falsificació de currículum, com les de Noelia Núñez, José María Ángel i Ignacio Hilguero. Finalment, Feijóo va anunciar diversos nomenaments dins del PP, com la creació de noves secretaries, entre elles la de salut mental, dirigida per Mercedes Navío, la d’interior i emergències, encapçalada per Antonio Sanz, la de sostenibilitat de l’Estat del benestar, a càrrec de Fernando Navarrete, i la de coordinació parlamentària, liderada per Álvaro Pérez.

Catalunya experimentarà una setmana de condicions meteorològiques variades. Dimarts, es preveu un dia assolellat amb temperatures al voltant dels 30 graus, acompanyades de ruixats puntuals al litoral i a la Catalunya Central, especialment durant la matinada. Divendres, el sol dominarà al matí, però a la tarda s’esperen ruixats a l’est del país, amb avisos per intensitat de pluja a comarques com Osona, Berguedà, i l’Empordà. A partir de diumenge, una massa d’aire saharià provocarà un augment significatiu de les temperatures, amb màximes que podrien superar els 40 graus a principis de la setmana següent, especialment al Segrià, Ribera d’Ebre i Terra Alta, on s’ha activat l’avís per calor. Aquest augment de temperatures, combinat amb el vent, ha elevat el risc d’incendi, activant la fase d’alerta del pla Infocat i el nivell 4 del pla Alfa a l’Alt Empordà. Com a mesura preventiva, s’han tancat els accessos al Parc Natural del Cap de Creus i al massís de l’Albera.