Malgrat un rècord d’afiliats a la Seguretat Social, amb més de 3,9 milions de treballadors, Catalunya ha experimentat un augment de l’atur de l'1,38% al juliol, sumant 4.339 persones a les llistes del Ministeri de Treball i Economia Social. Aquest increment, que contraresta la baixada del mes anterior, eleva el total d’aturats a 319.423, tot i que la xifra continua sent inferior a la del mateix mes de l’any passat. La finalització de contractes al sector serveis, especialment en l’educació a causa de l’inici de les vacances escolars, ha estat la principal causa d’aquesta pujada. Aquest augment contrasta amb la tendència a la baixa a la resta d’Espanya, on l’atur ha disminuït un 0,06%. Andalusia, Castella-la Manxa i el Principat d’Astúries han liderat la reducció de l’atur. A Catalunya, Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona han vist increments en l’atur. Tot i la pujada de l’atur, s’han registrat 268.521 contractes a Catalunya al juliol, dels quals 112.388 han estat indefinits. Aquestes xifres mostren un panorama complex al mercat laboral català, amb un rècord d’afiliació però un augment preocupant de l’atur.

Diversos incidents han marcat les festes majors al Maresme, amb enfrontaments entre joves i policies. A Mataró, durant les Santes, tres persones van ser detingudes i vuit denunciades per desobediència i resistència a l’autoritat després de llançar objectes als Mossos d’Esquadra. Els fets van ocórrer al Parc Central cap a les sis del matí durant el desallotjament després dels concerts. Agents de l’ARRO i de Seguretat Ciutadana, juntament amb la Policia Local, van intervenir davant la negativa d’un grup a abandonar el recinte. A Alella, durant la Festa Major, tres persones més van ser detingudes per desordres públics i atac a la policia a la plaça de l’Hort de la Rectoria cap a la una de la matinada. La intervenció policial, que incloïa la unitat ARRO, es va produir arran d’una baralla i va ser rebuda amb hostilitat per part d’un grup. Aquests incidents s’afegeixen als ocorreguts la setmana anterior a les Santes de Mataró, on també es van produir detencions per enfrontaments amb la policia.

Un potent terratrèmol de magnitud 8,8 va sacsejar la península de Kamtxatka, Rússia, provocant una alerta de tsunami a tot el Pacífic. El sisme, considerat el sisè més fort de l’últim segle i el més potent a Kamtxatka des del 1952, va causar ferits i danys materials a la regió russa, incloent inundacions a l’arxipèlag de les Kurils, on onades de fins a 5 metres van inundar la costa de Paramuixir. Més d’una desena de rèpliques van seguir el sisme principal. El Japó va evacuar més de 2 milions de persones, incloent residents prop de la central nuclear de Fukushima. Els Estats Units van emetre alertes des d’Alaska fins a Califòrnia i a Hawaii, on el governador Josh Green va declarar l’estat d’emergència. Alertes similars es van activar al Canadà, la Xina, el Perú, Xile, l’Equador, Colòmbia i altres països del Pacífic. Malgrat la magnitud del terratrèmol, els danys van ser menors del que s’esperava gràcies als sistemes d’alerta i al disseny antisísmic. Experts com John Townend de la Universitat de Victoria i Caroline Orchiston de la Universitat d’Otago van destacar la magnitud de l’esdeveniment, però van minimitzar l’impacte en la població a causa de la baixa densitat demogràfica de la zona epicentral. Hores després del terratrèmol, el volcà Kliuchevskoi a Kamtxatka va entrar en erupció.

Un accident de trànsit mortal va tenir lloc la matinada de dissabte a l’A-2, al punt quilomètric 604,6, a Sant Feliu de Llobregat. Un turisme amb quatre ocupants va sortir de la via per causes que encara s’estan investigant pels Mossos d’Esquadra. El copilot, un jove de 23 anys veí de Viladecans, va patir ferides crítiques i va ser traslladat a l’Hospital de Bellvitge, on posteriorment va morir. Els altres tres ocupants del vehicle van resultar ferits lleus; dos d’ells, incloent una menor, van ser traslladats a la Vall d’Hebron, i el tercer va rebre atenció a l’Hospital Moisès Broggi. Els Mossos d’Esquadra han detingut el conductor del vehicle per presumpte homicidi per imprudència greu. L’avís de l’accident es va rebre a la 1.52 h, i es van mobilitzar quatre patrulles dels Mossos, dues dotacions dels Bombers de la Generalitat i cinc unitats del SEM. Amb aquesta víctima, ja són 88 les persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes aquest any. El Servei Català de Trànsit recorda que el SIAVT ofereix suport i informació a les víctimes de trànsit i els seus familiars.

Aquest diumenge, l’accés al Parc Natural del Cap de Creus i al massís de l’Albera quedarà prohibit a partir de les 8 del matí degut a l’extrem risc d’incendi. Protecció Civil ha activat la fase d’alerta del pla Infocat, i els Agents Rurals han elevat el Pla Alfa al nivell 4 a 19 municipis de l’Alt Empordà, incloent Agullana, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Colera, el Port de la Selva, Espolla, Garriguella, la Jonquera, la Selva de Mar, Llançà, Palau-saverdera, Pau, Portbou, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Vilajuïga i Vilamaniscle. Aquesta mesura implica la vigilància aèria reforçada i la dedicació exclusiva dels agents a la prevenció d’incendis. A més, una vintena de municipis de l’Alt Empordà, Baix Ebre, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Segrià es troben en nivell 3 del Pla Alfa. Els Agents Rurals controlaran els accessos a les zones restringides i demanen a la ciutadania que extremi les precaucions, evitant activitats de risc en zones forestals, especialment durant les hores de més insolació. Queda prohibida qualsevol activitat amb risc d’incendi en terrenys forestals i en la franja de 500 metres que els envolta en els municipis afectats pels nivells 3 i 4. Es recorda que l’activitat humana és la causa principal dels incendis a Catalunya.

Catalunya ha activat el nivell màxim d’alerta (nivell 4 del pla Alfa) per risc extrem d’incendi forestal a diverses zones del territori. A Tarragona, 25 municipis de quatre comarques (Baix Camp, Baix Ebre, Priorat i Ribera d’Ebre) es troben en aquest nivell d’alerta, amb un reforç dels Bombers de la Generalitat al delta de l’Ebre. Protecció Civil manté activada l’alerta del pla Infocat. L’accés als espais naturals de les serres de Cardó-el Boix i les muntanyes de Tivissa-Vandellòs ha estat restringit. A més, 52 municipis de vuit comarques estan en nivell 3 (risc molt alt). A l’Alt Empordà, s’ha activat també el nivell 4 a 20 municipis, amb el tancament dels accessos al Parc Natural del Cap de Creus i al massís de l’Albera. 22 municipis més de cinc comarques (Segrià, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Baix Ebre) es troben en nivell 3. Els Agents Rurals intensifiquen la vigilància i recorden la importància d’evitar activitats de risc. Nou de cada deu incendis tenen origen humà, segons Quico Rivera, subinspector en cap de l’àrea dels grups de suport dels Agents Rurals. S’utilitzen drons i gossos per investigar les causes dels incendis.

La guerra a Ucraïna continua sense una resolució a la vista, i la tensió entre els Estats Units i Rússia ha augmentat significativament. Donald Trump ha emès un ultimàtum a Vladímir Putin, exigint un alto el foc, inicialment de 50 dies i posteriorment reduït a 10-12, sota l’amenaça de sancions econòmiques als països que comerciïn amb Rússia. En resposta a la percepció d’inacció russa, Trump ha desplegat dos submarins nuclears com a mesura de pressió. Rússia, per la seva banda, ha intensificat els atacs a Ucraïna, amb un bombardeig devastador a Kíiv que ha resultat en més de 30 morts i nombrosos ferits. L’expresident rus Dmitri Medvédev ha respost a les amenaces de Trump amb un to bel·licós, advertint que cada ultimàtum és un pas cap a la guerra, no entre Rússia i Ucraïna, sinó amb els Estats Units. Mentrestant, la regió de Lugansk està a punt de caure completament sota control rus. Trump ha anunciat l’enviament de més armament a Ucraïna, incloent sistemes Patriot, amb el suport de l’OTAN, liderada per Mark Rutte. Aquest suport militar podria incloure míssils Patriot, que són molt eficaços contra els drons russos. Finalment, la creixent pressió internacional sobre Benjamin Netanyahu i Israel per la situació a Gaza podria influir en la dinàmica geopolítica i afectar la posició de Rússia.

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) no podrà recaptar l’IRPF el 2026, tal com estava previst en l’acord d’investidura entre el PSC i ERC. El Pla Director de l’ATC, presentat pel Govern, ajorna aquesta fita fins al 2028, com a mínim. ERC, tot i assumir el retard, pressiona el PSC i el govern espanyol per accelerar les reformes legislatives necessàries. El portaveu republicà, Isaac Albert, ha instat la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, a “posar-se les piles” i modificar la LOFCA, la Llei de Cessió d’Impostos i la Llei de Finançament de les comunitats autònomes. Albert adverteix que sense aquestes modificacions, la recaptació de l’IRPF no serà possible ni el 2028 ni el 2029. Junts, a través del seu vicepresident Antoni Castellà, qüestiona la viabilitat del Govern davant l’incompliment d’aquest compromís clau. ERC també ha advertit que el pla és “paper mullat” sense els canvis legislatius a Madrid i ha reiterat la seva amenaça de no donar suport als pressupostos si no hi ha avenços en el finançament.

El Govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, tanca un curs polític turbulent marcat pel cas Cerdán i la incertesa de la legislatura. Després d’un últim Consell de Ministres i la tradicional trobada amb el Rei, s’inicia un període de vacances amb l’objectiu d’apaivagar la tensió política i minimitzar els efectes de la presumpta trama de corrupció. Sánchez ha ordenat al Govern mantenir un perfil baix, similar a l’estratègia post-electoral del 2023, que va permetre negociacions discretes per assegurar la presidència del Congrés. L’Executiu vol centrar-se en la recuperació econòmica, destacant el creixement del 0,7% en el segon trimestre i la xifra rècord d’afiliats a la Seguretat Social. Malgrat la inestabilitat, el Govern referma el compromís de presentar els pressupostos del 2026, tot i que no garanteix portar-los a votació al Congrés. Pilar Alegría i Yolanda Díaz han subratllat la importància d’aquest “mandat constitucional”, mentre que María Jesús Montero advoca per la prudència, prioritzant la garantia de suports previs a la votació. Sumar, per contra, defensa la tramitació dels pressupostos per obligar els grups parlamentaris a posicionar-se. L’aprovació dels pressupostos donaria estabilitat a la legislatura, però una derrota agreujaria la fragilitat del Govern. Mentrestant, es preveuen negociacions intenses amb els socis, incloent una possible reunió amb Carles Puigdemont, per intentar assegurar els suports necessaris. Entre les mesures aprovades, destaquen l’ampliació dels permisos retribuïts per naixement i paternitat i la creació de Rodalies Catalunya.

La tensió entre els Estats Units i Rússia ha augmentat arran de l’ultimàtum del president Donald Trump a Moscou per assolir un alto el foc a Ucraïna. Trump va donar a Rússia un termini de 10 dies per signar un acord de pau, cosa que va provocar una dura resposta de l’expresident rus Dmitri Medvédev. Medvédev, actual vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, va advertir que cada ultimàtum de Trump és “un pas cap a la guerra”. En resposta a les declaracions de Medvédev, que va qualificar d’“insensates” i “incendiàries”, Trump va ordenar el desplegament de dos submarins nuclears prop de Rússia. Aquest moviment ha augmentat la preocupació per una possible escalada del conflicte. Medvédev, un cop delfí presidencial, ha guanyat protagonisme a les xarxes socials amb missatges bel·licosos. Trump, per la seva banda, ha utilitzat Truth Social per respondre a Medvédev, subratllant que “les paraules són molt importants i poden tenir conseqüències imprevistes”. De moment, Rússia no ha respost oficialment al desplegament dels submarins, però Medvédev ha continuat amb la seva retòrica agressiva a través de Telegram. Aquest intercanvi d’amenaces a través de les xarxes socials ha intensificat la tensió entre ambdues potències, en un context ja marcat pel conflicte a Ucraïna.