Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha fet balanç de la primera meitat de legislatura, destacant les bones dades econòmiques i el compliment del 45% dels compromisos adquirits. Malgrat la fragilitat parlamentària, Sánchez ha assegurat que exhaurirà la legislatura i ha anunciat la presentació dels pressupostos per al 2026, obrint-se a negociar amb tots els grups, inclòs Carles Puigdemont i Junts. Aquest anunci arriba en un moment delicat, amb ERC i Podem allunyats de la majoria de la investidura. Sánchez ha destacat l’aprovació de 42 lleis des del 2023, la condonació del deute autonòmic, la llei d’amnistia i el pla de lluita contra la corrupció. També ha abordat la crisi humanitària a Gaza, l’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, la llei d’habitatge i el reforç de l’estat del benestar, amb l’ampliació dels permisos de paternitat i maternitat. Sánchez ha defensat la gestió del seu govern, destacant el creixement econòmic, la creació d’ocupació i la inversió estrangera. Aquest balanç arriba després d’un curs marcat pel cas Cerdán, que va implicar la dimissió i empresonament de l’exsecretari d’organització del PSOE, i la confirmació del processament del fiscal general, Álvaro García Ortiz, fet que ha augmentat la pressió sobre el president. Sánchez ha reiterat el seu suport a García Ortiz i ha descartat una crisi de govern. El PP, amb Alberto Núñez Feijóo i Ester Muñoz al capdavant, ha criticat la gestió de Sánchez i ha demanat la dimissió del fiscal general.

Aquest cap de setmana, Catalunya ofereix una àmplia gamma d’activitats. A Barcelona, la Festa Major del Poble-Sec continua amb concerts i correfocs, mentre que el Bargain Garden ofereix un mercat de segona mà amb més de setanta paradetes. A Badalona, The Champions Burger presenta una varietat d’hamburgueses. Per a famílies, l’Illa Fantasia i PortAventura World són opcions destacades. A Tarragona, Reus celebra la Fira de Sant Jaume, centrada en cavalls i famílies, i el Morell inicia la seva Festa Major. Rupit i Pruit acullen “El So de les Pedres,” fusionant música i patrimoni. Santpedor celebra Santa Anna amb un concert de Strombes, i Sant Julià d’Alfou, al Baix Montseny, també celebra la seva Festa Major. Paral·lelament, la polèmica sobre els limitadors de so a les festes de Barcelona continua, amb grups com Sybarites veient-se obligats a aturar concerts. L’Ajuntament de Barcelona ho atribueix a problemes tècnics, però entitats com els Castellers del Poble-Sec i Castellers de Sants expressen preocupació per l’impacte en les actuacions musicals. L’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) negocia amb la Generalitat una nova normativa sobre el so. Finalment, la Mercè 2025 anuncia més de 100 concerts en 16 escenaris, amb artistes com Mushka, Vicco, Rigoberta Bandini, i The Tyets. Manchester serà la ciutat convidada, amb actuacions de Ríoghnach Connolly i Porij.

Les autoritats lluiten contra diverses estratagemes utilitzades pel narcotràfic, com ara incendis provocats i l’ús de contenidors amb càrrega legal per ocultar droga. El 4 de juliol, prop de Tenerife, dos individus a bord d’un narcoveler van calar foc a la seva càrrega de cocaïna en ser interceptats per la vigilància duanera. Aquest incident, que va requerir l’evacuació d’un dels tripulants amb greus cremades, va posar de manifest la perillositat d’aquesta tàctica, que busca la destrucció de la droga i el rescat dels tripulants per part de les autoritats. Aquesta pràctica, habitual a la ruta atlàntica, contrasta amb la dels llanxers de l’estret de Gibraltar, que llancen la droga al mar. La Guàrdia Civil i Vigilància Duanera, en col·laboració amb les autoritats franceses, van desarticular una organització criminal que utilitzava el Port de Barcelona per introduir cocaïna. L’operació “Leurre” va iniciar-se amb la intercepció a França d’un contenidor amb 138,5 kg de cocaïna procedent de Xile, que va ser sotmès a un lliurament controlat fins a Barcelona. La droga, oculta en bobines de cartó, va ser traslladada a una nau industrial a Terrassa, on es va detenir dues persones. Posteriorment, es va detenir un camioner i un estibador implicats en el transport i manipulació dels contenidors. A casa de l’estibador es va trobar un arsenal d’armes. L’operació continua oberta i no es descarten més detencions.

CaixaBank ha anunciat uns beneficis de 2.951 milions d’euros durant el primer semestre de 2025, un 10,3% més que en el mateix període de l’any anterior. Aquest creixement s’atribueix a la distribució lineal de l’impost sobre la banca durant tot l’any, en contrast amb l’aplicació concentrada al primer trimestre de 2024. Malgrat la caiguda del 5,2% en el marge d’interessos, deguda a la reducció dels tipus d’interès, els ingressos per serveis van augmentar un 5,4%, arribant als 2.581 milions d’euros. Aquest increment es va veure impulsat pels serveis de gestió patrimonial, que van registrar 973 milions d’euros. El benefici del segon trimestre va ser de 1.482 milions d’euros, un 0,8% superior al de l’any anterior, si bé un 11,3% inferior si es descompta l’efecte de l’impost a la banca. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, va destacar el creixement del volum de negoci, la robustesa del banc i la reducció dels saldos dubtosos. Gortázar va descartar noves adquisicions i va emfatitzar la importància de trobar consensos per abordar el problema de l’habitatge a Espanya, allunyant-lo del “populisme” i fomentant la col·laboració público-privada. La ràtio de morositat va baixar al 2,3% i la rendibilitat ROE va millorar fins al 15,7%. L’entitat va registrar un creixement en la nova producció de crèdit, especialment en hipoteques, i un augment dels recursos de clients. El volum de negoci va superar el bilió d’euros.

El cartell de la Mercè 2025, dissenyat per Lluís Danés, ha generat polèmica. L’Arquebisbat de Barcelona l’ha criticat durament, considerant-lo “irreverent” i una “ridiculització” de la Mare de Déu, argumentant que utilitza elements religiosos de manera inapropiada i ofèn els sentiments dels creients. El Partit Popular, amb Daniel Sirera al capdavant, s’ha sumat a les crítiques, qualificant el cartell de “caricatura” i una “falta de respecte”. L’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Jaume Collboni, ha defensat la llibertat creativa de l’artista i ha negat qualsevol inspiració religiosa, recolzant-se en l’explicació de Danés que descriu el cartell com una obra “poètica, inclusiva i festiva”. En un altre ordre de coses, l’actriu Emma Vilarasau serà la pregonera de la Mercè 2025. Inicialment reticent, Vilarasau ha acceptat finalment la proposta, il·lusionada per la dedicació de la festa a les arts escèniques, destacant el seu fort vincle professional amb Barcelona.

El Tribunal Suprem ha confirmat el processament del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets. La Sala d’Apel·lació ha desestimat els recursos presentats per la Fiscalia i la defensa de García Ortiz, obrint així la via al judici. L’acusació es relaciona amb la filtració d’un correu electrònic en què Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, admetia delictes fiscals. La decisió arriba després que el Suprem assumís la investigació, que inicialment es va dur a terme al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. S’investiguen possibles filtracions a la premsa sobre les diligències contra González Amador. Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet d’Ayuso, va admetre haver difós el correu. El PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha demanat la dimissió immediata de García Ortiz, argumentant que algú processat no pot perseguir delictes. El govern espanyol, en canvi, manté el seu suport al fiscal general. Jutges, fiscals i juristes consultats consideren la situació una “anomalia” d’envergadura i apunten a la dimissió com a única sortida, tot i que García Ortiz defensa la seva innocència. El Govern no pot destituir-lo, però alguns experts plantegen l’aplicació extensiva d’un article de l’Estatut fiscal que preveu el cessament per “incompliment greu”. La decisió del Suprem obre una nova oportunitat per a la reflexió de García Ortiz, segons fonts jurídiques, per evitar l’impacte institucional del judici.

L’expresident colombià Álvaro Uribe ha estat declarat culpable de suborn i frau processal per una jutgessa de Bogotà. La sentència conclou que Uribe va pressionar testimonis per evitar ser vinculat a grups paramilitars i va intentar manipular-los per implicar el senador Iván Cepeda en activitats il·legals. Aquesta decisió judicial, la primera contra un expresident colombià, podria comportar una pena de presó d’entre quatre i vuit anys per a Uribe, qui va governar Colòmbia del 2002 al 2010. La defensa d’Uribe, que sempre ha negat les acusacions i al·lega persecució política, ha anunciat que apel·larà la sentència, allargant el procés legal. La decisió ha generat reaccions dividides a Colòmbia. Mentre alguns celebren la sentència com una victòria de la justícia, d’altres, inclosos els expresidents Iván Duque i Andrés Pastrana, han expressat el seu suport a Uribe. L’actual president, Gustavo Petro, ha demanat respecte per la decisió judicial i ha defensat el paper de Cepeda en el procés. El diari El Espectador ha qualificat la sentència de “moment històric”, destacant la transparència i el rigor del procés judicial.

Dues germanes, de 44 i 49 anys, han estat detingudes pels Mossos d’Esquadra a Barcelona per estafar 524.000 euros a una dona de 85 anys de la qual eren les cuidadores. L’estafa va començar el 2019, quan la víctima les va contractar. Tres anys després, la dona va atorgar poders notarials a una de les germanes, permetent-li accés il·limitat als seus comptes bancaris. Les germanes van transferir gradualment els diners a comptes a l’estranger i els van utilitzar per a despeses personals, com ara objectes de luxe i operacions estètiques valorades en 50.000 euros. La investigació va iniciar-se al juny, quan la víctima va descobrir que el seu compte estava a zero. El 23 de juliol, els Mossos van dur a terme una entrada i perquisició al domicili de les detingudes, que ara s’enfronten a acusacions d’apropiació indeguda i falsificació documental. Aquest cas s’emmarca en un context d’augment de les estafes, on els Mossos d’Esquadra recomanen precaució amb enllaços sospitosos, sol·licituds de dades bancàries i persones desconegudes que ofereixen ajuda al carrer.

Dos casos separats però igualment controvertits sacsegen l’esfera política i judicial espanyola. D’una banda, la Sala de Recursos del Tribunal Suprem ha decidit mantenir a presó a Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, malgrat la falta de proves concretes que el vinculin a la presumpta banda criminal de Koldo García i José Luis Ábalos. La defensa de Cerdán qüestiona la validesa dels àudios presentats com a prova, argumentant que són de baixa qualitat i no s’identifiquen els interlocutors. L’advocat Jacobo Teijelo denuncia la “falsa aparença” creada per la confirmació de la presó sense una verificació adequada de les proves. D’altra banda, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, està a un pas de judici per un presumpte delicte de revelació de secrets. La sala d’apel·lació del Tribunal Suprem ha avalat el processament de García Ortiz per la filtració d’un correu de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta madrilenya. El magistrat Ángel Hurtado considera provat que García Ortiz va enviar a la Cadena Ser informació confidencial sobre dos fraus fiscals. Malgrat les peticions de dimissió del PP, encapçalat per Alberto Núñez Feijóo, Pedro Sánchez i el govern espanyol mantenen el seu suport a García Ortiz. Aquest cas podria convertir García Ortiz en el primer fiscal general de l’Estat a seure al banc dels acusats.

L’any 2020, al carrer Joaquim Costa del Raval de Barcelona, un home va ser víctima d’una agressió que Irídia qualifica d’homòfoba per part de dos agents dels Mossos d’Esquadra de paisà. Segons l’acusació, els agents van propinar un cop de puny a la cara i cops de porra a la víctima, a més d’insultar-lo amb expressions homòfobes. La víctima, Gustavo, va patir lesions físiques i psicològiques que van requerir més d’un any de tractament. Irídia ha presentat una acusació a l’Audiència de Barcelona per delictes de lesions i tortures, o alternativament contra la integritat moral, amb agreujant per discriminació d’orientació sexual, i demana sis anys de presó i 12 d’inhabilitació per a cada agent, a més de 17.000 euros d’indemnització a la Generalitat. L’organització denuncia que els agents no es van identificar, i que la víctima inicialment va confondre l’incident amb un robatori. Irídia i la víctima lamenten la falta d’investigació interna per part dels Mossos d’Esquadra i la inacció del Ministeri Fiscal, que considera que no hi ha hagut delicte, deixant tot el pes de la denúncia en la víctima i les organitzacions de drets humans. La víctima ha decidit fer pública la seva experiència, tot i la dificultat emocional, per denunciar la violència institucional que pateix el col·lectiu LGTBIQ+.