Dos anys després de l’atac de Hamàs que va causar 1.400 morts i la posterior resposta d’Israel sota Benjamin Netanyahu, que ha provocat més de 60.000 víctimes a Gaza, el conflicte es troba en un punt crític. Mentre s’inicien negociacions a Egipte basades en un pla de pau de Donald Trump, la pressió internacional sobre Israel augmenta, exemplificada per la captura de la Flotilla i la denúncia de tracte “denigrant” per part de participants com Ada Colau. Aquest aïllament creixent, reflectit en les crítiques de les Nacions Unides i un canvi en l’opinió pública nord-americana, contrasta amb la paràlisi dins la Unió Europea. Malgrat un enduriment del to i propostes de sancions contra ministres d’extrema dreta com Itamar Ben-Gvir, la UE roman dividida, amb països com Alemanya bloquejant mesures concretes contra el govern israelià.

L’organització Hamàs ha acceptat alliberar els ostatges capturats durant l’atac del 7 d’octubre del 2023, un esdeveniment que va provocar prop de 1.200 morts i va iniciar una guerra de dos anys amb l’objectiu d’humiliar Israel i posar la causa palestina a l’agenda internacional. Aquesta decisió sorgeix arran d’un pla de pau proposat per Donald Trump i pactat amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. La resposta d’Israel a l’atac ha estat una ofensiva que ha devastat Gaza, causant prop de 67.000 morts i acusacions de genocidi. El pla de Trump inclou un ultimàtum i, en cas d’acceptació total, preveu la fi immediata de la guerra, l’intercanvi d’ostatges per presoners palestins i l’establiment d’un govern de transició a Gaza supervisat per una junta internacional que ell mateix presidiria. Israel ja es prepara per implementar la primera fase del pla.

La intercepció de la Flotilla Global Sumud per part d’Israel i la detenció dels seus activistes, entre ells la diputada de la CUP Pilar Castillejo, va provocar una crisi política al Parlament de Catalunya. La cambra va suspendre el ple a instàncies de PSC, ERC, Comuns i la CUP, una decisió que va evidenciar la divisió amb Junts, que es va abstenir de signar una declaració condemnant el “genocidi”. El president del Parlament, Josep Rull, va exigir formalment l’alliberament “immediat i incondicional” dels detinguts. Aquests van afrontar un procés administratiu que, tant si acceptaven una deportació exprés com si no, culminava amb una prohibició d’entrada a Israel durant 10 anys. Finalment, el ministre José Manuel Albares va anunciar l’alliberament dels 28 activistes espanyols restants, mentre figures alliberades com Ada Colau denunciaven maltractaments.

La intercepció i detenció dels membres de la Global Sumud Flotilla per part de l’exèrcit israelià, entre els quals hi havia l’exalcaldessa Ada Colau i el regidor Jordi Coronas, ha generat una forta resposta política i social. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va condemnar els fets i va reclamar a la UE i l’ONU que utilitzessin tots els mecanismes disponibles per al seu alliberament. Un cop deportats i de tornada a Barcelona, Colau i Coronas van denunciar haver patit “abusos i maltractaments arbitraris” i un tracte denigrant durant la seva captivitat. Aquests esdeveniments van desencadenar protestes a Barcelona, on es van registrar enfrontaments que van culminar amb l’ús de gas per part dels Mossos d’Esquadra per dispersar els manifestants. Alguns activistes continuen detinguts a Israel, on diversos han iniciat una vaga de fam.

Aquest dissabte es van produir dos esdeveniments simultanis però de naturalesa divergent. Mentre milers de persones participaven en una manifestació massiva a Barcelona per aturar el genocidi a Gaza, demanant un embargament d’armes i la ruptura de relacions amb Israel, el caçatalents Luis Conde reunia a la seva masia de Fonteta una àmplia representació de l’elit política i empresarial. A la trobada hi van assistir figures com Salvador Illa, ministres del PSOE i líders de Junts com Jordi Turull. En contrast amb el clam popular, el discurs de Conde va obviar el conflicte i l’OPA del BBVA al Sabadell, centrant-se en la nostàlgia pels pactes d’Estat. Aquests fets s’emmarquen en el context de dos anys de guerra des de l’atac de Hamàs, que ha resultat en més de 60.000 morts a la Franja i un creixent aïllament internacional del govern de Benjamin Netanyahu.

La detecció del primer cas de dermatosi nodular contagiosa a Espanya, en una granja de Castelló d’Empúries, ha activat un protocol de seguretat estricte. Aquesta mesura ha comportat el sacrifici de 123 caps de bestiar de l’explotació afectada i l’establiment d’una zona de restricció de 50 quilòmetres que afecta unes 700-800 granges, limitant el moviment d’animals i provocant la cancel·lació de fires. El conseller Òscar Ordeig ha explicat que es realitzen controls per contenir el brot, que podria aixecar les restriccions en un mes si no hi ha nous casos. Tot i que inicialment es va indicar que la vacuna no estava autoritzada, el Departament d’Agricultura, després de crítiques d’Unió de Pagesos, ha garantit que sol·licitarà la vacunació per a les zones afectades. La malaltia, que no afecta els humans, es transmet per insectes i aquest cas ha suposat la suspensió temporal de les exportacions de bestiar boví viu fora de la UE.

Dos accidents de trànsit recents a Catalunya han tingut conseqüències diverses. A l’Hospitalet de Llobregat, un conductor va perdre el control del seu vehicle a causa d’una indisposició, resultant en nou ferits lleus entre ciclistes, vianants i usuaris de patinet. En un succés més greu a la Roca del Vallès, una col·lisió entre dos cotxes i una motocicleta va provocar la mort d’un motorista de 34 anys i va deixar quatre ferits més, un d’ells greu. Aquests sinistres se sumen a les estadístiques del Servei Català del Trànsit, que ja comptabilitza 115 persones mortes a les carreteres catalanes aquest any. D’aquest total, 36 eren motoristes, la qual cosa evidencia la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu, així com la dels ciclistes i vianants implicats en l’altre accident.

Malgrat l’acceptació parcial de Hamàs del pla de pau proposat pel president nord-americà Donald Trump, i mentre Israel, sota el lideratge de Benjamin Netanyahu, afirma preparar-ne la implementació i enviar negociadors al Caire, la violència a Gaza persisteix. Fonts palestines denuncien que els bombardejos israelians continuen malgrat les crides a aturar-los, causant desenes de morts, incloent-hi 57 persones en un dia, la qual cosa contradiu les declaracions oficials de reduir l’ofensiva a operacions defensives. Les delegacions israeliana, encapçalada per Ron Dermer, i de Hamàs es reuniran al Caire, amb la mediació de l’enviat nord-americà Steve Witkoff, per concretar els detalls de l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners. Mentrestant, Netanyahu s’enfronta a la pressió dels seus socis d’ultradreta, com Smotrich i Ben-Gvir, que rebutgen l’acord.

Milers d’estudiants, convocats pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), han secundat una jornada de vaga a instituts i universitats per denunciar l’abordatge de la Flotilla Global Sumud i el genocidi a Gaza. Les mobilitzacions han inclòs bloquejos als accessos de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), afectant tant les carreteres com els FGC, i l’aturada de l’activitat a diverses facultats com les de la UB i l’ETSEIB de la UPC. La protesta principal ha estat una manifestació massiva a Barcelona, que ha confluït a la plaça Universitat i s’ha dirigit cap a l’acampada indefinida per Palestina. La portaveu del SEPC, Tània Ros, ha assegurat que les accions continuaran per “aturar-ho tot”, mentre que la portaveu de l’acampada, Judit Piñol, exigeix el trencament de relacions amb Israel.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfrontarà a un judici inèdit al Tribunal Suprem del 3 al 13 de novembre, convertint-se en el primer cap del ministeri públic a ser processat. Se l’acusa d’un delicte de revelació de secrets per la presumpta filtració d’un correu electrònic on la defensa d’Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, proposava un pacte per admetre un frau fiscal. García Ortiz defensa la seva innocència, i la seva defensa, exercida per l’Advocacia de l’Estat, ha justificat el tancament del seu compte de correu personal per la recepció de missatges hostils després que les seves dades es filtressin en un informe de la UCO. El judici comptarà amb uns quaranta testimonis, incloent-hi González Amador i el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, i serà vist per un tribunal que inclou magistrats com Manuel Marchena i Carmen Lamela.