Després de cinc dies d’intensos combats a la frontera entre Tailàndia i Cambodja, que van resultar en 35 morts (22 tailandesos i 13 cambodjans, incloent-hi civils i militars) i el desplaçament de 291.000 persones, els dos països han acordat un alto el foc “immediat i sense condicions”. L’acord, mediat pel primer ministre de Malàisia, Anwar Ibrahim, en el seu paper com a president de l’ASEAN, es va assolir durant una reunió entre el primer ministre tailandès en funcions, Phumtham Wechayachai, i el seu homòleg cambodjà, Hun Manet. L’alto el foc busca restaurar la pau i la seguretat a la zona fronterera, especialment al voltant del disputat temple de Prasat Ta Muen Thom, l’origen de la disputa. Es preveuen futures reunions bilaterals entre caps militars per consolidar l’acord. La mediació dels EUA, amb el president Donald Trump, i la participació de la Xina com a observador, van ser claus per a l’alto el foc. Aquest conflicte, que recorda els enfrontaments del 2008 al 2011 amb una trentena de morts, es va reactivar recentment després d’un incident amb mines terrestres que va ferir sis soldats tailandesos i la mort d’un soldat cambodjà en un intercanvi de trets. Ambdues parts s’havien acusat mútuament d’iniciar les hostilitats.

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona serà la seu dels XVIII Premis Gaudí, que tindran lloc el 8 de febrer de 2026. Aquesta gala, organitzada per l’Acadèmia del Cinema Català, premiarà les millors produccions cinematogràfiques catalanes estrenades durant el 2025. Es repartiran premis en 24 categories, que inclouen millor pel·lícula, millor documental, millor curtmetratge, i reconeixeran també els talents creatius i tècnics del sector. A més, es lliurarà el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter a una figura destacada del cinema català. El calendari dels premis començarà el 4 de novembre amb la presentació de les candidatures a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, on es farà pública la llista completa de pel·lícules inscrites. Posteriorment, el 16 de desembre, es coneixeran els nominats en un acte a la Pedrera. Com a novetat d’aquest any, s’amplien a cinc les nominacions a millor pel·lícula per donar més visibilitat a les produccions en català.

Tècnics del govern d’Aragó van accedir al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per iniciar l’aixecament fotogramètric de les pintures de Sixena, situades a les sales 16 i 17. Aquesta acció s’emmarca dins del compliment de la sentència judicial que obliga el museu a retornar les obres en un termini de set mesos. L’aixecament fotogramètric permetrà comparar l’estat actual de les pintures amb les del monestir de Sixena, el seu lloc d’origen. Els tècnics també revisaran la documentació sobre el tractament i conservació de les obres, i les condicions ambientals de les sales. L’accés dels tècnics va coincidir amb el dia de tancament del museu i es va produir enmig d’una protesta convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb la presència de figures com Laura Borràs i Lluís Llach, que volien impedir l’entrada dels tècnics. Malgrat la concentració d’una cinquantena de manifestants, els tècnics van accedir al museu per una altra porta. El president d’Aragó, Jorge Azcón, va acusar el president de la Generalitat, Salvador Illa, de mentir sobre la seva col·laboració en el trasllat, mentre que Illa va defensar la tasca del MNAC en la preservació de les pintures. Els tècnics aragonesos disposen de tres dies per a l’anàlisi, que inclou l’estudi dels sistemes d’ancoratge de les pintures.

Pedro Sánchez ha tancat un curs polític marcat per la dificultat, dos anys després de la seva ajustada victòria electoral del 23 de juliol de 2023. Malgrat haver aconseguit la investidura amb el suport de Junts, la seva escassa majoria parlamentària trontolla. El Congrés va rebutjar el decret antiapagades després de l’incident del 28 d’abril, amb vots en contra de PP, Vox, Junts, Podem i BNG, tres dels quals havien donat suport a la seva investidura. Aquest revés s’afegeix a la crisi interna generada pel cas Cerdán, que ha debilitat el PSOE i ha posat Sánchez en una situació incòmoda. Des de l’Uruguai, on es va reunir amb el president Yamandú Orsi i Lucía Topolanski, Sánchez va anunciar que tornarà a presentar el decret i va criticar els partits que el van rebutjar. A més, va mostrar el seu suport a l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur, especialment després dels aranzels anunciats per Donald Trump. Sánchez, que també va participar en el fòrum Democràcia Sempre amb líders llatinoamericans com Gabriel Boric, Luiz Inácio Lula da Silva i Gustavo Petro, afronta el repte de reconstruir la seva majoria parlamentària per a la segona meitat del mandat i complir el seu objectiu de governar fins al 2027.

Vuit joves, d’entre 17 i 28 anys, han estat detinguts pels Mossos d’Esquadra per la seva presumpta participació en actes vandàlics al metro de Barcelona, Renfe i FGC. Els detinguts estan acusats de danys i desordres públics en relació amb una macrofesta il·legal coneguda com a “Subway Party”, celebrada al gener del 2025. Durant aquesta festa, unes 170 persones van accedir sense autorització a les instal·lacions del metro, van realitzar pintades en combois i altres espais, van consumir substàncies estupefaents i van causar molèsties amb música a tot volum. Els actes vandàlics van provocar la interrupció del servei de metro i van causar danys valorats en 54.000 euros. Els participants van manipular els frens d’emergència dels trens per aturar-los i pintar-los. La investigació policial ha permès vincular els detinguts amb 17 accions similars comeses entre novembre del 2024 i juny del 2025, on utilitzaven el mateix mètode. Els Mossos d’Esquadra tenen identificades tres persones més i no descarten noves detencions. Els vuit detinguts acumulen un total de 49 antecedents policials.

25 municipis de quatre comarques tarragonines (Baix Camp, Baix Ebre, Priorat i Ribera d’Ebre) han entrat en fase 4 del Pla Alfa, el nivell màxim d’alerta per risc d’incendi forestal, a causa del fort vent de mestral i les altes temperatures. Aquesta mesura, implementada pels Agents Rurals, implica la prohibició d’accés a la serra de Cardó-el Boix i les muntanyes de Tivissa-Vandellòs. A més, s’han restringit les activitats a l’aire lliure, com ara acampades i excursions, que s’hauran de suspendre o traslladar a nuclis habitats. Les cases de colònies i campus esportius en zones forestals hauran de realitzar les seves activitats a l’interior d’edificis. També s’han suspès obres a les carreteres, la sega de marges i el transport de productes forestals en horari de tarda. Protecció Civil manté activada l’alerta del pla Infocat i demana extremar les precaucions. Els Bombers de la Generalitat han enviat reforços al delta de l’Ebre. S’ha reforçat la vigilància aèria i terrestre amb la participació d’ADF, GEPIF, voluntaris de Protecció Civil i cossos de seguretat. Es demana a la ciutadania evitar qualsevol activitat de risc en zones forestals.

Divendres a la nit, 54 menors marroquins no acompanyats van arribar a Ceuta nedant per les zones d’El Tarajal i Benzú, enmig d’un fort temporal. Malgrat l’onatge i les condicions adverses, els menors van aconseguir arribar a la costa, alguns requerint rescat per part de la Guàrdia Civil. Aquest grup se suma als 460 menors que ja es troben sota la tutela de l’administració ceutí, que només disposa de 132 places d’acollida. La Conselleria de Presidència i Governació va activar la Policia Local per localitzar altres possibles menors que haguessin entrat sense ser registrats. El Govern de Ceuta ha sol·licitat la intervenció urgent de l’Executiu espanyol davant la preocupació per la repetició d’aquestes arribades, especialment durant el mes d’agost, quan l’any passat van arribar més de 300 menors nedant. L’esperança està posada en el 28 d’agost, data anunciada per la ministra Sira Rego per a l’inici del procés de reubicació de 4.400 menors des de Ceuta i les Canàries a altres comunitats autònomes, tot i que hi ha dubtes sobre l’eficàcia i la rapidesa d’aquest procés.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat una visita a la Xina centrada en l’àmbit econòmic, educatiu i científic. Un dels esdeveniments més destacats ha estat l’anunci de la recuperació dels estudis de català a la Universitat de Llengües Estrangeres de Pequín. Gràcies a un conveni amb l’Institut Ramon Llull, es reprendrà el lectorat que va existir entre el 2015 i el 2019, interromput per la pandèmia. Aquest serà l’únic punt de docència universitària de català a la Xina, integrant-se a la xarxa de 130 universitats que ofereixen estudis de català a l’exterior. La professora Xiao Zhang ha destacat la importància d’aquests estudis per als alumnes xinesos que volen continuar la seva formació a Catalunya. A més, s’ha signat un acord de col·laboració entre el Sincrotró ALBA de Cerdanyola del Vallès i el High Energy Photon Source (HEPS) de Pequín, un sincrotró de quarta generació. Aquesta aliança permetrà al Sincrotró ALBA beneficiar-se de les tecnologies avançades del HEPS, impulsant la seva transició cap a la quarta generació prevista per al 2031, liderada per la directora Caterina Biscari. Aquest acord reforça la col·laboració científica entre Catalunya i la Xina, iniciada amb un compromís previ del govern espanyol. La visita d’Illa també ha inclòs una trobada amb representants de l’empresa catalana Roca, que compta amb tres fàbriques a la Xina, i amb l’ambaixador de la Unió Europea a la Xina, Jorge Toledo.

Una investigació se centra en Cristóbal Montoro i el seu despatx, Equipo Económico, per presumptament rebre 10 milions d’euros d’empreses energètiques, principalment Abengoa i Solaria, entre 2009 i 2015, a canvi de legislació favorable. Aquestes empreses van ser afectades per una reforma energètica del govern de Mariano Rajoy que les perjudicava amb una retallada de 1.700 milions d’euros. Malgrat la reforma impulsada pel ministre José Manuel Soria, Montoro, com a Ministre d’Hisenda, va assignar 2.200 milions d’euros per pal·liar l’impacte de la reforma en aquestes empreses. Els Mossos d’Esquadra investiguen si aquestes accions van constituir una xarxa d’influència per obtenir beneficis econòmics a canvi de modificacions legislatives. A més, s’investiga el repartiment de 22,8 milions d’euros entre els quatre socis d’Equipo Económico entre 2008 i 2017, període que inclou el retorn del PP a la Moncloa. Després de 2015, amb la publicació d’informacions qüestionant la vinculació de Montoro amb Equipo Económico, l’empresa va canviar de nom a Global Afteli i es va observar una disminució significativa en els ingressos de l’empresa i les seves filials.

Dos accidents mortals han sacsejat les carreteres catalanes durant la nit de divendres a dissabte, elevant la xifra de víctimes mortals a 86 enguany. El primer sinistre va tenir lloc a Badalona, a la C-31, al voltant de les 22:02h. Un motorista de 20 anys va perdre la vida després que la seva motocicleta caigués a la via en travessar un bassal d’aigua. L’acompanyant va resultar ferit lleu i va ser traslladat a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Els Mossos d’Esquadra i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) van atendre l’accident. Hores més tard, un altre accident fatal va ocórrer a Albesa, a la LV-9225. Un turisme amb cinc dones a bord va sortir de la via, resultant en la mort d’una de les ocupants. Tres de les passatgeres van patir ferides greus i una altra va resultar ferida lleu. Totes les ferides van ser traslladades a l’Hospital Arnau de Vilanova. Els Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat, i el SEM van intervenir en aquest segon sinistre. Les autoritats investiguen les causes d’ambdós accidents.