La Unió Europea i els Estats Units es troben en negociacions per rebaixar els aranzels imposats per Donald Trump. L’objectiu és reduir els aranzels generalitzats del 30% al 15%, un percentatge que inclouria el 4,8% ja existent en concepte de “nació més afavorida”. Aquesta rebaixa deixaria l’impacte en nivells similars a l’aranzel mínim del 10% actual sobre les exportacions europees, però no afectaria els aranzels del 50% sobre l’acer i l’alumini. La proposta està pendent de la confirmació de Trump, i si s’aprova, la UE tindria el mateix aranzel que el Japó. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, i Trump es reuniran a Escòcia per discutir les relacions comercials transatlàntiques. Mentrestant, la UE ha aprovat contramesures aranzelàries per valor de 93.000 milions d’euros, que s’aplicarien si les negociacions fracassen. Aquestes mesures inclouen un paquet de represàlies per 72.000 milions d’euros i una penalització del 25% sobre compres als EUA per 21.000 milions d’euros, en resposta als aranzels sobre l’acer i l’alumini. França defensa l’activació d’un “mecanisme anticoerció” contra grans tecnològiques nord-americanes si les negociacions no prosperen.

El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat el reconeixement de l’Estat de Palestina durant l’Assemblea General de l’ONU al setembre. En una carta dirigida al president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, Macron va expressar el compromís de França amb una pau duradora a l’Orient Mitjà i la necessitat de construir un Estat palestí viable i desmilitaritzat que reconegui plenament Israel. Aquesta decisió, segons Macron, s’emmarca en la cerca de la pau a la regió i la necessitat d’aturar la guerra a Gaza i atendre la seva població. Macron també va destacar la importància de la desmilitarització de Hamas per a la reconstrucció de Gaza. Aquest anunci s’ha produït abans d’una conferència a Nova York, presidida per França i l’Aràbia Saudita, que promou la solució dels dos estats. Israel, però, ha rebutjat la decisió. El viceprimer ministre israelià, Yariv Levin, la va qualificar de “taca en la història de França” i “una ajuda directa al terrorisme”, afirmant que la Terra d’Israel pertany al poble d’Israel. El ministre Amichai Chikli també va criticar durament la decisió.

Juana Rivas està sent investigada per l’Audiència de Granada per un presumpte delicte de sostracció de menors. L’Audiència ha admès parcialment el recurs presentat per Francesco Arcuri, exparella de Rivas i pare del fill menor, Daniel, d'11 anys. Arcuri acusa Rivas de no haver complert l’ordre judicial italiana que establia el retorn del nen a Itàlia, on resideix el pare i té la custòdia. Aquesta decisió arriba després d’una tensa jornada on el retorn de Daniel va ser posposat degut a la seva negativa a tornar amb el pare. Sira Rego, ministra de Joventut i Infància, va revelar l’existència d’un informe “demolidor” sobre la situació viscuda pel menor durant el punt de trobada. Paral·lelament, el fill gran de Rivas, Gabriel, ha presentat una querella contra Arcuri i la psicòloga present a la trobada, acusant-los de pressions i un “duríssim interrogatori” al menor. Amnistia Internacional ha demanat al ministre de Justícia, Félix Bolaños, que protegeixi Daniel. Aquest nou capítol se suma a la condemna prèvia de Rivas per sostracció de menors l’any 2017, pena que va ser rebaixada pel Tribunal Suprem i posteriorment indultada parcialment pel govern espanyol.

La jutgessa d’Osca, Rocío Pilar Vargas, ha emès una ordre d’execució definitiva per al retorn de les pintures murals de Sixena al monestir aragonès. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) té un termini de set mesos per complir la sentència del Tribunal Suprem. La jutgessa ha reconegut l’“especial complexitat” del trasllat, donant al museu l’opció de presentar un calendari alternatiu en deu dies. Aquest termini, però, s’allargarà fins a principis de setembre a causa del mes d’agost inhàbil. La resolució permet l’accés dels tècnics aragonesos a les sales del MNAC on es troben les pintures, amb les sales tancades al públic, per supervisar el procés. El MNAC haurà de facilitar també dades ambientals de les sales i documentació relacionada amb les obres. Tot i la petició del govern aragonès, la jutgessa ha desestimat, de moment, la imposició de multes per incompliment, però no descarta aplicar-les més endavant. El MNAC presentarà informes tècnics argumentant els riscos del trasllat, ja que consideren que el factor temps no els minimitza.

Durant el segon trimestre del 2025, Catalunya va superar el rècord de 3,9 milions de treballadors, amb un augment de 94.000 persones respecte al trimestre anterior, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest increment, el més gran de l’Estat espanyol, va coincidir amb l’inici de la temporada turística i va contribuir a una taxa d’atur del 8,11%, la més baixa des del 2008. Aquesta xifra representa una disminució de l’atur de 28.200 persones respecte al trimestre anterior i de 47.000 respecte al mateix període de l’any anterior. Tarragona també va experimentar un rècord d’ocupació amb 392.900 persones, un augment de 17.000 treballadors respecte al trimestre anterior. La taxa d’atur a Tarragona va baixar a l'11,43%, la més alta de Catalunya, però tot i així 1,44 punts inferior al primer trimestre. A nivell estatal, Espanya va superar els 22 milions de treballadors per primera vegada, amb una taxa d’atur del 10,29%, la més baixa des del 2008. Les Illes Balears van liderar la reducció de l’atur en termes relatius, mentre que Madrid va registrar el major descens en termes absoluts. La taxa d’atur juvenil a Catalunya va arribar al 18,09%, la tercera més baixa d’Espanya, darrere de les Illes Balears i Madrid.

La diputada del PP, Noelia Núñez, ha renunciat al seu escó al Congrés, al càrrec de vicesecretària de Mobilització i Repte Digital del partit i a la seva posició com a regidora a l’Ajuntament de Fuenlabrada després d’admetre que la informació sobre la seva formació acadèmica era falsa. Núñez havia afirmat tenir títols universitaris en Dret, Filologia Anglesa i un doble grau en Dret i Ciències Jurídiques de l’Administració Pública, informació que constava a la web del Congrés, al portal de transparència de Fuenlabrada i fins i tot en una universitat privada on havia impartit classes. La polèmica va sorgir arran d’una acusació del ministre Óscar Puente a les xarxes socials, on qüestionava la veracitat dels títols de Núñez. La diputada va admetre que no havia completat cap dels estudis esmentats, atribuint-ho a un error i expressant la seva intenció de reprendre’ls. Aquesta renúncia arriba després que el PP presentés Núñez com a vicesecretària el novembre del 2023, assegurant que tenia el doble grau. La dimissió permet al líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, afrontar millor les crítiques del PSOE enmig d’altres polèmiques recents, com la imputació de l’exministre Montoro i el cas Cerdán.

Rússia i Ucraïna van mantenir una tercera ronda de negociacions a Istanbul, amb la mediació de Turquia. La trobada, impulsada per l’ultimàtum de 50 dies donat per Donald Trump a Vladímir Putin per assolir un acord de pau, va tenir resultats modestos. Ucraïna, liderada per Rustem Umérov, va prioritzar un alto el foc de 30 dies i una reunió entre Zelenski i Putin a finals d’agost. Rússia, representada per Vladímir Medinski, es va mostrar reticent a l’alto el foc, oferint només treves breus per a l’evacuació de ferits i la recollida de cossos. El Kremlin va descartar “avenços miraculosos” degut a les posicions oposades, tot i que es va acordar un nou intercanvi de presoners. Ucraïna va acusar Rússia de bloquejar l’alto el foc, mentre que Moscou va reiterar les seves exigències de neutralitat i acceptació de l’ocupació per part d’Ucraïna. L’ultimàtum de Trump, que amenaça amb sancions i aranzels si no s’arriba a un acord, va ser un factor important en les negociacions, tot i que Putin no va fer cap comentari al respecte.

La Diada de 2025 serà descentralitzada, amb manifestacions simultànies a Barcelona, Tortosa i Girona a les 17:14 sota el lema “Més motius que mai. Independència”. L’ANC, juntament amb Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN, organitza les protestes, centrades en l’espoli fiscal, la minorització de la llengua i l’ofensiva contra la nació. Lluís Llach, president de l’ANC, i Xavier Antich, president d’Òmnium, han fet una crida a la mobilització. Aquesta Diada es produeix en un context de crisi interna a l’ANC, amb la dimissió de Josep Costa i altres secretaris nacionals, que critiquen la direcció de Llach i la “dinàmica de divisió i desmobilització”. Mentrestant, els Premis Princesa de Girona van tornar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, amb la presència dels Reis i autoritats. El Rei Felip VI va destacar la importància dels premis per estrènyer llaços entre Catalunya i la resta d’Espanya. La Princesa Elionor va elogiar el talent i l’ètica de treball dels sis joves premiats en diversos àmbits, des de les matemàtiques fins a la transició energètica. Andrés Iniesta, convidat especial, va parlar de la importància de la il·lusió i la salut mental.

Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, continua en presó provisional per ordre del Tribunal Suprem. La decisió es basa en el risc de destrucció de proves, atès el seu presumpte “paper directiu” en el cas Koldo, una trama de cobrament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obra pública. La defensa de Cerdán, liderada per Benet Salellas, va presentar un recurs d’apel·lació argumentant que el seu client és víctima d’una “presumpció d’indecència” i negant el risc esmentat. El jutge instructor, Leopoldo Puente, sosté que hi ha indicis suficients per considerar que Cerdán, juntament amb Ábalos i Koldo García, formaven una organització criminal. Segons el jutge, Cerdán recaptava diners de constructores i els distribuïa. Tant la Fiscalia Anticorrupció, encapçalada per Alejandro Luzón, com l’acusació popular, exercida pel Partit Popular, s’oposen a la llibertat de Cerdán. La Fiscalia destaca el “coneixement privilegiat” de Cerdán sobre la trama. El PP rebutja que Cerdán es presenti com a víctima i emfatitza la gravetat del cas de corrupció.

El DJ italià Michele Noschese, conegut com a DJ Godzi, de 35 anys, va morir durant una festa a la seva casa d’Eivissa. La Guàrdia Civil va intervenir a la festa després de rebre queixes dels veïns per l’alt volum de la música. Segons la família del músic i diversos testimonis, durant la intervenció es va produir un enfrontament entre Noschese i els agents, i un guàrdia civil va agredir el DJ. L’autòpsia oficial atribueix la mort al consum de drogues, però la família rebutja aquesta conclusió i ha demanat una autòpsia independent, alhora que ha presentat una denúncia contra la Guàrdia Civil per homicidi. Asseguren que tenen testimonis que confirmen l’agressió. DJ Godzi, que vivia a Eivissa des de feia 10 anys, era un nom reconegut a l’escena musical underground europea, punxant en locals d’Eivissa, Barcelona, Nova York, París i Londres, i treballava amb la discogràfica Mood Child Art. Abans de dedicar-se a la música, havia tingut una prometedora carrera com a futbolista. La seva mort ha generat una gran commoció entre els seus seguidors i la indústria musical.