Dimarts, els Mossos d’Esquadra van detenir una dona de 25 anys a Calella, al Maresme, en relació amb la mort violenta d’un home. Els agents van rebre un avís a la tarda informant de la possible presència d’un cadàver en un pis del centre de la ciutat. En arribar al lloc, van trobar el cos sense vida de l’home i van procedir a la detenció de la dona. Segons informacions no oficials, la víctima i la detinguda serien companys de pis. La Divisió d’Investigació Criminal de la Regió Policial Metropolitana Nord s’ha fet càrrec de la investigació, que es troba sota secret de sumari, per esclarir les circumstàncies de l’homicidi.

Un jutjat de Barcelona ha ordenat el desnonament de la seu de la Fundació Montserrat Caballé, ubicada al número 259 del carrer Muntaner, per un deute de lloguer acumulat. El desallotjament, previst pel 3 d’octubre, es deu a l’impagament de les rendes, que inicialment ascendien a 41.000 euros i actualment s’acosten als 50.000 euros. La demanda, interposada per l’entitat Punti SL contra Carlos Caballé, germà de la soprano i resident a l’immoble, i la Fundació, s’ha resolt a favor de la propietat davant la manca d’oposició per part dels demandats al requeriment judicial. Carlos Caballé, de 80 anys, al·lega vulnerabilitat econòmica i el seu advocat ha presentat un recurs per intentar aturar el desnonament. Mentrestant, la Fundació, gestionada pel germà i els fills de la soprano, ha emès un comunicat assegurant que el procés judicial no afectarà la seva activitat ni els seus objectius, i negant conflictes familiars. Afirmen estar en converses amb la propietat per intentar resoldre la situació abans de la data límit.

L’Ajuntament de València, governat pel PP i Vox, ha aprovat un canvi en la denominació oficial de la ciutat. La proposta, impulsada per José Luis Moreno (regidor d’Acció Cultural) i José Gosálbez (portaveu de Vox), busca una denominació “més bilingüe”: “Valencia/Valéncia”, amb accent tancat en la versió valenciana. Aquest canvi, basat en un informe del filòleg Abelard Saragossà, s’argumenta com una adaptació a la pronunciació majoritària i un reconeixement de les dues llengües oficials. La proposta, que ha rebut crítiques de l’oposició (Borja Sanjuán del PSPV-PSOE i Papi Robles de Compromís) per considerar-la un pas enrere en la normalització del valencià, ha de ser sotmesa a informació pública i aprovada per la Generalitat Valenciana. Aquest debat sobre la denominació de València s’emmarca en una batalla cultural més àmplia sobre la llengua al País Valencià i les Illes Balears, on s’han viscut precedents similars, com el cas de l’Énova o els canvis impulsats pels governs de José Ramón Bauzá i Marga Prohens a les Illes, i les accions del govern de Carlos Mazón al País Valencià. L’oposició critica que la proposta contravé el decret que estableix que la forma valenciana ha d’anar primer en la denominació bilingüe. Aquest canvi s’afegeix a altres mesures qüestionades, com la consulta per la llengua base a l’escola i la retallada de pressupost a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). El debat sobre el nom de València, que va recuperar la seua denominació original amb accent obert el 2016 sota el mandat de Joan Ribó, torna a ser un punt de fricció política i lingüística.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va comparèixer al Parlament per abordar el Cas Cerdán, una trama de comissions il·legals en l’adjudicació d’obres públiques que implica l’exsecretari general del PSOE, Santos Cerdán, l’exministre José Luis Ábalos i l’assessor Koldo García. Illa va negar qualsevol vinculació del govern català o del PSC amb la trama, expressant “sorpresa, decepció i ràbia” pels fets. Va defensar la resposta de Pedro Sánchez, que va incloure la dimissió de Cerdán i una remodelació de l’executiva del PSOE, i va anunciar mesures anticorrupció com una Llei de Direcció Pública Professional i una llei de protecció d’alertadors. A més, va manifestar que estudiaria personar la Generalitat en la causa relacionada amb les obres d’Adif a Sant Feliu de Llobregat. L’oposició, amb Mònica Sales (Junts), Josep Maria Jové (ERC), Alejandro Fernández (PPC), David Cid (Comuns) i Laia Estrada (CUP), va exigir garanties i contundència a Illa, qüestionant la seva relació amb el cas i demanant mesures més enèrgiques contra la corrupció. El debat va tenir lloc en un context marcat també pel Cas Montoro, que va eclipsar temporalment el Cas Cerdán. Fernández va acusar Illa de permetre la implicació d’Ábalos i García al Ministeri de Sanitat durant el seu mandat, i va esmentar el nom “Chili”, relacionat amb Illa en converses entre Cerdán i Koldo sobre la venda de mascaretes. Illa va negar les acusacions i va amenaçar amb accions legals.

El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei d’informació classificada, que substitueix la llei franquista de Secrets Oficials de 1968. La nova norma, pactada amb Junts i el PNB, estableix la desclassificació automàtica d’informació en terminis de fins a 45 anys, prorrogables 15 anys més en casos d’“Alt Secret”, com el 23F. S’estableixen quatre categories de classificació: Alt Secret, Secret, Confidencial i Restringit. La informació sobre violacions de drets humans i crims de lesa humanitat no podrà ser classificada. S’inclou un règim sancionador de 30.000 a 2,5 milions d’euros per a les filtracions, considerant la llibertat d’informació. Es crearà l’Autoritat Nacional per a la Protecció de la Informació Classificada, dependent del Ministeri de la Presidència. Félix Bolaños, ministre de la Presidència, ha destacat que la llei alinea Espanya amb els estàndards europeus. Tot i la celebració per la substitució de la llei franquista, socis com ERC, Bildu i el BNG consideren la llei insuficient i critiquen els terminis de desclassificació, considerant-los excessius. El PNB, tot i valorar positivament l’aprovació, creu que la llei encara està lluny de les seves demandes.

La Noguera ha estat escenari de dues tragèdies recents. Dilluns, un accident de trànsit a la C-12 prop de Balaguer va resultar en una víctima mortal i un ferit crític. El vehicle va sortir de la via i va caure des d’una altura considerable, entre 10 i 15 metres. Aquest incident eleva la xifra de morts en accidents de trànsit a Catalunya a 83 enguany. A més, el mateix dilluns, dos joves van morir ofegats al riu Segre a Camarasa. Els nois, de 22 i 24 anys i originaris de l’Hospitalet de Llobregat, van ser arrossegats per un remolí en una zona de bany coneguda pel seu perill. Bombers de la Generalitat i Mossos d’Esquadra van dur a terme un ampli operatiu de rescat, que va incloure el rescat de dos altres joves que havien intentat ajudar els desapareguts. Les autoritats han destacat la perillositat de la zona i la importància de prendre precaucions, especialment després de les pluges recents que havien augmentat el cabal del riu. L’alcaldessa de Camarasa, Elisabet Lizaso, va confirmar que el bany està permès, però la zona està senyalitzada com a perillosa.

El Departament d’Educació i Formació Professional ha gestionat una crisi en l’adjudicació de docents per al proper curs escolar. Un “error deliberat”, segons la consellera Esther Niubó, va afectar l’assignació d’unes 800 places, inicialment destinades a funcionaris, però assignades a professors interins. Aquest error va obligar a repetir el procés d’adjudicació, modificant el destí de 2.898 docents, un 5% del total de places. Niubó va qualificar l’acció com a “deliberada, voluntària i conscient” per part d’un membre de l’equip tècnic. Com a conseqüència, el Govern d’Illa va cessar Enric Trens, subdirector general de Plantilles, Provisió i Nòmines. Niubó va assegurar que s’ha obert un expedient informatiu i, si escau, un expedient disciplinari. Sindicats com Professors de Secundària van criticar durament la gestió de Niubó, exigint la identificació del responsable i el cessament de càrrecs de lliure designació. Malgrat la crisi, Niubó va garantir que l’inici del curs escolar no es retardaria. La situació ha generat protestes per part de docents que denuncien incidències en la nova adjudicació, tot i que el Govern ho nega.

Catalunya ha experimentat un canvi significatiu en les condicions meteorològiques. Dilluns a la matinada, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va emetre un avís de perill moderat per calor nocturna a diverses comarques, incloent el Barcelonès, Baix Llobregat, i Tarragonès. Tot i la calor nocturna, es va preveure un descens de temperatures durant el dia, amb possibles ruixats aïllats al litoral i prelitoral nord. Dimarts, la tendència a la baixa de temperatures va continuar, amb núvols i possibilitat de precipitacions febles al litoral i prelitoral sud, així com al nord-oest de Catalunya. Dimecres es preveu com el dia més inestable, amb l’activació d’un avís groc per pluges intenses a comarques com el Pallars Jussà, Noguera, Solsonès i Alt Urgell. Les precipitacions s’estendran a altres comarques durant el dia, amb possibilitat de calamarsa i tempesta. Dijous es mantindran les precipitacions, però amb menor intensitat. El Meteocat ha destacat aquest canvi de temps amb un descens de temperatures i un augment de la probabilitat de precipitació.

Espanya va tancar el primer trimestre del 2025 amb un dèficit públic del 2,7% i un deute del 103,5% del PIB, segons dades d’Eurostat. El dèficit es va situar dues dècimes per sota de la mitjana de la zona euro (2,9%), i va millorar respecte al trimestre anterior (3,1%) i al mateix període del 2024 (2,9%). Aquesta reducció reforça la consolidació fiscal postpandèmia, tot i que l’objectiu del govern espanyol és del 2% per a finals d’any. El deute, tot i disminuir un 2,8% respecte al primer trimestre del 2024, va augmentar en comparació amb el tancament del 2024 (101,8%). Espanya es manté com el cinquè país més endeutat de la zona euro, superant la mitjana del bloc (88%). A la zona euro, el deute va pujar al 88% del PIB, sis dècimes més que l’últim trimestre del 2024 i superior al mateix període del 2024 (87,8%). A la UE, el deute va ascendir al 81,8%, vuit dècimes més que a finals del 2024. L’informe d’Eurostat mostra disparitats entre països, amb alguns reduint el deute (Grècia, Xipre i Irlanda) i altres augmentant-lo (Polònia, Finlàndia i França). Respecte al dèficit, Romania, França i Bèlgica van liderar les xifres negatives, mentre Xipre, Grècia i Dinamarca van presentar superàvits. Espanya avança en la reducció del dèficit, però encara té el repte de reduir el deute sense afectar el creixement.

Félix Bolaños, ministre de Presidència i Justícia, ha qualificat de “molt greu” el presumpte escàndol de corrupció que implica l’exministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro. Bolaños acusa el govern del PP d’haver “posat el BOE en venda” durant l’època de les retallades, afavorint grans empreses a canvi de diners mentre s’imposaven restriccions als ciutadans. El ministre socialista ha qüestionat si el PP, sota el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, continua operant amb les mateixes pràctiques. Feijóo, per la seva banda, ha demanat que el cas s’investigui “fins al final” i ha assegurat que no ha nomenat a ningú implicat en casos de corrupció durant la seva trajectòria política. El jutge investiga una presumpta xarxa d’influència dins del Ministeri d’Hisenda, liderada per Montoro, que presumptament modificava lleis a favor d’empreses del sector del gas a canvi de “pagaments importants” al bufet Equipo Económico (EE), fundat per Montoro. El modus operandi consistia en què les empreses, després d’intentar sense èxit influir en la legislació per vies convencionals, contactaven amb EE, que aconseguia els canvis legislatius desitjats. Óscar López, ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, ha acusat Feijóo d’haver “fitxat” persones implicades en la trama per al seu equip econòmic. El PSOE i el Govern central utilitzen el cas Montoro per atacar Feijóo i planegen “recuperar i portar al Congrés” la llei de lobbies per regular les activitats dels grups d’interès.