El desallotjament massiu de l’antic Institut B9 de Badalona, on vivien fins a 400 persones, ha desencadenat una crisi humanitària i un conflicte institucional. Després de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra, una cinquantena de persones van acampar a la plaça del davant, d’on van ser desallotjades novament per la Guàrdia Urbana dos dies després. La consellera Mònica Martínez Bravo va instar l’alcalde Xavier García Albiol a reobrir l’alberg municipal de Can Bofí Vell, però l’Ajuntament de Badalona va rebutjar la proposta al·legant “greus deficiències estructurals”. L’actuació ha rebut una contundent condemna per part dels relators de les Nacions Unides, que la consideren una “greu violació” dels drets humans, agreujada per executar-se a l’hivern i anar acompanyada d’un “discurs estigmatitzant” per part de les autoritats.

L’organització Act X Palestine ha impulsat un gran concert-manifest en solidaritat amb el poble palestí que se celebrarà el 29 de gener al Palau Sant Jordi de Barcelona. Aquesta iniciativa, que s’emmarca en una campanya internacional més àmplia, reunirà una trentena d’artistes destacats del panorama català i internacional, com Bad Gyal, Oques Grasses, Morad, Lluís Llach i Mushka, a més de comptar amb la participació de personalitats com Pep Guardiola i Eduard Fernández. L’objectiu principal de l’esdeveniment és donar veu a la causa palestina i recaptar fons per a la reconstrucció cultural a Gaza i Cisjordània. Els beneficis obtinguts de la venda d’entrades, amb preus entre 25 i 45 euros, es destinaran a la Palestinian Performing Arts Network (PPAN) i altres centres culturals, garantint la transparència del procés mitjançant una auditoria externa.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la desaparició de la Gina, una nena de cinc anys del Prat de Llobregat, com un possible cas de sostracció parental. El seu pare no la va retornar a la mare, la Laia, el passat 13 de desembre després d’una visita pactada. La investigació se centra en la hipòtesi d’una marxa planificada, ja que l’home, d’origen argentí, s’ha venut recentment el cotxe i el seu pis de Sant Joan de les Abadesses. La mare tem que se l’hagi endut fora de Catalunya, tot i que la menor no té passaport. Aquest fet s’emmarca en un context de conflicte previ, amb denúncies per violència psicològica i un judici pendent per amenaces. L’Ajuntament del Prat de Llobregat i el Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos estan coordinats per col·laborar en la cerca i donar suport a la família.

El diputat al Congrés Gerardo Pisarello presentarà formalment la seva candidatura per a les primàries de Barcelona en Comú (BComú), amb l’objectiu de ser el cap de llista a les eleccions municipals de Barcelona del 2027. L’anunci es farà a la biblioteca Gabriel García Márquez i comptarà amb el suport explícit de figures destacades com l’exalcaldessa Ada Colau i el ministre de Cultura Ernest Urtasun. Aquesta serà la primera vegada que dos aspirants s’enfrontaran en unes primàries del partit a la ciutat, ja que l’escriptor i comunicador Bob Pop (Roberto Enríquez Higueras) també ha manifestat la seva intenció de postular-s’hi. El suport de Colau a la candidatura de Pisarello ha sorprès alguns sectors alternatius, que reclamen un procés centrat en els projectes. Com a novetat, el reglament de les primàries estableix un format en tàndem, que obliga els candidats a presentar-se amb una altra persona per garantir la paritat.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha augmentat dràsticament després que Donald Trump ordenés un “bloqueig total i complet” dels vaixells sancionats que transporten petroli veneçolà. L’expresident nord-americà ha designat el règim de Nicolás Maduro com a “organització terrorista estrangera” i reclama la devolució d’actius que considera “robats” per Veneçuela. Com a resposta, el govern veneçolà ha qualificat l’amenaça de violació del dret internacional i ha desplegat la seva Armada per escortar els petroliers al mar Carib, garantint el lliure comerç. Aquesta escalada, que segueix la recent confiscació d’un vaixell veneçolà per part dels EUA, ha generat incertesa als mercats i una lleugera pujada del preu del cru. Maduro ha alertat de la situació al secretari general de l’ONU, António Guterres, mentre l’empresa estatal PDVSA manté la seva intenció de continuar exportant.

Els Mossos d’Esquadra van detenir un home de 60 anys a l’autopista AP-7, a l’altura de Girona, per transportar il·legalment 14 cadells de diverses races procedents d’Eslovàquia. L’operació, realitzada per la Unitat Regional de Medi Ambient (URMA), va destapar un delicte de falsificació documental, ja que el conductor utilitzava de manera fraudulenta les dades d’un nucli zoològic del Baix Empordà que ja no tenia activitat. Una inspecció veterinària va confirmar que els animals tenien unes 10 setmanes, una edat inferior a la mínima legal permesa de 15 setmanes, fet que comprometia l’efectivitat de la vacuna contra la ràbia. Els cadells van ser posats en quarantena en una protectora, i es van comissar passaports i factures per un valor superior als 8.000 euros. La investigació continua oberta per determinar la destinació final dels animals.

A Badalona s’ha executat el desnonament més multitudinari de Catalunya, afectant unes 400 persones, majoritàriament migrants en situació de vulnerabilitat, que ocupaven l’antic institut B9. Un macrodispositiu policial format per Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional va dur a terme el desallotjament. La presència d’aquest últim cos va generar polèmica per la identificació d’estrangeria, que va resultar en 20 detencions. Malgrat l’ordre judicial d’oferir solucions socials, la majoria dels afectats han quedat al carrer, passant la nit al ras. L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha defensat l’actuació i ha declarat que l’Ajuntament de Badalona no oferirà reallotjament, argumentant que no vol “persones conflictives” a la ciutat. Entitats com Badalona Acull i Càritas han criticat durament la gestió, denunciant la manca d’alternatives i el “racisme institucional”.

Set anys després del Brexit, el Regne Unit ha acordat amb la Unió Europea la seva reincorporació al programa d’intercanvi d’estudiants Erasmus+ a partir del gener de 2027. Aquest acord, confirmat en un comunicat conjunt per Maros Sefcovic i Nick Thomas-Symonds, representa un pas simbòlic i concret en l’acostament entre Londres i Brussel·les. Per al curs 2027-2028, el Regne Unit aportarà 649 milions d’euros, i es preveu que més de 100.000 persones se’n beneficiïn el primer any. Una de les condicions clau és la reducció de les matrícules per als estudiants europeus, que passaran a pagar un màxim de 9.535 lliures, equiparant-se als estudiants britànics. Aquesta mesura busca millorar les perspectives professionals dels joves, especialment els d’entorns desafavorits. L’aliança estratègica també inclou la participació britànica en el mercat interior elèctric de la UE.

La Comissió Europea ha presentat el seu Pla d’Habitatge Assequible per abordar la greu crisi habitacional que afecta el continent, considerada una “crisi social” pel comissari Dan Jorgensen. El pla se centra a augmentar l’oferta, ja que s’estima una necessitat de 650.000 habitatges anuals durant la pròxima dècada. Segons l’expert Jaime Luque, una de les claus és atreure massivament capital privat per cobrir l’enorme bretxa d’inversió, mobilitzant part dels 33 bilions d’euros d’estalvi europeu. Entre les mesures concretes, es proposa una reforma de les ajudes d’estat per donar més flexibilitat als governs en el finançament i una regulació harmonitzada dels lloguers de curta durada. No obstant això, el pla exclou explícitament el control de preus del lloguer, considerat contraproduent per reduir l’oferta disponible al mercat.

La Comissió Europea ha presentat el seu primer Pla Europeu d’Habitatge Assequible per combatre la crisi residencial a la Unió Europea. L’estratègia se centra principalment a incrementar l’oferta d’habitatge, amb l’objectiu de construir 650.000 pisos addicionals cada any, mitjançant la simplificació de la burocràcia per a llicències i la flexibilització de les normes per permetre més ajudes públiques per a habitatge assequible. No obstant això, el pla de Brussel·les evita mesures d’intervenció directa en el mercat, com l’establiment de límits al preu del lloguer a les zones tensionades. En canvi, recomana als estats membres aplicar polítiques fiscals efectives per limitar l’especulació immobiliària. A més, el pla preveu un futur marc legal per regular els lloguers de curta durada i estudiarà la possible reducció o eliminació de la fiança per a estudiants.