El conflicte entre el Departament d’Educació i els sindicats docents a Catalunya es manté actiu davant la manca d’acord, amb les negociacions estancades principalment per la qüestió salarial. Els sindicats majoritaris, com USTEC i CGT, rebutgen la proposta del Govern, basada en un pacte previ amb CCOO i UGT, per considerar-la “incompleta i poc ambiciosa”. La consellera Esther Niubó defensa una millora salarial a través de complements específics i la contractació de més de 2.000 professionals, una oferta que els sindicats qualifiquen d’insult mentre exigeixen un augment lineal per a tota la plantilla. Enmig d’una nova onada de vagues i mobilitzacions, que inclouen les escoles bressol, figures polítiques com Jordi Turull (Junts) demanen un “gran acord de país” per resoldre la crisi i critiquen la gestió de l’executiu.

Aquest cap de setmana s’han produït dos accidents mortals a les carreteres catalanes. Diumenge a la nit, un home de 52 anys va morir atropellat a la carretera C-55 a l’altura d’Abrera, d’on era veí. El dia anterior, dissabte a la tarda, un motorista de 56 anys de Castellar del Vallès va perdre la vida en sortir de la via a la BV-5301, al terme municipal del Brull (Osona). Cal destacar que en aquesta mateixa carretera ja hi va morir un altre motorista a principis de maig. Els Mossos d’Esquadra investiguen les causes d’ambdós sinistres, que eleven el balanç de víctimes mortals d’aquest any. Segons les dades provisionals del Servei Català de Trànsit, ja són 45 les persones que han mort a la xarxa viària de Catalunya, de les quals 18 eren motoristes.

Les negociacions per a una possible fusió entre la multinacional catalana Puig i la nord-americana Estée Lauder s’han trencat sense acord. L’operació, que hauria creat el segon grup de cosmètica més gran del món darrere de L’Oréal, va fracassar malgrat l’anunci inicial del març. Encara que oficialment es van al·legar models de negoci incompatibles, un dels esculls principals va ser una clàusula relacionada amb la marca Charlotte Tilbury, propietat de Puig, que hauria obligat Estée Lauder a una despesa addicional de 800 milions d’euros, una xifra inassumible per a la companyia nord-americana, que travessa una profunda reestructuració. La notícia va provocar una forta caiguda del 13% en les accions de Puig, la seva pitjor jornada borsària, mentre que, en canvi, els títols d’Estée Lauder van experimentar una pujada significativa a Wall Street.

Aquest divendres a la nit a Badalona, els quatre ocupants d’un vehicle robat van envestir una patrulla dels Mossos d’Esquadra a l’avinguda de Conflent quan els agents intentaven aturar-los. La policia va respondre a l’atac disparant diversos trets, fet que va desencadenar una breu persecució. Tres dels sospitosos van aconseguir fugir a peu, però un d’ells va ser detingut amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana de Badalona. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per localitzar els fugitius, que se sospita que formen part d’una banda de ’teloners’. En un succés diferent durant la mateixa matinada, un agent de la policia local va ser atropellat per una motocicleta en un control de trànsit; segons l’alcalde Xavier García Albiol, els dos responsables van ser detinguts.

L’administració de Donald Trump ha intensificat la pressió sobre Cuba a través de múltiples fronts en un moment de greu crisi a l’illa. El Departament de Justícia dels EUA ha imputat l’expresident Raúl Castro per l’abatiment de dues avionetes de l’organització Hermanos al Rescate el 1996, que va causar la mort de quatre ciutadans nord-americans. Aquesta acció judicial, que recorda l’estratègia contra Nicolás Maduro, es complementa amb una ofensiva econòmica, ja que el Tribunal Suprem dels EUA ha habilitat les empreses a demandar l’estat cubà per les expropiacions dels anys seixanta sota la Llei Helms-Burton. Malgrat l’enduriment del discurs i les sancions, Washington manté contactes secrets, com la reunió del director de la CIA amb Raúl Guillermo Rodríguez Castro, nét de l’expresident i figura emergent vinculada al poderós conglomerat militar GAESA. El govern de Miguel Díaz-Canel ha respost organitzant manifestacions de suport a Castro.

Una investigació de l’Audiència Nacional, que ha portat a la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per tràfic d’influències, ha revelat que la trama va intentar aconseguir una comissió del 3% en contractes de construcció del macroprojecte del Hard Rock a Tarragona. Segons la documentació intervinguda per la UDEF, l’empresa Idella Consulenza Strategica, propietat de Julio Martínez, amic de Zapatero, va pactar aquesta contraprestació amb el grup constructor Aldesa. Els investigadors van trobar proves que es va intentar encobrir l’operació demanant eliminar la paraula “comissió” d’un esborrany de contracte. Aquest projecte ja va ser el detonant de l’avançament electoral a Catalunya el 2024, convocat per Pere Aragonès, per la negativa dels Comuns a aprovar els pressupostos. Tot i que el pagament no es va materialitzar i el projecte continua aturat, el cas ha obert un debat sobre la regulació de les activitats dels expresidents i dels lobbies a Espanya.

L’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha estat imputat pel jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama com a presumpte líder d’una organització criminal i una xarxa de tràfic d’influències. La investigació se centra en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra, que va rebre 53 milions d’euros del govern durant la pandèmia. Segons la interlocutòria judicial, Zapatero i el seu entorn familiar haurien obtingut gairebé dos milions d’euros en comissions il·legals a canvi de la seva mediació, canalitzats a través de diverses societats, incloent-hi l’empresa de les seves filles, What The Fav. El jutge ha ordenat l’escorcoll del seu despatx i l’ha citat a declarar com a investigat el 2 de juny, un fet sense precedents per a un exmandatari espanyol. Zapatero ha negat les acusacions, mentre que el PP ha aprofitat per citar persones del seu entorn a la comissió d’investigació del Senat.

L’escena política espanyola es troba en un punt de màxima tensió a causa de dos esdeveniments simultanis. D’una banda, la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra per organització criminal i tràfic d’influències ha provocat una forta reacció. Mentre el PSOE i el president Pedro Sánchez defensen el seu “bon nom” i al·leguen una persecució judicial, el Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ho considera d’una “gravetat extrema” i ho aprofita per atacar el govern, amb declaracions com la de Miguel Tellado afirmant que “els capos comencen a caure”. Paral·lelament, ha esclatat una agra polèmica arran d’un viatge a Mèxic de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que acusa els governs espanyol i mexicà d’haver posat en perill la seva seguretat, una afirmació que l’executiu nega mentre Sánchez la qualifica de “professional de crear problemes”.

El Tribunal Suprem ha establert que les persones amb una “vinculació particularment estreta” amb un sol·licitant d’eutanàsia estan legitimades per recórrer judicialment la concessió de la mort assistida. Aquesta decisió, presa per una àmplia majoria de 23 vots a 9, fixa jurisprudència i desestima un recurs presentat per la Generalitat de Catalunya contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El cas que va originar aquest debat és el de Francesc, un home de 55 anys l’eutanàsia del qual va ser recorreguda pel seu pare. Aquesta situació es distingeix de la de Noelia Castillo, on la intervenció judicial es va limitar a les mesures cautelars. La nova doctrina sembla restringir aquest dret a individus amb un vincle afectiu intens, excloent associacions com Advocats Cristians o entitats provida d’impugnar directament els procediments.

Un greu brot d’Ebola afecta l’est de la República Democràtica del Congo (RDC), amb més de 500 casos sospitosos i 131 morts confirmades. La soca responsable és la Bundibugyo, per a la qual no existeix vacuna ni tractament específic, i que presenta una letalitat d’entre el 25% i el 40%. La situació es veu dràsticament agreujada per la inseguretat i el conflicte armat a la província d’Ituri, que ha provocat el desplaçament de més de 100.000 persones. Aquest moviment de població dificulta enormement el rastreig de contactes i el desplegament sanitari. El virus ja s’ha estès a països veïns com Uganda i el Sudan del Sud, i ha arribat a zones urbanes com Kampala i Goma. Davant la magnitud del brot, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), dirigida per Tedros Adhanom Ghebreyesus, monitora la situació, mentre que l’Africa CDC ha declarat una “emergència de sanitat pública” continental.