Una explosió en el bar “Mis Tesoros” al carrer Manuel Maroto de Puente de Vallecas, Madrid, ha causat la mort d’un home de 52 anys i ha deixat 25 ferits, tres d’ells greus i dos potencialment greus. L’explosió, que es va produir dissabte a la tarda, va ser causada per una concentració de gasos i va provocar l’esfondrament de l’edifici d’habitatges on es trobava el bar. Divuit dotacions de Bombers de l’Ajuntament de Madrid, juntament amb la Unitat Canina, van treballar en les tasques de desenrunament i rescat, localitzant la víctima mortal sota la runa al soterrani de l’edifici. El SUMMA 112 va atendre els ferits, mentre que la Policia Municipal va utilitzar drons per avaluar els danys estructurals i regular el trànsit. Els veïns de l’immoble afectat han estat reallotjats. L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i la portaveu del PSOE, Reyes Maroto, han expressat el seu suport i solidaritat amb les víctimes i han agraït la ràpida intervenció dels serveis d’emergència.

Dissabte al matí, un home de 71 anys va morir en un accident laboral a una nau industrial del polígon Cova Solera a Rubí, Vallès Occidental. Una estructura metàl·lica li va caure a sobre mentre treballava al carrer de París, aproximadament a les deu del matí. Els Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat, i el SEM van respondre a l’incident. La víctima estava donada d’alta a la seguretat social. Els Mossos han informat el jutjat de guàrdia de Rubí i el Departament d’Empresa i Treball seguint el protocol d’accidents laborals mortals. Aquest incident recorda altres tragèdies laborals recents, com la mort d’un treballador a la planta d’EBRO a la Zona Franca a l’agost i la d’un altre treballador a l’abril a la mateixa zona. Aquests incidents subratllen la importància de la seguretat laboral, especialment en entorns industrials.

Dissabte, Romania va detectar un dron rus al seu espai aeri, a prop de la frontera amb Ucraïna, a la regió de Tulcea. El ministre de Defensa romanès, Ionut Mosteanu, va confirmar la incursió, que va ocórrer mentre Rússia atacava Ucraïna. Dos avions de combat F-16 romanesos van ser desplegats i van estar a punt d’abatre el dron, que volava a baixa altitud, abans que desaparegués del radar. Tot i que el dron no va sobrevolar zones habitades, el govern romanès va condemnar l’acció de Rússia, considerant-la una amenaça a l’estabilitat regional. Aquest incident segueix a un altre similar a Polònia, on drons russos van violar l’espai aeri polonès durant un atac a Ucraïna. Aquest incident va provocar la invocació de l’article 4 de l’OTAN pel primer ministre polonès, Donald Tusk, i el posterior reforç de la frontera oriental amb l’operació Sentinella de l’Est. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va afirmar que el dron va penetrar 10 km dins de Romania i va demanar sancions contra Rússia. La ministra d’Exteriors sueca, Maria Malmer Stenergard, va expressar la solidaritat de Suècia amb Romania.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici oral per un presumpte delicte de revelació de secrets, després que el jutge Ángel Hurtado obrís el procediment. S’investiga la filtració d’un correu electrònic confidencial de l’advocat d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, en el qual admetia delictes fiscals. La Sala Penal del Suprem, majoritàriament conservadora, jutjarà García Ortiz, i la vista està prevista per a novembre. Mentrestant, la APIF ha sol·licitat la suspensió cautelar de García Ortiz, però aquesta petició es considera improbable a causa de l’absència d’un precepte legal aplicable. Aquest cas ha intensificat les tensions polítiques, amb Alberto Núñez Feijóo acusant Pedro Sánchez de tenir “por dels jutges”. Sánchez, per la seva banda, ha evitat entrar en la polèmica i ha criticat l’absència de Feijóo a l’obertura de l’any judicial. A més, la compareixença de Begoña Gómez, esposa de Sánchez, davant del jutge per un presumpte cas de malversació, ha afegit més llenya al foc. El nomenament de García Ortiz ha estat controvertit des del principi, a causa de la seva proximitat amb l’exministra socialista Dolores Delgado i el canvi de rumb de la Fiscalia en els casos relacionats amb el procés català, especialment en relació amb l’amnistia. Aquest canvi ha generat tensions internes a la Fiscalia i amb el poder judicial, especialment amb el magistrat Manuel Marchena. La decisió de García Ortiz d’apartar els fiscals de l'1-O de la causa contra Carles Puigdemont i Oriol Junqueras ha agreujat aquestes tensions.

Charlie Kirk, un influent activista ultraconservador de 31 anys i fundador de Turning Point USA, va ser assassinat a trets durant una conferència a la Universitat Utah Valley. Kirk, un aliat proper de Donald Trump, va rebre un tret al coll mentre parlava sobre tirotejos escolars. Trump va confirmar la mort a Truth Social, lloant Kirk i demanant oracions. L’incident va augmentar les tensions polítiques als Estats Units, on la polarització i el suport a la violència política han anat creixent. Figures polítiques com Gavin Newsom i Pete Buttigieg van condemnar l’atac i van rebutjar la violència política. Posteriorment, Trump va anunciar la detenció del sospitós a Fox News, afirmant que el pare i persones properes al presumpte tirador van instar-lo a lliurar-se a les autoritats després que es publiquessin imatges i vídeos del sospitós. Trump va expressar el seu desig que el sospitós sigui condemnat a mort i va anunciar que atorgarà a Kirk la Medalla Presidencial de la Llibertat. L’assassinat de Kirk ha tingut repercussions internacionals, especialment entre les dretes extremes espanyola i catalana, on figures com Miguel Tellado, Santiago Abascal i Sílvia Orriols han reaccionat a l’esdeveniment. L’assassinat s’emmarca en un context de creixent violència política als Estats Units, reavivada per l’assalt al Capitoli el 2020 i diversos atacs contra figures polítiques. L’incident recorda la polarització i la violència política dels anys 60, amb assassinats com els de John F. Kennedy, Robert Kennedy i Martin Luther King.

Les tensions entre Espanya i Israel han augmentat arran de la prohibició d’entrada a Israel de les ministres espanyoles Yolanda Díaz i Sira Rego. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha acusat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d’una “amenaça genocida flagrant” contra Israel després que Sánchez anunciés noves mesures contra el que ha qualificat de “genocidi” a Gaza. Netanyahu ha relacionat les paraules de Sánchez amb la Inquisició espanyola i l’Holocaust. En resposta, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha cridat a consultes l’ambaixadora espanyola a Tel-Aviv per les “calúmnies” del govern israelià. El govern espanyol ha rebutjat les acusacions d’antisemitisme i ha defensat el seu dret a criticar les accions d’Israel a Gaza, reiterant la seva crida a la fi de la violència, l’entrada d’ajuda humanitària i el respecte als drets humans. El ministre d’Afers Exteriors israelià, Gideon Saar, també ha acusat el govern espanyol d’antisemitisme. Aquestes tensions s’han agreujat després de la mort d’un ciutadà espanyol en un tiroteig a Jerusalem. Espanya ha insistit en el seu suport a la solució de dos estats i ha afirmat que no es deixarà intimidar en la seva defensa de la pau i el dret internacional.

França s’enfronta a una profunda crisi política i econòmica després de la caiguda del govern de François Bayrou, el cinquè primer ministre del segon mandat d’Emmanuel Macron. Bayrou va perdre una moció de confiança després de només nou mesos al càrrec, marcant un fet històric a la Cinquena República. La derrota es va deure a l’oposició de l’esquerra i l’extrema dreta a les seves propostes d’estalvi de 44.000 milions d’euros per al 2026, mesures considerades necessàries per afrontar l’elevat deute públic. Macron ha anunciat el nomenament imminent d’un nou primer ministre, descartant eleccions anticipades. Entre els possibles candidats, destaca Olivier Faure, primer secretari del Partit Socialista, qui ha expressat la seva disposició a liderar un executiu d’esquerres. La situació política es complica per la fragmentació del parlament i la polarització entre els blocs polítics. L’extrema dreta, liderada per Marine Le Pen, guanya terreny en les enquestes, aprofitant la inestabilitat i el descontentament social. La crisi política francesa s’emmarca en un context d’ingovernabilitat i creixent polarització, amb un Macron afeblit i una extrema dreta a l’ascens.

L’abat de Montserrat, Manel Gasch, es va reunir amb l’expresident Carles Puigdemont a Waterloo durant la seva estada a Brussel·les per la inauguració de l’exposició Montserrat, un mil·lenni. Aquesta trobada, descrita per Puigdemont com una conversa sobre els valors humanistes i cristians de Montserrat i la llengua catalana, s’interpreta com un gest compensatori després de les crítiques rebudes per l’abadia per la visita del rei Felip VI al juny. Mentrestant, Madrid acull la cimera Europa Viva 25, organitzada per Santiago Abascal, líder de Vox. Aquesta reunió d’extrema dreta, amb la participació de figures com Viktor Orbán i Marine Le Pen, i amb la intervenció telemàtica de Javier Milei, busca consolidar la influència d’aquests partits a nivell global. Vox, que actua com a pont amb l’Amèrica Llatina, ha rebut finançament de bancs hongaresos propers a Orbán. Aquests partits, units per una ideologia antiglobalista, xenòfoba i amb l’ús de teories de la conspiració, presenten una moció de censura contra Ursula von der Leyen i acusen l’esquerra de la mort de l’activista pro-Trump Charlie Kirk. L’abat Gasch, després de la seva estada a Brussel·les, on també va inaugurar una exposició promoguda per l’eurodiputat del PP Esteban González Pons, torna a Montserrat amb la preocupació pel context prebèl·lic i la situació econòmica a Europa.

Xavier Pellicer ocuparà l’escó de Laia Estrada al Parlament de Catalunya a partir del ple del 30 de setembre. La Mesa Nacional de la CUP va ratificar la decisió a Vilassar de Mar. Pellicer, qui ja va ser diputat en l’anterior legislatura, es compromet a defensar els drets de la ciutadania, plantar cara a l’extrema dreta i protegir la llengua catalana. Non Casadevall, secretari general de la CUP, ha destacat la trajectòria i el compromís de Pellicer amb l’esquerra independentista. Pellicer, llicenciat en Sociologia i graduat en Dret, ha estat vinculat a diverses organitzacions com el Casal Independentista i Popular de Sabadell, Alerta Solidària i la Crida per Sabadell. El nou diputat ha afirmat que afronta el repte amb “plena consciència i determinació” en uns temps que considera “difícils”, però també “d’esperança”. Davant la recent sentència del TSJC contra el decret d’usos lingüístics, Pellicer ha reiterat el compromís de la CUP amb la defensa del català, criticant els “fatxes amb toga i fatxes amb escó” i els governs d’extrema dreta de Perpinyà, les Illes Balears i el País Valencià. Finalment, ha assegurat que la CUP treballarà “pel país” i pel seu projecte “revolucionari, feminista, independentista i anticapitalista”.

L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat ha batut rècords de passatgers durant l’estiu del 2025. Durant el mes d’agost, la infraestructura va registrar 5,67 milions de passatgers, un augment del 4,8% respecte al mateix mes del 2024, convertint-lo en el mes amb més trànsit de la seva història. Aquest rècord s’emmarca en un estiu rècord, amb 16,5 milions de passatgers entre juny i agost, i un acumulat anual fins a l’agost de 38,4 milions, un 4,1% més que el 2024. El 14 d’agost va marcar un rècord diari amb 195.166 passatgers, mentre que el 29 d’agost va registrar el màxim d’arribades. L’augment dels vols internacionals, amb 4,37 milions de passatgers a l’agost (un 7% més que el 2024), ha estat un factor clau en aquest creixement. Aquest augment es deu, en part, a les noves rutes intercontinentals i europees. A més, l’aeroport va gestionar 33.296 moviments d’aeronaus a l’agost, un 3,7% més que el 2024, i va moure 16.209 tones de càrrega, contribuint també als rècords de l’estiu. Els aeroports de Girona-Costa Brava i Reus també van experimentar creixements, amb 349.535 i 232.747 passatgers a l’agost, respectivament. L’aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas va liderar el trànsit a l’agost amb 6,2 milions de passatgers, seguit del Prat i Palma de Mallorca.