La decisió d’Israel de boicotejar el Mobile World Congress (MWC) 2026 a Barcelona ha augmentat la tensió amb Espanya. El govern israelià, liderat per Benjamin Netanyahu, ha ordenat la cancel·lació de tots els preparatius per a la participació israeliana al congrés i ha instalat les empreses del país a sumar-se al boicot. Aquesta mesura respon a les accions del govern espanyol, presidit per Pedro Sánchez, en relació amb la guerra de Gaza, com l’embargament d’armes a Israel i les sancions a individus vinculats al conflicte. Israel acusa el govern espanyol de donar suport a Hamas i de llançar “amenaces genocides”, mentre que l’executiu espanyol, a través de ministres com José Manuel Albares i Margarita Robles, rebutja les acusacions i les qualifica de “falsedats i calúmnies”. El GSMA, organitzador del MWC, ha emès un comunicat on es defineix l’esdeveniment com “unificador” i espera que la situació global no afecti la participació. L’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha lamentat que no hagi estat l’alcalde actual, Jaume Collboni, qui hagi vetat la presència d’Israel al congrés. Per altra banda, l’expresident Carles Puigdemont ha criticat la decisió del govern espanyol i ha qualificat el boicot d’error. Malgrat la importància del MWC per a Barcelona, la participació israeliana representa una petita part del total d’empreses assistents.

Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, s’enfronta a una creixent crisi de lideratge arran de l’acord comercial amb els Estats Units i la gestió de la situació a Gaza. L’acord amb els EUA, que inclou aranzels al 15% per a productes europeus i importants compres de gas i petroli nord-americans, ha estat àmpliament criticat per ser asimètric i beneficiar principalment els EUA. Aquest acord ha generat fortes crítiques al Parlament Europeu, especialment dels socialistes, liberals i Verds, deixant a Von der Leyen amb el suport principalment del seu propi grup, el Partit Popular Europeu. A més, la seva resposta a la crisi humanitària a Gaza ha estat considerada insuficient per diversos grups, generant controvèrsia fins i tot dins de la Comissió, amb la vicepresidenta Teresa Ribera denunciant un “genocidi”. Aquestes qüestions han erosionat la confiança en el lideratge de Von der Leyen, que s’enfronta a dues mocions de censura al Parlament Europeu a l’octubre, impulsades per L’Esquerra i l’extrema dreta. Malgrat les seves promeses de més cooperació institucional i independència europea en defensa, tecnologia i energia, les seves accions semblen contradir aquestes afirmacions. El debat sobre l’estat de la UE ha evidenciat la seva fragilitat política i la pèrdua de confiança ciutadana, segons un sondeig que mostra que el 72% dels ciutadans dels cinc països més grans de la UE han perdut la confiança en ella.

Un operatiu policial conjunt de la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional espanyola durant un acte comunitari al Parc del Turó de la Peira, a Nou Barris, va generar protestes veïnals. L’operació, que va incloure identificacions, escorcolls i detencions per motius d’estrangeria, va ser qualificada de “racista” pels veïns, que van denunciar que només es va demanar la documentació a persones de pell fosca. L’Alan, veí del barri i ciutadà barceloní des de fa dues dècades, va ser detingut davant la seva família i se li va cursar una ordre d’expulsió. L’Ajuntament de Barcelona va admetre que la coincidència de l’operatiu amb l’acte va ser “desafortunada”. Els Mossos van indicar que l’operació formava part del “Pla Tremall”, que busca armes blanques, identifica delinqüents multireincidents i deté estrangers sense documentació regular. Mentrestant, a Osona, el poble de Viladrau ofereix una escapada de tardor ideal. A mitja hora de Vic, el municipi convida a descobrir la seva plaça Major, l’església de Sant Martí, l’Arborètum i els seus carrers empedrats. Els amants de la natura poden gaudir de la Ruta de les Fonts, apta per a tots els públics. Viladrau també és conegut per la seva història relacionada amb la caça de bruixes al segle XVII.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat part del decret que protegia el català com a llengua vehicular a l’escola, argumentant que no garanteix la vehicularitat del castellà. Aquesta decisió, presa arran d’un recurs de l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, anul·la articles que establien el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge, així com la seva prioritat en l’ensenyament d’idiomes estrangers. El Govern, encapçalat per Salvador Illa, ha anunciat que recorrerà la sentència. Aquesta decisió judicial s’emmarca en un context de tensions sobre el model lingüístic escolar, amb precedents com la imposició del 25% de castellà en algunes escoles. La llei del 2022, que buscava blindar el sistema d’immersió lingüística, va ser aprovada amb el suport d’ERC, Junts, el PSC i els Comuns, però ha estat objecte de recursos i suspensions cautelars per part del TSJC. Entitats com Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han criticat durament la sentència, qualificant-la d’“atac” contra el català i cridant a la mobilització durant la Diada. El Govern, per la seva banda, reivindica el català com a eix de cohesió social i ha descartat la desobediència a les sentències judicials, tot i que la consellera Ester Niubó ha apuntat la possibilitat d’un nou decret. La decisió del Tribunal Constitucional sobre el decret del 2022 és ara clau per al futur del model lingüístic escolar.

La inflació a Catalunya va experimentar un lleuger augment del 0,1% a l’agost, situant-se en el 2,4% interanual, el nivell més alt des de febrer. Aquest increment, el tercer consecutiu, es deu principalment a l’encariment de l’oci, l’hostaleria i els carburants. Malgrat aquest repunt, l’IPC català es manté per sota de la mitjana estatal, que es va mantenir estable al 2,7%, igual que al juliol. Aquesta estabilitat a nivell estatal s’atribueix a la baixada del preu de l’electricitat en comparació amb l’agost de 2024, que va compensar la pressió a l’alça dels carburants. Dins del cistell de la compra, productes com l’oli d’oliva i el sucre van registrar baixades de preu, mentre que la carn de vedella, el xai, la xocolata, el cafè i els ous van continuar encarint-se. Roger Gaspar, secretari general de CEDAC, va assenyalar que la bona collita d’olives d’enguany ha permès reequilibrar els preus després de la sequera dels anys anteriors. No obstant això, el preu de l’oli d’oliva encara es manté un 52% més elevat que el 2020. D’altra banda, productes tecnològics com ordinadors portàtils i mòbils van experimentar una baixada de preu interanual. Víctor Sabaté, de MediaMarkt Gavà, va explicar que això es deu a la millora de les prestacions dels dispositius actuals pel mateix preu, i no a una disminució del cost com a tal.

El Consell d’Administració del Banc Sabadell ha rebutjat unànimement l’OPA del BBVA, recomanant als seus accionistes que no acceptin l’oferta per considerar-la “infravalorada”. El president del Sabadell, Josep Oliu, ha afirmat que l’oferta “va néixer morta”. L’entitat catalana argumenta que el preu ofert, de 0,70 euros en efectiu i una acció del BBVA per cada 5,5483 accions del Sabadell, no reflecteix el valor real del banc, estimant-lo entre un 24% i un 37% superior. A més, alerten sobre l’impacte fiscal negatiu per als accionistes i qüestionen les sinergies previstes pel BBVA. El Sabadell destaca la seva sòlida estratègia de creixement i la previsió de repartir 6.300 milions d’euros en dividends entre 2025 i 2027. Malgrat el rebuig, el president del BBVA, Carlos Torres, ha mantingut la seva oferta, considerant-la “inamovible”. La CNMV ha autoritzat l’operació, amb el vistiplau del govern espanyol, que ha imposat condicions per protegir l’interès general. Els accionistes tenen fins al 7 d’octubre per decidir, i el resultat es farà públic el 14 d’octubre. La decisió del Sabadell arriba després de la venda de la seva filial britànica TSB i l’anunci de repartir 2.500 milions d’euros entre els seus accionistes. David Martínez Guzmán, accionista del Sabadell, s’ha abstingut en la votació del Consell.

El primer ministre albanès, Edi Rama, ha nomenat Diella, una intel·ligència artificial (IA), com a ministra d’Adjudicació de Contractes Públics. Aquesta decisió, sense precedents a nivell mundial, forma part de l’estratègia de Rama per afrontar la corrupció dins l’administració pública, un obstacle important per a l’aspiració d’Albània d’ingressar a la Unió Europea el 2030. Diella, que significa “sol” en albanès, ja funcionava com a assistent virtual per a tràmits administratius. Ara, amb rang ministerial, s’espera que la seva imparcialitat i resistència a suborns i amenaces contribueixin a una contractació pública més transparent. Rama argumenta que Diella farà impossible la corrupció en les licitacions públiques. No obstant això, no s’han aclarit els potencials riscos relacionats amb la seguretat de la IA, com ara el hackeig o els biaixos algorítmics. Aquest nomenament s’emmarca en el context de la lluita contra la corrupció a Albània, on figures com l’expresident Ilir Meta es troben a la presó i l’exprimer ministre Sali Berisha està sent jutjat per delictes similars. El nou gabinet de Rama també inclou canvis com el retorn de Belinda Balluku com a viceprimera ministra i ministra d’Infraestructura i Energia, i el nomenament d’Albana Koçiu com a ministra d’Interior i de Mirela Kumbaro com a ministra d’Educació.

Jair Bolsonaro, expresident del Brasil, ha estat condemnat pel Tribunal Suprem Federal (STF) per orquestrar una “organització criminal” amb l’objectiu de retenir el poder després de perdre les eleccions del 2022 contra Lula da Silva. La jutge Cármen Lúcia ha emès el vot decisiu, sumant-se a Alexandre de Moraes i Flavio Dino, confirmant la majoria necessària per a la condemna. Lúcia ha afirmat que Bolsonaro va intentar “cooptar” els comandaments militars per implementar mesures antidemocràtiques i que el fiscal general, Paulo Gonet, va presentar proves concloents que demostraven un pla sistemàtic per atacar les institucions republicanes i perjudicar l’alternança presidencial. De Moraes ha subratllat que els fets del 8 de gener de 2023 no van ser espontanis, sinó una acció orquestrada. Bolsonaro i set col·laboradors, entre ells Walter Braga Netto, Paulo Sérgio Nogueira, Augusto Heleno Ribeiro, Almir Garnier Santos, Mauro Cid, Alexandre Ramagem i Anderson Torres, són jutjats per delictes com abolició violenta de l’Estat democràtic de dret, cop d’estat i organització criminal. La condemna podria comportar una pena de fins a 43 anys de presó, tot i que es preveu una sentència menor. El Congrés brasiler podria decretar una amnistia per a l’expresident, mentre que Bolsonaro té dret a recórrer la sentència. L’actual president, Lula da Silva, ha afirmat que existeixen nombroses proves que confirmen l’intent de cop d’estat.

La Diada d’enguany ha estat marcada per una crida a la “desobediència” davant la sentència del TSJC que anul·la parcialment el decret de blindatge del català a l’escola. Sota el lema “Més motius que mai”, l’ANC, juntament amb Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el Ciemen, va organitzar manifestacions a Barcelona, Girona i Tortosa. Lluís Llach, president de l’ANC, va llegir el manifest unitari, instant a la desobediència a les aules, carrers i institucions, i a la unitat dels partits per recuperar l’esperit de l'1 d’octubre. La defensa de la llengua catalana, la denúncia de l’espoli fiscal i la reivindicació de la independència van ser els eixos centrals. La Guàrdia Urbana va xifrar l’assistència a Barcelona en 28.000 persones, menys de la meitat que l’any passat, mentre que l’ANC va parlar de més de 100.000 participants en total entre les tres ciutats. A Barcelona, la marxa va començar a la plaça de Palau i va acabar a la Rambla. A Girona, va transcórrer des de la plaça Catalunya fins a la Devesa, i a Tortosa, des de la plaça de Gerard Vergés fins al passeig de l’Ebre. L’espot previ de l’ANC, amb coreografia de Pere Seda, simbolitzava la frustració del moviment independentista i la necessitat de reaccionar. Diversos partits polítics van participar a la manifestació, incloent representants de Junts, ERC i la CUP, així com un grup de seguidors d’Aliança Catalana.

Aquesta Diada de l’Onze de Setembre ha estat marcada per una baixa participació, amb només 41.500 persones a Barcelona, Girona i Tortosa, la xifra més baixa des del 2012, exceptuant la Diada durant la pandèmia. La pluja i una certa apatia han contribuït a aquesta disminució. Malgrat la baixa afluència, la defensa del català ha estat el tema central, impulsat per la recent decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la llengua a l’escola. Lluís Llach, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha instat a la desobediència per protegir el català a les aules, carrers i institucions. Òmnium Cultural, presidit per Xavier Antich, ha destacat la importància de la cohesió social. La presència de Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana, ha estat una novetat, tot i que la seva manifestació ha tingut poca afluència. Coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ofereix abonaments gratuïts de tres dies per a l’AMBici. Carlos Cordón, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, ha animat a la ciutadania a utilitzar el servei. L’AMBici, amb 236 estacions i 2.600 bicicletes en 15 municipis, ha ampliat el seu horari fins a les dues de la matinada.