Donald Trump ha afirmat que ha convençut Coca-Cola per modificar la fórmula de la seva beguda als Estats Units, substituint el xarop de blat de moro per sucre de canya. El president ho ha anunciat a Truth Social, agraint als directius de l’empresa i assegurant que aquest canvi farà la beguda “millor”. La Casa Blanca ha compartit el missatge, acompanyat d’una imatge promocional amb l’eslògan “Pren-te una coca-cola amb Trump”. No obstant això, Coca-Cola no ha confirmat oficialment la modificació, limitant-se a agrair “l’entusiasme” de Trump i prometent compartir més detalls sobre noves ofertes properament. Aquesta incertesa planteja la possibilitat que es tracti d’un nou producte i no d’un canvi en la fórmula original. A més, la decisió podria afectar els agricultors de blat de moro dels Estats Units i generar pèrdues de llocs de treball, segons l’Associació de Refinadors de Blat de Moro. Aquest canvi, a més, podria resultar irònic, ja que el sucre de canya s’importa majoritàriament de Mèxic, un país afectat per aranzels del 30% imposats pels Estats Units. Finalment, cal destacar que Trump consumeix habitualment Coca-Cola Light, que utilitza un edulcorant artificial diferent i no es veuria afectada per aquest canvi.

L’Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona han signat un acord per reduir el nombre de terminals de creuers de set a cinc al moll Adossat per al 2030. Aquest acord implica l’enderroc de les terminals públiques A, B i C, i la construcció d’una nova terminal pública amb capacitat per a 7.000 passatgers, prioritzant els creuers de port base i els vaixells petits. Es mantindran les quatre terminals privades, inclosa la terminal G, actualment en construcció. Aquesta reconfiguració, amb una inversió publicoprivada de 185 milions d’euros, reduirà la capacitat màxima de creueristes en un 17%, passant de 37.000 a 31.000 passatgers diaris. L’alcalde Jaume Collboni ha destacat la importància d’aquest acord per posar límits al creixement del turisme de creuers, seguint l’exemple d’altres ciutats europees. El projecte inclou també l’ampliació del pont Porta d’Europa i la creació d’un corredor per a transport públic i vianants. El calendari d’actuacions preveu el tancament de la terminal del moll de Barcelona Sud i l’inici de l’enderroc de la terminal C el 2026, la inauguració de la terminal G i l’inici de la construcció de la nova terminal pública el 2027, i la plena operativitat de la nova terminal C el 2030. José Alberto Carbonell, president del Port, ha anunciat la modernització del moll Adossat amb sistemes OPS per connectar els vaixells a la xarxa elèctrica.

L’amnistia concedida als líders del procés independentista i les traves del govern espanyol a l’opa del BBVA sobre el Sabadell han estat objecte d’escrutini per part de la Comissió Europea. En el cas de l’amnistia, l’advocat de la Comissió davant el TJUE ha qüestionat la seva concreció i la seva compatibilitat amb els valors de la UE, suggerint que sigui la justícia espanyola qui determini si s’ajusta al marc legal. La defensa dels implicats, coordinada per Alerta Solidària, ha argumentat que l’amnistia no perjudica la lluita antiterrorista. L’advocat de la UE ha insistit que la llei d’amnistia respon a interessos polítics, relacionant-la amb l’acord per a la investidura del govern espanyol. Pel que fa a l’opa, la Comissió ha obert un procediment d’infracció contra Espanya per considerar que les lleis que permeten al govern intervenir en fusions bancàries vulneren les competències del Banc Central Europeu i restringeixen la llibertat d’establiment i la lliure circulació de capitals. Brussel·les busca que Espanya modifiqui aquestes lleis, argumentant que les consolidacions bancàries beneficien l’economia de la UE. El Ministeri d’Economia espanyol defensa la seva actuació i la seva conformitat amb la normativa europea. Ambdues situacions posen de manifest la tensió entre les decisions polítiques i legals espanyoles i el marc jurídic i econòmic europeu.

Carles Puigdemont, a través del seu advocat Gonzalo Boye, ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació. La defensa argumenta que el Suprem no té competència per aplicar l’amnistia, ja que Puigdemont és diputat al Parlament i, per tant, la competència recau en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A més, sol·licita al TC que suspengui l’ordre de detenció existent, ja que considera que vulnera els seus drets fonamentals, com la lliure circulació i la participació política. Boye argumenta que la decisió del Suprem representa una “resistència judicial” a l’aplicació de l’amnistia i una “interferència il·legítima” en les competències del legislador. La defensa compara el cas amb el d’Arnaldo Otegi, en què el TC va suspendre una decisió del Suprem, i destaca que la situació de Puigdemont és diferent a la d’Oriol Junqueras, ja que no hi ha una sentència ferma contra ell. L’escrit presentat al TC emfatitza la transcendència constitucional del cas, qüestionant si un òrgan judicial sense competència pot decidir sobre l’amnistia i si una interpretació extensiva d’una excepció a l’amnistia pot restringir drets fonamentals. Puigdemont defensa que l’actuació del Suprem constitueix una “amenaça sistèmica per a la democràcia constitucional”.

Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha endurecido la seva postura sobre la immigració irregular, afirmant que aquells que delinqueixin o no vinguin a treballar no seran benvinguts a Espanya i seran deportats immediatament. Aquestes declaracions s’han produït després dels incidents a Torre Pacheco (Múrcia), on s’han registrat enfrontaments i un augment de la tensió racial. A Barcelona, unes 800 persones es van concentrar convocades per entitats com Top Manta, SOS Racisme i Tanquem els CIE per protestar contra els atacs racistes i la proliferació de missatges d’odi a Torre Pacheco i a Catalunya. Els manifestants van denunciar el racisme estructural i van exigir una resposta institucional contundent. A Mataró, la jutgessa ha decretat presó provisional per a un líder d’un moviment ultra detingut per incitar a la “cacera” d’immigrants a través de les xarxes socials arran dels fets de Torre Pacheco. Aquests esdeveniments han intensificat el debat sobre immigració i racisme a Espanya.

El Departament d’Interior ha exclòs definitivament un aspirant a les oposicions de Bombers de la Generalitat per presumpte frau de la llei trans. L’aspirant, identificat com a F. M., hauria canviat el seu sexe registral al DNI per accedir a la quota del 40% de places reservades a dones, establerta per la llei d’igualtat del 2007 i reforçada per la llei 4/2023 (llei trans). Aquest aspirant ja havia intentat utilitzar aquest mètode a la convocatòria del 2024, inscrivint-se com a dona però sense presentar-se a l’examen. A la convocatòria del 2025, F. M. va repetir el procediment, sent inclòs a les llistes provisionals però finalment exclòs de les definitives després d’una investigació interna d’Interior, que va concloure que hi havia indicis de frau de llei. Aquesta exclusió es basa en les noves bases de la convocatòria del 2025, que preveuen la possibilitat de descartar aspirants per frau de llei trans, una modificació introduïda després de dos casos similars detectats als parcs de Badalona i Vic. Aquesta mesura s’emmarca en la política de discriminació positiva impulsada pel conseller Joan Ignasi Elena per reduir la bretxa de gènere als cossos d’emergència, com Bombers, Mossos d’Esquadra i Agents Rurals. Actualment, el cos de Bombers compta amb un 3,3% de dones (74 de 2.220 efectius) i cap en càrrecs de comandament. Des de 1994, les proves físiques tenen barems diferenciats per sexe per garantir l’equitat d’accés.

Aquest estiu, les platges catalanes han estat escenari d’un augment preocupant d’ofegaments. Tretze persones han perdut la vida des de l’inici de la temporada de bany el 15 de juny, una xifra que triplica la de l’any passat. Recentment, un home de 82 anys va morir a la platja de Tamarit (Tarragona) i un altre de 75 anys a la platja de les Botigues a Sitges, elevant la xifra a deu víctimes en aquell moment. A més, un jove de 23 anys va morir ofegat a la platja de la Barceloneta a Barcelona. Aquests incidents van tenir lloc malgrat la presència de serveis de vigilància i bandera verda en alguns casos. Protecció Civil, encapçalada per Núria Parlon, ha intensificat la campanya de prevenció per a un bany segur, recordant la importància de banyar-se en zones vigilades, fer cas als socorristes, evitar entrar bruscament a l’aigua i hidratar-se constantment. Els Bombers de Barcelona, Salvament Marítim i la Guàrdia Civil han participat en les operacions de rescat. Davant d’aquesta situació alarmant, les autoritats insten a extremar les precaucions a platges, piscines i aigües interiors, especialment amb infants i persones grans, i a trucar immediatament al 112 en cas d’emergència.

Diversos factors impulsen canvis demogràfics a Catalunya. L’augment del turisme, la massificació i la dificultat per accedir a l’habitatge a Barcelona obliguen a molts barcelonins a buscar residència a altres municipis, principalment a les comarques del Vallès Oriental i Occidental. Persones com Jaume Berga, Clara Sau, Carla Sisteré, Aarón Vázquez i David E. han deixat la ciutat per buscar tranquil·litat, un entorn més adequat per criar els fills o simplement per poder pagar un habitatge. La doctora Arlinda Garcia, experta en migracions internes, destaca la vivenda com un bé escàs i car, obligant a molts joves a aprofitar recursos familiars fora de la capital. Aquest fenomen migratori, que ja s’observava als anys 90, s’ha intensificat per la crisi de l’habitatge, segons el sociòleg Sergio Porcel. Paral·lelament, els seminaristes de les diòcesis catalanes, excepte la de Terrassa, s’integraran al Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, seguint les directrius del Papa Francesc. Aquesta decisió, impulsada pels arquebisbes Juan José Omella i Joan Planellas, es considera un èxit per a aquest últim. El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, s’ha desmarcat d’aquesta unificació. Mentrestant, Viladrau, un poble d’Osona a prop de Vic, ofereix una alternativa de turisme rural, amb rutes de senderisme com la Ruta de les Fonts i un ric patrimoni històric relacionat amb la caça de bruixes al segle XVII.

Salvador Illa, president de la Generalitat, i Imanol Pradales, lehendakari basc, han enviat una carta conjunta als 26 ministres d’Exteriors de la Unió Europea per demanar l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a les institucions comunitàries. La missiva destaca la importància de la diversitat lingüística a Europa i la contribució d’aquestes llengües a la cultura, tot recordant figures com Ramon Llull o Bernart Etxepare. Amb un “amplíssim suport social”, segons els presidents, la petició busca culminar una reivindicació històrica, present des de l’entrada d’Espanya a la UE. La carta arriba abans d’una reunió del Consell d’Afers Generals on es debatrà la proposta, que compta amb el suport del govern espanyol i la presidència danesa. Malgrat els esforços, països com Alemanya i Itàlia mantenen reticències, i la unanimitat necessària per a l’oficialitat encara no està garantida. Jaume Duch, conseller d’Acció Exterior, i José Manuel Albares, ministre d’Exteriors espanyol, es van reunir a Madrid per tractar el tema, i Duch es mostra optimista sobre el progrés de la proposta, tot i que reconeix que el procés és lent i requereix molta diplomàcia. La carta emfatitza la “singularitat” i “constància” d’aquesta demanda i les “garanties” ofertes per Espanya per assumir-ne els costos. Els presidents consideren que l’oficialitat d’aquestes llengües és clau per a la cohesió social i que Europa ha de contribuir a la seva protecció, després d’unes “èpoques fosques” de repressió lingüística.

La Comissió Europea ha iniciat un procediment d’infracció contra Espanya per la seva intervenció en l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. Brussel·les argumenta que la llei espanyola, que permet al Consell de Ministres decidir sobre operacions de concentració basant-se en “l’interès general”, contravé la normativa europea. La Comissió considera que aquesta llei soscava l’autoritat del Banc Central Europeu (BCE), que és l’organisme competent en aquest tipus d’operacions. Espanya té dos mesos per respondre a les exigències europees i modificar la seva legislació. Si no ho fa, podria enfrontar-se a sancions econòmiques. El procediment d’infracció es centra en la legislació espanyola i no qüestiona la fusió en si. Tot i això, la intervenció del govern espanyol, que va endurir les condicions inicials imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), ha generat preocupació a Brussel·les. El govern espanyol, liderat pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va justificar la seva decisió al·legant la necessitat de garantir la proximitat al territori i va prohibir la fusió durant tres anys. Mentrestant, el president del BBVA, Carlos Torres, no descartava accions legals si el govern espanyol dificultava l’operació. La Comissió Europea, per la seva banda, afavoreix les fusions bancàries per millorar la competitivitat internacional. Aquest procediment d’infracció sorgeix d’una denúncia ciutadana i s’emmarca en un context de tensions entre Espanya i la UE, ja que Espanya és un dels estats membres amb més expedients oberts. La comissària de Serveis Financers, Maria Luís Albuquerque, ha estat la impulsora d’aquest procediment.