El Tribunal Suprem ha dictaminat que les indemnitzacions per acomiadament improcedent no poden ser incrementades judicialment en funció de les circumstàncies individuals de cada treballador. La sentència avala l’actual fórmula de 33 dies per any treballat, argumentant que proporciona seguretat jurídica i uniformitat. El Suprem rebutja el recurs d’un treballador acomiadat i considera que ni el Conveni de l’OIT ni la Carta Social Europea obliguen a un pagament superior. Segons el tribunal, la menció d’una “indemnització adequada” a la Carta Social Europea és massa inconcreta i requeriria una intervenció legislativa per a la seva aplicació específica. UGT i CCOO critiquen la decisió, considerant-la contrària a la Carta Social Europea, i exigeixen una reforma laboral urgent. UGT planeja recórrer la sentència davant el Tribunal Constitucional i tribunals europeus. En contraposició, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha celebrat la decisió del Suprem, destacant la seguretat jurídica que proporciona.

El PSC, liderat per Salvador Illa, es mantindria com a força guanyadora a les eleccions catalanes amb 40-42 escons, segons el baròmetre del CEO. Junts frenaria la seva davallada i obtindria 28-30 escons, mentre que ERC milloraria lleugerament amb 21-23. El PP (14-15) perdria suport en favor de Vox (12-14), que l’estaria a punt d’atrapar. Aliança Catalana experimentaria un fort creixement, passant de 2 a 10-11 escons, amb votants provinents de Junts. Comuns (5-6) i la CUP (3-4) serien els grups més petits. La majoria del PSC amb ERC i Comuns perillaria, ja que sumarien entre 66 i 71 escons. El govern català ha obtingut la seva millor valoració des del 2016, amb un 4,9, i Illa és el líder polític millor valorat (5,0). La crisi de l’habitatge es manté com el principal problema a Catalunya, especialment entre els votants d’esquerres i els joves d’entre 25 i 34 anys. El suport a la independència es situa al 40%, un dels nivells més baixos des de l’inici del procés, empatant amb l’autonomisme en un 32% quan s’inclouen altres opcions com el federalisme. L’enquesta, realitzada entre maig i juny de 2024 a 2.000 persones, va coincidir amb el cas Cerdán, que no hauria afectat significativament al PSC.

El Tribunal de Corts d’Andorra ha condemnat divuit exgestors de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per blanqueig de capitals. Cinc dels condemnats hauran de complir penes de presó d’entre tres anys i mig i set anys, i la suma total de les penes ascendeix a 84 anys. A més, s’ha imposat una multa global de gairebé 66 milions d’euros. Joan Pau Miquel, exconseller delegat de l’entitat, ha rebut la pena més alta: set anys de presó i una multa de 30 milions d’euros, a més d’una inhabilitació de deu anys. Santiago de Rosselló, exdirector adjunt, ha estat condemnat a sis anys de presó i una multa de 12 milions d’euros. Entre els condemnats també hi ha Isabel Camino Sarmiento, exresponsable de compliment normatiu, i els exgestors Amaya de Santiago i Sergi Fernández, amb penes de cinc anys de presó i multes de 5 milions d’euros cadascun. Sis dels acusats han estat absolts. La sentència, emesa 20 mesos després del judici, es deriva de la intervenció de la BPA el 2015 arran d’una nota del Tresor dels EUA que la vinculava a operacions de blanqueig de la màfia xinesa liderada per Gao Ping. La sentència, de més de 6.000 folis, no és ferma i pot ser recorreguda. Els exdirectius de la BPA ho van atribuir a la “guerra bruta” de l’operació Catalunya.

El Govern i l’executiu espanyol han arribat a un acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya, però la inclusió del principi d’ordinalitat genera tensions. Mentre el Govern, amb la consellera d’Economia Alícia Romero i la portaveu Sílvia Paneque al capdavant, el considera “imprescindible” i una “línia vermella”, l’executiu espanyol, representat per la portaveu Pilar Alegría, l’ha relegat al preàmbul de l’acord, considerant-lo una petició de la Generalitat i no un principi fonamental del nou model. L’ordinalitat, que busca que Catalunya rebi recursos en proporció als que aporta, és clau per a la Generalitat, que adverteix que no donarà suport a la reforma si no es respecta. L’executiu espanyol, en canvi, defensa un model basat en la “solidaritat i suficiència financera”, extrapolable a altres territoris, i ajorna el debat sobre l’ordinalitat per a més endavant. ERC, soci d’investidura, demana més concrecions i considera “innegociable” l’ordinalitat, mentre que Junts, amb Jordi Turull i Carles Puigdemont, rebutja l’acord. Les xifres del nou finançament es preveuen publicar entre setembre i octubre. La gestió de l’IRPF per part de l’Agència Tributària Catalana a partir de 2026, tot i estar prevista, encara presenta dificultats.

Diversos casos de frau fiscal han sacsejat l’esfera pública espanyola. Fernando Peña, assessor fiscal en el cas Nummaria, ha estat condemnat a 80 anys de presó per delictes contra la Hisenda Pública. Mentre que l’actor Imanol Arias va acceptar una condemna de dos anys i dos mesos, l’actriu Ana Duato va ser absolta, argumentant desconeixement de la il·legalitat de les seves accions. La sentència ha generat controvèrsia, especialment l’absolució de Duato, que ha retornat els diners defraudats. En un altre cas, Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, s’enfronta a una petició de tres anys i nou mesos de presó per frau fiscal i falsificació de documents. González Amador, presumptament, va defraudar 350.951 euros a Hisenda mitjançant factures falses i societats pantalla. Inicialment, va intentar un pacte amb la Fiscalia per evitar el judici, però la filtració d’aquest pacte va frustrar l’acord i va derivar en una investigació del fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz. A més, s’investiga la compra d’un àtic per part de González Amador, sospitant que els fons podrien provenir del frau o d’un possible blanqueig de capitals. Aquests casos posen en relleu la complexitat dels delictes fiscals i les seves implicacions legals i polítiques.

El Ministeri de Sanitat ha emès un avís sobre els riscos de la suplementació innecessària de vitamina D, arran d’un cas d’intoxicació a les Illes Balears on setze persones van ser hospitalitzades al maig de 2025 després de consumir un suplement defectuós, l’Advanced Vitamin X, comprat per internet. Aquest incident, juntament amb altres casos previs, ha impulsat el Ministeri a recordar la importància d’un consum prudent i basat en l’evidència científica. L’alerta subratlla que la principal font de vitamina D és l’exposició solar i que no es recomana la suplementació sense prescripció mèdica. Mónica García, destaca que, tot i que la vitamina D és essencial per al metabolisme ossi i la regulació del calci, l’excés pot provocar hipercalcèmia, insuficiència renal i arrítmies. El Ministeri recomana la suplementació només en casos de dèficit confirmat o situacions clíniques específiques, com ara trastorns del metabolisme ossi, risc de caigudes en persones grans, malalties cròniques que interfereixen en el metabolisme de la vitamina D o tractaments farmacològics que afecten la seva absorció. Nivells de 25-OH-D entre 12 i 20 ng/ml es consideren suficients per a la majoria de la població. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) també va emetre una alerta sobre el producte implicat en la intoxicació a les Balears.

El Parlament ha debatut un pla d’infraestructures presentat pel govern de Salvador Illa, amb l’horitzó 2050, que preveu la construcció de dues línies ferroviàries transversals, tramvies i el reforç dels autobusos interurbans. Aquest pla s’emmarca en la previsió d’un creixement demogràfic que podria portar Catalunya als 10 milions d’habitants el 2050, principalment a causa de la immigració. El debat ha inclòs la qüestió de l’ampliació de l’aeroport del Prat, que el govern defensa, però que genera discrepàncies entre els grups parlamentaris. Junts ha modulat la seva posició, prioritzant un canvi en l’operativa de les pistes abans d’allargar la tercera, mentre que ERC, Comuns i la CUP s’hi oposen per motius mediambientals. El debat també ha abordat la necessitat de millorar la xarxa de Rodalies i la gestió de les infraestructures, així com el dèficit històric d’inversions de l’Estat a Catalunya. Miquel Puig ha alertat sobre la concentració de mà d’obra poc qualificada en sectors com el turisme i la indústria càrnia, i la importància de reequilibrar el model econòmic. Finalment, s’ha qüestionat si la Catalunya autonòmica disposa dels recursos i les eines necessàries per gestionar aquest creixement, especialment en matèria d’immigració i fiscalitat, i s’ha subratllat la importància del principi d’ordinalitat per reduir el dèficit fiscal. El nomenament de Marta Salicrú com a Comissionada de l’Ús Social del Català a Barcelona també ha estat notícia.

Dimarts al matí, un jove d’entre 20 i 30 anys va morir després de caure del segon pis del centre comercial Maremagnum a Barcelona. Els Mossos d’Esquadra investiguen si va ser un accident o un suïcidi. L’incident va ocórrer a les 10:53 h al passeig d’Ítaca, i el SEM i la Policia Portuària van intervenir, però no van poder salvar-li la vida a la víctima, que va patir una aturada cardiorespiratòria i lesions greus. A Pamplona, la policia municipal investiga una agressió sexual en un pis durant els Sanfermines. No hi ha detinguts. Fins dissabte, s’havien denunciat vuit casos de tocaments i agressions sexuals, amb vuit detinguts. L’Ajuntament de Pamplona va condemnar els fets i va expressar el seu suport a la víctima. Finalment, un home va morir per trets al cap al carrer Consell de Cent de Barcelona. La DIC dels Mossos investiga l’homicidi. L’agressor va fugir i la policia el busca. La víctima tenia entre 30 i 40 anys i podria ser veí de l’edifici. La policia científica busca indicis per identificar el responsable.

Torre Pacheco, Múrcia, ha estat escenari de diverses nits d’aldarulls després d’una agressió a un home de 68 anys. L’atac, presumptament motivat per un “repte viral”, va ser perpetrat per tres joves d’origen magrebí que ja han estat detinguts. Aquest incident va desencadenar una onada de violència i protestes, agreujada per la difusió de notícies falses i missatges d’odi a les xarxes socials, que incitaven a la violència contra la població migrant. Grups d’ultradreta, alguns vinguts de fora del municipi, van protagonitzar enfrontaments amb joves d’origen estranger, deixant diversos ferits i detinguts. La Fiscalia investiga la possible vinculació de Vox amb els aldarulls, especialment el paper del seu líder a Múrcia, José Ángel Antelo, per incitació a l’odi. El govern espanyol, a través de la ministra portaveu Pilar Alegría, ha condemnat els fets i ha acusat Vox de “traficar amb l’odi” amb el “silenci còmplice” del PP. L’alcalde de Torre Pacheco, Pedro Ángel Roca (PP), ha fet una crida a la calma i ha demanat més presència policial. El govern espanyol ha destacat la tasca de la Guàrdia Civil i ha advertit del risc de propagació d’aquest tipus d’incidents a altres localitats. Torre Pacheco, amb un terç de la seva població d’origen estranger, majoritàriament magrebí, es troba en una situació de tensió social, agreujada per la presència d’immigrants de segona generació que s’enfronten a problemes d’integració i manca d’oportunitats.

Diversos incidents tràgics han marcat els darrers dies a Catalunya. Tres persones han mort ofegades: un home de 75 anys a la platja de les Botigues de Sitges, un altre d’aproximadament 82 anys a la platja de Tamarit (Tarragona) i un home de 74 anys i nacionalitat francesa a la platja de Can Martinet de Sant Pere Pescador. Aquests tres ofegaments eleven a onze el nombre de víctimes mortals a les platges catalanes des del començament de la campanya d’estiu, el doble que l’any passat. A Barcelona, una persona sense llar ha mort després de ser agredida en un intent de robatori al carrer Doctor Aiguader. La Guàrdia Urbana ha detingut dues persones relacionades amb l’agressió. Finalment, a Monistrol de Montserrat, una persona ha mort en precipitar-se per un barranc a la zona de les Escales dels Pobres. Els Bombers de la Generalitat, activats a les 10.49 h, han dut a terme un complex rescat amb helicòpter, però la víctima ha mort durant el trasllat a l’hospital. En el rescat, un bomber ha resultat ferit lleu. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha intervingut en tots els incidents.