Torre Pacheco, Múrcia, ha estat escenari de diverses nits d’aldarulls després d’una agressió a un home de 68 anys. L’atac, presumptament motivat per un “repte viral”, va ser perpetrat per tres joves d’origen magrebí que ja han estat detinguts. Aquest incident va desencadenar una onada de violència i protestes, agreujada per la difusió de notícies falses i missatges d’odi a les xarxes socials, que incitaven a la violència contra la població migrant. Grups d’ultradreta, alguns vinguts de fora del municipi, van protagonitzar enfrontaments amb joves d’origen estranger, deixant diversos ferits i detinguts. La Fiscalia investiga la possible vinculació de Vox amb els aldarulls, especialment el paper del seu líder a Múrcia, José Ángel Antelo, per incitació a l’odi. El govern espanyol, a través de la ministra portaveu Pilar Alegría, ha condemnat els fets i ha acusat Vox de “traficar amb l’odi” amb el “silenci còmplice” del PP. L’alcalde de Torre Pacheco, Pedro Ángel Roca (PP), ha fet una crida a la calma i ha demanat més presència policial. El govern espanyol ha destacat la tasca de la Guàrdia Civil i ha advertit del risc de propagació d’aquest tipus d’incidents a altres localitats. Torre Pacheco, amb un terç de la seva població d’origen estranger, majoritàriament magrebí, es troba en una situació de tensió social, agreujada per la presència d’immigrants de segona generació que s’enfronten a problemes d’integració i manca d’oportunitats.

Diversos incidents tràgics han marcat els darrers dies a Catalunya. Tres persones han mort ofegades: un home de 75 anys a la platja de les Botigues de Sitges, un altre d’aproximadament 82 anys a la platja de Tamarit (Tarragona) i un home de 74 anys i nacionalitat francesa a la platja de Can Martinet de Sant Pere Pescador. Aquests tres ofegaments eleven a onze el nombre de víctimes mortals a les platges catalanes des del començament de la campanya d’estiu, el doble que l’any passat. A Barcelona, una persona sense llar ha mort després de ser agredida en un intent de robatori al carrer Doctor Aiguader. La Guàrdia Urbana ha detingut dues persones relacionades amb l’agressió. Finalment, a Monistrol de Montserrat, una persona ha mort en precipitar-se per un barranc a la zona de les Escales dels Pobres. Els Bombers de la Generalitat, activats a les 10.49 h, han dut a terme un complex rescat amb helicòpter, però la víctima ha mort durant el trasllat a l’hospital. En el rescat, un bomber ha resultat ferit lleu. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha intervingut en tots els incidents.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha examinat la llei d’amnistia aplicada als líders del procés independentista, arran de les preguntes prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional. La Comissió Europea, tot i negar que l'1-O afectés els interessos econòmics de la UE, ha qüestionat l’interès general de l’amnistia, considerant-la part d’un acord polític per a la investidura del govern espanyol. L’advocat de la Comissió, Carlos Urraca, ha criticat la manca de claredat i precisió de la llei i la no aplicació de les recomanacions de la Comissió de Venècia. L’Advocacia de l’Estat, representada per Andrea Gavela, ha defensat la constitucionalitat de la llei i la seva justificació en la superació del conflicte polític. Les defenses dels ex alts càrrecs, com Artur Mas i Carles Puigdemont, han argumentat que l’amnistia no vulnera la legislació europea i contribueix a la reconciliació. Societat Civil Catalana i Vox actuen com a acusació popular en els casos relacionats amb el Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional, respectivament. El TJUE ha analitzat també la causa contra membres dels CDR (Operació Judes), acusats de terrorisme. La sentència final, que es farà esperar, correspondrà a la justícia espanyola.

El jutge Leopoldo Puente del Tribunal Suprem investiga el cas Cerdán, sol·licitant informació a Hisenda i la Seguretat Social sobre les finances dels polítics i empresaris implicats. S’ha requerit informació al Congrés i al PSOE sobre les retribucions i donacions de José Luis Ábalos entre 2014 i 2024, després que Hisenda detectés discrepàncies entre les donacions declarades i les registrades. Paral·lelament, s’investiga la filtració de fotografies de Santos Cerdán a la presó de Soto del Real, amb l’advocat Benet Salellas presentant una queixa formal. A més, la defensa de Cerdán ha sol·licitat al Suprem informació sobre les col·laboracions de Koldo García Izaguirre amb la Guàrdia Civil entre 2018 i 2024, qüestionant el seu paper com a “agent provocador” en les gravacions que serveixen de prova en el cas de presumpte cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública. La Fiscalia Anticorrupció defensa la validesa de les proves presentades per Koldo García. El jutge també ha requerit la vida laboral de Cerdán, Koldo García, la seva exdona Patricia Uriz, i cinc empresaris investigats a la Tresoreria General de la Seguretat Social per determinar els seus vincles laborals entre 2014 i 2024.

Borja Sémper, portaveu del PP, ha anunciat públicament que pateix un càncer en fase inicial. La detecció del tumor cancerós es va produir durant una revisió mèdica rutinària. Sémper, de 49 anys, ha assegurat que l’expectativa mèdica és de curació i que les perspectives són “raonables”. El dirigent popular ha expressat la seva intenció de continuar treballant si la seva salut i el tractament li ho permeten, tot i que ha reconegut que la seva presència pública podria veure’s alterada a causa del tractament “exigent” que haurà de seguir. Sémper ha explicat que ha decidit compartir la notícia per responsabilitat i per evitar especulacions, tot i que ha admès que no li agrada parlar de temes personals públicament. Ha subratllat que el càncer és una malaltia que afecta a moltes persones i que ell no és un cas “especial”. El polític basc ha afirmat que el tractament podria comportar canvis físics i afectar la seva disponibilitat per a actes públics, incloent les rodes de premsa habituals.

L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha registrat un primer semestre de 2025 històric, amb 27.183.432 passatgers, un increment del 4,2% respecte al mateix període del 2024. El mes de juny també va marcar un rècord, amb 5.296.405 passatgers, un 4,7% més. D’aquests, la majoria (20.268.877) van ser passatgers internacionals, amb un augment del 5,6%. Aquest creixement es deu, en part, a les noves rutes internacionals, com la connexió amb Boston de Delta Airlines, la ruta amb Halifax de WestJet, i les cinc noves rutes europees de Vueling. A més, China Eastern connectarà Barcelona amb Shanghai a partir de setembre. L’aeroport també va registrar un rècord d’operacions (174.093) i de càrrega aèria (93.368 tones) durant el primer semestre. Els aeroports de Reus i Girona-Costa Brava també van experimentar un creixement significatiu, amb un augment del 12,6% i del 17% de passatgers, respectivament, durant el primer semestre. L’aeroport de Reus va registrar 209.080 passatgers al juny, un 9,3% més, i Girona-Costa Brava va acollir 307.774 passatgers, un 12,7% més. Aquests resultats consoliden la recuperació postpandèmia i posen de manifest la importància del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA) en l’atracció de noves connexions. L’aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas va liderar en nombre de passatgers i operacions, amb 32.676.138 passatgers i 208.917 operacions durant el primer semestre.

Diversos incidents han afectat la circulació a la Ronda de Dalt de Barcelona durant els darrers dies. Dijous passat, dos accidents simultanis, un en cada sentit a l’altura de Collserola, van provocar el tall de dos carrils en ambdós sentits. El Servei Català de Trànsit, a través de la xarxa X, va informar de les importants retencions, que van arribar a superar els vuit quilòmetres en sentit Llobregat, afectant també la circulació a la Pota Nord. La circulació es va restablir completament al voltant de les 8:30, tot i que les retencions van persistir fins a les 10:00. A més, el mateix dijous, un camió avariat a l’AP-7 a l’altura de Parets del Vallès va generar congestió des de Santa Perpètua de la Mogoda. Dilluns, un nou accident a la Ronda de Dalt, a l’entrada 5 de Vall d’Hebron, va obligar a tallar un carril en sentit Llobregat, provocant retencions des de la Pota Nord fins a Santa Coloma de Gramenet. Aquest incident va coincidir amb l’inici d’unes obres de cobertura a la via, que ja havien reduït la circulació a un carril per sentit entre les sortides 5 i 6.

La Generalitat i l’Estat han pactat les bases d’un nou model de finançament per a Catalunya, generalitzable a altres comunitats autònomes. L’acord reconeix la singularitat catalana i preveu la recaptació progressiva d’impostos per part de la Generalitat, començant per l’IRPF. Tot i això, no s’han concretat xifres ni terminis, i la plena recaptació de l’IRPF per part de Catalunya el 2026 no està garantida. El principi d’ordinalitat s’esmenta al preàmbul, però no a l’acord en si. El nou model implica que Catalunya recapti els seus impostos i transfereixi una part a l’Estat pels serveis prestats. La resta es destinarà a competències autonòmiques i a la solidaritat amb altres comunitats. L’Estat finançarà les competències singulars de Catalunya. El conseller Albert Dalmau ha celebrat l’acord com un “canvi de paradigma”, mentre que el ministre Ángel Víctor Torres ha destacat el compromís de desplegar la Hisenda catalana i enfortir l’ATC. S’ha creat un grup de treball per abordar la gestió de l’IRPF, que actualment suposa 30.000 milions d’euros anuals, i l’ERC presentarà una proposició de llei per modificar la legislació. L’acord requereix modificacions legals importants, i les majories necessàries al Congrés no estan garantides. Oriol Junqueras, president d’ERC, ha advertit que el suport del seu partit a futures decisions del PSOE depèn de la concreció d’aquest acord. L’expert Oriol Amat considera clau que els impostos que es quedin a Catalunya siguin proporcionals a l’esforç fiscal dels catalans.

L’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, a Vilafranca del Penedès, ha tancat les seves portes temporalment a causa dels importants danys provocats per la DANA d’aquest cap de setmana. Les intenses pluges, que van acumular fins a 155 litres per metre quadrat a la localitat, van inundar la planta -1 de l’hospital, afectant greument les instal·lacions elèctriques, la presa d’aigua, la farmàcia i els magatzems. Olga Pané, consellera de Salut, ha informat que la inundació va ser causada per la caiguda d’un mur de contenció a causa de l’acumulació d’aigua. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va coordinar el trasllat dels 71 pacients ingressats a altres centres de la zona, com l’Hospital Residència Sant Camil a Sant Pere de Ribes, l’Hospital d’Igualada, l’Hospital de Sant Boi, l’Hospital de Viladecans i l’Hospital de Bellvitge. Pané va assegurar que cap pacient va patir incidents durant el trasllat. Es preveu que l’hospital romangui tancat durant dues o tres setmanes, mentre es realitzen les reparacions necessàries. Mentrestant, el CAP Nord de Vilafranca ha reforçat el seu servei i estarà obert 24 hores per atendre les urgències. La DANA va provocar més de 1.700 trucades als Bombers i al 112, amb la majoria d’incidents concentrats a la regió metropolitana sud. A més dels danys a l’hospital, el riu Foix es va desbordar, obligant a desallotjaments i a la recerca de dues persones desaparegudes, que posteriorment va ser aturada a l’espera de nous indicis.

Carlos Mazón celebra dos anys com a president de la Generalitat Valenciana, assegurant-se un sou públic de 75.000 euros durant els pròxims dos anys gràcies a la seva incorporació al Consell Jurídic Consultiu. Aquest aniversari arriba enmig d’un context polític convuls marcat per la coalició inicial amb Vox, la posterior ruptura i la gestió controvertida de la catàstrofe de la DANA, que va generar una forta crítica a Mazón i va posar en risc la seva continuïtat. Aquesta situació ha impulsat l’ascens d’opcions municipalistes com Ens Uneix i la Unió Municipalista, que busquen capitalitzar la desafecció política i obtenir representació a les Corts Valencianes. La Unió Municipalista, liderada per Natàlia Enguix, critica la gestió dels partits tradicionals durant la DANA i aposta per una política de proximitat. El seu objectiu és presentar llistes a la província de València, especialment a les zones afectades per la DANA, i rebaixar el llindar electoral del 5% al 3% per facilitar la seva entrada al Parlament. Mentrestant, Francisco Camps ha presentat la seva candidatura per liderar el PP valencià, fet que afegeix incertesa al futur polític de Mazón. Les enquestes, però, suggereixen una possible revalidació del govern de PP i Vox.