Els Mossos d’Esquadra investiguen dos casos a Barcelona. Al barri del Clot, una mare i la seva filla van ser trobades mortes al seu domicili el 4 de juliol. Els cossos estaven en avançat estat de descomposició, però sense signes aparents de violència. La Unitat d’Investigació de Sant Martí i el jutjat d’instrucció número 20 lideren la investigació, amb el suport de l’equip forense. L’autòpsia determinarà la causa de la mort. En un incident separat, un home sense sostre va morir després d’un presumpte robatori violent a la Barceloneta. Els fets van tenir lloc divendres a la tarda al carrer Doctor Aiguader. Malgrat els intents de reanimació del SEM, l’home va morir al lloc dels fets. La Guàrdia Urbana va detenir dos sospitosos gràcies a la descripció d’un testimoni. Els Mossos també investiguen aquest cas per aclarir les circumstàncies de la mort.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha presentat un pla de 15 mesures per combatre la corrupció, centrat en partits polítics, càrrecs públics, institucions i empreses. El pla inclou la creació d’una Agència d’Integritat Pública inspirada en l’Oficina Antifrau de Catalunya, l’extensió de la metodologia de control dels Fons Next Generation, la introducció d’intel·ligència artificial per detectar anomalies en la contractació pública, i l’exigència de sistemes de compliance a empreses que contractin amb l’administració. A més, es reforçarà la transparència, es protegiran els denunciants, s’enduriran les penes per delictes de corrupció i es crearan llistes negres d’empreses condemnades. Experts com Simona Levi (Xnet), Itziar González (Observatori contra la Corrupció) i Jaume López (UPF) han valorat positivament algunes mesures, però han destacat la falta de concreció, la necessitat de fiscalització independent i la importància de dotar l’agència de recursos. Joan Ridao (UB) ha assenyalat la necessitat de més control en les licitacions i el finançament dels partits. S’ha qüestionat la independència de la nova agència i la seva relació amb organismes autonòmics existents, així com l’eficàcia de les llistes negres davant la capacitat de les empreses per canviar de nom. La dotació econòmica, el calendari d’implementació i la participació de la societat civil són aspectes clau per a l’èxit del pla.

Les obres de cobertura de la Ronda de Dalt de Barcelona, entre l’IES Vall d’Hebron i l’avinguda de Vallcarca, continuen amb una nova fase que implicarà restriccions de trànsit. A partir de dilluns i fins al 4 de setembre, es tallarà un carril per sentit entre les sortides 5 i 6. Aquesta fase se centra en la construcció de l’estructura del mur, prismes de serveis, noves voreres i portes de les sortides d’emergència, elements previs a la instal·lació de la coberta. El carril lent de cada sentit serà l’afectat, reduint la capacitat de la via a dos carrils per sentit. Per minimitzar les afectacions, els talls de la ronda per a la implantació de l’obra es faran de nit, entre les 22.30 h i les 5.30 h, començant la nit de diumenge a dilluns en sentit Besòs i l’endemà en sentit Llobregat. A més, es preveu restablir dos carrils al lateral muntanya del passeig de la Vall d’Hebron i reobrir la rotonda del carrer d’Arenys. Aquesta actuació segueix a la construcció del mur central l’estiu passat i a l’inici de les sortides d’emergència. La nova cobertura, de 340 metres, se sumarà als 200 metres ja coberts, creant un nou espai verd per a ús ciutadà. La finalització d’aquesta fase està prevista per a la primavera del 2026, mentre que la totalitat de les obres, incloent la urbanització de la superfície, s’espera que concloguin el maig del 2027.

Després de deu dies de negociacions a París, representants de Nova Caledònia, tant independentistes com no independentistes, i el govern francès, liderat pel ministre d’Ultramar Manuel Valls, han arribat a un acord històric per a la creació d’un “Estat de Nova Caledònia” dins de la Constitució francesa. L’acord, que ha de ser ratificat per les institucions caledonianes, estableix una nova nacionalitat caledoniana, compatible amb la francesa, i un cens electoral específic per a determinades eleccions, que inclourà els nadius i residents de més de 15 anys. Aquest acord busca una “solució perenne” després de dècades de tensions i tres referèndums sobre la independència. Inclou reformes econòmiques, especialment en el sector del níquel. El president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre, François Bayrou, han celebrat l’acord, destacant la “tria valenta i responsable” dels caledonians. La presidenta de l’Assemblea Nacional, Yaël Braun-Pivet, també ha expressat la seva confiança en el futur de Nova Caledònia. L’acord preveu que aquest nou estat pugui ser reconegut internacionalment, tot i que Nova Caledònia continuarà sent part de França i els seus habitants, francesos. Els partidaris de la permanència francesa han celebrat l’acord, que consideren l’inici d’una “nova era d’estabilitat”.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat l’inici dels tràmits per desdoblar la C-55 al Bages, un tram conegut per la seva alta sinistralitat i congestió. L’obra, que s’estendrà fins al 2030, inclou una variant a Castellgalí i pretén millorar la mobilitat i la competitivitat econòmica de la Catalunya Central. Aquesta actuació respon a dècades de reivindicacions, amb protestes recurrents de la plataforma No més Morts a la C-55. Mentre alguns grups ecologistes proposen l’alliberament de la C-16 com a alternativa, la gratuïtat per a conductors locals en aquesta via ja està en vigor. Paral·lelament, Illa juga un paper crucial en l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez. La seva figura s’ha convertit en un puntal de suport per a Sánchez, especialment davant les pressions derivades de casos judicialitzats. El PSC, sota el lideratge d’Illa, recolza fermament Sánchez, tot i les possibles implicacions futures. A Catalunya, el PSOE busca consolidar un nou model de governança, amb ERC fent balanç del compliment dels pactes i la Generalitat buscant un nou model de finançament. Junts per Catalunya, liderat per Carles Puigdemont, pressiona per la concreció de competències en immigració i l’oficialitat del català a la UE, a més d’una reunió entre Sánchez i Puigdemont. La seva estratègia busca influir en les negociacions amb el PSOE, deixant oberta la possibilitat d’un pacte amb el PP si s’accepten les seves condicions.

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha iniciat un procés de desarmament com a gest de bona voluntat per assolir la pau amb Turquia després de 40 anys de conflicte que han deixat més de 45.000 morts. En una cerimònia simbòlica a les muntanyes del Kurdistan iraquià, 30 guerrillers, liderats per Bese Hozat, van calar foc a les seves armes. Aquest acte, considerat un pas històric, respon a la crida d’Abdullah Öcalan, cofundador del PKK, que va demanar la fi de la lluita armada i la dissolució del grup. El govern de Recep Tayyip Erdogan ha mantingut una postura hermètica sobre les negociacions, tot i que el portaveu de l’AKP, Ömer Çelik, ha confirmat que el procés es desenvolupa sense observadors internacionals. Devlet Bahçeli, líder ultranacionalista i aliat d’Erdogan, ha lloat el compliment de la paraula del PKK i ha destacat la posició del partit prokurd DEM. S’espera un discurs “històric” d’Erdogan que podria aclarir aspectes del procés. Malgrat l’optimisme, el procés està marcat per ombres, com la repressió contra el partit d’oposició CHP i l’empresonament de membres del DEM, inclòs Selahattin Demirtas. El govern turc presenta el procés com una rendició del PKK més que com una negociació, i no s’han revelat les possibles concessions a la minoria kurda.

Alvise Pérez, eurodiputat de S’Ha Acabat la Festa (SALF), va declarar davant del Tribunal Suprem després de ser investigat per la recepció de 100.000 euros en efectiu de l’empresari Álvaro Romillo, conegut com a CryptoSpain. Pérez va admetre haver rebut els diners en un maletí negre, en bitllets de 50 i 100 euros, com a pagament per una “xerrada” de 30 minuts sobre llibertat financera. Va negar que els diners fossin destinats al finançament de la campanya electoral de SALF, afirmant que la campanya va costar només 30.000 euros i que els 100.000 euros no consten en els comptes del partit. Pérez va declarar haver utilitzat la meitat dels diners per a despeses personals i professionals, mentre que l’altra meitat roman en el seu poder. Romillo, també imputat en la causa, va contradir la versió de Pérez, assegurant que va lliurar els diners a l’aleshores candidat per a ser destinats al partit. El Tribunal Suprem investiga el cas per possibles delictes de finançament il·legal de partits, estafa, apropiació indeguda, blanqueig de capitals i falsedat documental. Aquesta és la tercera compareixença de Pérez davant del Suprem, on també s’enfronta a causes per falsedat i injúries contra Salvador Illa i Susana Gisbert. Romillo també està sent investigat per l’Audiència Nacional per una presumpta estafa piramidal a través de la plataforma Madeira Invest.

Catalunya ha experimentat un episodi de fortes pluges que ha afectat diverses comarques i ha provocat l’activació del pla Inuncat. Inicialment, les pluges van afectar la Catalunya Central i Girona durant el cap de setmana, amb registres destacats a Angles i Artés. El 112 va rebre 358 trucades i els Bombers van atendre 169 avisos per inundacions, afectacions elèctriques i caiguda d’arbres. Protecció Civil va desactivar l’alerta del pla Inuncat dilluns al matí, però el Meteocat va mantenir els avisos de perill per pluges intenses, ampliant-los a 16 comarques del quadrant nord-est i la costa central i Daurada. Es preveuen precipitacions superiors als 20 mm en 30 minuts. Les pluges han frenat la caiguda de les reserves d’aigua als embassaments, estabilitzant el sistema Ter-Llobregat al voltant del 79%. Posteriorment, es va activar el pla Inuncat en fase d’alerta al litoral, des del Garraf fins al Montsià, amb previsió de pluges que podrien superar els 40 litres per metre quadrat en mitja hora al Baix Camp, Baix Penedès i Tarragonès. Imma Solé, de Protecció Civil, va demanar precaució durant el cap de setmana, especialment dissabte, i va recomanar evitar zones inundables i no travessar cursos d’aigua. Les previsions indiquen un augment del perill dissabte, amb 26 comarques afectades i possibilitat de calamarsa, pedra i ratxes fortes de vent.

El PSOE es troba immers en una crisi arran dels àudios masclistes de José Luis Ábalos i Koldo García, i la corrupció que envolta Santos Cerdán, ara en presó. Pedro Sánchez, després d’expressar la seva indignació, ha anunciat la modificació del codi ètic del partit per expulsar els militants puteros. Aquesta mesura busca apaivagar el malestar de l’electorat femení, on el PSOE tenia un avantatge significatiu sobre el PP. El partit ha reiterat la seva postura abolicionista de la prostitució i el seu compromís amb la lluita contra la violència de gènere. Mentrestant, Salvador Illa intenta compaginar el seu rol com a president de la Generalitat amb el lideratge del PSC, donant suport a les bases socialistes davant la crisi. Paral·lelament, el CIS mostra una caiguda del PSOE, que empataria amb el PP en intenció de vot, mentre que Vox experimentaria un ascens significatiu. La popularitat de Sánchez també ha disminuït, tot i que manté el suport de les seves bases en la seva oposició a augmentar la despesa militar al 5% del PIB, tal com demana Donald Trump i l’OTAN. Aquesta postura, que contrasta amb la del PP i Vox, genera divisió entre la població espanyola.

Una representació teatral a l’Ajuntament de Barcelona ha generat una forta polèmica per la seva burla a la llengua catalana. L’obra, presentada després de la presentació de l’informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona, va incloure gags que ridiculitzaven el català i la seva promoció. La segona tinenta d’alcalde, Maria Eugènia Gay, ha expressat el “profund malestar” del consistori i ha demanat “sinceres disculpes” per no haver supervisat el contingut de l’obra. Gay ha assegurat que el govern municipal té un “ferm compromís amb la defensa i la promoció del català”. Junts per Barcelona i ERC han criticat la resposta de l’Ajuntament, exigint dimissions o cessaments i la creació d’un comissionat del català amb recursos suficients. Jordi Martí (Junts) ha denunciat la “inacció” del govern de Jaume Collboni en la defensa del català, mentre que Jordi Castellana (ERC) ha demanat que es garanteixi que “això no torni a passar”. Barcelona en Comú, a través de Marc Serra, ha reclamat que el govern municipal faciliti l’aprenentatge del català en comptes d’alimentar polèmiques. L’obra, realitzada pel grup amateur Teatro Sin Papeles, va incloure escenes on es renyava una dona castellanoparlant amb crits de “Parla català!”.