El jutjat mercantil número 2 de Barcelona ha desestimat la demanda de Just Eat contra Glovo per competència deslleial, en la qual reclamava 295 milions d’euros. El jutge Álvaro Lobato ha dictaminat que Glovo va actuar dins la legalitat respecte a l’autonomia dels seus repartidors, i que Just Eat no ha demostrat que Glovo hagués perjudicat els seus resultats amb pràctiques fraudulentes. La sentència elogia el model de negoci de Glovo i critica la “persecució” de l’administració, especialment d’Inspecció de Treball, a qui acusa d’interpretar la llei de manera “singular i arbitrària”. El jutge defensa que els riders prefereixen ser autònoms i qüestiona la intervenció de “buròcrates” en la seva decisió. Just Eat, que té els seus repartidors contractats, argumentava que Glovo s’havia estalviat més de 645 milions d’euros amb el model d’autònoms, cosa que li hauria donat un avantatge competitiu. El jutge ha condemnat Just Eat a pagar les costes judicials. Just Eat estudia recórrer la sentència. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha criticat les referències del jutge a “l’Espanya sindicalitzada”. Aquesta sentència arriba després que Glovo contractés 14.000 repartidors, abandonant el model d’autònoms, i després de 10 anys d’inspeccions i multes milionàries per l’ús de “falsos autònoms”.

El jutge Leopoldo Puente, del Tribunal Suprem, investiga el presumpte cobrament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obra pública durant el mandat de José Luis Ábalos al Ministeri de Transports. A petició de la UCO, que ha detectat discrepàncies en els comptes d’Ábalos, el jutge ha requerit informació al PSOE i al Congrés dels Diputats. S’investiguen les donacions d’Ábalos al partit entre 2014 i 2024, ja que hi ha diferències entre les xifres declarades a Hisenda (44.729,29 euros) i els pagaments registrats (8.471,36 euros). El jutge també investiga les retribucions rebudes per Ábalos del Congrés durant el mateix període, on l’Agència Tributària registra 751.421,57 euros, mentre que els comptes d’Ábalos només mostren 79.841,74 euros. A més, s’està investigant la situació patrimonial de diversos empresaris imputats, entre ells Joseba Antxón Alonso, Antonio i Daniel Fernández Menéndez, Fernando Agustín Merino i José Ruz, així com la de Santos Cerdán i Koldo García, i la seva exdona, Patricia Uriz, per determinar possibles vincles amb la presumpta trama. L’objectiu és aclarir la situació econòmica d’Ábalos i la relació entre els empresaris i les adjudicacions d’obra pública.

El Regne Unit i França han signat un acord migratori durant la visita d’estat d’Emmanuel Macron a Londres. L’acord, anomenat “n’entra un, en surt un”, permetrà al Regne Unit retornar a França fins a 50 migrants setmanals que arribin en pastera a través del canal de la Mànega. A canvi, França enviarà al Regne Unit el mateix nombre de sol·licitants d’asil amb vincles britànics que no hagin intentat entrar il·legalment al país. Keir Starmer, primer ministre britànic, ha celebrat l’acord com una eina per combatre el tràfic de persones i frenar l’augment del 56% en les arribades irregulars registrades aquest any, que superen les 21.000 persones. Macron ha justificat l’acord per la manca de control a les fronteres europees i ha reclamat una revisió dels acords migratoris de la UE. A més, ambdós països han signat la declaració de Northwood, un acord de defensa que preveu la coordinació de les seves armes nuclears en cas d’atac. Finalment, ambdós líders han copresidit la cimera de la Coalició dels Disposats en suport a Ucraïna, on s’ha acordat establir una seu operativa a París i, posteriorment, a Londres, així com una cèl·lula de coordinació a Kíiv per a la regeneració de les forces ucraïneses.

La Generalitat, juntament amb els principals operadors de telecomunicacions i ajuntaments, ha signat el protocol TelcoCat per millorar la connectivitat a Catalunya. L’objectiu és garantir la connexió del 100% del territori, prioritzant la cohesió territorial i el desenvolupament econòmic. L’acord preveu el desplegament de més de 8.000 quilòmetres de fibra òptica i la millora de la telefonia mòbil, connectant 738 municipis. A partir de setembre, s’habilitarà un servei d’atenció telefònica en català per gestionar incidències i evitar la desconnexió d’àrees rurals, especialment en situacions d’emergència. Albert Dalmau, conseller de la Presidència, ha destacat la importància d’aquesta connectivitat per al desenvolupament del país. L’acord, escenificat a Monistrol de Montserrat, respon a les interrupcions de servei viscudes al Pirineu durant el Nadal de 2024 i a altres incidències com les dels incendis a la Segarra i el Baix Ebre. El protocol TelcoCat estableix tres nivells d’actuació segons la gravetat de les incidències, amb una línia 900 prioritària per a ajuntaments i operadors. En casos més greus, la Generalitat coordinarà la gestió amb les operadores. Entre els operadors participants, hi ha Telefónica, Vodafone, Orange i Parlem, entre d’altres. Entitats locals com la Federació de Municipis de Catalunya també formen part de l’acord. Aquest protocol busca crear un sistema de telecomunicacions més resilient a Catalunya.

Francisco Camps, expresident de la Generalitat Valenciana, ha anunciat la seva intenció de tornar a liderar el Partit Popular al País Valencià. En un acte a València davant de militants i simpatitzants, Camps va expressar el seu desig de presidir el PPCV, presentant-se com una alternativa a l’actual líder, Carlos Mazón. Tot i això, va assegurar que el seu projecte “il·lusionant” compta amb tots els que tenen responsabilitats polítiques, incloent Mazón. Camps va defensar la seva lleialtat al partit, destacant el seu silenci durant anys de pèrdues electorals i l’aparició de nous partits. Va prometre “absoluta lleialtat” a Alberto Núñez Feijóo, tot i criticar subtilment l’afirmació de Feijóo que al recent congrés del PP hi eren presents tots els que havien construït el partit. Camps va emfatitzar la necessitat de recuperar la influència del PPCV, recordant les majories absolutes aconseguides durant la seva presidència i la d’Eduardo Zaplana. Finalment, va destacar el paper important que tindrà la figura de Rita Barberá en el seu projecte. L’acte va comptar amb la presència de figures com Sonia Castedo i Emilio Llopis.

L’OCDE alerta sobre el descens significatiu de la taxa d’ocupabilitat a Espanya, projectant una reducció del 30% en la població en edat de treballar per al 2060, la més gran entre els països de l’organització. Aquesta situació, derivada de la baixa natalitat i l’alta esperança de vida, podria impactar negativament el creixement econòmic. Davant aquest escenari, l’OCDE recomana diverses mesures, com reduir la bretxa de gènere en l’àmbit laboral, incentivar la participació de treballadors sèniors, i promoure la immigració regular. A més, destaca la necessitat de millorar la productivitat, tot i el recent augment destacat per Óscar Puente basant-se en dades del Financial Times, ja que Espanya encara es troba per sota d’altres economies europees. L’informe també assenyala la persistència d’una elevada taxa d’atur, superior a la mitjana de l’OCDE, i la possibilitat que el govern espanyol incentivi la jubilació reversible. Finalment, l’OCDE evidencia una bretxa generacional en els ingressos, amb un creixement més ràpid per a les persones entre 55 i 64 anys en comparació amb els joves d’entre 25 i 34 anys, a causa de l’estancament salarial d’aquests últims i la pèrdua de poder adquisitiu generalitzada, tot i les pujades nominals.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha estat protagonista d’una nova polèmica arran dels seus comentaris sobre el domini de l’anglès del president de Libèria, Joseph Boakai. Durant una reunió a la Casa Blanca amb diversos líders africans, Trump va expressar la seva sorpresa per la fluïdesa de Boakai en anglès, preguntant-li on havia après a parlar-lo “tan bé”. Aquest comentari ha generat crítiques, ja que l’anglès és la llengua oficial de Libèria. La història de Libèria està estretament lligada als Estats Units. El país va ser fundat al segle XIX per la Societat Americana de Colonització com a lloc de repatriació per a esclaus alliberats. Libèria va declarar la seva independència el 1847, convertint-se en la primera república africana independent. La seva capital, Monròvia, porta el nom del president estatunidenc James Monroe, i la seva bandera és similar a la dels EUA. Aquest fet històric explica per què l’anglès és l’idioma oficial del país, un detall que semblava desconèixer Trump. L’incident ha estat àmpliament comentat a les xarxes socials, on s’ha qüestionat el coneixement de Trump sobre la història i la cultura africanes.

El PSOE s’enfronta a una crisi interna a causa dels casos de corrupció que impliquen Santos Cerdán i José Luis Ábalos, així com per la polèmica sobre els àudios masclistes. La renúncia de Paco Salazar s’interpreta com un acte de “foc amic” i un símptoma de la pèrdua de control de Pedro Sánchez sobre el partit. Aquesta situació ha generat preocupació entre els dirigents socialistes, que veuen una crisi d’identitat i una debilitat creixent del president. Malgrat la crisi, Sánchez ha rebut el suport precari dels seus socis parlamentaris, més motivat per la por a un govern del PP amb Vox que per la confiança en el president. Yolanda Díaz, ERC, Bildu i el BNG han expressat el seu suport condicionat, mentre que Junts i el PNB han advertit que Sánchez està “en pròrroga”. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha aprofitat la situació per intentar desestabilitzar el govern, però la seva dependència de Vox li impedeix aconseguir els suports necessaris per a una moció de censura. Sánchez ha comparegut al Congrés per donar explicacions i ha proposat un pla anticorrupció per intentar recuperar la confiança dels seus socis. La situació política es manté inestable, amb un govern sense pressupostos a la vista i una oposició a l’expectativa.

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha emès un avís per tempestes intenses acompanyades de pedra i fortes ratxes de vent a diverses comarques. L’alerta taronja, el nivell més alt, s’ha activat per al Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès, mentre que l’avís groc afecta altres zones de Tarragona, l’Alt Penedès i el Garraf. Aquestes tempestes s’emmarquen en un context de baixada tèrmica generalitzada a Catalunya, amb pluges que han estat protagonistes durant la setmana, especialment al prelitoral i Pirineus. Protecció Civil ha activat el pla Inuncat en alguns punts a causa de les fortes acumulacions d’aigua. Es recomana reduir la mobilitat i evitar zones inundables. Malgrat les pluges recents, un informe del Meteocat, elaborat per Vicent Altava, adverteix que aquestes no compensen el dèficit hídric acumulat durant la sequera del període 2021-2024, considerada la pitjor de la història recent de Catalunya. L’informe destaca que només 15 dels últims 44 mesos han registrat precipitacions normals. La predicció a mitjà termini indica que les pluges continuaran durant els propers dies, especialment a la meitat nord, amb una lleugera pujada de temperatures a partir de dijous. S’espera un augment de la inestabilitat divendres, amb tempestes a la meitat nord i Pirineus. De cara a la setmana vinent, es preveu un retorn de la calor amb temperatures superiors als 30ºC a tot el territori.

Pedro Sánchez, enmig de la crisi del PSOE per la presumpta corrupció de Santos Cerdán, va comparèixer al Congrés per retre comptes i anunciar reformes. El PSC, liderat per Salvador Illa, ha reforçat el seu suport a Sánchez, amb Montse Mínguez com a nova portaveu del PSOE. Malgrat la crisi, Sánchez manté el suport del partit, exceptuant Emiliano García-Page, i dels seus socis d’investidura. La dimissió de Francisco Salazar per acusacions d’assetjament ha agreujat la situació. Sánchez proposarà mesures de regeneració democràtica, incloent sancions a empreses implicades en corrupció i inhabilitació de càrrecs públics condemnats. Es preveuen canvis al Govern, possiblement després de l’agost, amb la sortida de María Jesús Montero per centrar-se en les eleccions andaluses. Els socis d’investidura, com Yolanda Díaz (Sumar), ERC i Junts, exigeixen mesures contra la corrupció i el compliment dels acords, però no volen la caiguda del govern, evitant així un possible govern del PP amb Vox. El PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, critica Sánchez i els seus socis, però no té prou suport per a una moció de censura. La continuïtat de Sánchez és incerta, amb dificultats per aprovar els pressupostos i articular la majoria d’investidura.