El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha anunciat mesures per pressionar Israel i alleujar la situació humanitària a Gaza. Albares ha garantit “protecció diplomàtica” als ciutadans espanyols que participen a la Flotilla que sortirà de Barcelona el 31 d’agost, amb figures com Ada Colau, Jaume Asens, i Lluís Llach, entre d’altres. Espanya presentarà un pla a la UE per suspendre l’acord d’associació amb Israel i ampliar les sancions als colons, a més de promoure un embargament d’armes i evitar l’asfíxia econòmica de l’Autoritat Nacional Palestina. Albares insta la UE a actuar amb fermesa, similar a la resposta a la invasió russa d’Ucraïna, i defensa que el Tribunal Internacional de Justícia determini si les accions d’Israel constitueixen un genocidi. A més, ha reiterat el compromís d’Espanya amb la oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE, considerant-ho un “camí irreversible” per acostar Europa als ciutadans. Finalment, Albares ha presentat la conferència Mondiacult de la Unesco a Barcelona, destacant la ciutat com a capital cultural del Mediterrani i defensant el multiculturalisme.

La Comissió Europea ha imposat una multa de 2.950 milions d’euros a Google per abús de poder en el mercat de la publicitat en línia. Brussel·les acusa el gegant tecnològic d’afavorir els seus propis serveis en detriment de la competència, perjudicant editors, anunciants i consumidors. La vicepresidenta de la Comissió i responsable de Competència, Teresa Ribera, ha afirmat que la decisió demostra l’abús de la posició dominant de Google i ha advertit que si no presenta una solució, la Comissió imposarà mesures més contundents. Google té 60 dies per informar sobre les mesures que prendrà per corregir la situació. La multinacional, a través de Lee-Anne Mulholland, vicepresidenta i directora global d’Assumptes Reguladors, ha anunciat que recorrerà la multa, considerant-la injustificada i perjudicial per a milers d’empreses europees. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha criticat la multa, qualificant-la d’injustícia i amenaçant amb represàlies contra Europa. Trump considera que la multa perjudica les inversions i l’ocupació nord-americanes i ha anunciat una investigació per determinar si les pràctiques comercials europees perjudiquen l’economia dels Estats Units, amb la possibilitat d’imposar aranzels addicionals. Aquesta és la segona multa més gran imposada per la CE a Google, després de la multa de més de 4.000 milions d’euros per violar les normes de competència a través d’Android.

Una batuda migratòria a una fàbrica de bateries de Hyundai a Ellabell, Geòrgia, va resultar en la detenció de 475 treballadors, la majoria sud-coreans, sospitosos de viure i treballar il·legalment als Estats Units. L’operació, part de l’esforç nacional “Take Back America” del Departament de Justícia, va mobilitzar centenars d’agents federals i es considera una de les més grans en la història de l’ICE. Alguns dels detinguts havien entrat il·legalment al país, altres tenien visats que no els permetien treballar, i d’altres havien superat la durada del seu visat. Hyundai va declarar tenir “tolerància zero” amb les infraccions legals i va iniciar una investigació interna per assegurar el compliment de les lleis per part dels seus proveïdors i subcontractistes. El govern de Corea del Sud va expressar preocupació per la situació i va demanar que es respectin els drets dels seus ciutadans. Aquesta batuda s’emmarca en una sèrie d’operacions similars, com les de Los Angeles, i amb l’amenaça imminent a ciutats com Chicago, Nova Orleans i Nova York. El governador d’Illinois, JB Pritzker, va criticar durament les tàctiques utilitzades. Chris Susock, director de fabricació de Hyundai a l’Amèrica del Nord, liderarà la investigació interna de la companyia. El portaveu del ministeri d’Afers Exteriors de Corea del Sud, Lee Jaewoong, va rebutjar la batuda i va assenyalar que els treballadors detinguts formaven part d’una “xarxa de subcontractistes”.

La inauguració de l’any judicial a Espanya ha estat marcada per una forta tensió entre el govern espanyol i el poder judicial. Isabel Perelló, presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va criticar durament les declaracions del president del govern, Pedro Sánchez, que havia qüestionat la imparcialitat d’alguns jutges. Perelló va qualificar les crítiques de Sánchez d’“inoportunes i rebutjables”, i va defensar la independència del poder judicial. A més, va expressar la seva preocupació per la reforma de la judicatura proposada pel PSOE, que atorgaria més poder a la Fiscalia. Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat, va reivindicar la seva posició i va defensar la independència i imparcialitat del ministeri fiscal. L’acte va estar marcat per l’absència d’Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, en senyal de protesta. En un altre context, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va criticar indirectament la política antidroga de Donald Trump, defensant els mètodes policials i civils utilitzats per Espanya. Aquestes dues situacions reflecteixen la complexa situació política i judicial que viu l’Estat espanyol.

Els Mossos d’Esquadra han detingut a Castelldefels un home acusat de dues agressions sexuals a Gavà, comeses l'1 d’octubre i el 24 de gener. L’agressor utilitzava disfresses – barret, perruca, ulleres de pasta i bigoti postís – per evitar ser identificat. En la primera agressió, va utilitzar una arma blanca i va ferir la víctima a les mans i braços. En la segona, va emprar una pistola i un ganivet, i va immobilitzar la víctima. Les descripcions precises de les víctimes van ser claus per a la investigació de la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS), que va treballar amb la hipòtesi d’un agressor serial. Gràcies a la vigilància a la zona i l’avís d’una testimoni, l’home va ser detingut el 2 de setembre. Les proves forenses van vincular-lo directament amb les dues agressions. L’acusat, considerat perillós, ha ingressat a presó provisional per ordre judicial, acusat de dos delictes d’agressió sexual amb violència i intimidació, dos de lesions, tinença d’armes i robatori amb violència i intimidació.

El ministre de Transports, Óscar Puente, ha admès que la xarxa de Rodalies és la “més deteriorada” i la “pitjor tractada” de l’Estat. Durant una compareixença al Congrés, Puente va reconèixer la desinversió històrica en la infraestructura, tot i defensar que el govern espanyol està complint amb l’acord de traspàs a la Generalitat. Va destacar que la millora del servei dependrà de la materialització de les inversions actuals i l’arribada de nous trens a partir del 2026. Puente va qüestionar la capacitat de FGC per assumir el servei a curt termini, tot i que va confirmar el traspàs de la gestió amb majoria al consell d’administració per a la Generalitat. Diputats com Isidre Gavín (Junts) i Inés Granollers (ERC) van criticar la situació, comparant-la negativament amb el nucli de Madrid i qualificant-la de “caos crònic”. Puente va anunciar un pressupost rècord de 56,6 milions per al Pla Alternatiu de Transport de l’R3, afectat per obres de desdoblament. Finalment, va defensar el caràcter comercial de l’alta velocitat, negant que sigui un servei d’interès públic.

Jaume Giró, exconseller d’Economia i figura destacada del sector pragmàtic de Junts, ha anunciat la seva sortida del partit i de la política activa. Giró ha justificat la seva decisió per la discrepància entre les “orientacions actuals” del partit, liderat per Carles Puigdemont, i la seva pròpia visió de la política catalana. Segons l’exconseller, la priorització dels interessos partidistes per sobre dels del país dificulta la col·laboració entre forces polítiques i frena el progrés de Catalunya. Aquesta decisió arriba després d’una trajectòria política que va començar amb la seva incorporació al Govern el 2021, reclutat per Jordi Sànchez, i marcada per la seva defensa de la continuïtat del govern de coalició amb ERC, una postura que contrastava amb la decisió final del partit. Giró, que va ocupar el càrrec de director general de la Fundació La Caixa, va destacar per l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i la seva voluntat de diàleg amb formacions com la CUP i els Comuns. Malgrat haver estat sondejat com a possible candidat a l’alcaldia de Barcelona, Giró va declinar la proposta per centrar-se en la seva tasca com a conseller. La direcció de Junts, encapçalada per Puigdemont i Jordi Turull, ha expressat el seu respecte per la decisió de Giró, tot i lamentar-la. L’exconseller ha agraït la col·laboració del grup parlamentari i ha afirmat que la seva vocació de servei a Catalunya continua intacta.

L’obertura de l’any judicial al Tribunal Suprem està marcada per una forta tensió política i judicial. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha anunciat que no assistirà a l’acte en protesta per les crítiques de Pedro Sánchez als jutges i el seu suport al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, processat per revelació de secrets. El sector conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), liderat per Isabel Perelló, i diverses associacions de jutges i fiscals han demanat a García Ortiz que no intervingui a l’acte per no comprometre la “serenitat”. La polèmica se centra en el processament de García Ortiz en relació amb el cas de frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Aquesta situació s’emmarca en un context de creixent judicialització de la política espanyola, amb casos que afecten tant el PSOE com el PP. El Suprem ha sol·licitat més informació sobre els pagaments del PSOE a Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García en una investigació sobre presumpta corrupció. A més, s’investiguen casos que afecten la família de Sánchez, com el de la seva esposa, Begoña Gómez, i el seu germà, David Sánchez. Paral·lelament, avança el cas Montoro, que implica l’exministre i el seu bufet en una trama de corrupció al Ministeri d’Hisenda. Aquestes investigacions marquen una tardor políticament tensa a Espanya. Mentrestant, a l’Audiència Nacional, el jutge Francisco de Jorge ha sol·licitat reforços per a la complexa causa contra l’inspector en cap de la UDEF, Óscar Sánchez, àlies El Anodino, descobert amb 21 milions d’euros amagats al seu domicili. Sánchez està vinculat a una trama de tràfic de cocaïna i blanqueig de capitals.

L’obertura de l’any judicial ha estat marcada per una forta tensió política. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha decidit no assistir a l’acte presidit pel rei Felip VI i la presidenta del CGPJ, Maria Isabel Perelló, en protesta per la presència del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, processat per presumpta revelació de secrets en el cas del nòvio d’Isabel Díaz Ayuso. Feijóo argumenta que la presència de García Ortiz, que compta amb el suport del president del govern, Pedro Sánchez, sotmet el rei a un “xoc institucional”. El PP també critica les declaracions de Sánchez sobre la politització d’alguns jutges. Aquesta absència de Feijóo, la primera des que és líder del PP, ha estat qualificada pel ministre de la Presidència, Félix Bolaños, com una “greu desconsideració al rei”. Associacions de jutges i fiscals, majoritàriament conservadores, també han demanat la no assistència de García Ortiz a l’acte. Mentrestant, la defensa del nòvio d’Ayuso, Alberto González Amador, ha presentat un recurs contra el seu processament per frau fiscal i falsificació de document, aportant documentació que justificaria negocis a Mèxic i la Costa d’Ivori. La Casa Reial ha confirmat l’assistència de Felip VI a l’acte, considerant-ho una “obligació institucional”.

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Maciej Szpunar, ha emès les seves conclusions sobre el cas de l’aixecament de la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Szpunar proposa al TJUE que desestimi el recurs presentat per Comín contra la decisió del Parlament Europeu del 2021, que va avalar el suplicatori del jutge Pablo Llarena. L’advocat general argumenta que el Parlament Europeu va actuar correctament i que no es van vulnerar els drets fonamentals dels eurodiputats. A més, considera que el procés penal no tenia com a objectiu impedir la seva activitat política. Pel que fa a Puigdemont i Ponsatí, Szpunar considera que el TJUE ja no s’ha de pronunciar sobre els seus casos, ja que els seus mandats com a eurodiputats han expirat. Tot i que les conclusions de l’advocat general no són vinculants, solen influir en la decisió final del TJUE, que es preveu per als pròxims mesos. Aquesta decisió tindria un impacte relatiu, ja que Puigdemont és diputat al Parlament de Catalunya i Ponsatí ha abandonat la primera línia política. Només Comín aspirava a ser eurodiputat, però actualment no ocupa l’escó. El Tribunal General de la UE ja havia avalat l’aixecament de la immunitat el 2023.