Dimecres passat, un descarrilament del funicular de l’Elevador da Glória a Lisboa va resultar en una tragèdia amb 16 morts i 23 ferits, nou dels quals greus. La Fiscalia portuguesa ha obert una investigació, i les primeres indicacions apunten a la ruptura d’un cable com a possible causa. Entre les víctimes hi ha persones de 14 nacionalitats diferents, incloent-hi portuguesos, sud-coreans, suïssos, alemanys, canadencs, ucraïnesos i nord-americans. Pedro Bogas, conseller delegat de Carris, l’empresa pública responsable dels funiculars, va admetre que el funicular, que data de 1885 i va ser electrificat posteriorment, podria estar antiquat i mancar de sistemes de seguretat moderns. Manuel Leal, dirigent de la Federació de Sindicats de Transports i Comunicacions (Fectrans), va revelar que els treballadors havien expressat preocupacions sobre el manteniment, ara gestionat per una empresa privada. L’Ajuntament de Lisboa ha ordenat la suspensió d’altres funiculars per a inspeccions tècniques. L’accident ha generat preocupació sobre l’impacte en el turisme de Lisboa, amb la presidenta d’Entitats de Turisme de Lisboa expressant la seva preocupació per la imatge de seguretat de la ciutat.

Un problema tècnic al Falcon, l’avió presidencial espanyol, ha obligat Pedro Sánchez a tornar a Madrid durant el vol cap a París per a la cimera sobre la seguretat d’Ucraïna. En conseqüència, la seva participació presencial es va cancel·lar i va assistir a la reunió per videoconferència. La cimera, que va comptar amb la presència de Volodímir Zelenski, va reunir líders com Emmanuel Macron, Friedrich Merz, Donald Tusk, Ursula von der Leyen i Antonio Costa, així com altres dirigents connectats telemàticament, com Donald Trump, Keir Starmer, Giorgia Meloni, Luis Montenegro i Mark Rutte. L’objectiu principal era discutir les garanties de seguretat per a Ucraïna en cas d’un alto el foc o acord de pau amb Rússia, incloent el possible reforç de l’exèrcit ucraïnès i el desplegament de tropes per part d’alguns països. Zelenski buscava augmentar la pressió sobre Rússia per a una solució diplomàtica, però Rússia es manté inflexible i rebutja qualsevol intervenció estrangera. La cimera també va abordar la possibilitat d’augmentar les sancions contra Rússia per part dels EUA. Mentrestant, Rússia ha reiterat la seva postura inflexible i ha advertit que aconseguirà els seus objectius a Ucraïna per la força si cal.

Giorgio Armani, el reconegut dissenyador de moda italià, ha mort als 91 anys. Considerat una icona mundial de la moda i un dels dissenyadors més exitosos, Armani va fundar la seva empresa el 1975, marcant la indústria de la moda des dels anys 80. Nascut a Piacenza el 1934, Armani va construir un imperi amb una facturació de milers de milions d’euros, segons Forbes. La seva empresa, que porta el seu nom, es va expandir més enllà de la moda, reflectint la seva curiositat inesgotable i la seva profunda atenció al present. Armani va mantenir la independència de pensament i acció al llarg de la seva carrera, connectant amb el públic i donant suport a la seva ciutat, Milà. La seva família i empleats continuaran el llegat del dissenyador, mantenint els seus valors.

Pedro Sánchez i Keir Starmer es van reunir a Londres per celebrar l’inici d’una nova etapa en la relació bilateral entre Espanya i el Regne Unit, després dels anys complexos del Brexit. Aquesta nova etapa s’inicia gràcies a l’acord històric sobre Gibraltar, el primer en 300 anys, que permetrà l’eliminació de la tanca fronterera. Aquest acord, juntament amb l’acostament del govern laborista a la Unió Europea, ha creat un clima favorable per enfortir l’aliança entre ambdós països en àrees com l’economia i el comerç, així com per acostar postures en l’àmbit internacional. Durant la trobada, es va signar un memoràndum d’entesa que estableix les bases de la relació bilateral en matèries com economia, comerç, drets socials, turisme sostenible, canvi climàtic, migració legal i mobilitat. Ambdós líders es van comprometre a mantenir reunions anuals entre els ministres d’Exteriors per reforçar els vincles i abordar temes d’interès mutu, com la defensa, la guerra a Ucraïna i la situació a Gaza.

Les recents negociacions polítiques a Espanya han generat controvèrsia i especulació. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha afirmat que no convocarà eleccions encara que els pressupostos generals de l’Estat siguin rebutjats pel Congrés dels Diputats. Sánchez ha defensat la reunió entre Salvador Illa, president de la Generalitat, i Carles Puigdemont a Brussel·les, qualificant-la d’“encertada”. Aquesta trobada, que ha generat crítiques des de diversos sectors polítics, s’emmarca en un context de negociacions per a l’aprovació dels pressupostos i ha estat interpretada com un pas cap a la normalització política. Sánchez ha negat les acusacions de corrupció estructural dins del PSOE i ha defensat la figura del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz. A més, ha plantejat un pacte d’Estat per abordar la crisi climàtica i la gestió dels incendis forestals, criticant les retallades en polítiques públiques dutes a terme per algunes comunitats autònomes. La reunió entre Illa i Puigdemont ha estat vista com un possible punt d’inflexió en la legislatura, especialment donat l’estat actual de Sánchez, que es troba debilitat després de l’escàndol de Santos Cerdán. Aquesta trobada, carregada de simbolisme, podria obrir el camí per a una futura reunió entre Sánchez i Puigdemont, un esdeveniment que podria tenir importants repercussions polítiques. El govern espanyol s’ha compromès a facilitar aquesta reunió, tot i que encara no s’han concretat dates ni lloc. Malgrat la intenció de presentar la trobada Illa-Puigdemont com un acte protocol·lari, la seva importància política és innegable, especialment en un moment crucial per a les negociacions dels pressupostos. Aquesta reunió ha generat crítiques des del PP i Esquerra Republicana, que han qüestionat la legitimitat de la trobada i les seves possibles conseqüències.

Ryanair ha anunciat una reducció de gairebé un milió de places en vols a Espanya per a la temporada d’hivern, principalment en aeroports regionals. La companyia, liderada per Eddie Wilson, argumenta que la pujada de taxes aeroportuàries d’Aena, del 6,62%, fa que aquests aeroports siguin poc competitius. S’eliminaran 36 rutes i es tancarà la base de Santiago de Compostel·la, a més de cancel·lar tots els vols a Vigo i Tenerife Nord. També es reduirà la capacitat a Astúries, Santander, Saragossa i Vitòria. A les Canàries, es retallaran 400.000 places, suprimint 36 connexions. Aquesta decisió s’afegeix a les 800.000 places ja eliminades a l’estiu per la mateixa raó, i Ryanair adverteix que podria desviar aquests vols cap a altres països com Itàlia, Marroc, Croàcia, Albània, Hongria o Suècia. Tot i això, la companyia preveu créixer en aeroports espanyols més grans, com ara Màlaga i Alacant, però no a Barcelona, que ja es troba al límit de la seva capacitat. Aquesta acció ha generat un fort xoc amb Aena, el president de la qual, Maurici Lucena, ha acusat Ryanair d’estratègia d’extorsió i de distorsionar les dades. El govern espanyol, a través del ministre Jordi Hereu, ha donat suport a Aena, defensant la racionalitat de les taxes. La vicepresidenta Yolanda Díaz ha demanat una reunió urgent amb Ryanair per abordar la situació i assegurar el compliment de la legislació laboral.

Les declaracions del president espanyol, Pedro Sánchez, sobre “jutges fent política” han generat una forta reacció en el poder judicial. Diverses associacions de jutges, com l’APM, l’AJFV, JJpD i FJI, han rebutjat les acusacions, defensant la independència judicial i criticant la “judicialització de la política”. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat les paraules de Sánchez de “perill per a Espanya” i ha anunciat que no assistirà a l’obertura de l’any judicial per la presència del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, processat per filtracions. La portaveu del govern, Pilar Alegría, ha defensat Sánchez, argumentant que la seva opinió és compartida per molts espanyols, tot i reconèixer la imparcialitat de la majoria de jutges i fiscals. Paral·lelament, el jutge Peinado ha sol·licitat els correus electrònics de Begoña Gómez, esposa de Sánchez, per a la seva investigació per presumptes delictes de tràfic d’influències i altres. Gómez declararà com a investigada per malversació el 10 de setembre. La premsa britànica, com The Guardian, també s’ha fet ressò de la situació, amb Sánchez emmarcant les seves acusacions en un context més ampli que afecta altres democràcies. La fundació Avanza del PSOE ha defensat l’estratègia de Sánchez, mentre que dins del govern es manté el suport a García Ortiz. La tensió entre l’executiu i la judicatura marca una obertura de l’any judicial atípica.

El curs judicial a l’Estat espanyol s’inicia marcat per importants judicis i decisions judicials. L’Audiència Nacional ha fixat l’inici del judici del cas Kitchen per al 6 d’abril de 2024, amb Jorge Fernández Díaz, exministre de l’Interior, com a principal acusat. Aquest judici coincidirà amb el de Jordi Pujol i els seus fills, que començarà el 10 de novembre. Paral·lelament, el Tribunal Constitucional (TC) abordarà els recursos d’empara dels líders de l’1-O, incloent-hi el de Carles Puigdemont, i debatrà l’aixecament de la seva ordre de detenció el proper dimarts. La defensa de Puigdemont, liderada per Gonzalo Boye, argumenta que el Tribunal Suprem no té competència per aplicar l’amnistia en el seu cas i que la mantenir l’ordre de detenció vigent vulnera els seus drets. El TC també haurà de decidir sobre l’admissió a tràmit del recurs contra la decisió del Suprem de no aplicar l’amnistia. A més, diverses investigacions judicials afecten el govern de Pedro Sánchez, incloent-hi un procés contra el fiscal general de l’Estat i investigacions sobre Santos Cerdán i José Luis Ábalos. També hi ha causes obertes contra la dona i el germà de Sánchez.

La Flotilla Global Sumud, una iniciativa ciutadana internacional amb participants de 44 països, incloent figures com Greta Thunberg, Susan Sarandon, Liam Cunningham, Ada Colau i Jordi Coronas, s’ha enfrontat a diversos reptes en el seu intent de trencar el bloqueig a Gaza i establir un corredor humanitari. Després de salpar de Barcelona, set dels 24 vaixells inicials van haver de tornar a port a causa de problemes tècnics i el temporal. La resta es van reagrupar a les Illes Balears per a reparacions i inspeccions, amb la intenció de continuar cap a Tunísia, on s’unirien a més vaixells provinents de Grècia i Itàlia. Ada Colau va defensar la missió, tot i les crítiques sobre la seva organització, emfasitzant la importància d’aturar el que considera un “genocidi” a Palestina i pressionar els governs europeus per a l’aïllament d’Israel, incloent un embargament d’armes i sancions. Durant la travessia, la flotilla va realitzar simulacres d’assalt davant el sobrevol de drons, preparant-se per a una possible intervenció israeliana. L’objectiu principal de la flotilla és portar menjar i medicaments a Gaza, però també busca generar pressió social i conscienciar sobre la situació a la regió, tot demanant als governs que actuïn davant el bloqueig imposat per Israel.

Un tribunal bolivià ha condemnat a un any de presó els exprovincials jesuïtes Ramon Alaix i Marcos Recolons per encobrir els abusos sexuals comesos pel difunt sacerdot Alfonso Pedrajas, conegut com a pare Pica. Alaix i Recolons, de 83 i 81 anys respectivament, van ocupar el càrrec més alt de la Companyia de Jesús a Bolívia durant el període en què Pedrajas va abusar de més de vuitanta menors, principalment estudiants indígenes becats de l’internat Juan XXIII a Cochabamba. La sentència, considerada històrica per les víctimes i organitzacions de drets humans, arriba després que el nebot de Pedrajas descobrís un diari on el sacerdot confessava els abusos. Wilder Flores, president de la Comunitat Boliviana de Supervivents (CBS), va celebrar la decisió com un primer pas cap a la justícia, tot i que els fets ja han prescrit. Flores va denunciar que els jesuïtes van manipular les víctimes per evitar denúncies i que els seus advocats van intentar obstruir la justícia durant el procés. La CBS assenyala que hi ha quatre causes obertes contra dotze jesuïtes més, ja morts, per encobriment d’abusos a aproximadament cinc-centes víctimes.