Diversos incendis forestals van afectar Catalunya. El més preocupant, a Paüls (Baix Ebre), va cremar més de 3.000 hectàrees en 30 hores i va obligar al confinament de 18.000 persones. A Sant Pere Sallavinera (Anoia), un altre incendi va cremar 130 hectàrees, afectant zones agrícoles i forestals. Els Bombers de la Generalitat, amb 115 efectius, 41 dotacions terrestres i tres mitjans aeris, van aconseguir estabilitzar-lo després de diverses hores, permetent aixecar el confinament de masies a Sant Pere Sallavinera, Aguilar de Segarra i Fonollosa. L’alcalde d’Aguilar de Segarra, Ricard Tomàs, va demanar mitjans aeris per protegir la zona boscosa del seu municipi. Veïns de la Llavinera, a prop de l’incendi de l’Anoia, van expressar preocupació per la proximitat del foc i la quantitat de massa forestal de la zona. A més, es van registrar incendis menors al Perelló (Baix Ebre) i a Tremp (Lleida), controlats ràpidament. Els Bombers van prioritzar l’incendi de l’Anoia per evitar dos incendis descontrolats simultàniament.

El Partit Popular (PP), liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha celebrat el seu congrés amb l’objectiu principal de desbancar Pedro Sánchez de la Moncloa. Aprofitant la situació crítica del PSOE, agreujada pels casos de corrupció que afecten dirigents socialistes com Cerdán, Ábalos i Koldo, el PP busca intensificar la pressió sobre Sánchez i els seus socis de govern. El nomenament de Miguel Tellado com a secretari general i d’Ester Muñoz com a portaveu parlamentària reforça aquesta estratègia ofensiva. Tellado va plantejar la possibilitat de canviar la llei electoral per limitar el poder dels partits independentistes com ERC, Junts, EH Bildu i PNB, argumentant que aquests grups, amb pocs escons, exerceixen una influència excessiva en la governabilitat d’Espanya. Tot i que defensa el consens amb el PSOE per a qualsevol reforma electoral, Tellado critica Sánchez per haver donat massa poder a aquests partits. El congrés del PP, marcat per la intervenció d’Isabel Díaz Ayuso, s’ha centrat en l’estratègia per a les properes eleccions, deixant de banda temes com l’economia o la política internacional.

Dimarts passat, durant l’onada de calor, la Guàrdia Urbana de Barcelona va rescatar un gos tancat dins d’un cotxe aparcat al sol al districte de Gràcia. Els agents van trobar l’animal agitat, amb dificultats respiratòries i afectat per la calor. Després d’intentar localitzar el propietari sense èxit, van haver de trencar la finestra del vehicle per alliberar el gos, proporcionant-li aigua i ombra. El gos, que es trobava en estat de deixadesa, sense microxip ni documentació, va ser atès per Help Guau i traslladat al Centre Municipal d’Acollida d’Animals de Companyia. El propietari va aparèixer 40 minuts després del rescat, admetent haver deixat l’animal tancat durant una o dues hores. La Guàrdia Urbana ha obert diligències contra ell per presumpte maltractament animal.

L’Audiència Nacional ha dictat sentència pel Cas Nummaria, absolent l’actriu Ana Duato de tots els càrrecs de frau fiscal, mentre que l’actor Imanol Arias ha estat condemnat a dos anys i dos mesos de presó, tal com preveia el seu pacte de conformitat amb la Fiscalia. Arias va admetre haver defraudat més de dos milions d’euros entre 2010 i 2014. El principal acusat, el comptable Fernando Peña, ha rebut una condemna de 80 anys de presó per organitzar una xarxa empresarial per evadir impostos a través de societats a Espanya i en paradisos fiscals com Costa Rica, Uruguai i Luxemburg. La sentència absol 19 acusats, entre ells el productor Miguel Ángel Bernardeau, per manca de proves. El tribunal considera que el despatx Nummaria no es va crear amb finalitat delictiva, sinó per a l’assessorament fiscal i comptable. En el cas de Duato, l’Audiència ha considerat que hi havia dubte raonable sobre el seu coneixement de les activitats il·legals del despatx. La sentència destaca la incongruència entre els ingressos declarats per Peña i el seu elevat patrimoni, estimant que va defraudar prop de deu milions d’euros en IRPF i sis milions en IVA.

Catalunya va experimentar una onada de calor intensa a principis de juliol, amb temperatures que van arribar als 46 graus a Huelva, la temperatura més alta registrada en un mes de juny. El dilluns 2 de juliol va ser un dels dies més calorosos, amb temperatures de 10 a 15 graus per sobre de la mitjana, superant els 40 graus a l’interior i al sud de la península. El Meteocat va emetre avisos grocs i taronges a tot el territori, i ‘Meteosalud’ va declarar risc vermell a diverses zones, incloent la depressió central de Barcelona, Lleida i Tarragona. La nit va ser excepcionalment càlida, amb temperatures mínimes que no van baixar dels 25 graus en gran part del territori. A Barcelona, les mínimes van rondar els 27 graus. A partir del dimecres 2 de juliol, les temperatures van començar a baixar lleugerament, tot i que es van mantenir altes a Ponent, amb màximes entre 39 i 41 graus. Es van registrar ruixats intensos a la Catalunya central i al nord. El cap de setmana del 5 i 6 de juliol va estar marcat per les pluges a tot el territori i un descens de les temperatures. El dilluns 7 de juliol va continuar la baixada de temperatures, amb ruixats continuats a la tarda al litoral, especialment al Baix Llobregat, Garraf, Baix Penedès i Tarragonès. El dimarts 8 de juliol, les temperatures es van estabilitzar al voltant dels 30 graus, amb ruixats al litoral i al nord-est.

La 48a Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell va estar marcada per la polèmica sobre l’havanera ‘El meu avi’. La cançó, composta per Josep Lluís Ortega Monasterio, havia estat retirada del programa oficial per primera vegada en la història de l’esdeveniment, arran de les acusacions d’explotació sexual de menors contra el compositor revelades en el documental ‘Murs de silenci’. L’alcaldessa Laura Millán va defensar la decisió, presa en consens amb els grups Neus Mar, Peix Fregit, Port-Bo i Terra Endins, i va assegurar que no s’havia prohibit als grups acompanyar el públic si aquest la cantava. Malgrat la polèmica, i després d’una forta xiulada i mocadorada del públic, els grups van acabar interpretant ‘El meu avi’, que va tancar la cantada. El net del compositor, Koldo Ortega Monasterio, va qualificar el fet com una “victòria del poble català” i va reiterar la seva intenció de continuar amb la querella contra els autors del documental, reclamant una indemnització d’un milió d’euros. L’Ajuntament de Palafrugell va emetre un comunicat subratllant que la decisió final de cantar ‘El meu avi’ va ser presa pels grups en el moment, davant la pressió del públic.

La Fundació Puigvert celebra 20 anys des de la primera cirurgia robòtica a Catalunya, realitzada el 6 de juliol de 2005 pel Dr. Humberto Villavivencio i el Dr. Joan Palou. Aquesta intervenció pionera, una prostatectomia radical amb el robot Da Vinci, va marcar l’inici d’una nova era en la cirurgia urològica. Des de llavors, la Fundació Puigvert ha realitzat més de 2.500 cirurgies robòtiques, consolidant-se com a referent mundial en aquest àmbit. La cirurgia robòtica ofereix avantatges significatius, com ara més precisió, menys dolor postoperatori, i recuperacions més ràpides. Juan Muñoz, un dels primers pacients operats amb aquesta tècnica, destaca la seva ràpida recuperació després d’una cistectomia radical. L’expansió d’aquesta tecnologia, amb l’arribada de robots com Hugo, apunta cap a una “democratització” de la cirurgia robòtica, fent-la més accessible. A més, la telecirurgia, exemplificada per una intervenció pionera realitzada pel Dr. Alberto Breda, permet operar pacients a distància, com en el cas d’un pacient operat a la Xina des de Bordeus. La intel·ligència artificial es presenta com el proper avenç en cirurgia robòtica, prometent millorar encara més la precisió i l’estandardització de les intervencions.

Alberto Núñez Feijóo ha estat reelegit president del Partit Popular (PP) amb un aclaparador 99,24% dels vots durant el comitè nacional celebrat a Madrid. Feijóo, que va superar el percentatge de vots obtingut al congrés de Sevilla del 2022, es presenta com l’única alternativa a la “decadència política” actual i s’ha compromès a “reconstruir el país”. El seu objectiu és aconseguir 10 milions de vots i guanyar les eleccions, presentant el PP com a garant de la unitat d’Espanya i oposant-se a la “prepotència” i “deteriorament institucional” que atribueix al govern de Pedro Sánchez. Mentrestant, el PSOE s’enfronta a una crisi interna arran de les acusacions contra Paco Salazar, exsecretari general de coordinació institucional a la Moncloa, per comportaments inadequats. La dimissió de Salazar, home de confiança de Sánchez, ha obligat el president a reestructurar el seu equip i ha estat interpretada dins del PSOE com una “vendetta política”. Aquest escàndol ha eclipsat el comitè federal del PSOE, que pretenia contraprogramar el congrés del PP, i ha reforçat la imatge de Feijóo com a líder fort. L’elecció de Miguel Tellado i Ester Muñoz per a l’equip de Feijóo, juntament amb la incorporació de Cayetana Álvarez de Toledo, Joan Fernández Benítez i Daniel Sirera al Comitè Executiu Nacional, marca un nou rumb per al PP.

Dissabte a la nit, durant la desena edició de la Nit d’Espelmes a Pals, Baix Empordà, tres persones van resultar ferides amb cremades de diversa consideració. L’accident va ocórrer quan es va encendre el vestit d’una voluntària, provocant cremades a dues persones més. Els ferits van ser traslladats a la unitat de cremats de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. L’Ajuntament de Pals ha lamentat l’incident i ha obert una investigació. En un altre succés tràgic, una dona de 80 anys va morir atropellada pel seu propi cotxe al districte de Gràcia de Barcelona divendres. El vehicle, mal frenat, la va atropellar després que ella l’aparqués. Aquesta és la sisena víctima mortal en accidents de trànsit a Barcelona aquest 2025. Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, va expressar preocupació per l’augment d’accidents, especialment entre els menors de 35 anys, i va destacar la presència d’alcohol i excés de velocitat com a factors importants en els accidents recents.

Un dissabte de juliol ha marcat un fort contrast entre el Congrés del PP a Ifema (Madrid) i el Comitè Federal del PSOE a Ferraz. Mentre el PP celebrava la unitat i l’imminent lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, el PSOE afrontava un dels seus comitès més difícils, marcat per la renúncia de Francisco Salazar de l’executiva federal després de denúncies d’assetjament sexual. Miguel Tellado, nou secretari general del PP, va qualificar el comitè del PSOE de “vetlla” i “funeral”, criticant la gestió de Pedro Sánchez i els casos de corrupció vinculats al partit. Aznar i Rajoy van donar suport a Feijóo, carregant contra el “deteriorament democràtic” a Espanya i la “corrupció” de Sánchez. El PP, amb un ambient festiu, va aprovar la candidatura de Feijóo sense disputes, amb la participació de líders internacionals com Luís Montenegro i Manfred Weber. Mentrestant, Sánchez, visiblement desmillorat, va intentar animar un PSOE desanimat, que va de la resignació a la indignació. El PP confia en un canvi imminent, mentre el PSOE busca recuperar l’energia i sortir del forat.