Una esllavissada de terra causada per aiguats torrencials ha arrasat el poble de Tarsin, a l’oest del Sudan, deixant un saldo devastador d’almenys mil morts. Només s’ha trobat un supervivent. La tragèdia va tenir lloc diumenge passat a les muntanyes de Marra, on molts residents, inclosos els habitants de Tarsin, s’havien refugiat per escapar de la guerra civil que assola el país des de l’abril del 2023. L’Exèrcit d’Alliberament del Sudan (SLMA) va confirmar la catàstrofe i ha sol·licitat ajuda a les Nacions Unides per a les tasques de recuperació. La regió ja patia una greu crisi humanitària a causa del conflicte entre l’exèrcit sudanès i les Forces de Suport Ràpid (RSF), amb escassetat d’aliments i medicaments. Aquesta guerra civil ha deixat més de la meitat de la població sudanesa en situació de fam crítica, ha provocat el desplaçament de milions de persones i ha causat més de 20.000 morts, concentrant els combats a la capital, Khartum, i la regió de Darfur.

Cinc vaixells de la Global Sumud Flotilla han hagut de tornar al Port de Barcelona per segona vegada a causa de les males condicions meteorològiques. La flotilla, que transporta ajuda humanitària a la Franja de Gaza, va sortir inicialment diumenge amb unes 300 persones a bord, incloent l’activista Greta Thunberg i l’exalcaldessa Ada Colau. Després d’un primer retorn diumenge per mal temps, van tornar a salpar dilluns a la tarda. No obstant això, durant la matinada de dimarts, cinc de les embarcacions més petites van haver de retornar a Barcelona per seguretat a causa d’una tempesta i les condicions extremes. La Flotilla ha informat que tots els tripulants estan fora de perill i que la missió continua, amb la intenció d’unir-se a altres vaixells que sortiran de Tunis, Grècia i Itàlia. El periodista Yusuf Omar, membre de la Flotilla, ha reportat problemes de comunicació, amb pèrdua de ràdio i internet en diversos vaixells. Malgrat els contratemps, l’organització es manté ferma en el seu compromís d’arribar a Gaza.

Nestlé ha destituït el seu conseller delegat, Laurent Freixe, després d’una investigació interna que va revelar una relació sentimental no declarada amb una subordinada directa. Aquesta acció, considerada fulminant, es va justificar per l’incompliment del codi de conducta de l’empresa, que prohibeix les relacions sentimentals entre superiors i subordinats. El president de Nestlé, Paul Bulcke, va supervisar la investigació juntament amb Pablo Isla, i va agrair a Freixe pels seus gairebé 40 anys de servei a la companyia. Freixe havia ascendit a CEO el 2024 després d’una llarga trajectòria a Nestlé, iniciada el 1986. El seu substitut és Philipp Navratil, anterior cap de Nespresso, qui compta amb 24 anys d’experiència a la multinacional. Nestlé ha assegurat que el canvi de lideratge no afectarà l’estratègia ni el ritme de creixement de l’empresa, que en el primer semestre de 2025 va obtenir beneficis nets de 5.400 milions d’euros. Aquest cas té similituds amb altres situacions en grans empreses, com la de BP el 2023 i la d’Andy Byron a Astronomer, on també es van produir destitucions per relacions no declarades amb col·legues.

Salvador Illa i Carles Puigdemont es van reunir a Brussel·les en una trobada inèdita. Illa, actual president de la Generalitat, va ser qui va sol·licitar la reunió amb l’expresident i líder de Junts, que es troba a l’exili. Jordi Turull, secretari general de Junts, va considerar que la reunió arriba “tard”, tot i que Puigdemont escoltaria Illa. La trobada, que va tenir lloc a la Delegació del Govern davant la Unió Europea, es va mantenir en privat. Illa va defensar la decisió de l’amnistia i la importància del diàleg en democràcia, mentre que Turull va qüestionar la intenció d’Illa, lligant-la a les directrius de Pedro Sánchez. Aquesta reunió es produeix després que Illa ja s’hagués reunit amb tots els seus predecessors, excepte Pasqual Maragall. Les reaccions polítiques van ser diverses, des del suport d’ERC i els Comuns, que van destacar la importància del diàleg i la construcció de majories, fins a la crítica del PP i Vox, que van qualificar la reunió de “vergonyosa”. Alberto Núñez Feijóo va qüestionar la confiança en Illa, comparant-lo amb Santos Cerdán, exinterlocutor del govern espanyol amb Puigdemont. Isabel Díaz Ayuso també va criticar la reunió i els “privilegis” de Catalunya, a la qual cosa Illa va respondre afirmant que “Madrid sí que té privilegis”. Yolanda Díaz es va mostrar disposada a reunir-se de nou amb Puigdemont.

Donald Trump ha criticat durament la decisió d’un tribunal federal d’apel·lacions que ha declarat il·legals la majoria dels aranzels imposats durant la seva presidència. El tribunal va dictaminar que Trump es va extralimitar en la seva autoritat en utilitzar la Llei de Poders Econòmics d’Emergència Internacional (IEEPA) de 1977, i que aquesta autoritat correspon al Congrés. La decisió afecta cinc ordres executives, incloent-hi aranzels a la Xina, Mèxic i el Canadà, però manté la seva vigència fins al 14 d’octubre per permetre apel·lacions. Trump ha argumentat que la revocació dels aranzels seria “un desastre total” i que “destruiria” els Estats Units, convertint-lo en una “nació del tercer món”. L’assessor econòmic de Trump, Pete Navarro, s’ha sumat a les crítiques, afirmant que la pèrdua del cas seria “el final dels EUA”. A més, una jutgessa federal ha bloquejat temporalment les deportacions ràpides d’immigrants indocumentats, donant la raó a grups de drets civils com la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU), que argumentaven que la mesura violava el degut procés legal. La jutgessa Jia Cobb ha criticat la política per “prioritzar la rapidesa”, cosa que podria portar a deportacions errònies. La fiscal general Pam Bondi ha anunciat que el Departament de Justícia apel·larà la decisió sobre els aranzels, considerant-la “errònia”.

Pedro Sánchez, en una entrevista a TVE, va defensar la innocència de la seva dona i el seu germà, assegurant que les acusacions contra ells provenen de denúncies falses orquestrades per l’extrema dreta. A més, va qüestionar la imparcialitat d’alguns jutges, acusant-los de “fer política” i causant un “mal immens a la justícia”, i va demanar al CGPJ una reflexió sobre la gestió d’alguns casos. Sánchez també va defensar la innocència del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, argumentant que la seva imputació es basa en filtracions i manca de proves. Respecte als casos de José Luis Ábalos i Santos Cerdán, ex-secretaris d’Organització del PSOE, Sánchez va negar tenir coneixement de corrupció i va reiterar que el partit no ha rebut finançament irregular. Va admetre haver considerat la dimissió per l’afectació personal d’aquests casos, però va decidir continuar per responsabilitat i per implementar mesures de regeneració democràtica. Finalment, va qualificar de “coherent” i “encertada” la reunió entre Salvador Illa i Carles Puigdemont, negant que estigui vinculada a la negociació dels pressupostos i descartant un avanç electoral si aquests són rebutjats.

Saül Gordillo, exdirector de Catalunya Ràdio i de l’ACN, ha acceptat una condemna d’un any i sis mesos de presó per agredir sexualment una treballadora d’El Principal, el digital que dirigia. Aquest acord amb la Fiscalia i l’acusació particular evita un segon judici per agressió sexual. Els fets van tenir lloc durant el sopar de Nadal de l’empresa el desembre de 2022. Gordillo va oferir-se a acompanyar la víctima a casa i, segons el relat de la víctima, la va agredir sexualment dins del vehicle mentre ella estava inconscient a causa del consum d’alcohol. A més de la pena de presó, Gordillo haurà d’indemnitzar la víctima amb 30.000 euros per danys morals, complir dos anys de llibertat vigilada, quatre anys d’inhabilitació per treballar amb menors i una ordre d’allunyament. Aquesta és la segona condemna per agressió sexual per a Gordillo, que ja va ser condemnat a un any de presó per un altre cas d’agressió sexual a una periodista del mateix mitjà, també durant la mateixa nit. El Tribunal Suprem va confirmar aquesta primera condemna al maig. En ambdós casos, les agressions van ocórrer després del sopar de Nadal d’El Principal a un restaurant de Barcelona i posteriorment a la Sala Apolo.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat un viatge a Brussel·les per reunir-se amb Carles Puigdemont, marcant la primera trobada cara a cara entre ambdós líders. Durant una entrevista, Illa va defensar l’amnistia i el diàleg, emfasitzant la necessitat d’un nou model de finançament i rebutjant les demandes de solidaritat d’altres regions espanyoles. Illa es va mostrar optimista sobre l’oficialitat del català a Europa, afirmant que està “més a prop que lluny”. També va abordar temes com la immigració, Rodalies i l’ampliació de l’aeroport del Prat, destacant la importància de l’acollida i la gestió forestal. Mentrestant, ERC, liderada per Oriol Junqueras, ha intensificat la pressió sobre el govern espanyol pel finançament, condicionant el seu suport als pressupostos a un acord en aquest àmbit. Junqueras va anunciar la presentació d’una proposta de nou model de finançament al Congrés i va advertir que no hi haurà negociacions pressupostàries fins que es resolgui aquesta qüestió. Finalment, Illa va denunciar el “genocidi a Gaza”, tot i que va advertir sobre les conseqüències econòmiques d’un augment de la inversió en defensa.

El Departament de Territori ha anunciat 62 millores al servei de bus interurbà, amb una inversió de 4,2 milions d’euros, dins d’un pla de xoc que preveu destinar-hi 17 milions entre el 2025 i el 2026. Aquesta actuació respon a l’augment de la demanda, que va superar els 82 milions de viatges el 2024, un 17,1% més que el 2019. Quatre noves línies s’han posat en marxa: El Vendrell - Barcelona, Calafell - Barcelona, Hostalric - Universitat de Vic i Pont de Suert - Tremp. A més, s’ha augmentat la freqüència en 15 línies ja existents, com l’Exprés e6 Vilafranca - Barcelona, l’e5 Igualada - Barcelona, l’e18 Sant Sadurní d’Anoia - Barcelona, l’e2 Alfarràs - Lleida, l’e3 Alcarràs - Lleida i l’e5 Almacelles - Lleida. També s’han millorat els serveis de la línia Olot - Barcelona i s’estan negociant millores per a les línies Ripollet - UAB, Badia - Barberà - UAB i l’exprés e3 Barcelona - Cerdanyola - UAB. Sílvia Paneque, consellera de Territori, i Manel Nadal, secretari de Mobilitat, han destacat la importància d’aquestes millores per connectar la ciutadania amb els centres de treball, educatius i d’oci.

Fortes pluges i tempestes estan previstes a Catalunya, amb avisos emesos pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Un front de precipitacions intenses travessarà el territori des de l’oest fins al Mediterrani entre dimecres i dijous. Dimecres, les pluges començaran al quadrant nord-oest, amb tempestes originant-se a la Franja. A partir de les 14:00 hores, s’activaran avisos de perill moderat i alt a 17 comarques, amb el Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça en nivell taronja. A la tarda i vespre, les tempestes s’intensificaran i s’estendran, afectant comarques com el Segrià, Pla d’Urgell, Noguera, Solsonès, Alt Urgell i Cerdanya, també en taronja. Dijous, les tempestes arribaran a la costa central, la Costa Brava i l’interior de Girona, amb avisos de perill, especialment al Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i la Selva. S’esperen acumulacions d’aigua importants, amb risc de riuades i inundacions, i una baixada significativa de les temperatures. Al nord-est, s’esperen pluges de 40 a 50 litres per metre quadrat en una hora, amb alerta taronja. Els Bombers han atès nombrosos avisos per caiguda d’arbres i acumulacions d’aigua, sobretot a la Selva i al Vallès Oriental.