El Dalai-lama, Tenzin Gyatso, que complirà 90 anys el proper diumenge, ha confirmat la continuïtat del seu llinatge espiritual després de la seva mort. En un missatge de vídeo dirigit als fidels reunits a Dharamshala, Índia, on resideix a l’exili, el líder budista va assegurar que la seva reencarnació serà escollida pel Gaden Phodrang Trust, el seu cercle de confiança, seguint la tradició tibetana. Aquest anunci desafia directament la Xina, que reclama el dret de nomenar el successor. Pequín considera el Dalai-lama un separatista perillós des de la seva fugida del Tibet l’any 1959, després d’un aixecament fallit contra el domini xinès. El govern xinès insisteix que la reencarnació ha de complir amb les lleis xineses i rebre l’aprovació del govern central. En resposta, el Dalai-lama ha afirmat que el seu successor naixerà fora de la Xina i ha instat als seus seguidors a no reconèixer cap autoritat religiosa designada per Pequín. El Gaden Phodrang Trust ha aclarit que la cerca del proper Dalai-lama no està restringida per nacionalitat ni gènere. Aquest conflicte per la successió s’emmarca en la complexa relació entre la Xina i el Tibet, marcada per la repressió xinesa, l’exili del Dalai-lama i la lluita per la preservació de la identitat tibetana.

Alejandro Fernández, president del PP català, es troba en una situació precària. El congrés del PP a Madrid d’aquest cap de setmana no abordarà el seu relleu, tot i que Génova ho considera des del 2022. La decisió s’ajornarà fins després de les eleccions generals del 2027, donant-li un respir a Fernández, qui reconeix la seva posició inestable. Malgrat el seu reforçament després de les eleccions al Parlament del 2024, on el PP va augmentar de 3 a 15 diputats, la seva posició continua sent feble. Fernández ha presentat una esmena a la ponència ideològica del partit per vetar pactes amb Junts, oposant-se a la línia de Feijóo. Aquesta acció busca consolidar el seu suport a Catalunya i a la resta d’Espanya, on ha presentat el seu llibre, crític amb la direcció nacional. Mentrestant, Daniel Sirera, líder del PP a Barcelona i ponent de la ponència estatutària, es perfila com a possible substitut. El congrés també aprovarà un nou sistema de primàries que no convenç ni a Fernández ni a Isabel Díaz Ayuso, ja que prefereixen un sistema on la militància tingui més pes.

El Govern català ha confirmat que entregarà el Premi Guillem Agulló el darrer trimestre del 2025, després d’una polèmica generada per la incertesa sobre el futur del guardó. La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha assegurat que s’estan coordinant amb la família d’Agulló per definir la data exacta. La confusió va sorgir arran de la denúncia de la família, que afirmava haver-se assabentat per la premsa que el premi no s’entregaria aquest any. El Govern, però, ho ha qualificat de “malentès” i ha negat qualsevol intenció d’eliminar o rebaixar el valor del premi. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha afirmat que la voluntat de l’executiu era “redefinir” el premi i dotar-lo econòmicament, i ha deixat la porta oberta a mantenir el format actual. El Premi Guillem Agulló es va crear al País Valencià el 2016 pel Botànic (PSPV, Compromís i Podem) en honor al jove activista assassinat per l’extrema dreta. El PP, amb el suport de Vox, va deixar de concedir-lo el 2024, moment en què el Govern català en va assumir la gestió. La família d’Agulló havia demanat la devolució de la concessió del premi després de la incertesa generada per la possible integració del guardó dins dels premis LAYA.

La cimera de l’OTAN ha estat l’escenari d’una topada entre Pedro Sánchez i Donald Trump per la despesa militar. Sánchez, amb el suport de Sumar, ha defensat un “règim singular” per a Espanya, negant-se a comprometre’s amb el 5% del PIB en defensa exigit per Trump i l’OTAN, liderada per Mark Rutte. Aquesta postura, que només ha rebut el suport tímid de Bèlgica i Eslovènia, ha generat crítiques del PP, amb Alberto Núñez Feijóo titllant Sánchez de “triler”. Paral·lelament, l’empresonament de Santos Cerdán ha agreujat la crisi política del govern espanyol. El PP ha intentat capitalitzar la situació, pressionant els socis d’investidura de Sánchez per retirar-li el suport i facilitar una moció de censura. No obstant això, Junts ha instat el PP a negociar directament amb Carles Puigdemont, mentre que Esquerra ha rebutjat donar suport a Feijóo. Sumar, per la seva banda, ha exigit mesures contra la corrupció al PSOE com a condició per mantenir l’estabilitat del govern. Sánchez, mentrestant, confia en mantenir el suport dels seus socis i ha reiterat la seva intenció de presentar-se a les eleccions generals del 2027. La situació es manté tensa, amb un ple monogràfic al Congrés previst per al 9 de juliol per abordar el cas de corrupció. Sánchez, per la seva banda, intenta guanyar temps i utilitza la seva agenda internacional per reivindicar el seu executiu.

La reunió entre el PSOE i Sumar per abordar l’estat de la coalició després de l’entrada a presó de Santos Cerdán ha acabat sense avenços significatius. Sumar, liderat per Yolanda Díaz i representat a la reunió per Ernest Urtasun, ha urgit el president Pedro Sánchez a “moure’s” si vol esgotar la legislatura. Urtasun ha criticat la “falta d’urgència” del PSOE i ha advertit del risc que la legislatura “embarranqui” per l’immobilisme dels socialistes. Sumar ha presentat un paquet de mesures de regeneració i ha demanat “audàcia” i mesures “valentes” contra la corrupció. La formació liderada per Díaz també ha reclamat avanços en l’agenda social, especialment en matèria d’habitatge, i el desbloqueig de la remuneració dels permisos i la prestació universal per fill a càrrec. Mentrestant, el PSOE, representat per María Jesús Montero, Félix Bolaños i Rafael Simancas, ha intentat rebaixar la tensió, qualificant la reunió de “cordial” i destacant la coincidència en la necessitat d’impulsar la legislatura. El PSOE ha assegurat que estudiarà les propostes de Sumar per a la compareixença de Sánchez el 9 de juliol. Malgrat la crisi, Alberto Núñez Feijóo no ha aconseguit, de moment, bastir una alternativa parlamentària. Les converses amb els socis de Sánchez no han donat fruits, amb Junts demanant una reunió amb Feijóo a Waterloo i el PNB esperant la compareixença de Sánchez.

Alberto Núñez Feijóo ha anunciat canvis significatius a la direcció del Partit Popular (PP). Miguel Tellado substituirà Cuca Gamarra com a secretari general, mentre que Ester Muñoz assumirà el rol de portaveu al Congrés dels Diputats, reemplaçant el mateix Tellado. Aquests canvis, que seran aprovats al congrés del PP aquest cap de setmana a Madrid, responen a la voluntat de Feijóo d’enfortir l’oposició al govern de Pedro Sánchez. Tellado, de 51 anys, home de confiança de Feijóo i amb una trajectòria al PP gallec, es perfila com un perfil més dur i combatiu. Muñoz, de 40 anys, també destaca pel seu to combatiu a les sessions de control al govern. Feijóo ha destacat la joventut i experiència d’ambdós. Aquests nomenaments es produeixen després del recent intent fallit del PP d’impulsar una moció de censura contra Sánchez, després que tant Junts per Catalunya com el PNB es desmarquessin de la proposta. Feijóo ha reiterat la seva negativa a negociar amb Carles Puigdemont, i ha delegat en Gamarra els temes de justícia, interior i defensa.

El Govern central ha traspassat 40.000 habitatges i 2.400 terrenys de la Sareb a l’empresa pública Sepes, amb l’objectiu d’ampliar el parc públic d’habitatge assequible. Aquests actius, valorats en 5.900 milions d’euros, inclouen terrenys amb capacitat per construir 55.000 habitatges addicionals. Catalunya rebrà el 27,8% dels habitatges, un total de 9.257. La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, va anunciar la mesura després del Consell de Ministres, destacant la importància de “salvar les famílies” i recuperar habitatges perduts. La transferència es realitza sense cost addicional i Sepes rebrà 600 milions d’euros per adequar els immobles. La selecció dels habitatges es va basar en criteris geogràfics, prioritzant municipis de més de 5.000 habitants i zones amb alta demanda d’habitatge. Els habitatges han de tenir una superfície màxima de 150 m2 i no presentar problemes estructurals. Els terrenys seleccionats han de ser aptes per a promocions de 30 habitatges o més. La ministra Rodríguez va confirmar que Sepes gestionarà directament el parc d’habitatges, descartant la participació d’empreses privades com Aliseda, Hipoges i Servihabitat.

L’onada de calor recent a Espanya ha provocat un augment significatiu de la mortalitat, especialment entre la població més vulnerable. L’Institut Carlos III estima que, durant l’última setmana de juny, les altes temperatures van causar 265 morts prematures a tot el país, de les quals 43 van ser a Catalunya, una xifra que iguala la de la Comunitat de Madrid i supera la de Galícia. A Catalunya, la majoria de les defuncions (19) es van concentrar a la província de Barcelona. Vuit de cada deu víctimes mortals tenien més de 65 anys. Aquestes xifres preocupants coincideixen amb el juny més càlid registrat fins ara, amb temperatures que van superar els 40 °C en diverses zones. El pic de l’onada de calor, entre el 26 i el 28 de juny, va provocar una mitjana de vuit morts diàries a Catalunya. Des de principis d’any, 2.168 persones han mort a Espanya per causes atribuïbles a les temperatures, cosa que representa gairebé el 68% de les morts per aquesta causa registrades durant tot l’any 2024. Els experts alerten que la calor extrema agreuja les malalties preexistents, provocant un augment de la mortalitat, especialment entre la població d’edat avançada.

El Banc Santander ha adquirit TSB, la filial britànica del Banc Sabadell, per 2.690 milions d’euros. Aquesta adquisició es produeix enmig de l’opa del BBVA sobre el Sabadell i representa una estratègia defensiva per part d’aquest últim. El Sabadell, amb els ingressos de la venda, ha anunciat que repartirà 3.800 milions d’euros en dividends als seus accionistes durant els propers 12 mesos, el que equival a uns 70 cèntims per acció i una rendibilitat superior al 25%. Aquesta promesa de dividends elevats busca incentivar els accionistes a rebutjar l’opa del BBVA i esperar fins al primer trimestre del 2026 per cobrar. El BBVA, per la seva banda, havia afirmat que el valor de TSB ja estava inclòs en la seva oferta inicial, però la decisió del Sabadell de repartir els diners com a dividends extraordinaris podria obligar el BBVA a modificar la seva oferta. El president del BBVA, Carlos Torres, ha indicat que una rebaixa del preu de l’oferta seria necessària si els diners de la venda es repartissin com a dividends. Aquest moviment del Sabadell complica encara més l’opa del BBVA, que ara es troba amb la pressió d’augmentar la seva oferta per fer-la més atractiva per als accionistes del Sabadell. El consell d’administració del Sabadell es reunirà per valorar l’oferta del Santander per TSB. La venda de TSB requereix l’aprovació dels accionistes del Sabadell.

La política espanyola i catalana es troba en un moment de tensió. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha confirmat la seva intenció de presentar-se a la reelecció el 2027, tot i la crisi generada pel cas Cerdán, que ha implicat l’exsecretari d’Organització del PSOE en una trama de corrupció. Sánchez ha defensat la seva gestió, afirmant que el seu govern ha actuat amb contundència contra la corrupció i ha destacat la col·laboració amb la justícia. A més, ha celebrat la constitucionalitat de la llei d’amnistia, aprovada pel Tribunal Constitucional, argumentant que contribueix a la normalització de la situació a Catalunya. Paral·lelament, al Parlament de Catalunya, la sessió de control al president Salvador Illa ha estat marcada per la tensió. L’oposició, encapçalada per Junts i els Comuns, ha qüestionat la reunió no anunciada entre Illa i Sánchez, demanant transparència sobre el cas Cerdán. Alejandro Fernández (PP) ha protagonitzat el moment més tens de la sessió, acusant Illa d’estar involucrat en la compra de mascaretes defectuoses durant la pandèmia, una acusació que Illa ha negat rotundament. Finalment, la preocupació per l’aplicació de l’amnistia ha estat un altre punt de debat, amb partits com la CUP i ERC pressionant Illa per garantir la seva aplicació a tots els afectats.