Un naufragi davant les costes de Mauritània ha resultat en la pèrdua de més de 140 vides de migrants que intentaven arribar a les Illes Canàries des de Gàmbia. L’embarcació, amb aproximadament 160 persones a bord, va naufragar després de sis dies a la mar. Setanta cossos han estat recuperats prop de M’haijratt, a uns 60 quilòmetres al nord de Nouakchott, i les operacions de recerca i rescat continuen, tot i que l’esperança de trobar més supervivents és mínima. Els supervivents rescatats, 16 en total, van confirmar que l’embarcació havia salpat de Gàmbia. La majoria dels migrants eren originaris de Zàmbia i Senegal. Aquesta tragèdia subratlla els perills de la ruta atlàntica cap a les Canàries, considerada una de les més perilloses del món. Dades de Caminando Fronteras indiquen que el 2024, 46.843 migrants van arribar a les Canàries per aquesta ruta, mentre que 9.757 van morir en l’intent. Mauritània s’ha convertit en un punt de partida freqüent per a aquestes embarcacions, amb un 70% dels accidents de la ruta atlàntica originant-se des de les seves costes.

El Consell de Ministres aprovarà dimarts l’avantprojecte de llei per condonar part del deute autonòmic amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Aquesta mesura, fruit d’acords entre ERC i el PSOE, suposarà la condonació d’aproximadament 85.000 milions d’euros de deute de les comunitats autònomes, incloent uns 17.104 milions corresponents a Catalunya, que permetrà un estalvi d’uns 1.000 milions d’euros anuals en interessos. Andalusia serà la comunitat més beneficiada, amb una reducció de 18.791 milions d’euros, seguida de Catalunya i el País Valencià (11.210 milions). Madrid, tot i no tenir deute amb el FLA, també es beneficiarà amb 8.644 milions. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha destacat la importància d’aquesta mesura i ha ironitzat sobre l’oposició del PP, tot i que les comunitats governades per aquest partit també se’n beneficiaran. Montero ha negat que el nou model de finançament que es vol impulsar doni privilegis a Catalunya, assegurant que augmentarà els recursos per a totes les comunitats autònomes sota el principi d’igualtat. El PP, per la seva banda, critica la mesura, argumentant que respon a les exigències dels independentistes catalans i insisteix en la necessitat de canviar el sistema de finançament autonòmic.

L’atenció psicològica especialitzada en càncer és cada cop més necessària a Catalunya, davant l’augment de la incidència d’aquesta malaltia i l’envelliment de la població. Tot i que el sistema sanitari català compta amb uns 50 professionals dedicats al suport psicooncològic, principalment en centres de referència amb servei d’Oncologia mèdica, la demanda continua sent alta, tant per part dels pacients com dels seus familiars. L’Associació Contra el Càncer a Barcelona, per exemple, registra una alta demanda, amb llistes d’espera d’un mes per a la primera visita. Aquesta entitat, juntament amb d’altres, complementa el servei públic, oferint suport a pacients que no compleixen els requisits per accedir a la psicooncologia als hospitals o que necessiten un seguiment més intensiu. L’ICO (Institut Català d’Oncologia) també ofereix aquest servei, amb més de 3.000 persones ateses des de principi d’any als seus diferents centres. Testimonis com els de Paula Salvador, Carmen Vázquez i Montse Oliveras destaquen la importància d’aquest acompanyament per gestionar l’angoixa, la incertesa i els canvis que comporta un diagnòstic de càncer, així com per afrontar els efectes dels tractaments i la por a la recaiguda. Especialistes com Tània Estapé, presidenta de la Societat Espanyola de Psicooncologia (SEPO), i Mireia Golobardes, psicooncòloga de l’Associació Contra el Càncer, reclamen més recursos i una xarxa més àmplia de professionals, incloent-hi nutricionistes i fisioterapeutes, per donar una resposta integral a les necessitats dels pacients i les seves famílies. A l’ICO Girona, el servei de psicooncologia compta amb cinc professionals especialitzats en diferents patologies, com explica Laura Mató, psicòloga del centre. Malgrat els avenços en els tractaments, el càncer continua sent una malaltia temuda i genera un gran impacte emocional, per la qual cosa el suport psicològic esdevé crucial per millorar la qualitat de vida dels pacients i els seus familiars.

La situació a la Franja de Gaza continua deteriorant-se amb l’escalada de l’ofensiva israeliana, que ha intensificat els atacs sobre els barris occidentals de Ciutat de Gaza, com Zeitun i Sabra, amb l’objectiu de controlar la ciutat i forçar el desplaçament de la població cap al sud. L’exèrcit israelià ha recuperat els cossos de dos ostatges, un dels quals identificat com a Ilan Weiss, mort durant l’atac al quibuts Beeri el 7 d’octubre de 2023. Benjamin Netanyahu ha afirmat que la campanya per al retorn dels ostatges continua. Malgrat les “pauses tàctiques” anunciades prèviament, Ciutat de Gaza ha estat declarada “zona de combat perillosa” per l’exèrcit israelià. Un doble atac a l’Hospital Nasser de Khan Yunis ha causat la mort d’almenys 20 persones, entre elles cinc periodistes que treballaven per a agències internacionals. Les FDI han anunciat una investigació sobre l’incident. La crisi humanitària s’agreuja amb l’augment de la fam, que ha causat la mort de 300 persones, 117 de les quals nens. António Guterres, secretari general de l’ONU, ha denunciat la situació i ha assenyalat les decisions d’Israel com a causants de la crisi. Espanya, Suècia i els Països Baixos han instat la UE a prendre mesures més contundents davant la situació.

El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha acusat el PP de fer un “ús partidista” dels incendis forestals que han assolat l’Estat, utilitzant la tragèdia per a la seva “estratègia d’assetjament al govern espanyol”. Marlaska va defensar la gestió del govern, afirmant que van actuar “amb previsió” i posant a disposició de les comunitats autònomes tots els mitjans necessaris, incloent ajuda internacional de països com França, Itàlia, la República Txeca, Eslovàquia, els Països Baixos, Andorra, Grècia, Romania, Alemanya i Finlàndia. Va subratllar que la responsabilitat principal recau en les comunitats autònomes i va criticar la proposta del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de controlar els piròmans amb polseres telemàtiques. El PP, per la seva banda, va acusar el govern de Pedro Sánchez d’inoperància i de “mesquinar” els recursos, argumentant que les comunitats autònomes, com Castella i Lleó i Galícia, van haver de gestionar la crisi amb recursos propis. El secretari general del PP, Miguel Tellado, va negar errors en la gestió autonòmica, atribuint la problemàtica a la “falta de mitjans” proporcionats pel govern central i criticant la suposada “caça de bruixes” contra els presidents autonòmics del PP. Marlaska va reiterar la crida al pacte d’estat proposat per Sánchez davant la “perillositat creixent” de la situació.

La gestió del repartiment de menors migrants arribats a les Canàries ha generat una forta tensió política entre el govern espanyol i les comunitats autònomes governades pel PP. El govern central, liderat per Pedro Sánchez, amenaça amb intervenció policial si les comunitats del PP, com Madrid i Andalusia, liderades per Isabel Díaz Ayuso, obstaculitzen l’aplicació del decret aprovat al Congrés dels Diputats. Aquest decret, fruit d’un acord previ entre el PSOE i Junts, estableix la capacitat màxima d’acollida de cada autonomia. El PP critica el sistema de repartiment, considerant-lo “arbitrari, opac i discriminatori”, i ha presentat un recurs al Tribunal Suprem. Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial, defensa la legalitat del decret i ha advertit sobre les conseqüències legals per a les comunitats que no el compleixin. Mentrestant, Fernando Clavijo, president de les Canàries, demana “humanitat” i apel·la a la fiscalia per garantir el compliment del repartiment. La secretària d’Estat de Migracions, Pilar Cancela, ha informat que s’incrementarà el ritme de trasllats de menors sol·licitants d’asil des de les Canàries a la Península. El PP, per la seva banda, acusa el govern de “xantatge” i exigeix un pressupost i una “memòria econòmica” per al repartiment, mentre que Carmen Fúnez, vicesecretària de Sanitat i Política Local del PP, critica la manca de control fronterer i la priorització dels acords amb els socis independentistes.

La Unió Europea i els Estats Units han finalitzat un acord comercial que estableix un aranzel del 15% a la majoria de les vendes europees als EUA, incloent vins i licors. A canvi, la UE eliminarà aranzels a productes industrials nord-americans i oferirà “accés preferencial” a productes agrícoles i pesquers com lactis, fruites i verdures. La Comissió Europea, liderada per Maroš Šefčovič, ha presentat propostes legislatives per a l’eliminació immediata d’aquests aranzels, amb l’objectiu d’estalviar a la indústria automobilística europea més de 500 milions d’euros. L’acord també preveu la reducció dels aranzels als cotxes europeus del 27,5% al 15%. S’han exclòs de l’aranzel del 15% productes com avions, productes farmacèutics i recursos naturals no disponibles a Amèrica. La UE ha expressat la seva decepció per no haver aconseguit excepcions per al vi i els licors, i continuarà pressionant per a la seva inclusió. L’acord també inclou compromisos sobre la compra de gas natural liquat, xips d’IA i material de defensa dels EUA per part de la UE, així com la cooperació en matèria de seguretat tecnològica i barreres digitals. La UE explorarà “flexibilitats addicionals” en l’aplicació de l’impost fronterer sobre el carboni a les empreses americanes. Šefčovič ha qualificat l’acord de “just, equilibrat i beneficiós” per a ambdues parts, i espera que sigui un primer pas cap a una major integració econòmica transatlàntica.

La Policia Nacional ha detingut 16 persones a tot l’Estat espanyol, i n’està investigant cinc més, per possessió i distribució de material d’explotació sexual infantil. Entre els detinguts hi ha un professor de secundària de Barcelona i dos veïns de Girona, un dels quals tenia més de 85.000 arxius i fotografiava menors al pati de l’escola des de casa seva. Durant els escorcolls, s’han confiscat milers d’imatges i vídeos amb greus agressions sexuals a menors, així com altres pràctiques degradants. Dos dels detinguts, a Càceres i Lugo, han ingressat a presó provisional per la gravetat dels delictes. La investigació, que ha comptat amb la col·laboració de l’FBI, es va iniciar arran de la detecció d’intercanvis de material il·lícit a través de xarxes P2P. S’ha confirmat que entre els detinguts hi ha generadors de contingut d’aquesta tipologia. Els detinguts es reparteixen per diverses províncies: Girona (2), Barcelona (1), Cáceres (1), Castelló (1), Astúries (2), Las Palmas (2), Lugo (1), Madrid (1), Guipúscoa (2), Cantàbria (1), València (1) i Pontevedra (1). Els investigats es troben a Madrid (1), Màlaga (1), Navarra (2) i Valladolid (1).

Després de 27 dies de vaga, els socorristes de Barcelona i l’Ajuntament han arribat a un acord que ha permès la desconvocatòria de l’aturada. L’acord, que es formalitzarà aquest dijous a la conselleria de Treball, inclou l’ampliació de la temporada baixa amb 26 dies més de treball durant els mesos d’abril i octubre, i 21 dies més a la temporada alta. A més, s’obriran totes les torres de vigilància a partir del tercer cap de setmana de maig, incloent-hi dissabtes, diumenges i la segona Pasqua. L’acord també preveu la incorporació de tres reforços addicionals des de l’inici de la temporada, la participació dels socorristes en la reforma dels locals de salvament i una major fiscalització de l’empresa gestora, FCC, per garantir el compliment del contracte i resoldre les “incompetències administratives”. El sindicat CGT, representant dels treballadors, ha destacat la “força i unió col·lectiva” de la plantilla durant la vaga i ha celebrat l’acord assolit a través del diàleg.

Dimecres a la tarda, un motorista de 57 anys va perdre la vida en un xoc amb un turisme a la cruïlla de la ronda del General Mitre i el carrer de les Escoles Pies, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. L’accident, que va tenir lloc poc abans de les sis de la tarda, va mobilitzar la Guàrdia Urbana per investigar les circumstàncies, així com els Bombers de Barcelona i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Aquesta víctima representa la sisena mort en accidents de trànsit a la ciutat de Barcelona durant el 2025. L’Ajuntament de Barcelona ha expressat el seu condol als familiars i amics del motorista.