El president dels Estats Units, Donald Trump, ha intensificat la seva campanya de pressió contra Cuba signant una ordre executiva que declara una “emergència nacional” i amenaça amb la imposició de nous aranzels als països que subministrin petroli a l’illa. Aquesta mesura es justifica argumentant que Cuba constitueix una “amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional” dels EUA, acusant-la de col·laborar amb actors hostils. La decisió arriba en un moment crític per a l’illa, poc després de la captura de Nicolás Maduro a Veneçuela, que va tallar el seu principal proveïdor de cru. El govern cubà, a través del seu canceller Bruno Rodríguez, ha condemnat enèrgicament l’acció, qualificant-la de “brutal acte d’agressió” i un intent de “genocidi” basat en una “llarga llista de mentides”, advertint que la mesura amenaça de paralitzar els serveis essencials i agreujar la ja severa crisi econòmica.

Per primera vegada, fonts militars israelianes van admetre la xifra de més de 71.000 palestins morts a la Franja de Gaza, validant les dades del Ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, que fins ara havien negat sistemàticament. Aquest reconeixement inicial va ser considerat un gir significatiu en la postura d’Israel sobre el cost humà del conflicte. No obstant això, poc després van sorgir discrepàncies internes quan un portaveu de les Forces de Defensa d’Israel, Nadav Shoshani, va matisar que aquestes dades no eren oficials, generant confusió. Aquest episodi coincideix amb la finalització de la primera fase de l’acord d’alto el foc, que ha inclòs el retorn del cos de l’últim ostatge israelià, Ron Gvili, i l’intercanvi de cossos de palestins, tot i que la violència esporàdica continua a la regió.

La política dels Estats Units cap a l’Iran, liderada per Donald Trump, ha augmentat dràsticament la tensió regional amb una estratègia erràtica i bel·ligerant. En només un mes, l’administració nord-americana ha passat de donar suport verbal als manifestants iranians, amb gestos com la gorra “Make Iran Great Again”, a una pressió militar directa centrada exclusivament en el programa nuclear iranià. Aquesta escalada s’ha materialitzat amb el desplegament d’un portaavions i diversos destructors al Pròxim Orient i l’amenaça d’atacs si Teheran no negocia. En aquest context crític, Turquia ha emergit com a mediadora per evitar un conflicte armat. El ministre d’Exteriors turc, Hakan Fidan, ha iniciat converses amb el seu homòleg iranià, Abbas Araghchi, i amb representants de Washington per facilitar una solució diplomàtica, tot i que l’Iran considera que encara no es donen les condicions per a una negociació justa.

L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i el Consell de la República han convocat una manifestació a Barcelona per al 7 de febrer sota el lema “Prou! Única via: Independència” per protestar contra el deteriorament dels serveis bàsics, especialment Rodalies, la sanitat i l’educació. Aquesta mobilització coincideix el mateix dia amb una altra convocada a la tarda per diverses plataformes d’usuaris, com Promoció del Transport Públic, centrada exclusivament en el caos ferroviari. Aquesta coincidència ha generat polèmica, ja que Lluís Llach, president de l’ANC, i Jordi Domingo, del Consell, han acusat les plataformes de “contraprogramar” i han criticat que, en no incloure la reivindicació independentista, s’hi hagin adherit partits com el PPC i Vox. El rerefons de la protesta és la manca d’inversió històrica a la xarxa de Rodalies, amb un percentatge d’execució pressupostària molt baix per part d’Adif.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha rebut l’alta de l’Hospital Vall d’Hebron després de romandre ingressat durant dues setmanes. El motiu de l’hospitalització va ser una osteomielitis púbica, una infecció bacteriana considerada “molt poc freqüent” i provocada pel microbi Streptococcus dysgalactiae. Illa va ingressar el 17 de gener amb dolor agut i pèrdua de força, i va passar els primers cinc dies a la unitat de cures intensives. Després d’una evolució favorable des del punt de vista clínic i radiològic, continuarà el tractament amb antibiòtics i rehabilitació a casa, assistit per un equip d’hospitalització domiciliària. Durant la seva absència, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha assumit temporalment les seves funcions. L’equip mèdic ha anunciat una roda de premsa per informar sobre el seu estat de salut.

El locutor, realitzador i actor de doblatge Joan Anton Ramoneda, considerat ‘la veu de Catalunya Ràdio’, ha mort als 68 anys. La seva veu va ser una peça clau de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals des de l’octubre de 1983 fins a la seva jubilació el febrer de 2024, on s’encarregava dels indicatius de programes, separadors i falques publicitàries. Abans de la seva llarga etapa a la ràdio pública, va ser el primer locutor de la segona etapa de Ràdio Associació de Catalunya. Paral·lelament, va desenvolupar una prolífica carrera en el doblatge, participant en sèries emblemàtiques com ‘Dallas’ i ‘Star Trek: la nova generació’, i en pel·lícules com ‘Apol·lo 13’ i ‘Zodiac’. La seva trajectòria professional va ser reconeguda l’any 2011 amb la Menció d’Honor de Ràdio Associació per la seva contribució a la qualitat audiovisual catalana.

L’Ajuntament de Badalona, encapçalat per l’alcalde Xavier García Albiol, ha sol·licitat formalment a la Generalitat de Catalunya l’autorització per desallotjar l’assentament de persones sense llar establert sota el pont de la C-31. La petició es fonamenta en el fet que els terrenys són de titularitat autonòmica i en l’ordenança de civisme que prohibeix acampar sense permís. Aquesta mesura arriba després de finalitzar el reallotjament de les persones provinents del desnonament del B9. El govern municipal argumenta que s’ha produït un “efecte crida” a la zona, on romanen entre vint i trenta persones, ja que s’ha convertit en un punt de referència per a l’ajuda humanitària. Mentrestant, el Departament de Drets Socials ultima un pla per reforçar la xarxa d’atenció al sensellarisme a tot Catalunya, amb l’objectiu d’atendre 5.000 persones en tres anys.

L’administració de Donald Trump, sota la direcció del seu assessor Stephen Miller, ha convertit Minneapolis en l’epicentre d’una agressiva campanya antiimmigració. Agents de l’ICE i de la Patrulla Fronterera hi han desplegat tàctiques violentes, com batudes sense ordres judicials i detencions indiscriminades conegudes com a “pesca amb xarxa”, que han afectat fins i tot ciutadans nord-americans. Aquesta escalada ha provocat una greu crisi, marcada per la mort de dues persones, Renee Good i Alex Pretti, a mans d’agents federals. La situació ha generat una confrontació directa amb les autoritats de Minnesota, incloent-hi el governador Tim Walz, que han denunciat l’ICE. Per reconduir la crisi, la Casa Blanca ha enviat Tom Homan, qui ha admès errors i ha promès centrar-se en “immigrants criminals”, però condiciona la retirada dels agents a la cooperació local.

El Ministeri de Treball i els principals sindicats han pactat un augment del 3,1% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per al 2026, situant-lo en 1.221 euros mensuals bruts en 14 pagues amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener. L’acord, que serà aprovat pel Consell de Ministres, no ha comptat amb el suport de les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, que s’han desmarcat de la negociació. La mesura mantindrà l’SMI exempt de tributar IRPF a través d’una deducció específica en la declaració de la renda. A més, el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha anunciat el compromís de tramitar una reforma per evitar que els complements salarials siguin absorbits per la pujada. Aquest increment afecta un percentatge creixent de la població treballadora, que ha passat del 4% a aproximadament el 8% en els darrers anys.

Enviat per Donald Trump a Minneapolis, el “tsar de la frontera” Tom Homan ha anunciat un canvi en l’estratègia de l’operatiu del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE). Aquesta decisió arriba després de la forta indignació social causada per la mort de dos ciutadans, Renée Good i Alex Pretti, a mans d’agents federals durant les polèmiques batudes. Homan ha admès errors i ha comunicat un pla per reduir progressivament els 3.000 agents desplegats i substituir les macrobatudes per operacions “dirigides” contra individus considerats una amenaça per a la seguretat. No obstant això, aquesta desescalada està condicionada a la “cooperació” de les autoritats locals, com el governador Tim Walz i l’alcalde Jacob Frey, amb qui ja s’ha reunit. Malgrat el canvi de tàctica, Homan ha subratllat que la missió encarregada per la Casa Blanca es manté intacta.