El govern de Pedro Sánchez ha patit una significativa derrota parlamentària al Congrés amb el rebuig del decret per prorrogar els contractes de lloguer, una mesura clau impulsada per Sumar. La iniciativa va ser tombada pel vot contrari de Junts per Catalunya i l’abstenció del Partit Nacionalista Basc (PNB), fet que evidencia les creixents tensions dins del bloc d’investidura. Ambdós partits nacionalistes van justificar la seva posició per l’incompliment de pactes previs, com la reforma de l’Estatut basc o la gestió dels aeroports. Malgrat que la votació projecta una imatge de debilitat, algunes anàlisis suggereixen que podria beneficiar el PSOE, que ara podria negociar un nou decret amb bonificacions per als propietaris, més proper a les demandes de Junts i el PNB. Tot i la crisi i les peticions d’eleccions, Sánchez ha reiterat la seva intenció de mantenir la legislatura fins al 2027.

Centenars de persones s’han concentrat davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona per exigir l’alliberament de Saif Abukeshek i Thiago Ávila, dos activistes de la Global Sumud Flotilla detinguts per Israel en aigües internacionals. Els dos detinguts, que han estat traslladats a la presó de Shikma, han iniciat una vaga de fam i denuncien haver patit tortures. Durant la protesta, els manifestants han acusat la Unió Europea de “complicitat” amb l’acció israeliana, una crítica secundada pel portaveu Pablo Castilla, que també ha assenyalat Frontex. L’esposa d’Abukeshek, Sally Isa, ha aclarit que ell participava només com a observador. Els concentrats han reclamat als governs d’Espanya i Suècia que emprenguin mesures diplomàtiques per aconseguir la seva immediata posada en llibertat.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat en to irònic que podria “prendre el control” de Cuba “gairebé immediatament”, vinculant una hipotètica acció militar, com l’enviament del portaavions USS Abraham Lincoln, a la finalització prèvia d’un conflicte amb l’Iran. Aquestes declaracions coincideixen amb l’emissió d’una nova ordre executiva que endureix significativament les sancions econòmiques contra l’illa, apuntant a sectors clau com l’energia i la banca i a qualsevol entitat que faci negocis amb el govern cubà. Com a resposta, el govern de l’illa, amb la presència del president Miguel Díaz-Canel i l’expresident Raúl Castro, va organitzar una manifestació l'1 de maig per protestar contra les mesures, que el ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, ha qualificat de “coercitives” i “il·legals”, assegurant que no intimidaran el país.

L’àrea metropolitana de Barcelona ha registrat dos greus successos violents en menys de 24 hores. Divendres al vespre, un home va ser ferit greu per arma de foc al barri de Sants de Barcelona, en un atac que s’investiga com una possible venjança entre bandes criminals. L’agressor va fugir i aquest fet suposa el segon tiroteig en via pública a la ciutat en poques setmanes, després del que va ocórrer al passeig del Taulat i que va acabar amb la mort de la víctima. D’altra banda, dissabte al matí a Esplugues de Llobregat, una dona va ser mortalment apunyalada al carrer Joan Miró. El presumpte autor, que havia fugit inicialment, va ser localitzat i detingut poc després a Barcelona. La Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra s’ha fet càrrec d’ambdues investigacions per esclarir els fets.

El líder del Partit Popular de Catalunya, Alejandro Fernández, ha exigit responsabilitats polítiques al president de la Generalitat, Salvador Illa, en relació amb el cas mascaretes. Arran de la recent declaració de l’empresari Víctor de Aldama al Tribunal Suprem, Fernández ha instat Illa, que era ministre de Sanitat durant la pandèmia, a demanar disculpes públiques per haver escollit com a mitjancers persones com Koldo García i José Luís Ábalos. En una entrevista al programa “L’hemicicle” de 3Cat, el dirigent popular ha criticat durament l’entorn de Pedro Sánchez, qualificant el grup que el va impulsar al poder d’“absolutament torrentià”. Fernández considera que Illa hauria de fer autocrítica per haver-se envoltat d’aquesta “gent tronada” i assumir les conseqüències polítiques de les seves decisions.

L’exèrcit israelià ha interceptat la Global Sumud Flotilla en aigües internacionals, un acte que ha culminat amb la detenció de dos dels seus membres, el català Saif Abukeshek i el brasiler Thiago Ávila. Tots dos han estat traslladats al port d’Ashdod i posteriorment a un centre de detenció, mentre que la resta dels activistes van ser alliberats a Creta. Israel acusa Abukeshek d’“afiliació terrorista”, una afirmació que el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha rebutjat categòricament. Albares ha qualificat la detenció d’“il·legal”, ha negat qualsevol relació de l’activista amb Hamàs i ha exigit el seu alliberament immediat. El govern espanyol, juntament amb el suec i el brasiler, ha gestionat l’assistència consular per als detinguts, mentre altres membres de la flotilla han denunciat un tracte violent durant la captura.

La intercepció de la Global Sumud Flotilla per part d’Israel en aigües internacionals ha provocat la detenció de dos dels seus activistes, Saif Abukeshek i Thiago Ávila, i una onada de reaccions polítiques i socials. Mentre la majoria dels 175 tripulants van ser alliberats a Creta, on van denunciar maltractaments per part de les forces israelianes, Abukeshek, resident a Barcelona, va ser traslladat a Israel sota l’acusació de tenir vincles amb Hamas. Aquest fet va desencadenar una manifestació a Barcelona amb més de 300 persones davant del consolat d’Israel, que va acabar amb càrregues dels Mossos d’Esquadra. Figures polítiques com el president espanyol Pedro Sánchez i el de la Generalitat, Salvador Illa, han condemnat l’acció, qualificant-la de “segrest il·legal” i una violació del dret internacional, exigint l’alliberament immediat dels dos retinguts.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la seva intenció d’augmentar al 25% els aranzels sobre els cotxes i camions importats des de la Unió Europea. A través de la xarxa social Truth Social, Trump justifica la mesura acusant la UE d’incomplir l’acord comercial pactat amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que preveia limitar els aranzels al 15%. Aquest pacte, però, encara està pendent de la ratificació final del Parlament Europeu. El president nord-americà ha especificat que els nous aranzels no afectaran els vehicles fabricats en plantes nord-americanes, destacant les inversions rècord al país. En resposta, la Comissió Europea ha negat les acusacions, assegurant que està implementant els compromisos segons els procediments legislatius i ha advertit que mantindrà obertes les seves opcions per protegir els interessos europeus si els EUA prenen mesures unilaterals.

Amb motiu del Primer de Maig, els principals sindicats de Catalunya, com CCOO, UGT, CGT i La Intersindical, convoquen manifestacions arreu del territori per exigir millores laborals i socials. La reivindicació central és l’increment dels salaris per combatre la pèrdua de poder adquisitiu davant l’augment dels beneficis empresarials i una inflació agreujada pels conflictes internacionals. A més, reclamen mesures urgents per garantir l’accés a l’habitatge, la reducció de la jornada laboral i la millora de les condicions de treball. Sota lemes com “Contra les guerres i el feixisme”, les mobilitzacions adverteixen les patronals d’una possible onada de protestes si no es desbloquegen les negociacions dels convenis col·lectius. Líders com Camil Ros (UGT) i Belén López (CCOO) també han criticat partits com Junts per les seves polítiques contràries als interessos dels treballadors.

La marina israeliana ha interceptat la Flotilla Global Sumud, una missió humanitària que es dirigia a Gaza, en aigües internacionals a prop de l’illa de Creta, a més de 1.000 quilòmetres de la franja. L’operació ha resultat en la captura d’una vintena d’embarcacions i la detenció de 175 activistes, entre els quals hi ha una trentena de ciutadans espanyols. L’organització qualifica l’acció de “pirateria” i “segrest de civils”, denunciant que les forces israelianes van danyar els vaixells i van bloquejar les comunicacions. Per contra, el Ministeri d’Exteriors d’Israel ha defensat l’operació com a “preventiva” i “pacífica” per fer complir el bloqueig marítim, vinculant la flotilla amb Hamàs. Diversos activistes catalans, com l’exalcaldessa Laura Campos i Pau Pérez, van aconseguir fugir i han fet una crida a la mobilització. La missió, que va salpar de Barcelona, comptava amb el suport logístic d’Open Arms i Greenpeace.