El Consell de Ministres ha pres decisions importants en l’àmbit econòmic i de consum. Ha autoritzat l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell, però amb condicions. Durant un període de tres a cinc anys, ambdues entitats hauran de mantenir personalitats jurídiques i patrimonis separats, així com autonomia en la gestió, incloent les pimes, els recursos humans i l’obra social. Aquesta decisió, anunciada pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, busca preservar la riquesa de les dues entitats, el seu vincle amb els clients i els llocs de treball. La CNMV va suspendre la cotització d’ambdues entitats a l’espera de la decisió. D’altra banda, el Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Drets Socials i Consum, liderat per Pablo Bustinduy, ha aprovat un avantprojecte de llei de consum sostenible. Aquesta llei preveu mesures com la prohibició de la publicitat de vols curts amb alternatives menys contaminants, la publicitat de cotxes contaminants i combustibles fòssils, i la lluita contra l’ecoblanqueig i l’obsolescència programada. També es vol regular la revenda d’entrades per a esdeveniments, limitant l’augment de preu a l’IPC. Aquest avantprojecte encara ha de ser aprovat pel Congrés.

Pedro Sánchez va enfrontar una cimera de l’OTAN tensa a la Haia, marcada per les crítiques a la seva negativa a augmentar la despesa militar al 5% del PIB, com la resta d’aliats. Malgrat intentar mantenir un perfil baix, va rebre crítiques de líders com Mette Frederiksen i Bart de Wever, que van qüestionar la seva proposta del 2,1%. Sánchez va defensar la seva posició, argumentant que és suficient per complir amb les obligacions militars i compatible amb el model social espanyol. La solitud de Sánchez a la foto de família va simbolitzar l’aïllament d’Espanya. Donald Trump, en un gir inesperat, va criticar durament la postura “terrible i hostil” d’Espanya i va amenaçar amb represàlies comercials. Mentrestant, a Espanya, Alejandro Fernández, líder del PP a Catalunya, va proposar vetar els pactes amb Junts, generant tensions amb la direcció d’Alberto Núñez Feijóo. Aquest últim, aprofitant l’empresonament de Santos Cerdán del PSOE per corrupció, va revifar la idea d’una moció de censura contra Sánchez, tot i les dificultats per aconseguir els suports necessaris. El Govern de Catalunya, liderat per Salvador Illa, va reiterar el seu suport a Sánchez, destacant els acords assolits en Rodalies, l’aeroport del Prat i el finançament. La Moncloa va ridiculitzar l’intent de Feijóo i va assegurar haver actuat amb contundència en el cas Cerdán. Finalment, el govern espanyol va anunciar l’ampliació del parc públic d’habitatge amb 40.000 habitatges de la Sareb.

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha publicat la llista de morosos amb deutes superiors a 600.000 euros a 31 de desembre de 2024. 58 contribuents, entre persones físiques i jurídiques, acumulen un deute total de 152,98 milions d’euros, un augment significatiu respecte als 83,8 milions de l’any anterior. Yosef Faradhi encapçala la llista amb un deute individual de 52,3 milions d’euros, representant més d’un terç del total. Li segueixen PlayBadalona amb 9,29 milions, Riera de Cabanyes amb 8,1 milions, i Rec Madral amb 7,9 milions. Entre els deu principals deutors també figuren Adrià Camp Buendía, Jordi Dalmau Orriols, Anna Maria Borrell Marín, Moramar SA, Michel de Haro Romano, i Nancy Janneth Suárez Cáceres. Els deutes corresponen majoritàriament a impostos de transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, successions i donacions, la taxa sobre el joc, i el cànon de l’aigua. La publicació d’aquesta llista per part de la Generalitat busca promoure la transparència i la conscienciació cívica per combatre el frau fiscal. La llista no inclou actuacions posteriors al 31 de desembre relacionades amb el pagament, excepte en casos de pagament total.

Cuca Gamarra ha anunciat que deixarà el càrrec de secretària general del Partit Popular (PP) durant el congrés que se celebrarà aquest cap de setmana a Madrid. Gamarra ha sol·licitat a Alberto Núñez Feijóo ser rellevada del càrrec, argumentant que s’inicia una “nova etapa” per al partit. Feijóo ha acceptat la seva petició, tot i que Gamarra continuarà formant part de la cúpula del partit en un altre càrrec. Gamarra va ser nomenada secretària general per Feijóo el 2022, després de la sortida de Pablo Casado i la seva número dos, Teodoro García-Egea. Anteriorment, Gamarra havia exercit com a portaveu parlamentària durant el lideratge de Casado, i va ser una figura destacada en les crítiques al govern espanyol i els seus pactes. La decisió de Gamarra arriba en un moment de renovació interna al PP, i s’espera que el seu nou rol estigui vinculat a l’àrea de justícia. Aquest canvi s’emmarca en l’estratègia de Feijóo d’adaptar l’estructura del partit als seus reptes futurs.

Teresa Garcia-Milà s’ha convertit en la primera presidenta del Cercle d’Economia, succeint a Jaume Guardiola. Durant la cerimònia de traspàs, es va projectar un documental, El Cercle. Al costat bo de la història, que repassa la trajectòria de la institució i reafirma els seus pilars: la democràcia liberal, l’economia de lliure mercat i la causa europea. Garcia-Milà, doctora en Economia per la Universitat de Minnesota i catedràtica de la UPF, va destacar la seva vinculació de 30 anys amb el Cercle, iniciada gràcies a Josep Piqué, i va emfatitzar la importància de defensar els valors fundacionals davant l’amenaça del populisme i la desinformació. A més, va advocar per aprofitar el context actual per impulsar el projecte europeista i va anunciar plans per diversificar la base de socis, augmentant la presència de dones i joves. La nova junta directiva inclou figures com Jordi Gual, Pau Guardans i Carmina Ganyet com a vicepresidents, així com Ignasi Biosca. A l’acte van assistir personalitats com els expresidents Jordi Pujol, Artur Mas i Pere Aragonès, així com representants del món econòmic i polític. El documental repassa la història del Cercle, incloent-hi els seus enfrontaments amb els governs del PP, el seu paper durant el procés, la repressió de l'1-O i el suport als indults. També s’hi recullen les opinions de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo sobre el Cercle i la situació política a Catalunya.

L’actor Eduard Fernández ha rebut el Premi Nacional de Cinematografia 2025, concedit pel Ministeri de Cultura. Aquest reconeixement a la seva trajectòria de 40 anys arriba després d’un any d’èxits, destacant les seves interpretacions a “El 47”, com a Manolo Vital, i a “Marco”, com a Enric Marco. El jurat va destacar la seva versatilitat en encarnar personatges tan diversos, des de figures històriques com el missioner Pere Casaldàliga, l’agent secret Francisco Paesa, Millán-Astray i Òscar Camps, fins a personatges de ficció en pel·lícules de directors com Cesc Gay, Mariano Barroso, Juan Cavestany, Mar Coll, Belén Funes, Pedro Almodóvar, Alejandro González Iñárritu i Agustí Villaronga. El premi, dotat amb 30.000 euros, se sol lliurar al Festival de Sant Sebastià. Aquest guardó se suma a un extens palmarès que inclou quatre premis Goya i cinc premis Gaudí, convertint-lo en l’actor més guardonat amb aquest darrer premi. Fernández, que també va rebre una Concha de Plata al Millor Actor el 2016, ha participat en pel·lícules com “Alatriste” i “El mètode Grönholm”, i va formar part de la companyia de teatre Els Joglars. Als 60 anys, es troba en un moment culminant de la seva carrera.

Ucraïna s’ha retirat del Tractat d’Ottawa, que prohibeix les mines antipersones, seguint els passos de les repúbliques bàltiques, Polònia i Finlàndia. El president Zelenski ho justifica per l’ús “cínic” d’aquestes armes per part de Rússia, argumentant que són necessàries per a la defensa. Aquesta decisió, que situa Ucraïna al capdavant dels països més minats del món, s’ha pres malgrat que el país ja violava el tractat, utilitzant mines i rebent-ne subministrament dels EUA amb l’aprovació de Joe Biden. L’ONU i la Creu Roja Internacional, amb António Guterres i Mirjana Spoljaric al capdavant, han expressat la seva preocupació per aquesta tendència a Europa, que soscava dècades de progrés en desarmament humanitari. Argumenten que no existeixen mines “segures” i que les promeses de neteja ràpida són enganyoses. La retirada d’Ucraïna del tractat simbolitza la creixent fractura de l’ordre internacional basat en normes i pactes multilaterals, i s’emmarca en un context d’afebliment dels acords de control d’armes a nivell global.

Catalunya s’enfronta a una onada de calor amb temperatures extremes, amb 32 comarques en alerta per calor intensa. El Meteocat ha emès avisos de perill moderat i alt, especialment a les Terres de l’Ebre, el litoral central i la Costa Brava, amb temperatures que poden superar els 40 °C, com ja s’ha vist a Vinebre amb registres de 42,9 °C. Protecció Civil insta a la població a extremar les precaucions, evitant l’exposició al sol en les hores centrals del dia i mantenint-se hidratats. Aquesta calor extrema augmenta el risc de cops de calor, especialment en persones grans, malalts crònics i nadons. Els símptomes inclouen temperatura corporal elevada (superior a 40 graus), pell calenta i seca, mal de cap, marejos, fatiga, nàusees i confusió. Davant aquests símptomes, es recomana buscar atenció mèdica immediata. Per prevenir cops de calor, es recomana beure aigua constantment, vestir roba lleugera, evitar l’exposició al sol en hores punta, refrescar-se amb dutxes o tovalloles humides, utilitzar aire condicionat i descansar regularment. TK Home Solutions recorda que l’any passat es van registrar gairebé 5.000 defuncions atribuïbles a l’excés de temperatura. A més, els animals de companyia, com gossos i gats, també pateixen la calor. Gloria Cerviño, de l’Hospital Veterinari Puchol, recomana raspallar-los diàriament, evitar passejos en hores de calor extrema i considerar l’ús d’aire condicionat, ventiladors, piscines per a gossos, mantes refrescants, armilles refrigerants i gelats per animals.

Una treballadora dels serveis municipals de neteja de Barcelona ha mort després de la seva jornada laboral durant la primera onada de calor de l’estiu del 2025. La dona, d’uns 50 anys, treballava a Ciutat Vella amb temperatures extremes que van arribar a fregar els 43 graus a algunes zones de Catalunya. L’Ajuntament de Barcelona ha lamentat la defunció i està estudiant el cas, mentre que el director del servei de neteja, Carlos Vázquez, s’ha mostrat obert a revisar els horaris laborals. S’espera el resultat de l’autòpsia per determinar si la causa de la mort va ser un cop de calor. UGT ha recordat els protocols de prevenció de riscos laborals i ha demanat més mesures de protecció per als treballadors, com ara més zones d’ombra. El Comitè d’Empresa d’FCC, on treballava la dona, també ha demanat més inversió en protecció. L’oposició, incloent Junts, Barcelona en Comú, ERC, i el Partit Popular, ha lamentat la mort i ha demanat mesures i responsabilitats. Aquest incident coincideix amb un altre cas a Tarragona on un operari va morir després de caure des de tres metres a causa d’un cop de calor. El Meteocat ha confirmat que el juny del 2025 serà entre els tres més càlids i no descarta que acabi amb rècord.

La crisi que viu el PSOE arran del cas Santos Cerdán continua generant incertesa sobre el futur polític de Pedro Sánchez. L’empresonament de Cerdán, exsecretari d’organització del partit, per presumptes delictes d’organització criminal, suborn i tràfic d’influències, ha obligat Sánchez a defensar la “contundència” del partit contra la corrupció i prometre “màxima col·laboració” amb la justícia. El PSC, a través de la seva portaveu Lluïsa Moret, ha reiterat la “tolerància zero” amb la corrupció i el “respecte” a les decisions judicials, mostrant el seu suport a Sánchez. Mentrestant, Sánchez intenta mantenir el suport dels seus socis d’investidura, ERC i Junts, amb concessions com la reunió bilateral sobre el finançament singular per a Catalunya prevista pel 14 de juliol. La incertesa persisteix sobre l’abast de la reestructuració de l’executiva socialista i la designació del substitut de Cerdán, amb pressió perquè sigui una dona. El Comitè Federal del PSOE, que se celebrarà el 5 de juliol, serà clau per a la resolució d’aquestes incògnites i per avaluar la capacitat de Sánchez per resistir l’embat del cas i mantenir la seva majoria. La compareixença de Sánchez al Congrés el 9 de juliol, per donar explicacions sobre el cas, es presenta com un altre moment decisiu per al futur de la legislatura.