Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, ha ingressat a presó provisional sense fiança per ordre del jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, en el marc del Cas Koldo. Se l’acusa de delictes d’organització criminal, suborn i tràfic d’influències. La Fiscalia Anticorrupció i l’acusació popular, liderada pel PP, van sol·licitar la mesura per risc de fugida i destrucció de proves, així com per la possibilitat de influir en testimonis. El jutge ha acceptat els arguments, tot i que Cerdán ja no ocupa càrrecs públics. Durant la seva declaració, Cerdán només va respondre a les preguntes del seu advocat, Benet Salellas, negant totes les acusacions i presentant-se com a víctima d’una “persecució política” per la seva participació en pactes amb partits com Bildu i PNB, i les negociacions amb Junts. L’exdirigent socialista va qüestionar l’autenticitat dels àudios que l’incriminen, atribuint-los a una campanya de desprestigi contra ell i el PSOE. El cas gira al voltant de presumptes comissions il·legals en l’adjudicació d’obres públiques, amb la constructora Servinabar 2000 i Acciona en el punt de mira. Cerdán va argumentar que la seva participació en Servinabar no es va formalitzar i va justificar el seu interès per les obres com a part de la seva tasca com a secretari territorial del PSOE. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, va defensar l’actuació “contundent” del partit i va prometre “màxima col·laboració” amb la justícia. El cas també implica l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, per als quals es van decretar mesures cautelars menys severes.

França ha implementat una nova llei que prohibeix fumar en diversos espais públics, com ara parcs, platges i parades d’autobús, amb multes que oscil·len entre els 135 i els 750 euros. Aquesta prohibició, però, no s’aplica a les terrasses de bars i restaurants ni als vapejadors, fet que ha generat crítiques del Comitè Nacional Contra el Tabaquisme (CNCT), presidit per Yves Martinet, que considera la mesura “insuficient”. Mentre que les patronals de l’hostaleria celebren l’exempció de les terrasses, el CNCT argumenta que els vapejadors s’utilitzen per “enganxar els joves” i que el 89% dels francesos, incloent-hi el 35% de fumadors i vapejadors, preferirien terrasses lliures de fum. A França, el tabaquisme causa 75.000 morts anuals. Espanya, per la seva banda, està treballant en una nova llei antitabac, impulsada per la ministra de Sanitat, Mónica García, que sí que inclourà la prohibició de fumar i vapejar a les terrasses, equiparant la regulació d’ambdós productes. Aquesta decisió s’emmarca en l’objectiu d’aconseguir una “generació lliure de fums”. A més, diversos municipis del litoral de Barcelona s’han sumat a la prohibició de fumar a les platges.

Màrcia Cisteró ha estat proclamada guanyadora del 51è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu, un dels premis més antics d’Espanya en arts escèniques, que reconeix la millor actriu de la temporada teatral barcelonina. El jurat, format per membres de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya i crítics de Núvol, ha destacat la versatilitat i la capacitat interpretativa de Cisteró, que s’ha consolidat com una figura clau de l’escena catalana al llarg de gairebé tres dècades de carrera. El premi reconeix la seva actuació en quatre muntatges diferents: “Tots ocells” i “A Macbeth song”, dirigides per Oriol Broggi, i “Les bacants” i “Opereta imaginària”, dirigides per Albert Arribas. Aquestes obres mostren la seva versatilitat i la seva capacitat per interpretar papers diversos, des de clàssics grecs fins a obres contemporànies. Amb aquest guardó, Cisteró es converteix en la segona actriu en rebre el Premi Margarida Xirgu per quatre muntatges simultanis, després d’Anna Lizaran l’any 1982. L’acte de lliurament del premi, organitzat per Núvol i la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, tindrà lloc al Teatre Romea de Barcelona el 21 de juliol.

La cimera de l’OTAN a la Haia ha conclòs amb un acord per augmentar la despesa militar al 5% del PIB per al 2035. Aquest objectiu, dividit en un 3,5% per a despesa militar directa i un 1,5% per a àrees com la seguretat i la indústria, busca igualar la despesa dels Estats Units i fer front a l’amenaça russa. Donald Trump ha pressionat per aquest augment, mentre que Pedro Sánchez s’hi ha oposat, argumentant que el 2,1% és suficient i que un augment significaria retallades en serveis socials. Malgrat les reticències d’Espanya, Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, ha celebrat l’acord com un “salt quàntic” en defensa col·lectiva. S’espera que els països presentin plans anuals per assolir aquest objectiu, que es revisarà el 2029. L’augment de la despesa militar ha generat preocupació sobre la dependència de la indústria armamentística nord-americana, ja que les cinc empreses amb més facturació el 2023 són dels EUA. Experts com José Luis Gordillo, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, i Frank Slijper, de l’organització neerlandesa Pax, alerten sobre aquesta dependència i qüestionen la necessitat d’una despesa tan elevada, considerant-la desproporcionada en relació a les amenaces actuals. L’acord s’ha assolit en un context d’inestabilitat geopolítica, marcada per l’amenaça russa i els conflictes al Pròxim Orient, tot i que la qüestió d’Ucraïna ha quedat en segon pla a la cimera, amb la presència de Volodímir Zelenski limitada a actes socials.

Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, va elogiar Donald Trump per l’atac contra instal·lacions nuclears iranianes, qualificant-lo d’acte “extraordinari” que augmenta la seguretat global. Rutte va predir un altre èxit per a Trump a la cimera de la Haia, on es va confirmar l’augment de la despesa militar al 5% per part dels països membres de l’OTAN. Rutte va assegurar que “Europa pagarà amb escreix” aquesta inversió en defensa, considerant-ho una victòria per a Trump. Aquest bombardeig s’emmarca en una llarga història d’intervencionisme militar dels Estats Units, que ha atacat o ocupat una trentena de països des de la Segona Guerra Mundial, incloent-hi el Vietnam, Panamà, l’Iran, Somàlia i Bòsnia. Aquest intervencionisme, sovint justificat com a defensa de la democràcia, és vist per alguns analistes com a “imperialisme clàssic”. Després de la Guerra Freda, els EUA van emergir com a única superpotència, expandint la seva influència global. Actualment, l’ascens de potències com la Xina i Rússia desafia aquesta hegemonia, creant un ordre mundial més inestable i perillós. L’acció de Trump a l’Iran ha generat crítiques, fins i tot dins del seu propi moviment, per incomplir la promesa de no involucrar-se en més guerres. Paral·lelament, el suport social a l’imperialisme nord-americà ha disminuït significativament.

Les associacions conservadores de jutges i fiscals es van manifestar davant del Tribunal Suprem a Madrid per protestar contra les reformes impulsades pel govern espanyol, que modifiquen l’accés a les carreres judicial i fiscal i adapten la Fiscalia perquè els fiscals s’encarreguin de les investigacions penals. La manifestació, que va aplegar unes 3.000 persones segons la Delegació del Govern, va ser convocada per l’APM, la FJI, l’AF i l’APIF, i va servir com a preàmbul a la vaga convocada per a l'1, 2 i 3 de juliol. Els manifestants van reclamar “independència judicial” i van criticar Pedro Sánchez i Félix Bolaños, argumentant que els projectes de llei “amenacen la independència judicial” i “no responen a cap demanda social”. Van expressar la seva preocupació per l’augment del poder del Fiscal General de l’Estat i la reducció de l’autonomia dels fiscals. Jutgesses i Jutges per a la Democràcia no va secundar la mobilització. El CGPJ va declarar que la vaga no té suport normatiu. Malgrat les protestes, Bolaños va confirmar que el govern continuarà amb la tramitació parlamentària de les reformes, assegurant que compten amb una majoria parlamentària i que les crítiques són “infundades”.

María José Cifuentes assumirà la direcció del Mercat de les Flors al setembre del 2025, succeint a Àngels Margarit. Aquest canvi marca l’inici d’una nova etapa per a la institució, centrada en la innovació, la captació de nous públics i la consolidació del seu prestigi com a referent de la dansa contemporània, tant a nivell local com internacional. El projecte de Cifuentes per al període 2025-2029 preveu la revisió i actualització dels programes actuals, amb èmfasi en el reforç de la creació artística, la mediació cultural i la projecció territorial i internacional del Mercat. La comissió de selecció ha valorat molt positivament la seva proposta, destacant-ne la solidesa, ambició i coherència amb els reptes del sector. Cifuentes, actual directora del Centre Cultural Gabriela Mistral (GAM) a Santiago de Xile, compta amb una àmplia experiència en direcció, gestió, recerca, docència i curadoria en l’àmbit de les arts escèniques. La seva trajectòria inclou la direcció del centre de creació NAVE i la participació en MOV-S Xile, un projecte impulsat pel mateix Mercat de les Flors. També ha estat vinculada a institucions com la Universitat d’Alcalá, el Museu Reina Sofía, Medialab Prado, Casa Encendida i Matadero Madrid. Amb aquest nomenament, el Mercat de les Flors reafirma el seu compromís amb l’excel·lència artística, la innovació i la connexió amb la ciutadania.

Catalunya s’enfronta a una onada de calor intensa aquest cap de setmana i principis de la setmana vinent, amb temperatures rècord que podrien superar els 40 °C a Lleida i els 37 °C a Girona i Barcelona. El Meteocat ha emès avisos de calor intensa per a diverses comarques, incloent el Pla de Lleida, les Terres de l’Ebre i el litoral de l’Empordà. A més de la calor diürna, s’espera calor nocturna al nord-est del país. Tot i el domini del sol, es preveuen ruixats al nord de Catalunya, especialment diumenge. L’Institut de Salut Global (ISGlobal) alerta sobre els riscos per a la salut associats a la calor, especialment per a infants, gent gran, persones amb malalties cròniques, embarassades i dones de qualsevol edat. Carlota Sáenz de Tejada, investigadora de l’ISGlobal, destaca la major vulnerabilitat de les dones a la calor per factors fisiològics, socials i culturals. S’espera un augment de les hospitalitzacions i la mortalitat a partir dels 34 °C. A més, l’onada de calor també afecta el Mediterrani occidental, amb temperatures de l’aigua significativament superiors a la mitjana. A l’Estartit, per exemple, s’han registrat temperatures de l’aigua de 23,1 °C, un valor més típic de finals de juliol.

Alberto Núñez Feijóo es prepara per a un congrés del PP a Madrid, on es preveu la seva ratificació com a president del partit. Isabel Díaz Ayuso, tot i les seves reserves inicials, ha decidit no presentar esmenes a la proposta de canvi en el sistema de primàries, que redueix la influència de la militància. Aquest canvi podria perjudicar les aspiracions d’Ayuso de liderar el partit en el futur, especialment si Juanma Moreno Bonilla es presenta com a candidat alternatiu amb el suport de Génova. Mentrestant, Felipe González ha amenaçat amb deixar de votar el PSOE si el Tribunal Constitucional avala la llei d’amnistia, considerant-la una “barrabassada”. González ha reiterat la seva crítica a Pedro Sánchez i ha instat a la convocatòria d’eleccions. Finalment, el congrés del PP també abordarà la qüestió de la relació amb Vox, amb una postura ambigua que no descarta pactes futurs, tot i que Feijóo ha expressat la seva preferència per governar en solitari. La situació de Carlos Mazón a la Generalitat Valenciana, després de la gestió de la DANA i el pacte amb Vox, també genera preocupació dins del PP. L’ombra d’una possible imputació de Mazón podria afegir més pressió a Feijóo, que ha criticat durament la corrupció del govern de Sánchez.

Les tensions a l’Orient Mitjà s’han intensificat després que Donald Trump suggerís un canvi de règim a l’Iran, arran de l’atac a tres instal·lacions nuclears iranianes: Fordow, Esfahan i Natanz. Aquest atac, qualificat per Trump com un “èxit militar espectacular”, ha generat protestes als Estats Units i divisions dins del Partit Republicà. L’Iran, per la seva banda, ha amenaçat amb “conseqüències eternes” i ha ampliat els seus objectius militars, prometent greus conseqüències per a l’exèrcit nord-americà. Vladímir Putin ha condemnat l’atac estatunidenc, qualificant-lo d’“agressió injustificada” i oferint suport a l’Iran. Aquest conflicte ha provocat una pujada del preu del petroli, arribant a superar els 81 dòlars el barril de Brent, i el Parlament iranià ha demanat el tancament de l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per al comerç mundial de petroli. Mentrestant, Benjamin Netanyahu ha estat acusat d’exagerar l’amenaça iraniana durant dècades per justificar l’agressió i sabotejar l’acord nuclear de 2015. L’atac israelià, segons alguns analistes, buscava desviar l’atenció de la situació a Gaza i enterrar les negociacions entre els EUA i l’Iran per a un nou acord nuclear.