La Festa Major de Gràcia va patir un incendi al guarnit del carrer Verdi, que recreava una selva maia. El foc, que va començar a les 5.45h, més de dues hores després del final de les activitats, va ser extingit pels Bombers de Barcelona a les 6.20h sense causar ferits. La Fundació Festa Major de Gràcia va agrair la ràpida actuació dels serveis d’emergència i va expressar el seu suport als veïns. Mentrestant, la Festa Major de Sants comença el 23 d’agost amb el pregó a càrrec de les actrius Esther López Martín i Júlia Truyol Caimari, de la companyia La Calòrica. Onze carrers i places participen en el concurs de guarniments, amb temàtiques variades com un circ, un bosc encantat, un homenatge a Jules Verne i una commemoració del centenari del metro. L’entrega de premis serà el 25 d’agost. El programa inclou concerts, un sopar de germanor, una diada castellera, correfocs i un piromusical. TMB ofereix diverses opcions de transport públic per arribar a la festa, amb metro i bus, i informa sobre afectacions puntuals a les línies de bus.

Correus ha anunciat la suspensió temporal dels enviaments de paquets als Estats Units i Puerto Rico a partir del 25 d’agost. Aquesta decisió, coordinada amb altres operadors postals europeus com La Poste (França), BPost (Bèlgica), PostNord (Suècia i Dinamarca), Deutsche Post (Alemanya) i Austrian Post (Àustria), es deu a un canvi en les normes duaneres dels Estats Units. A partir del 29 d’agost, s’elimina l’exempció d’aranzels per a enviaments de baix valor (fins a 800 dòlars, uns 680 euros), coneguts com a “mínims”. Aquesta nova política aranzelària de Donald Trump obliga Correus a adaptar els seus processos i augmentar els controls per recaptar els aranzels en origen i obtenir noves dades sobre els enviaments. La suspensió afectarà els paquets amb un valor comercial igual o inferior als 800 dòlars, però no afectarà l’enviament de cartes, documents sense valor comercial, llibres o regals entre particulars amb un valor igual o inferior a 100 dòlars (uns 85 euros). La mesura es mantindrà durant el temps “estrictament imprescindible” per adaptar-se a la nova normativa.

Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, ha estat vetat a Israel durant el seu primer viatge oficial al Pròxim Orient. El Ministeri d’Interior israelià li ha revocat el visat, impedint-li entrar al país, tot i que la resta de la seva comitiva sí que ho ha pogut fer. Aquesta decisió es produeix després que l’Ajuntament de Barcelona trenqués relacions institucionals amb Israel i suspengués l’agermanament amb Tel-Aviv al maig, en protesta per la situació a Palestina i la vulneració dels drets humans. Fonts diplomàtiques israelianes han confirmat que el veto és una conseqüència directa d’aquesta ruptura. L’Ajuntament de Barcelona ha lamentat la decisió, ja que l’objectiu del viatge era conèixer projectes de cooperació a la zona, incloent una reunió amb el primer ministre palestí, Mohammad Mustafa, i una visita a Jordània per avaluar projectes amb l’UNRWA. Jaume Duch, conseller d’Acció Exterior de la Generalitat, també ha expressat el seu pesar per la situació. Aquest incident arriba després que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) vetés l’empresa Alstom per presumptes vincles amb Israel, decisió que ha generat controvèrsia i que la Comunitat Jueva de Barcelona ha qualificat de “boicot encobert”. El PSC i els Comuns van impulsar el trencament de relacions amb Israel, amb el suport d’ERC, l’abstenció de Junts i el vot en contra de PP i Vox. Collboni, inicialment, havia revertit la decisió de l’anterior govern d’Ada Colau, però posteriorment va endurir la seva postura contra Israel.

Catalunya ha viscut una onada de calor extrema durant la primera quinzena d’agost, una de les més llargues registrades, amb una durada d’onze dies segons el Meteocat. L’onada, que va començar el 8 d’agost i va finalitzar el 18, es va caracteritzar per temperatures molt elevades, especialment al litoral i prelitoral, on es van fregar els 44 °C a la Ribera d’Ebre. Aquestes altes temperatures van provocar un risc molt alt d’incendis, amb l’activació del nivell 4 del Pla Alfa en nombrosos municipis i el tancament sense precedents de nou espais naturals, com el Cap de Creus i la Serra de Montsant, per decisió dels Agents Rurals. Alicia Bayán, cap de guàrdia del cos, va qualificar la situació de “sense precedents”. Tot i que el pic de calor previst per al diumenge 17 d’agost es va veure atenuat per l’arribada de fum dels incendis de l’oest de la Península, les temperatures van continuar sent elevades, superant els 40 °C en diversos punts. Les nits també van ser molt caloroses, amb mínimes per sobre dels 25 °C al litoral i prelitoral. El Meteocat destaca la persistència d’aquesta onada de calor, tot i que no va superar la durada de les de 2003 i 2023.

Donald Trump, Volodímir Zelenski i els líders europeus van escenificar unitat a Washington per pressionar Vladímir Putin a dialogar i posar fi a la guerra a Ucraïna. Trump va mostrar una actitud cordial, prometent “seguretat” a Ucraïna, tot i que no es va concretar cap acord. Es va plantejar una cimera trilateral entre Trump, Zelenski i Putin, possiblement a Moscou, tot i que la proposta inicial de Putin de celebrar-la a Moscou va ser rebutjada per Zelenski. La reunió va seguir a una trobada prèvia entre Trump i Putin a Alaska, que no va produir resultats concrets. Mentrestant, Trump va atacar el vot per correu, prometent “liderar un moviment” per eliminar-lo, i va afirmar que Putin compartia la seva opinió sobre la corrupció d’aquest sistema. Europa ha adoptat una política d’apaivagament amb Trump per assegurar el suport dels Estats Units a Ucraïna, acceptant concessions comercials i un augment de la despesa en defensa. Rússia no descarta una reunió amb Zelenski, però insisteix en la preparació prèvia i en la importància dels canvis territorials. Trump ha descartat l’enviament de tropes americanes a Ucraïna, però podria oferir suport aeri. Malgrat les negociacions, Rússia va llançar un atac important amb drons i míssils. La qüestió de Crimea i l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN continuen sent punts de fricció.

Israel es prepara per a la invasió terrestre de la ciutat de Gaza després d’un primer enfrontament amb Hamàs que ha resultat en el control israelià dels afores de la ciutat. El portaveu militar israelià, Effie Defrin, ha confirmat l’avanç, que representa el primer pas de l’ofensiva anunciada pel primer ministre Benjamin Netanyahu fa dues setmanes per ocupar tota la Franja de Gaza. Netanyahu ha ordenat a les Forces de Defensa d’Israel (FDI) que accelerin els preparatius per a la presa de la ciutat i la derrota de Hamàs. S’han mobilitzat 60.000 reservistes, i es preveu la mobilització de 20.000 més, per reforçar l’atac. Aquesta acció militar coincideix amb l’ordre de Netanyahu d’obrir negociacions amb Hamàs per a una treva, l’alliberament d’ostatges i el final de la guerra. Malgrat l’acceptació per part de Hamàs d’una proposta d’alto el foc, Israel continua amb els seus plans d’invasió, que han rebut una àmplia condemna internacional per la preocupació per l’agreujament de la crisi humanitària. Les autoritats gazianes reporten més de 62.100 palestins morts des de l’inici de l’ofensiva israeliana a l’octubre de 2023, amb 58 morts i 185 ferits en les últimes 24 hores. L’exèrcit israelià afirma estar facilitant corredors de sortida per a la població civil de Gaza.

El Consell de Ministres d’Andorra ha aprovat el finançament públic de les prestacions per a la transició de gènere, una mesura que entrarà en vigor l'1 d’octubre. La ministra de Sanitat, Helena Mas, ha destacat la “perspectiva prudent” adoptada, amb la cobertura de les operacions de canvi de sexe per a majors de 18 anys i la teràpia hormonal a partir dels 16. La regulació inclou l’avaluació, l’acompanyament, el seguiment per part d’un equip multidisciplinari, la teràpia hormonal i la cirurgia. Queden exclosos els bloquejadors de la pubertat per manca d’evidència científica sobre la seva seguretat. L’atenció es dividirà en tres trams d’edat: menors de 16 anys (atenció especialitzada), joves entre 16 i 18 anys (atenció especialitzada i teràpia hormonal) i majors de 18 anys (atenció especialitzada, teràpia hormonal i cirurgia). La persona interessada haurà de demostrar una diversitat de gènere “marcada i sostinguda”, comprendre les implicacions de la decisió i tenir capacitat per prendre-la. Diversand i el Col·legi de Metges han col·laborat en el desenvolupament de la regulació, que s’ha basat en guies internacionals. S’espera una baixa demanda de cirurgia, mentre que la teràpia hormonal podria tenir entre 10 i 15 sol·licituds, segons Mas. La CASS cobrirà el 75% del cost i l’usuari el 25% restant.

A Tàrrega, a l’Urgell, un menor d’edat ha estat detingut pels Mossos d’Esquadra en relació amb la mort d’un jove de 18 anys. La matinada de dijous, al voltant de la una, una baralla va tenir lloc, durant la qual el menor detingut va agredir greument la víctima. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va traslladar el jove ferit a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on va morir hores després. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial Ponent s’ha fet càrrec de la investigació per aclarir les circumstàncies de la mort.

Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol Pedro Sánchez, i la seva assistent, Cristina Álvarez, han estat citades a declarar el 10 i 11 de setembre, respectivament, pel jutge Juan Carlos Peinado. Són investigades per un presumpte delicte de malversació de fons públics relacionat amb les tasques d’Álvarez. El jutge investiga si Álvarez va realitzar treballs per a Gómez que es desviaven de les seves funcions protocol·làries, de seguretat i d’agenda, utilitzant diners públics per a interessos privats. Aquesta decisió arriba després d’un canvi de criteri del jutge Peinado, qui inicialment havia rebutjat la imputació per aquest delicte. El canvi es basa en una interlocutòria de l’Audiència de Madrid que avalua la investigació sobre si Álvarez va sobrepassar les seves funcions per afavorir Gómez. Aquesta interlocutòria també va ser utilitzada pel jutge per intentar imputar el ministre Félix Bolaños, però el Tribunal Suprem va arxivar la petició. La investigació se centra ara en la possible desviació de recursos públics per part d’Álvarez en benefici de Gómez, aprofitant l’estructura de la Secretaria General de la Presidència del Govern. El jutge Peinado preveu sol·licitar una nova pròrroga de sis mesos per a la investigació, que actualment té com a data límit el 16 d’octubre.

Un turista català de 36 anys, originari d’Esplugues de Llobregat, ha mort a Bali mentre practicava pesca submarina a la localitat costanera de Pemuteran. L’incident va ocórrer diumenge passat, quan l’home es va submergir amb un equipament inadequat, consistent únicament en ulleres i un tub d’esnòrquel. Segons la policia local, la víctima es va “desmaiar o es va quedar sense oxigen” a causa de la profunditat. Després d’una recerca inicial infructuosa per part dels seus acompanyants, les autoritats van ser alertades. Un bussejador va localitzar posteriorment el cos sense vida del turista a 20 metres de profunditat. La policia atribueix la mort a l’ús d’equipament inapropiat per a la profunditat a la qual es va submergir, i no ha obert cap investigació.