El Govern d’Aragó ha sol·licitat al Jutjat d’Osca l’execució forçosa de la sentència del Tribunal Suprem que ordena al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el retorn de les pintures murals de Sixena. Aquesta petició arriba després que el MNAC no complís el termini voluntari de 20 dies establert pel Suprem. L’executiu aragonès ha presentat un cronograma que preveu el trasllat en set mesos i demana accés immediat per als seus tècnics a les sales del MNAC on s’exposen les obres, així com a la documentació relacionada amb el seu muntatge i les condicions ambientals. A més, sol·liciten un aixecament fotogramètric de les sales. En cas d’incompliment, Aragó demana multes de 5.000 euros diaris per al MNAC i adverteix de possibles delictes de desobediència per part del director del museu i el president del seu Patronat. El president aragonès, Jorge Azcón, ha afirmat que el seu govern vetllarà pel compliment de la sentència i ha expressat el seu sentiment de “traïció” després que el MNAC presentés un incident d’execució al·legant “incapacitat tècnica” per al trasllat. Aragó ha reiterat la idoneïtat de la sala capitular del monestir per rebre les pintures.

Dues morts per ofegament han marcat les darreres hores a Catalunya. Un jove de 20 anys ha perdut la vida al pantà del Pla d’Alpicat (Segrià) mentre es banyava amb amics. Els acompanyants van alertar els serveis d’emergència en veure que el jove tenia dificultats per sortir de l’aigua. Malgrat la ràpida intervenció dels Bombers, el SEM (amb helicòpter medicalitzat inclòs) i equips de psicòlegs, no es va poder fer res per salvar-li la vida. A Vilanova i la Geltrú, un home de més de 70 anys ha mort ofegat a la platja d’Ibersol. El SEM va activar un ampli dispositiu, però l’home va patir una aturada cardiorespiratòria i va morir. Aquesta és la segona mort per ofegament a Vilanova en dos dies, després que un home de 54 anys morís a la platja de Ribes-Roges. Protecció Civil ha recordat la importància d’extremar les precaucions a platges, piscines i aigües interiors, especialment davant la imminent primera onada de calor de l’estiu. El Meteocat preveu quatre dies de temperatures extremes, amb màximes properes als 40 °C, especialment a Ponent, des de dissabte fins dimarts.

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la constitucionalitat de la llei d’amnistia del procés amb sis vots a favor de la majoria progressista, rebutjant el recurs presentat pel PP. La decisió, considerada una victòria per a l’independentisme, confirma que la norma no vulnera cap dret fonamental i obre la porta a l’acceleració de la seva aplicació. Líders del procés com Carles Puigdemont, Jordi Turull i Oriol Junqueras, esperen que la sentència del TC agilitzi la resolució dels recursos pendents i permeti l’aplicació efectiva de l’amnistia en els seus casos. S’espera que la tardor sigui un període clau per a la resolució de les qüestions pendents, incloent els recursos d’empara i la vista a Luxemburg sobre les qüestions prejudicials. Malgrat l’aval del TC, el Tribunal Suprem ha reiterat que no aplicarà l’amnistia a Puigdemont fins que es resolguin els recursos d’empara. La decisió del TC no té efecte directe sobre Puigdemont i Junqueras, ja que el Suprem no es pronunciarà fins a la resolució dels recursos. A més de l’amnistia, ERC i Junts pressionen per avançar en altres aspectes de la negociació amb Pedro Sánchez, com el finançament singular i l’oficialitat del català a Europa.

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la llei d’amnistia, una decisió celebrada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, qui ha instat el Tribunal Suprem (TS) a aplicar-la “amb diligència”, especialment en el cas de Carles Puigdemont. Illa ha destacat que l’amnistia ha marcat un punt d’inflexió per a la normalització política, amb més de 300 persones beneficiades, i ha reiterat el seu compromís amb un autogovern fort per a Catalunya dins d’Espanya i Europa. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha qualificat l’aval del TC com una “molt bona notícia” que contribueix a tancar una crisi política. Jaume Asens (Comuns) ha celebrat la decisió com una victòria del dret i un revés per al PP i Vox. En canvi, Alberto Núñez Feijóo (PP) ha titllat l’amnistia de “vergonya” i “transacció il·legal i corrupta”, mentre que Alejandro Fernández (PP català) ha criticat la decisió i ha acusat el president del TC de treballar per a Sánchez. Malgrat l’aval, la situació de Puigdemont i Oriol Junqueras no canvia, ja que el TS considera que el delicte de malversació no està inclòs en l’amnistia. ERC i Junts, tot i celebrar l’aval, han subratllat que la lluita per l’autodeterminació continua.

Teresa Garcia-Milà ha estat elegida com la nova presidenta del Cercle d’Economia, convertint-se en la primera dona a liderar l’organització des de la seva fundació el 1958. Succeeix a Jaume Guardiola i iniciarà un mandat de tres anys (2025-2028). La junta directiva, formada per destacades figures del món empresarial i acadèmic, inclou noms com Elisabet Alier, Ignasi Biosca, Núria Cabutí, Marc Puig, Jordi Gual, i Laura Urquizu, entre d’altres. Garcia-Milà, directora de la Barcelona School of Economics i catedràtica a la UPF, pretén reforçar els valors del Cercle –democràcia, economia de mercat i Europa– en un context d’inestabilitat global. El seu programa se centra en potenciar la generació de coneixement i la influència del Cercle, amb innovacions a la reunió anual. A més, vol consolidar el projecte sobre productivitat i innovació impulsat per Guardiola, amb l’objectiu de transformar el model productiu de Catalunya i convertir el Cercle en un referent en l’anàlisi i innovació en polítiques públiques. Vuit membres de la junta són nous, reflectint una renovació parcial de l’organització.

El port de Tarragona es prepara per convertir-se en un hub de l’energia eòlica marina flotant al Mediterrani Occidental. L’Autoritat Portuària destinarà 300.000 metres quadrats (30 hectàrees) a la construcció, muntatge i logística d’aerogeneradors, incloent l’ampliació del moll de Balears i el contradic de Ponent. Aquestes instal·lacions estaran disponibles el 2028 i 2030, respectivament, coincidint amb les licitacions de parcs eòlics marins a la Mediterrània, com els del golf de Roses i Lleó, i posteriorment a França i Itàlia. El president del port, Santiago Castellà, ha destacat la importància d’aquesta iniciativa i ha confirmat acords amb nou empreses. La Generalitat, representada per la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha expressat el seu suport al projecte, considerant-lo crucial per al futur econòmic i social de Catalunya i destacant el potencial del port per liderar aquest sector. La inversió de 75 milions d’euros a l’ampliació del moll de Balears permetrà un calat de 23 metres, facilitant la càrrega de les grans estructures. A més de l’eòlica marina, les noves infraestructures també es destinaran a altres mercaderies, com el mineral de ferro del Brasil.

L’Informe de Joventut 2024 de l’Injuve, presentat per la ministra Sira Rego, revela una disminució del suport al feminisme i la igualtat de gènere entre els joves espanyols, especialment entre els homes. L’estudi, que analitza joves d’entre 15 i 34 anys, mostra una caiguda de 10 punts percentuals en la identificació amb el feminisme des del 2019, situant-se en un 54%. Aquesta tendència és més accentuada entre els homes, on el suport al feminisme ha baixat del 54% al 40%, i a la igualtat de gènere, del 69% al 49%. Gairebé la meitat dels homes joves (45%) no recolza el dret a l’avortament, en contrast amb el 71% de les dones. La preocupació per la violència masclista també ha disminuït, passant del 82% al 65% en quatre anys, amb un augment significatiu del negacionisme, especialment entre els homes. L’informe també destaca la polarització creixent entre gèneres en qüestions d’igualtat i polítiques d’identitat, i la dificultat dels joves per reconèixer situacions de discriminació i injustícia cap a les dones. Malgrat l’augment de la consciència sobre la salut mental, la salut sexual s’està descuidant, amb un 10% dels joves que no utilitza cap mètode anticonceptiu i un augment de les relacions sexuals a edats primerenques.

Un jutjat social de Barcelona ha dictat una sentència contra Glovo, afirmant que 3.572 repartidors, entre 2015 i 2018, van ser considerats falsos autònoms. Aquesta sentència, la de més abast pel nombre d’afectats, confirma la decisió del Tribunal Suprem (TS) i una altra sentència similar a Madrid. La magistrada argumenta que els riders seguien les directrius de Glovo, sense autonomia organitzativa, i que l’empresa controlava tots els aspectes del servei, incloent preus, condicions de pagament i qualitat, mitjançant algorismes i geolocalització. Aquesta decisió judicial podria implicar que Glovo hagi d’abonar centenars de milions d’euros en cotitzacions impagades. Tot i que Glovo afirma haver abandonat el model de falsos autònoms i comptar amb el suport del president de la Generalitat, Salvador Illa, i de CCOO i UGT, la sentència permet als riders afectats reclamar les quotes d’autònoms pagades a la Seguretat Social. El CEO de Glovo, Oscar Pierre, encara s’enfronta a diversos procediments judicials. La sentència és recurrible al TSJC.

El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat constitucional la llei d’amnistia, aprovada pel Congrés fa poc més d’un any, amb els vots favorables dels sis magistrats progressistes i l’oposició dels quatre conservadors. La sentència rebutja el recurs presentat pel PP, argumentant que la Constitució no prohibeix les amnisties i que el Congrés té la capacitat de legislar en àmbits no explícitament prohibits. El TC ha destacat l’excepcionalitat del context polític derivat del procés, incloent-hi l’aplicació de l’article 155 i la reforma de la llei orgànica del TC, per justificar la constitucionalitat de la llei. S’ha rebutjat l’argument del PP sobre la vulneració de la separació de poders, afirmant que l’amnistia no és un atac als jutges. Tot i l’aval general, el TC ha tombat aspectes menors, com l’aplicació a fets posteriors a l’aprovació de la llei i la no inclusió de protestes contra el procés. La decisió, que dona oxigen a Pedro Sánchez, no afecta directament a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comín, Lluís Puig, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, ja que el Suprem no els va aplicar l’amnistia per la malversació, considerant-la una excepció de la llei. Puigdemont, després del rebuig del Suprem al seu incident de nul·litat, podrà recórrer al TC i sol·licitar mesures cautelars per retirar l’ordre de detenció. La sentència del TC servirà de precedent per a la trentena de recursos pendents, incloent-hi els d’altres líders del procés i les impugnacions de comunitats autònomes. El Suprem, però, podria presentar una qüestió prejudicial al TJUE.

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la llei d’amnistia, una decisió celebrada per l’independentisme, especialment per Junts i ERC, que la consideren una “esmena a la totalitat” a la repressió de l’Estat. Jordi Turull, secretari general de Junts, ha reclamat al TC que utilitzi “mesures coercitives” contra el Tribunal Suprem si no aplica la llei, recordant les multes imposades a la Sindicatura Electoral l'1-O. Junts demana l’aplicació immediata de la llei i el retorn de Carles Puigdemont. ERC, a través de Joan Ignasi Elena, ha qualificat la decisió d’“èxit” i ha instat els jutges a “complir la llei”. La CUP, amb Laia Estrada, ha recordat que l’amnistia no resol el conflicte polític i ha deixat “gent fora”. Òmnium Cultural, amb Xavier Antich, ha celebrat la decisió però ha subratllat que el conflicte persisteix. El Suprem, però, ha confirmat la decisió de Pablo Llarena de no aplicar l’amnistia a Puigdemont i Toni Comín per la malversació, obrint-los la porta al recurs d’empara al TC. L’advocat Gonzalo Boye ha anunciat que sol·licitarà mesures cautelars per retirar l’ordre de detenció contra Puigdemont. La decisió del TC sobre els recursos d’empara s’espera per a finals d’any.