Rússia ha aconseguit un avanç militar significatiu a Donetsk, guanyant terreny prop de Pokrovsk, Kostiantínivka i Dobropíl·lia, i penetrant fins a 17 quilòmetres en les línies ucraïneses en només tres dies. Aquest avanç reforça la posició de Putin abans de la seva cimera amb Trump a Alaska per abordar la guerra a Ucraïna. Zelenski, mentrestant, ha reiterat la seva negativa a cedir territoris al Donbàs, tot i confirmar els avenços russos. La Unió Europea, excepte Viktor Orbán, ha emès un comunicat defensant la integritat territorial d’Ucraïna i subratllant que qualsevol acord de pau ha de comptar amb la participació de Kíiv. Dos dies abans de la cimera amb Putin, Trump es reunirà virtualment amb Zelenski i diversos líders europeus, en una trobada convocada per Alemanya. Aquest conflicte, iniciat amb la invasió russa d’Ucraïna al febrer de 2022, ha viscut diverses fases, incloent la fallida presa de Kíiv per part de Rússia, la caiguda de Bakhmut, i una contraofensiva ucraïnesa. La propera cimera Trump-Putin es veu com un moment potencialment clau per a la resolució del conflicte.

Espanya s’enfronta a una onada d’incendis devastadors que han deixat un rastre de destrucció a diverses regions. Palacios de Jamuz, a Lleó, ha estat pràcticament arrasat per les flames, deixant imatges de devastació total. A Villamontán de la Valduerna, el foc ha entrat a les cases, mentre que a A Caridade, a Galícia, s’han trobat cotxes calcinats i cadàvers d’animals. Aquests incendis han cremat prop de 115.000 hectàrees, afectant greument Ourense, Lleó i Càceres, amb més de 5.000 persones desallotjades. A més, tres persones han mort: dos voluntaris a Zamora i un home a Madrid intentant salvar els seus cavalls. La línia de tren entre Madrid i Galícia ha estat interrompuda i diverses carreteres continuen tallades. S’han detingut dos presumptes piròmans: un a Zamora per l’incendi de Puercas i un altre a Ourense relacionat amb el foc d’Oímbra. La UME intervé en diversos punts, incloent Càceres i València. La situació a Molezuelas de la Carballeda ha millorat, permetent el retorn de 2.600 veïns.

Javier Lambán, expresident d’Aragó i destacat dirigent socialista, ha mort als 67 anys a l’Hospital d’Ejea de los Caballeros a causa d’un càncer de còlon diagnosticat el 2021. Lambán va liderar el govern aragonès durant dues legislatures, de 2015 a 2023, i va ser succeït per Jorge Azcón. Abans de la seva presidència, va ser alcalde d’Ejea i va ocupar diversos càrrecs al PSOE, incloent la secretaria general del partit a Aragó. El 2025, va abandonar la política després d’una extensa trajectòria que va començar el 1983. Lambán va ser conegut per la seva postura crítica envers la direcció de Pedro Sánchez, especialment pel que fa a la reforma dels delictes de sedició i malversació. A més del càncer, Lambán patia esclerosi múltiple des de 2010. Diversos líders polítics, com Pedro Sánchez, Jorge Azcón i Salvador Illa, han expressat el seu condol per la seva mort, destacant la seva dedicació a Aragó i la seva trajectòria política. Durant el seu mandat, Lambán va mantenir importants discrepàncies amb Catalunya sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030, arribant a plantar l’aleshores president Pere Aragonès.

Catalunya es troba immersa en una onada de calor intensa, amb temperatures que arriben als 40 °C, especialment a les Terres de l’Ebre i a l’interior. Meteocat ha emès avisos per calor intensa a tot el litoral, amb temperatures màximes que podrien arribar als 40 °C durant el cap de setmana. Aquesta onada de calor, amb valors inèdits per a l’agost, es preveu que s’allargui fins dilluns. A la tarda, es poden formar núvols a les zones de muntanya de l’interior i prelitoral, amb possibilitat de ruixats aïllats. A més de la calor diürna, Meteocat també ha alertat sobre calor nocturna intensa, amb temperatures mínimes superiors als 25 °C. Barcelona registrarà temperatures entre 27 °C i 33 °C, Girona entre 18 °C i 37 °C, Lleida entre 20 °C i 40 °C, i Tarragona entre 24 °C i 34 °C. Aquesta calor extrema coincideix amb diversos incendis a la península, dificultant les tasques d’extinció a zones com Ourense i Càceres. La calor s’intensificarà al Baix Llobregat i l’Empordà, i s’estendrà a tot el territori durant el cap de setmana, afectant especialment les Terres de l’Ebre.

El barri de Gràcia ultima els preparatius per a la seva Festa Major, que començarà el 15 d’agost i s’allargarà fins al 22. Amb 23 carrers guarnits, la festa d’enguany promet una explosió de creativitat i reivindicació. Les comissions treballen a contrarellotge per enllestir les decoracions, que inclouen temàtiques diverses, des d’homenatges als Beatles i Star Wars fins a reflexions sobre la crisi climàtica i l’encariment de l’habitatge. Maria Garganté i Llanes serà l’encarregada de llegir el pregó el 14 d’agost. La presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, Carla López, ha destacat la dedicació dels veïns i ha lamentat la marxa de residents a causa dels preus del lloguer. Enguany, s’han produït queixes per part de nous veïns sobre els preparatius als carrers, fet que ha generat debat sobre la integració al barri. Laia Miller, de la Comissió del Carrer Tordera, ha subratllat la importància d’adaptar la festa als nous temps i mantenir l’esperit comunitari. El carrer Fraternitat i la Plaça de la Vila rebran una placa commemorativa pels seus més de cent anys de participació. TMB reforçarà el servei de metro, funcionant ininterrompudament del 15 al 17 d’agost, amb especial èmfasi a la L3. A més dels guarniments, la festa inclourà concerts, activitats de cultura popular i el Festigàbal, organitzat per la sala Heliogàbal. El 18 d’agost se celebrarà la “nit tranquil·la” per garantir el descans veïnal.

Mitjans de comunicació i institucions catalanes s’han mobilitzat contra l’assassinat de periodistes a la Franja de Gaza per part de l’exèrcit israelià. Més de 140 col·lectius de periodistes van convocar una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra les morts. La protesta, que va tenir lloc dimecres, va denunciar l’assassinat de 242 periodistes des de l’inici del conflicte el 7 d’octubre, incloent un recent atac amb drons que va matar sis periodistes, cinc dels quals treballaven per a Al-Jazeera. Els manifestants van exigir que es permetés als periodistes entrar a Gaza i Cisjordània per informar sobre la situació, i van demanar a Espanya i la Unió Europea un embargament total d’armes a Israel. A més, diverses parròquies de les diòcesis de Sant Feliu de Llobregat i Barcelona van organitzar concentracions a favor de Gaza. Els manifestants van denunciar que Israel estava cometent un genocidi sense testimonis i van llegir un manifest en honor als periodistes assassinats, incloent una cita d’Anas Al-Sharif, un periodista d’Al-Jazeera: “No oblideu Gaza”.

Catalunya s’enfronta a un període prolongat de calor intensa, amb temperatures que es preveu que es mantinguin entre 4 i 6 graus per sobre de la mitjana durant deu dies. El Meteocat ha emès avisos per calor intensa, especialment per a comarques com la Terra Alta, Ribera d’Ebre, Segrià i Alt Empordà, on s’esperen temperatures que poden superar els 40 graus. Lleida podria registrar la temperatura màxima de Catalunya, arribant als 41 graus. Aquesta onada de calor arriba després d’un juliol inusualment plujós, però coincideix amb un augment alarmant de la mortalitat atribuïble a la calor. El Sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo) ha registrat 306 morts per calor aquest estiu, superant les xifres d’anys anteriors i concentrant-se majoritàriament durant el pic de calor entre finals de juny i principis de juliol. La població més vulnerable és la gent gran, representant el 75% de les defuncions persones majors de 75 anys. Aquestes dades s’emmarquen en un context d’augment de les temperatures extremes a Catalunya, amb registres històrics propers als 45 graus en zones com l’Empordà i les Terres de l’Ebre durant els mesos d’estiu, especialment al juliol. Malgrat el juliol plujós d’enguany, la tendència a l’alça de les temperatures i la seva correlació amb la mortalitat per calor són preocupants.

Donald Trump i Vladímir Putin es reuniran a Alaska el 15 d’agost per discutir la guerra a Ucraïna. Trump, que ha intentat negociar la pau des de l’inici del seu mandat, ha afirmat que la reunió podria implicar “intercanvis de territori”. La ubicació, Alaska, té una importància històrica per a ambdues nacions, ja que va ser venuda pels russos als Estats Units el 1867. Iuri Uixakov, assessor del Kremlin, ha destacat les oportunitats econòmiques mútues a Alaska i l’Àrtic, però ha emfatitzat que el focus principal serà la resolució pacífica del conflicte ucraïnès. Tot i que Volodímir Zelenski ha expressat el seu desig de participar en les negociacions, Putin ha rebutjat aquesta possibilitat, i Trump ha secundat la postura russa. Zelenski, que ha advertit que no hi ha indicis que Rússia vulgui acabar la guerra, ha parlat amb Trump i diversos líders europeus, incloent Pedro Sánchez, que s’ha unit a última hora a una reunió virtual per coordinar la postura europea davant la cimera. Els líders europeus han emfatitzat la necessitat d’una pau justa i duradora que respecti el dret internacional i la sobirania d’Ucraïna, i han demanat que Ucraïna tingui un paper actiu en les negociacions. Les posicions entre Rússia i Ucraïna continuen sent oposades, amb Moscou exigint la cessió de territori i Kíev demanant la retirada de les tropes russes i garanties de seguretat.

L’Índex de Preus al Consum (IPC) a Catalunya ha augmentat al 2,3% al juliol, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest increment de tres dècimes respecte al juny es deu principalment a l’encariment de l’electricitat i els carburants, que han pujat un 10,7%. Aquesta tendència a l’alça es repeteix per segon mes consecutiu i s’observa també al conjunt de l’Estat, on l’IPC ha arribat al 2,7%, quatre dècimes més que al juny. L’IPC subjacent, que exclou els preus més volàtils, es manté al 2% a Catalunya i puja lleugerament al 2,3% a l’Estat. Dins del cistell de la compra, l’oli d’oliva i el sucre han baixat de preu, mentre que la carn de vedella, xai, cabrit, xocolata, cafè i ous han continuat encarint-se. L’augment de l’IPC s’ha registrat a totes les demarcacions catalanes: Barcelona (2,2%), Girona (2,4%), Lleida (2,4%) i Tarragona (2,6%). Aquestes xifres allunyen l’IPC dels objectius del Banc Central Europeu (BCE), fixats al 2%.

Diversos incendis forestals continuen assolant Espanya, amb 14 focs greus afectant diverses comunitats autònomes, incloent Castella i Lleó, Galícia, Astúries i Extremadura. Més de 6.000 persones han estat evacuades i es lamenten dues víctimes mortals, una a Madrid i una altra a Zamora. A Castella i Lleó, l’incendi de Yeres ha afectat el parc natural de Las Médules, mentre que a Galícia els focs de Chandrexa de Queixa i Maceda han cremat més de 4.330 hectàrees. A Catalunya, els Bombers treballen per controlar un incendi amb tres focus actius entre Amer i Susqueda. Alcaldes de les zones afectades, com Maria Rosa Vila d’Amer i Rafael Pérez d’A Mezquita, denuncien falta de recursos, mentre que el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, defensa la suficiència de l’operatiu d’extinció. La ministra Sara Aagesen apunta a la possible intencionalitat d’alguns incendis i assegura que la Unió Europea està en preavís per oferir ajuda. El Ministeri de l’Interior ha activat la fase de preemergència del Pla estatal general d’Emergències (Plegem). S’estima que més de 13.000 hectàrees han estat cremades en el conjunt dels incendis. Paral·lelament, s’ha generat una picabaralla política entre el PSOE i el PP sobre la gestió de la crisi, amb el ministre Óscar Puente criticant l’absència de presidents autonòmics del PP i el vicesecretari popular Elías Bendodo demanant la dimissió de Puente.