El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la llei d’amnistia amb sis vots a favor i quatre en contra, rebutjant el recurs del PP. L’alt tribunal considera que la llei és constitucional, ja que el legislador pot actuar en allò que no està prohibit per la Constitució. La sentència declara inconstitucionals alguns punts específics, com el que exclou l’amnistia per a conductes contràries al procés i el que pretenia amnistiar conductes posteriors a l’aprovació de la llei. Aquesta decisió, però, no afecta directament la situació de Carles Puigdemont, els altres exiliats, ni Oriol Junqueras i els condemnats, ja que el Suprem considera que el delicte de malversació no està inclòs en l’àmbit d’aplicació de la llei. Paral·lelament, l’opinió de l’Advocat General del TJUE, Maciej Szpunar, sobre la retirada de la immunitat europarlamentària a Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí s’ha ajornat sense nova data. Aquesta decisió, que inicialment estava prevista pel 26 de juny, es refereix a la demanda dels tres ex-eurodiputats contra el Parlament Europeu per la retirada de la seva immunitat el 2021. Tot i que ja no són eurodiputats (excepte Comín, que no ha pogut prendre possessió del seu escó), la demanda continua el seu curs a Luxemburg. La situació judicial dels tres ha canviat: Pablo Llarena manté les ordres de detenció contra Puigdemont i Comín per malversació, mentre que Ponsatí va tornar a Catalunya després de la derogació del delicte de sedició i està pendent de judici.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat Mango a pagar 750.000 euros per vulnerar la propietat intel·lectual de Joan Miró, Antoni Tàpies i Miquel Barceló. La sentència es deriva de l’ús no autoritzat de cinc obres d’art d’aquests artistes, propietat de la família Andik, propietària de Mango. Durant la inauguració d’una botiga a la Cinquena Avinguda de Nova York, Mango va transformar les obres en NFT, difonent-les en plataformes digitals com OpenSea i en campanyes promocionals, sense el consentiment de la VEGAP, l’entitat gestora dels drets dels artistes. Tot i que Mango tenia la propietat física de les obres, el tribunal va determinar que això no els atorgava el dret a reproduir-les, transformar-les o comunicar-les públicament sense autorització. La condemna inclou la destrucció dels NFT, la retirada de tot el material promocional, tant físic com digital, i la publicació de la sentència a la web i xarxes socials de Mango. L’empresa, que al·lega “bona fe” i la inexistència de jurisprudència prèvia, recorrerà al Tribunal Suprem. La VEGAP celebra la sentència com una victòria contra els “interessos especulatius i parasitaris” del mercat digital. Aquest cas estableix un precedent sobre els drets dels propietaris d’obres físiques respecte a les seves reproduccions digitals.

El Port de Barcelona ha aprovat una sèrie d’acords estratègics per impulsar la seva competitivitat. MSC, el gegant navilier, entrarà a la terminal BEST amb la compra del 50% de les accions de Terminal Catalunya (Tercat) a Terminal Investments Limited Holding (TIL), pendent de l’aprovació de les autoritats de competència. José Alberto Carbonell, president del port, va destacar que l’acord garanteix la no discriminació entre usuaris i la continuïtat del servei. A més, s’ha acordat una “renovació integral” de l’Hotel W, amb una inversió de 80 milions d’euros, que començarà a l’octubre i s’allargarà fins al 2027, en dues fases. L’acord amb CIGAHotels Espanya, del grup Marriott, inclou una pròrroga de la concessió fins al 2041. Finalment, s’ha atorgat una concessió a Cilsa per construir una nau logística de 55.000 metres quadrats per a Lidl a la ZAL Prat, amb una inversió de 42,1 milions d’euros i una durada inicial de 34 anys. També s’ha licitat el projecte per instal·lar el sistema Onshore Power Supply (OPS) a la terminal G de creuers, per un valor de 12,6 milions d’euros, amb l’objectiu que estigui operatiu a finals de 2027.

Els Estats Units, sota l’ordre de Donald Trump, van bombardejar tres instal·lacions nuclears iranianes: Fordow, Natanz i Isfahan. Trump va qualificar l’operació “Martell de Mitjanit” d’“èxit” i va afirmar que l’objectiu era destruir la capacitat nuclear de l’Iran. En resposta, l’Iran va llançar míssils contra Israel, ferint 86 persones i causant explosions a diverses ciutats, incloent Tel-Aviv. L’Iran va acusar els EUA de trair el compromís amb la diplomàcia i va afirmar el seu dret a l’autodefensa. L’Organització de l’Energia Atòmica de l’Iran (OEAI) va declarar que Fordow, l’objectiu principal, havia estat evacuat prèviament i no va patir danys irreversibles, condemnant l’atac i prometent continuar el desenvolupament nuclear. Malgrat l’afirmació de victòria de Trump, un informe de la intel·ligència militar dels EUA suggereix que l’atac només va retardar el programa nuclear iranià uns mesos, i que l’Iran conserva la major part de les seves reserves nuclears. Tant el secretari de Defensa, Pete Hegseth, com la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, van rebutjar l’informe, qualificant-lo de “fake news” i reiterant l’èxit de l’operació.

El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de nul·litat presentat per Carles Puigdemont i Toni Comín contra la no aplicació de la llei d’amnistia en el seu cas. La decisió obre la porta a que l’expresident i l’exconseller puguin recórrer al Tribunal Constitucional. La Sala d’Apel·lació del Suprem ha desestimat els incidents de nul·litat presentats per Puigdemont i Comín contra la decisió del passat 9 d’abril, que confirmava la no aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació. L’advocat Gonzalo Boye ja preveia aquest escenari i la necessitat de recórrer al Constitucional. Puigdemont havia acusat el Suprem de “resistència virulenta” per no aplicar-li l’amnistia. Ara, Puigdemont i Comín poden seguir els passos d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, que ja han recorregut al Constitucional. El Suprem ha justificat la seva decisió argumentant que Puigdemont pretenia la inhibició del tribunal sense justificació i ha reiterat arguments ja desestimats anteriorment per l’instructor Pablo Llarena. La decisió del Suprem coincideix amb l’aval del Constitucional a la llei d’amnistia.

Dos presumptes crims masclistes han commocionat l’estat espanyol en pocs dies. A Fuengirola, una dona de 43 anys va ser trobada morta al seu domicili juntament amb la seva parella de 46 anys, qui presumptament la va assassinar abans de suïcidar-se. La policia va investigar el cas després que un amic de la víctima denunciés la seva desaparició. A Algemesí, un home de 34 anys va ser detingut per l’assassinat de la seva dona i el seu fill de tres anys. Els serveis d’emergència van intentar reanimar el nen sense èxit. L’Ajuntament d’Algemesí ha convocat un minut de silenci en rebuig a aquest “terrible acte de violència”. Si es confirmen com a crims masclistes, aquestes serien la quinzena i dissetena víctima d’aquest any a l’estat espanyol. La Delegació del Govern contra la Violència de Gènere està recopilant dades d’ambdós casos. Es recorda la disponibilitat del telèfon 900 900 120 per a les víctimes de violència masclista.

Dimarts a la tarda, els Mossos d’Esquadra van iniciar una investigació sobre la mort violenta d’un home de 37 anys al barri de Navas, al districte de Sant Andreu de Barcelona. Els fets van ocórrer al carrer Trinxant, on la policia va trobar la víctima inconscient i amb ferides greus al portal d’un edifici, després de rebre un avís a les sis de la tarda. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va intentar reanimar l’home sense èxit. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona s’ha fet càrrec de la investigació, que actualment es troba sota secret de sumari. Segons algunes fonts, la mort podria ser el resultat d’una baralla.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha conclòs el debat sobre el recurs presentat pel PP contra la llei d’amnistia, posicionant-se la majoria progressista (6 magistrats) a favor de la seva constitucionalitat. La votació definitiva, prevista per aquest dijous, previsiblement ratificarà aquesta posició amb 6 vots a favor i 4 en contra dels magistrats conservadors. Durant el ple monogràfic, el TC ha debatut diversos aspectes, com la possibilitat de presentar una qüestió prejudicial al TJUE, que va ser rebutjada, i si la Constitució permet les amnisties, concloent que sí. La ponència, elaborada per la vicepresidenta Inmaculada Montalbán, ha sofert modificacions en la seva argumentació, però sense alterar el fons, que avala la llei d’amnistia. La sentència no abordarà la malversació, ja que no estava inclosa en el recurs del PP. S’argumenta que la llei no és arbitrària ni vulnera el principi d’igualtat, ja que es dirigeix a accions concretes relacionades amb el 9N i l'1-O, i busca la reconciliació i la pau ciutadana. Juan Carlos Campo i José María Macías no han participat en el debat per abstenció i recusació, respectivament.

El Parlament Europeu ha defensat el dret dels passatgers a portar una maleta de mà i un article personal sense cost addicional, contradient la posició prèvia del Consell de la UE. A principis de juny, els governs de la Unió Europea, amb l’oposició d’Espanya, Alemanya, Portugal i Eslovènia, van acordar limitar la gratuïtat de l’equipatge de mà a les bosses que caben sota el seient. La Comissió de Transports i Turisme de l’Eurocambra proposa unes dimensions màximes de 40 x 30 x 15 cm per a l’article personal i de 100 cm i 7 kg per a la maleta de mà. Aquesta decisió ha estat criticada per la patronal d’aerolínies europees, que argumenta que encarirà els bitllets, mentre que el ministre Pablo Bustinduy l’ha celebrat. L’eurodiputat Vicent Marzà ha acusat el Consell Europeu de cedir als interessos de les aerolínies, que, segons ell, van obtenir 10.000 milions d’euros l’any passat cobrant per l’equipatge de mà. Aquest debat s’emmarca en la reforma del reglament comunitari sobre els drets dels passatgers aeris, pendent des de fa més d’una dècada. La proposta del Parlament Europeu també inclou mesures com garantir que els menors de 12 anys puguin seure amb el seu acompanyant i que els acompanyants de persones amb mobilitat reduïda puguin viatjar sense cost addicional. A més, es busca clarificar les circumstàncies extraordinàries que permeten a les aerolínies denegar indemnitzacions, excloent-ne les vagues del seu personal. El TJUE ja va dictaminar el 2014 que cobrar per l’equipatge de mà és il·legal si compleix requisits raonables. El govern espanyol va multar cinc aerolínies, entre elles Ryanair, EasyJet, Vueling, Volotea i Norwegian, amb 179 milions d’euros per cobrar per l’equipatge de mà. La posició definitiva del Parlament Europeu es votarà al ple a partir del 7 de juliol, i posteriorment s’iniciaran les negociacions amb el Consell de la UE.

El govern espanyol ha endurit les condicions de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell, exigint que es mantingui l’autonomia del Sabadell durant almenys tres anys. Aquesta decisió, justificada per “l’interès general”, inclou la protecció de les pimes, les plantilles, l’obra social, la I+D i la cohesió territorial. El govern requerirà informes de situació i plans estructurals per avaluar el compliment d’aquestes condicions i es reserva el dret d’estendre-les a cinc anys. Salvador Illa i Foment del Treball han celebrat la decisió, mentre que la Comissió Europea podria intervenir si les considera excessives. Aquesta situació genera incertesa sobre el futur de l’OPA, ja que el BBVA, liderat per Carlos Torres, haurà de decidir si continua endavant, tenint en compte la possible venda de la filial britànica del Sabadell, TSB, i les noves condicions imposades. La decisió del govern espanyol ha estat criticada per alguns sectors que defensen la no-intervenció de l’estat en l’economia, com Josep Oliu, president del Sabadell. Aquest debat posa de manifest la incoherència d’alguns poders econòmics que reclamen intervencionisme quan els convé. Finalment, la situació posa en relleu la importància del suport a les pimes i autònoms, així com la necessitat de revisar els dogmes econòmics en benefici del bé comú.