Diversos cossos de persones migrades, lligats de mans i peus, han estat recuperats a les aigües de les Illes Balears, especialment a Formentera. La Guàrdia Civil ha iniciat una investigació per esclarir les circumstàncies d’aquestes morts, que es creu estan relacionades amb la ruta migratòria entre Algèria i l’arxipèlag. La presidenta del govern balear, Marga Prohens, ha qualificat la situació de “drama humanitari” i ha denunciat la consolidació d’aquesta ruta. Prohens ha expressat la seva preocupació durant un simulacre d’emergències a Mallorca, exigint al govern espanyol una major protecció de les fronteres i més recursos per afrontar aquesta crisi. Aquestes troballes, que sumen una trentena de cossos enguany, coincideixen amb una nova onada de pasteres a les illes, intensificant la preocupació de les autoritats. La presidenta ha demanat “mà dura” contra les màfies i ha criticat el que considera “bonisme” en la gestió d’aquesta situació. A més, ha alertat que els recursos materials de les Balears per fer front a l’arribada de migrants s’han esgotat.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha anunciat un acord amb l’OTAN per no augmentar la despesa militar espanyola fins al 5% del PIB, tal com exigien els Estats Units i Donald Trump. Sánchez ha qualificat l’acord de “molt positiu”, ja que permet a Espanya mantenir el seu compromís amb la defensa de les fronteres europees sense incrementar la despesa en defensa, que considera “desproporcionada i innecessària”. Fonts de l’OTAN han confirmat l’acord. Malgrat això, Trump ha criticat Espanya, afirmant que “s’ha convertit en un problema” per no acceptar l’augment. La cimera de l’OTAN, dissenyada per evitar conflictes amb Trump, s’ha reduït a un dia i evitarà tractar temes com Ucraïna. El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha assegurat a Trump, via Truth Social, que Europa augmentarà la despesa militar, tot i la posició d’Espanya. Rutte ha felicitat Trump per un bombardeig contra instal·lacions nuclears iranianes. La discrepància entre la xifra del 2,1% anunciada per Sánchez i el 3,5% esmentada per Rutte afegeix complexitat a la situació.

Diverses investigacions judicials afecten el govern espanyol i el PSOE. El jutge Juan Carlos Peinado ha demanat al Tribunal Suprem que investigui el ministre Félix Bolaños per presumptes delictes de malversació i fals testimoni en relació amb la contractació de l’assistent de Begoña Gómez, esposa del president Pedro Sánchez. Peinado argumenta que l’assessora Cristina Álvarez va ser contractada amb fons públics per a tasques privades de Gómez. Aquesta petició s’emmarca en una investigació més àmplia sobre presumptes delictes de corrupció que atribueix a Gómez. Bolaños, que era secretari general de la Presidència en el moment de la contractació, va declarar com a testimoni a l’abril, però Peinado qüestiona la veracitat del seu testimoni. Aquest cas se suma a la crisi generada pel cas Koldo/Cerdán, que investiga una presumpta trama de corrupció en el PSOE amb la implicació de l’exsecretari d’organització Santos Cerdán i l’exministre José Luis Ábalos. Aquests fets han augmentat la pressió sobre Sánchez i el seu govern. L’associació d’extrema dreta Manos Limpias va iniciar la investigació sobre Gómez, basant-se en informacions de mitjans de comunicació de la dreta. Paral·lelament, l’Audiència de València ha confirmat la imputació de l’exconsellera Salomé Pradas per la gestió de la DANA del 2019, rebutjant investigar la delegada del Govern i el president de la CHX.

Israel i l’Iran van acordar un alto el foc de 24 hores mediat per Donald Trump, després de vuit dies d’intercanvis de míssils. Trump va qualificar l’acord com a “complet i total”, celebrant la fi de la “Guerra de Dotze Dies” i expressant optimisme sobre una pau duradora. No obstant això, l’alto el foc va ser immediatament posat en dubte per acusacions mútues de violacions. Les FDI van denunciar un atac amb míssils iranians just després de l’inici de la treva, mentre que l’Iran va acusar Israel de bombardejar el seu territori. Aquest acord va arribar després d’una escalada de tensions, incloent el bombardeig per part dels Estats Units de tres instal·lacions nuclears iranianes, entre elles la de Fordow, utilitzant bombes antibúnquers llançades des d’avions B2. Trump va descriure l’atac com una “acció limitada” condicionada a la recerca de la pau per part de l’Iran, i va reafirmar la seva aliança amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Prèviament, l’Iran havia atacat bases militars nord-americanes a Qatar i l’Iraq, incloent la Base Aèria Al Udeid, en resposta al bombardeig de les seves instal·lacions nuclears.

El Tribunal Constitucional (TC) ha iniciat les deliberacions sobre la Llei d’Amnistia, centrant-se en el recurs presentat pel PP. En la primera jornada, la majoria progressista ha descartat presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). S’espera que la votació final sobre la constitucionalitat de la llei es produeixi a finals de setmana. La ponència, ja en mans dels magistrats, previsiblement avalarà la constitucionalitat de la llei, argumentant que el legislador pot actuar en allò que la Constitució no prohibeix. La sentència probablement defensarà la capacitat d’actuació de les Corts Generals i rebutjarà que la norma sigui arbitrària o desproporcionada, destacant la seva contribució a la convivència i la cohesió social. Tot i això, el TC no es pronunciarà sobre l’encaix del delicte de malversació en la llei. La sentència del TC sobre aquest recurs servirà de base per a altres impugnacions, incloent les del Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És important destacar que la sentència no afectarà directament ni a Carles Puigdemont i els exiliats, ni a Oriol Junqueras i els condemnats pel procés, ja que el Suprem considera que el delicte de malversació queda fora de l’àmbit d’aplicació de la llei. Aquesta interpretació contrasta amb la de l’Audiència de Barcelona, que recentment va aplicar la llei en el cas de Raül Romeva.

Protecció Civil de la Generalitat ha activat l’alerta per fortes pluges i possibles inundacions a diverses zones de Catalunya, incloent el Pirineu, Terres de l’Ebre, Lleida i la Catalunya Central. Aquesta alerta s’ha emès a causa de la previsió de precipitacions intenses, amb una possible acumulació de 20 litres per metre quadrat en mitja hora, que podria ser superior en algunes zones. A més, es preveuen tempestes, ratxes fortes de vent i calamarsa, especialment durant la tarda i nit de diumenge. Aquesta situació coincideix amb el pont de Sant Joan, amb una alta afluència de visitants a les zones afectades, per la qual cosa es recomana extremar la precaució tant en els desplaçaments per carretera com en les activitats a l’aire lliure. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha emès un avís de temps violent per a 13 comarques, amb risc de pedra, ratxes fortes de vent, esclafits i tornados. L’alerta vermella, de màxima perillositat, afecta la Cerdanya, la Garrotxa i el Pallars Sobirà, mentre que l’alerta taronja s’ha activat per al Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça, el Ripollès, Osona, el Lluçanès, el Berguedà, el Solsonès, l’Alt Urgell, la Selva i el Vallès Oriental. Es preveu que la pedra pugui superar els dos centímetres de diàmetre i que les tempestes puguin deixar 20 litres d’aigua en 30 minuts.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha anunciat un acord amb l’OTAN que permetria a Espanya mantenir la seva despesa militar al 2,1% del PIB, en lloc del 5% proposat. Sánchez argumenta que aquesta xifra inferior és suficient per complir amb els compromisos operatius de l’aliança i que un augment suposaria retallades en sanitat i pensions. Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, ha negat l’existència d’una clàusula d’exclusió per a Espanya i ha afirmat que el país haurà d’invertir el 3,5% del PIB en defensa. Rutte ha emfatitzat que tots els països membres han d’informar periòdicament sobre el seu progrés cap als objectius pactats i que el 2029 es durà a terme una revisió. Aquesta discrepància sorgeix després de les crítiques de Donald Trump sobre la contribució “ridícula” d’Espanya a la defensa. Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del govern espanyol, ha rebutjat les declaracions de Trump, defensant la sobirania espanyola. Coincidint amb aquestes tensions, els Estats Units han bombardejat tres centrals nuclears iranianes, acció que Sánchez ha lamentat, fent una crida a la contenció i al diàleg per a l’estabilitat a l’Orient Mitjà.

Sant Joan s’acosta, i amb ell, els petards, una tradició que, si bé és celebrada per molts, genera estrès, nervis i por en animals, especialment gossos i gats. Aquests animals, amb una capacitat auditiva superior a la humana, pateixen repercussions físiques i psíquiques davant el soroll, tal com indica el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), que xifra entre un 25% i un 50% els animals afectats. Adrià Martorell, veterinari i etòleg de l’Hospital Veterinari de Catalunya, explica que els animals no entenen la situació i reaccionen amb por. Aquesta por es manifesta amb llenguatge corporal, com ara cua entre les potes, orelles caigudes, tremolors i amagatalls, sent més evident en gossos. Per ajudar-los, Martorell recomana no deixar-los sols, crear un refugi segur, aïllar l’espai del soroll i no dramatitzar la situació. En casos extrems, es poden utilitzar feromones, complements alimentaris o tractaments mèdics, sempre sota supervisió veterinària. A més, es recomana avançar el passeig i l’àpat dels gossos, tancar finestres, posar música suau i evitar càstigs. Per als gats, es recomana abaixar les persianes i oferir amagatalls. Finalment, Martorell i el sector veterinari coincideixen en la necessitat de limitar els petards més sorollosos i afavorir alternatives menys estridents.

A l’Argentina, el jutge Jorge Gorini ha atorgat la presó domiciliària a l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, decisió que alleuja el govern. Aquesta mesura evita que Kirchner hagi d’ingressar a la presó després de la confirmació de la seva condemna de sis anys. La decisió limita les seves visites polítiques i li exigeix no pertorbar la tranquil·litat del veïnat. Els fiscals Diego Luciani i Sergio Mola, que havien demanat una condemna de 12 anys i l’ús d’una turmellera electrònica per a Kirchner, van mostrar el seu rebuig a la decisió del jutge.

Mentrestant, a Espanya, el Tribunal Constitucional ha iniciat un ple monogràfic per debatre el recurs del PP contra la llei d’amnistia. La majoria progressista del tribunal ha rebutjat presentar una qüestió prejudicial al TJUE, tal com volia el sector conservador. Deu magistrats - sis progressistes i quatre conservadors - debatran el recurs, i es preveu que la llei sigui avalada. L’esborrany de la sentència, redactat per la vicepresidenta Inmaculada Montalbán, avala la llei gairebé en la seva totalitat, sense abordar la qüestió de la malversació, ja que no estava inclosa en el recurs del PP. El debat s’ha organitzat per blocs temàtics i s’allargarà durant la setmana, amb la votació prevista per divendres. Els magistrats Enrique Arnaldo, César Tolosa i Concepción Espejel, juntament amb el PP i el Senat, van demanar la qüestió prejudicial, però la majoria progressista ho ha rebutjat. Els magistrats Juan Carlos Campo i José María Macías no participen en el debat per recusació i abstenció, respectivament.

José Luis Ábalos, exministre de Transports, va comparèixer davant el Tribunal Suprem, negant haver rebut comissions per adjudicacions d’obra pública i qüestionant l’autenticitat dels àudios presentats per la UCO de la Guàrdia Civil. Ábalos va desvincular Santos Cerdán, exsecretari d’organització del PSOE, de qualsevol influència en el seu ministeri i va negar la seva participació en el rescat d’Air Europa i la contractació de Claudia Montes a Logirail. El jutge Leopoldo Puente va mantenir les mesures cautelars contra Ábalos: prohibició de sortida del país, retirada del passaport i compareixences quinzenals. Koldo García, exassessor d’Ábalos, es va acollir al seu dret a no declarar, després que el jutge rebutgés la seva petició d’ajornament. La investigació, que inicialment se centrava en contractes de material sanitari durant la pandèmia, ara investiga una presumpta xarxa de cobrament de comissions a canvi de contractes d’obra pública, implicant Acciona i amb un suposat benefici mínim de 620.000 euros. Cerdán declararà el 30 de juny. El PSOE, a través de Montse Mínguez, ha defensat la netedat del partit i ha assegurat que actuen amb contundència contra la corrupció.