La violència entre Israel i l’Iran s’ha intensificat després del bombardeig dels Estats Units a tres instal·lacions nuclears iranianes. Israel ha llançat atacs aeris “sense precedents” contra objectius militars i energètics iranians, incloent la capital, Teheran, la presó d’Evin, una central elèctrica, sis aeroports i la planta nuclear de Fordow, prèviament atacada pels EUA. L’exèrcit israelià afirma haver matat almenys deu membres de la Guàrdia Revolucionària iraniana i haver destruït vuit llançadors de míssils. L’Iran ha respost amb el llançament de entre 20 i 30 míssils balístics contra Israel, impactant a Tel-Aviv, Nes Tziona i Haifa, causant 86 ferits i importants danys. Míssils iranians també han sobrevolat Jerusalem. Israel ha tancat el seu espai aeri i ha emès alertes per a la població. Mentrestant, Rafael Grossi, director general de l’AIEA, ha expressat preocupació pels danys a les instal·lacions nuclears i ha demanat accés per als inspectors. L’ONU i la UE han fet crides al diàleg i la contenció. Putin ha condemnat l’atac dels EUA i s’ha reunit amb el ministre d’Exteriors iranià per coordinar una resposta. La Xina ha demanat esforços per evitar l’impacte del possible tancament de l’estret d’Ormuz.

L’escalada de tensions entre l’Iran i Israel continua amb un intercanvi d’atacs aeris per sisè dia consecutiu. Israel ha dut a terme atacs contra instal·lacions militars iranianes, incloent una planta de centrifugadores nuclears i fàbriques d’armament, causant centenars de víctimes, segons l’Iran. Entre els morts hi ha comandants d’alt rang iranians i científics nuclears, inclòs Ali Shadmani, cap de l’exèrcit iranià. L’Iran ha respost amb el llançament de míssils contra Israel, alguns dels quals han impactat al centre del país. Donald Trump ha exigit la “rendició incondicional” de l’Iran i ha amenaçat el líder suprem iranià, Ali Khamenei, mentre que aquest ha afirmat que no es rendiran i ha advertit dels “danys irreparables” d’una intervenció directa dels Estats Units. Trump, contradient el Pentàgon, ha suggerit la possibilitat d’un canvi de govern a l’Iran. Rússia i la Unió Europea, a través de Vladímir Putin i Kaja Kallas respectivament, han advertit dels riscos d’una escalada del conflicte amb la intervenció dels EUA. Mentrestant, milers de turistes estan atrapats a Israel i el govern ha implementat un pla de repatriació per als ciutadans israelians a l’estranger.

Protecció Civil ha activat l’alerta del pla Inuncat davant la previsió de pluges intenses a partir de la tarda i nit de diumenge a gran part de Catalunya, excepte la franja litoral. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha emès un avís de perill (3 sobre 6) per intensitat de pluja, especialment a les comarques de Lleida, Terres de l’Ebre, Pirineu, Prepirineu i Catalunya Central. S’esperen precipitacions que podrien superar els 20 litres en mitja hora. Les comarques del Ripollès, la Garrotxa, Osona i el Lluçanès es troben en risc alt (grau 3-4). A més de la pluja, es preveuen ratxes de vent fortes, calamarsa i pedra. Protecció Civil recomana evitar activitats a l’aire lliure i la mobilitat a les zones afectades, així com no travessar rieres, torrents o zones inundables. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre també ha activat la vigilància per possibles crescudes sobtades. Els núvols apareixeran a partir del migdia a les zones de muntanya del nord, amb els primers ruixats i possibles pedregades a la tarda. S’espera una baixada de temperatures d'1 a 3 graus respecte a dissabte, i de 4 a 5 graus al Pirineu.

Espanya, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, ha presentat la candidatura de Móra la Nova (Tarragona) per acollir una de les quatre gigafactories d’intel·ligència artificial (IA) que la Comissió Europea preveu establir al continent. La iniciativa, impulsada per un consorci publicoprivat liderat per Telefònica i amb la participació d’empreses com ACS, MasOrange, Nvidia, Submer i Multiverse Computing, així com la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), preveu una inversió de prop de 5.000 milions d’euros. Aquest projecte, coordinat des de la Moncloa i el Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública, busca reforçar la sobirania tecnològica d’Europa i posicionar Espanya a l’avantguarda del desenvolupament d’IA. L’elecció de Móra la Nova es deu a la seva proximitat amb infraestructures com el Barcelona Supercomputing Center i la Factoria d’IA, així com la disponibilitat de terrenys i potència elèctrica. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha destacat la importància d’aquesta inversió per a la recuperació del lideratge econòmic de Catalunya. L’alcalde de Móra la Nova, Jesús Álvarez, ha expressat la seva satisfacció per la candidatura. La Comissió Europea farà una primera selecció de projectes al desembre del 2025 i les gigafactories seleccionades hauran d’estar operatives entre el 2027 i el 2028, podent rebre fins a un 35% de finançament públic. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del programa InvestAI de la Comissió Europea, anunciat per la presidenta Ursula Von der Leyen, que pretén mobilitzar 200.000 milions d’euros per a la IA.

Les tensions entre l’Iran i els Estats Units han augmentat significativament després que els Estats Units bombardegessin tres instal·lacions nuclears iranianes: Fordow, Natanz i Esfahan. Fordow, una planta d’enriquiment d’urani soterrada, era un objectiu clau a causa de la seva capacitat per produir urani altament enriquit. Natanz, la central nuclear més gran de l’Iran, ja havia estat danyada per atacs anteriors, mentre que Esfahan juga un paper crucial en la conversió d’urani. En resposta, l’Iran ha amenaçat amb represàlies, incloent el possible tancament de l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per al comerç mundial de petroli. Aquest estret és la principal ruta d’exportació de cru per a països com l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, l’Iraq, Kuwait i el mateix Iran. Un bloqueig podria interrompre el 20% del subministrament mundial de petroli i disparar els preus per sobre dels 100 dòlars per barril, segons els analistes. La decisió final sobre el tancament recau en l’aiatol·là Ali Khamenei. Aquesta amenaça no és nova, ja que Teheran l’ha utilitzada en el passat en moments de tensió. La Cinquena Flota nord-americana, amb base a Bahrain, té la responsabilitat de mantenir l’estret obert i protegir la navegació a la zona.

Barcelona es prepara per a la revetlla de Sant Joan amb un pla de reforç del transport públic. El metro funcionarà de forma ininterrompuda durant 43 hores, des de les 5 del matí del dilluns 23 fins a la mitjanit del dimarts 24, amb 14 trens addicionals i especial atenció a la línia 4. El Tram també oferirà servei continu durant tota la nit, mentre que els FGC mantindran l’horari habitual de vigília, tancant a les 2 de la matinada i reobrint a les 5. Els autobusos diürns circularan fins a les 22h, moment en què prendran el relleu els Nitbus. Rodalies de Catalunya reforçarà el servei a les línies R1, R2, R3, R4 i R7, amb intervals mínims de 30 minuts o inferiors, i augmentarà la capacitat dels trens cap a les costes del Garraf, Maresme i Costa Brava, amb trens especials tant el dilluns 23 com el dimarts 24. TMB desplegarà un dispositiu especial a les estacions de metro properes a la platja: Barceloneta, Ciutadella-Vila Olímpica, Bogatell i Llacuna. A més, Renfe implementarà mesures de seguretat addicionals a les estacions amb més afluència, en coordinació amb els Mossos d’Esquadra i les policies locals.

Barcelona serà la seu de la tercera edició del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani l’any 2026, recollint el testimoni de Màlaga. Aquesta iniciativa, impulsada per Prensa Ibèrica i la Fundació “La Caixa”, busca convertir l’arc mediterrani en un motor econòmic, abordant reptes com l’estrès hídric, la dificultat per trobar habitatge i la massificació turística. Durant l’edició a Màlaga, els alcaldes de Barcelona, Màlaga, Cartagena, València i Palma van debatre sobre aquestes qüestions, i Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, va destacar la importància de la col·laboració entre ciutats. Collboni va proposar polítiques de retenció de professionals, reforç dels serveis públics, urbanisme sostenible, topalls als preus dels lloguers, revocació de llicències de pisos turístics i límits al turisme. Coincidint amb l’arribada de l’estiu, la Flama del Canigó s’estendrà per Catalunya el 23 de juny, simbolitzant l’inici dels focs de Sant Joan. Des del Coll d’Ares, la flama es distribuirà per diverses rutes, arribant a Mallorca i el País Valencià. Entitats com Òmnium Cultural i Tradicat, així com grups locals i ciclistes, col·laboraran en la seva distribució per tot el territori català, des de les comarques pirinenques fins a la costa, passant per ciutats com Barcelona, Lleida, Girona i Reus.

Els Estats Units han bombardejat tres instal·lacions nuclears iranianes: Fordow, Esfahan i Natanz. Fordow, una instal·lació subterrània, alberga milers de centrifugadores per enriquir urani. Esfahan, un complex nuclear antic, conté la planta de conversió d’urani i laboratoris xinesos. Natanz, el centre principal d’enriquiment d’urani, ha estat objecte d’atacs previs. L’atac, ordenat per Donald Trump, ha estat dut a terme amb bombarders B-2 i míssils llançats des de submarins. L’Iran, a través del ministre d’Exteriors Abbas Araghchi, ha advertit de “conseqüències eternes” i ha anunciat un viatge a Moscou per reunir-se amb Vladímir Putin. Rússia i la Unió Europea han expressat preocupació per l’escalada del conflicte. Les Nacions Unides, a través d’António Guterres, han instat a la diplomàcia per evitar una “espiral de caos”. Diversos països, com Espanya amb Pedro Sánchez i José Manuel Albares, han demanat contenció i diàleg. Organitzacions com Hamas han condemnat l’atac. La comunitat internacional ha reaccionat majoritàriament amb preocupació, demanant la tornada a la negociació i una solució diplomàtica. Úrsula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, i Keir Starmer, primer ministre del Regne Unit, s’han sumat a les crides a la negociació. El Papa Lleó XIV ha lamentat les “notícies alarmants” i ha demanat la fi de la guerra. Altres líders mundials, com Gustavo Petro de Colòmbia, Luis Arce de Bolívia, i Gabriel Boric de Xile, han condemnat l’atac.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, s’enfronta a una greu crisi política arran de l’anomenat “triangle tòxic” format per Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García, implicats en presumptes casos de corrupció. El govern ha reaccionat amb l’expulsió d’Ábalos i la substitució de Cerdán, prometent contundència contra la corrupció i demanant disculpes per la confiança dipositada en persones que no la mereixien. Sánchez ha enviat una carta a la militància del PSOE intentant reanimar-los i prometent “continuar lluitant” malgrat la decepció generada. La situació ha generat incertesa sobre l’estabilitat del govern, amb els socis polítics congelant el seu suport a Sánchez a l’espera de l’evolució de les investigacions. S’obren diversos escenaris possibles, com canvis al govern i al partit, una qüestió de confiança, la dimissió de Sánchez o un avançament electoral, però cap d’ells sembla fàcil en el context actual. La pressió dels dirigents territorials del PSOE per a un avançament electoral afegeix més complexitat a la situació, tot i que Sánchez ho rebutja argumentant la irresponsabilitat de deixar el govern en mans del PP i Vox.

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) ha publicat l’Informe Ocupadors, basat en enquestes a més de 1.400 organitzacions. L’informe revela que la meitat dels ocupadors tenen dificultats per contractar graduats universitaris, especialment en els sectors de la salut, les enginyeries i l’educació. La manca de titulats en salut i enginyeries és la principal causa, mentre que en l’àmbit social, les condicions laborals són un factor determinant. Les empreses valoren especialment les pràctiques i l’experiència laboral prèvia, així com la formació complementària, especialment la de curta durada orientada a l’especialització. Si bé un alt nivell d’anglès és important en àmbits com les TIC, les ciències i les llengües, no és un requisit generalitzat. L’informe destaca la necessitat de millorar competències com la resolució de problemes, la formació pràctica i la planificació i organització. Sandra Nieto, responsable de l’informe, emfatitza la importància de les pràctiques com a primer contacte amb el món laboral i la necessitat que les universitats potenciïn aquestes competències transversals. Malgrat aquestes mancances, el sistema universitari català rep una valoració mitjana de 7,5 sobre 10 per part de les empreses.