Daniel Sirera, líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona, ha denunciat el robatori d’objectes personals de la guantera de la seva moto al barri de Sant Antoni. Durant una visita al barri per parlar amb veïns i comerciants sobre la inseguretat, Sirera va trobar la guantera forçada i li havien sostret unes ulleres i un cable de càrrega per a mòbil. Tot i que va recuperar el comandament del pàrquing i el manual de la moto gràcies a una nota de la floristeria Bausà del carrer Viladomat, Sirera ha instat a l’alcalde Jaume Collboni a prendre mesures contra la delinqüència. La denúncia arriba després de setmanes de polèmica i friccions a Sant Antoni per queixes veïnals sobre brutícia, consum de drogues i tensions al carrer. Aquestes queixes han portat a l’implementació d’un “pla de xoc” per part de l’Ajuntament, que inclou un augment de la policia de barri, més neteja i la retirada d’elements d’urbanisme tàctic. Sirera demana que els 80 agents de la Guàrdia Urbana que vigilen edificis municipals siguin destinats al carrer, substituint-los per seguretat privada, per garantir la seguretat dels barcelonins i els visitants.

Els Bombers de la Generalitat han estabilitzat dos incendis importants a Catalunya. A Mont-ras, un incendi de vegetació iniciat diumenge a la tarda prop de la Riera de Canyelles, a Palamós, va cremar una àrea significativa del municipi. El foc, que es va propagar ràpidament a causa del vent i va generar diversos focus secundaris, va provocar el confinament de 250 persones a Torre Simona, Camping Relax-Nat, Camping Relax-Ge i la Granja d’en Vidal. Més de 120 bombers, amb suport aeri, van treballar en l’extinció i el confinament es va aixecar posteriorment. Protecció Civil va activar l’alerta del pla Infocat i els Agents Rurals van elevar el nivell d’alerta a 4 en diversos municipis de l’Alt Empordà. A Vic, un incendi va afectar tres naus industrials al polígon de Malloles. La prioritat dels bombers, que van mobilitzar una vuitantena d’efectius, va ser protegir uns dipòsits d’amoníac i evitar la propagació. Protecció Civil va activar la prealerta del pla Procicat. No es van reportar ferits en cap dels dos incidents.

Un home de 28 anys està sent investigat per un presumpte delicte de maltractament animal a Calaf, Anoia. Un vídeo viral a les xarxes socials, gravat el 3 d’agost prop de l’estació de Rodalies, mostra l’home agredint repetidament un gos de raça pastor belga malinois amb cops de corretja, puntades de peu i cops de puny. L’animal va ser arrossegat pel collar i les potes en diverses ocasions. La difusió massiva del vídeo va provocar indignació i nombroses trucades a la Guàrdia Civil, que va permetre la seva localització el 6 d’agost. El Seprona de la Guàrdia Civil, en col·laboració amb l’Ajuntament de Calaf, va retirar el gos i el va traslladar a una protectora d’Òdena per a la seva atenció. A més de les agressions, es va constatar que l’animal no disposava de xip identificador ni de la documentació obligatòria. L’home va declarar davant el jutjat de guàrdia d’Igualada el divendres 8 d’agost i s’enfronta a una possible pena de fins a 18 mesos de presó, multes i inhabilitació per a la tinença d’animals.

Donald Trump i Vladímir Putin es reuniran el 15 d’agost a Alaska per discutir la guerra a Ucraïna. Aquesta serà la primera trobada en persona entre els dos líders des del retorn de Trump a la Casa Blanca, tot i que han mantingut converses telefòniques. L’última reunió bilateral va tenir lloc el 2018 a Hèlsinki, i el 2019 van coincidir al G20 al Japó. Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, no assistirà a la reunió, fet que ha criticat, reiterant que qualsevol decisió presa sense Ucraïna va en contra de la pau i que el país no cedirà territoris a Rússia. Trump ha suggerit que un intercanvi de territoris podria ser necessari per a la pau, una idea que preveu que serà difícil d’acceptar per a Ucraïna i els seus aliats europeus. El Kremlin ha confirmat la reunió, qualificant-la d’oportunitat per al “diàleg directe” i buscant garanties de seguretat i reconeixement internacional dels territoris que controla a Ucraïna. La reunió arriba després de l’ultimàtum de Trump a Putin per a un alto el foc, i l’amenaça de sancions i desplegament de submarins nuclears. Iuri Uixakov, assessor presidencial rus, ha confirmat l’assistència de Rússia i ha expressat el desig que futures reunions es duguin a terme en territori rus. La trobada es considera un esdeveniment diplomàtic crucial amb possibles implicacions que transcendeixen el conflicte ucraïnès.

Catalunya i Mallorca han estat escenari de diversos incidents delictius en els darrers dies. A Barcelona, els Mossos d’Esquadra van detenir tres individus per robar un rellotge de 100.000 euros a un turista. La detenció va ser possible gràcies a que un dels lladres va perdre el seu mòbil i una targeta de crèdit durant la fugida, la qual cosa va permetre als Mossos organitzar un fals intercanvi i capturar-los. Els detinguts, d’entre 22 i 31 anys, tenien dotze antecedents. En un altre incident a Barcelona, dos homes disfressats de dona, amb perruques i pits falsos, van ser detinguts per un robatori violent en una joieria al barri de Sant Gervasi-Galvany. Van intentar robar joies i diners per valor de més de 300.000 euros i es van resistir a l’arrest. A Mallorca, dos turistes de 18 anys van ser detinguts per agredir brutalment un home de 71 anys i el seu net de 20 a Santa Ponça. L’ancià va haver de ser operat per fractures facials. Els agressors van increpar les víctimes en un local de tatuatges i les van perseguir fins a agredir-les. Van quedar en llibertat després de pagar una fiança.

La vaga indefinida dels socorristes de Barcelona continua durant el mes d’agost, després del rebuig a una nova proposta de l’Ajuntament en una reunió de mediació amb l’empresa concessionària, FCC Medioambiente, i la Conselleria de Treball. La CGT, sindicat convocant, acusa el consistori de “falta de coneixement” sobre el servei i reclama un “redisseny immediat”. Demanen una temporada alta de 21 setmanes, mentre que l’Ajuntament ofereix una setmana addicional a les 13 actuals. Pel que fa a la plantilla, els socorristes volen 10 noves places i l’Ajuntament n’ofereix 2, que suposarien 4 en temporada baixa. La temporalitat, les condicions dels mòduls i la protocol·lització de l’inici i final de la temporada baixa són altres punts de conflicte. L’Ajuntament, representat per Laia Bonet i Jordi Valls, expressa “sorpresa i preocupació” i apel·la a la “responsabilitat” dels treballadors. El nou contracte, amb un increment del 70% segons l’Ajuntament, també genera controvèrsia, amb la CGT qüestionant la destinació dels fons. Amb els serveis mínims al 50% i bandera groga, la vaga continua sense data de finalització, amb la CGT alertant del risc per a la seguretat dels banyistes i recordant els ofegaments mortals registrats a Catalunya aquest estiu. Ignacio García, secretari general de la secció de socorristes de la CGT, afirma que “no faran cap pas enrere”.

Un equip internacional d’astrònoms, liderat pel Centre Frontera Còsmica de la Universitat de Texas a Austin, ha descobert el forat negre més antic conegut fins ara, datant de 500 milions d’anys després del Big Bang, quan l’univers tenia només el 3% de la seva edat actual. La troballa, publicada a The Astrophysical Journal, es basa en dades del programa CAPERS del telescopi espacial James Webb. Anthony Taylor, líder de l’equip, ha destacat la importància d’aquest descobriment, ja que representa el límit de la tecnologia actual en la detecció de forats negres. El forat negre té una massa estimada de 300 milions de vegades la del Sol, la meitat de la massa total de les estrelles de la seva galàxia. Aquesta mida colossal sorprèn els científics i planteja dues hipòtesis: o bé els forats negres primitius van créixer molt més ràpid del que es pensava, o bé van néixer amb masses molt superiors a les previstes pels models actuals. Aquesta troballa ofereix una oportunitat única per estudiar l’evolució d’aquests objectes en les primeres etapes de l’univers.

La guerra a Gaza continua intensificant-se, amb pressions diplomàtiques creixents per aturar el conflicte. L’enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff, ha visitat Gaza per avaluar la situació de fam, després de reunir-se amb Benjamin Netanyahu. La Lliga Àrab, en una declaració sense precedents, ha demanat a Hamas que cedeixi el poder, alliberi els ostatges i entregui les armes, tot promovent la solució dels dos estats. Paral·lelament, quinze països europeus s’han sumat a la crida per al reconeixement d’un estat palestí. Mentrestant, Israel ha aprovat l’ocupació de Gaza, fet que ha provocat la condemna internacional i la petició dels Comuns a l’ONU per a una intervenció militar, inclòs el bombardeig de posicions israelianes, per evitar la invasió i garantir l’ajuda humanitària. David Cid, portaveu dels Comuns, ha instat a “parar els peus a Netanyahu”, mentre que Oriol Junqueras, d’ERC, ha reiterat el suport a la via dels dos estats i ha lamentat l’agreujament de la catàstrofe humanitària. L’ajuda humanitària, com el llançament de racions de menjar per part de l’exèrcit espanyol, continua arribant amb dificultats a la Franja, on la situació és descrita per metges europeus com “distòpica” i sense precedents.

La UGT ha convocat una vaga de 24 hores els dies 16, 17, 23, 24, 30 i 31 d’agost, afectant els serveis de terra del grup Menzies a diversos aeroports espanyols, incloent Barcelona-El Prat, Palma de Mallorca, Màlaga-Costa del Sol, Alacant-Elx i Tenerife Sud. Aquesta aturada afectarà les aerolínies Emirates, British Airways, Avianca, Latam, American Airlines, EgyptAir, Turkish Airlines, Aer Lingus, Norwegian, Wizz Air i Transavia. El sindicat argumenta que Menzies incompleix el cinquè conveni sectorial de handling, el primer conveni propi d’empresa i un acord sectorial del desembre de 2024, que va evitar una vaga anterior. Les principals queixes inclouen la vulneració dels drets de subrogació, irregularitats en els quadrants anuals i manca de personal, afectant a més de 600 treballadors a tot l’estat espanyol. Aquesta vaga se suma a la convocada per la UGT per al personal de terra de Ryanair, que començarà el 15 d’agost, afectant també l’aeroport del Prat, entre d’altres.

Salvador Illa completa el seu primer any com a president de la Generalitat, marcat per la normalització institucional i la col·laboració amb l’Estat, encapçalat per Pedro Sánchez. Amb el suport d’ERC i els Comuns, el Govern ha impulsat mesures en habitatge, amb un pla de 4.400 milions d’euros per a la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030, i ha aprovat una llei per regular els lloguers de temporada. També s’han fet avenços en Rodalies, amb la creació d’una empresa mixta amb Renfe, i s’ha pactat l’ampliació de l’aeroport del Prat, un projecte que genera discrepàncies amb els socis. S’ha signat el Pacte Nacional per la Llengua, amb l’objectiu d’incrementar el nombre de catalanoparlants, però sense el suport de Junts i la CUP. Pel que fa al finançament singular, l’acord amb l’Estat preveu un model “singular però generalitzable”, però la recaptació de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) s’ha ajornat fins al 2028. Entre els reptes pendents, destaquen l’aprovació dels pressupostos per al 2026, la concreció del finançament i el compliment dels acords d’investidura amb ERC i els Comuns, especialment en matèria d’habitatge i el règim sancionador. A més, el Govern vol impulsar un pla Àsia per obrir nous mercats i professionalitzar l’administració. Finalment, l’oficialitat del català a Europa, impulsada pel ministre d’Exteriors José Manuel Albares, continua encalllada, i l’aplicació de l’amnistia, una reivindicació clau d’ERC i Junts, avança lentament, amb la figura de Carles Puigdemont com a element central de la negociació. L’ombra de la corrupció, amb casos com les trames Cerdán i Montoro, i altres causes judicials, marquen el context polític.