Benjamin Netanyahu ha aconseguit l’aprovació del govern israelià per a l’ocupació de la ciutat de Gaza, com a primer pas del seu pla per controlar tota la Franja. Aquesta decisió, que busca la “desmilitarització” de l’enclavament i l’eliminació de Hamàs, implica el desplaçament de la població i l’establiment d’un govern civil encara indeterminat. El pla, que podria durar entre quatre i cinc mesos, ha generat fortes crítiques, especialment del cap de l’oposició, Yair Lapid, que ho considera un “desastre” que posarà en perill els ostatges i els soldats israelians. La cúpula militar, liderada per Eyal Zamir, també s’hi oposa. Internacionalment, l’ONU ha expressat la seva preocupació, qualificant la situació de “profundament alarmant”, mentre que Alemanya, a través del canceller Friedrich Merz, ha suspès l’exportació d’armes a Israel. Donald Trump, per la seva banda, ha evitat prendre una posició clara. Netanyahu ha reiterat la seva intenció de no annexionar-se Gaza, sinó d’establir-hi un “perímetre de seguretat” liderat per forces àrabs.

Alemanya ha suspès l’exportació d’armes a Israel que puguin ser utilitzades a la Franja de Gaza. Aquesta decisió, sense precedents per part del govern alemany, liderat per Friedrich Merz, arriba després que el govern israelià de Benjamin Netanyahu aprovés un pla per a l’ocupació militar de la ciutat de Gaza. Merz ha afirmat que aquesta acció militar dificulta l’alliberament dels ostatges i les negociacions per a un alto el foc. Tot i que Alemanya reconeix el dret d’Israel a defensar-se contra Hamàs, ha expressat preocupació per la situació humanitària a Gaza i ha instat Israel a permetre l’entrada d’ajuda humanitària i a reconsiderar l’annexió de Cisjordània. Entre octubre de 2023 i maig de 2025, Alemanya va exportar a Israel material militar per valor de 485 milions d’euros. Els Països Baixos també han retirat tres llicències per a l’exportació de peces de vaixells militars a Israel, a causa del risc d’un ús final no desitjat a Gaza. Aquesta decisió es basa en la “situació humanitària catastròfica” a la Franja. Des de l’inici del conflicte, els Països Baixos han concedit vuit llicències d’aquest tipus, tres de les quals ara han estat cancel·lades. Diverses organitzacions qüestionen la capacitat del govern neerlandès per verificar l’ús final de les armes exportades i han presentat una demanda per aturar completament aquestes exportacions.

Fa un any, ERC i el PSC van segellar un acord que va permetre la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. L’acord, liderat per Marta Rovira des del bàndol republicà i per Lluïsa Moret i Alícia Romero des del socialista, es va centrar en qüestions com el finançament singular i el traspàs de Rodalies. Aquest pacte va generar una forta divisió interna a ERC, evidenciada en la consulta a la militància, que va aprovar l’acord per un estret marge. Aquest període va coincidir amb una crisi interna a ERC, marcada per la desfeta electoral, la dimissió d’Oriol Junqueras com a president del partit i el retorn de Rovira de l’exili. Un any després, el panorama polític ha canviat significativament. Junqueras ha recuperat la presidència d’ERC, després d’un traumàtic procés congressual que va evidenciar la ruptura amb Rovira. Els dirigents socialistes implicats en la negociació, com Moret, Romero i Ferran Pedret, han consolidat el seu poder dins el partit i el govern. En canvi, a ERC, figures com Rovira i Marta Vilalta han quedat relegades a un segon pla, mentre que Josep Maria Jové manté la seva posició. La nova direcció d’ERC, amb Junqueras al capdavant, ha de gestionar ara les conseqüències d’un pacte que no ha estat mai plenament assumit per les bases i que continua generant tensions internes. La figura de María Jesús Montero ha estat objecte de crítiques per part d’ERC en relació amb el compliment de l’acord de finançament.

El pianista i compositor Eddie Palmieri va morir dimecres als 88 anys. Nascut a Nova York en una família porto-riquenya, Palmieri va ser una figura clau en l’evolució de la salsa i el jazz afrollatí. Va fundar La Perfecta el 1961, una orquestra innovadora que incorporava trombons en lloc de trompetes, fusionant ritmes afrocaribenys amb influències del jazz. A la dècada dels 70, va expandir la seva fusió musical incorporant elements de rock, soul i música clàssica, col·laborant amb artistes com Israel López “Cachao” i Alfredo “Chocolate” Armenteros. El seu àlbum de 1973, “The Sun of Latin Music”, gravat amb Lalo Rodríguez, va ser el primer a guanyar un Grammy a la música llatina. Palmieri va continuar guanyant diversos Grammys al llarg de la seva carrera, incloent-hi premis per “Palo pa’ la rumba”, “Solito”, “Masterpiece / Obra maestra” amb Tito Puente, “¡Escúchame aquí!” i “Simpático” amb Brian Lynch. A més del seu èxit musical, Palmieri va ser un defensor del reconeixement de la música llatina i va abordar temes socials i polítics en la seva obra. La seva música, festiva i alhora compromesa, va deixar una empremta inesborrable en la història de la música llatina.

El Banc Sabadell ha aprovat la venda de la seva filial britànica TSB a Banc Santander per 3,3 milions d’euros, i el repartiment de 2.500 milions d’euros en dividends extraordinaris als accionistes que mantinguin les seves accions fins a l’abril de 2026, data prevista per a la finalització de la venda. Aquesta decisió complica l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA sobre el Sabadell, ja que Josep Oliu, president del Sabadell, ha afirmat que la venda de TSB és independent de l’OPA i que es duria a terme amb o sense l’oferta del BBVA. Aquesta operació, aprovada per una àmplia majoria d’accionistes, busca focalitzar el banc en el mercat espanyol i retornar capital als accionistes. El BBVA, davant d’aquesta situació i les condicions imposades pel govern espanyol per a mantenir l’autonomia del Sabadell durant almenys tres anys, ha admès que l’OPA comporta més riscos dels previstos i que està revisant els números de l’operació. L’entitat basca, liderada per Carlos Torres i Onur Genç, ha reiterat la possibilitat de desistir de l’oferta, tal com ja havia insinuat anteriorment. La venda de TSB altera les condicions inicials de l’OPA, donant marge legal al BBVA per retirar-se. A més, la condició governamental podria endarrerir la implementació de les sinergies previstes i afectar la reducció de costos operatius. El BBVA està revisant aquestes sinergies i la possibilitat que el govern no permeti la fusió, cosa que dificultaria la integració i consumiria més temps i recursos.

Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, planeja ocupar completament la Franja de Gaza amb l’objectiu declarat d’expulsar Hamas, alliberar els ostatges israelians i establir un govern de transició àrab. Aquest pla, filtrat a N12, ha generat tensions dins la cúpula militar, amb el cap de l’exèrcit, Eyal Zamir, expressant la seva preocupació per la situació dels ostatges. Centenars d’exalts càrrecs de l’Exèrcit i la Intel·ligència israeliana també han demanat la fi de la guerra. Simultàniament, Netanyahu ha cessat la fiscal general, Gali Baharav-Miara, una figura que havia investigat casos de corrupció dins del govern, decisió que el Tribunal Suprem ha suspès cautelarment. A Cisjordània, la tensió persisteix amb Israel atorgant impunitat als colons jueus, jutjats per llei civil, mentre els palestins són sotmesos a la llei militar. Un cas recent il·lustra aquesta disparitat: un colon jueu que va disparar a un palestí ha estat alliberat, mentre que el cos de la víctima encara és retingut per l’exèrcit israelià, que imposa condicions al seu enterrament. En protesta, les dones del poble han iniciat una vaga de fam. Excaps d’intel·ligència i l’exèrcit, en una carta oberta a Netanyahu i Donald Trump, han advertit que el primer ministre està portant Israel i els ostatges a la catàstrofe.

La implosió del submergible Titan el juny del 2023, que va resultar en la mort dels cinc passatgers, incloent el CEO d’OceanGate, Stockton Rush, ha estat atribuïda a una cadena de negligències per part de l’empresa. La Guàrdia Costanera dels Estats Units, després d’una investigació de dos anys, va concloure que OceanGate va operar el Titan “completament fora dels protocols” establerts per a immersions profundes. L’informe destaca la falta d’inspeccions i proves adequades, així com errors en el disseny del casc de fibra de carboni, que van contribuir al seu debilitament estructural. A més, es va revelar un “entorn de treball tòxic” que silenciava les preocupacions de seguretat dels empleats. Ja el 2018, experts en tecnologia marina havien advertit OceanGate sobre la seguretat del submergible, expressant preocupació per la manca de certificació que garantís el compliment dels estàndards tècnics i de seguretat. L’empresa, però, va defensar que la innovació del Titan el situava fora de la certificació oficial. La investigació també va assenyalar un marc regulatori inadequat per a submergibles d’aquest tipus i l’ús de tàctiques d’intimidació per part d’OceanGate per evadir l’escrutini. La tragèdia del Titan subratlla la necessitat d’una supervisió més estricta i de regulacions clares per a les operacions d’immersió profunda.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha emès un avís sobre una ciberestafa que utilitza la plataforma Booking per robar dades bancàries. Els ciberdelinqüents accedeixen als comptes d’hotels o apartaments legítims a la plataforma i, suplantant els propietaris, contacten els usuaris que han fet una reserva. A través de missatges a la plataforma, WhatsApp o altres mitjans, alerten d’un problema amb el pagament i insten els clients a confirmar les seves dades bancàries a través d’un enllaç fraudulent. Aquests missatges solen tenir un to urgent, pressionant l’usuari amb la possible pèrdua de la reserva si no actua ràpidament. L’enllaç dirigeix a una pàgina web falsa que imita la de Booking, on, en introduir les dades, es produeix el robatori. L’Agència recomana desconfiar dels missatges urgents que demanen dades personals o bancàries, evitar clicar en enllaços sospitosos i, en cas de dubte, contactar directament amb la plataforma o buscar informació sobre possibles estafes similars. Recorden que Booking no sol·licita dades bancàries a través d’enllaços externs, sinó que gestiona els pagaments dins de la seva plataforma oficial.

A Don Benito (Badajoz), una dona de 34 anys va ser assassinada presumptament per la seva parella de 41 anys. El cos de la víctima, mare de quatre fills menors d’edat i de nacionalitat marroquina, va ser trobat dilluns a la nit en una nau després que la seva família denunciés la seva desaparició el dimecres anterior. L’home, també marroquí, va ser detingut com a principal sospitós i es preveu que passi a disposició judicial. La víctima havia format part del Sistema VioGén el 2021, però ja no estava sota la seva protecció. El delegat del Govern, José Luis Quintana, va confirmar que no hi havia indicis que la dona hagués de continuar en el sistema. L’Ajuntament de Don Benito ha decretat un dia de dol i ha convocat un minut de silenci en rebuig a aquest presumpte feminicidi, que seria el número 24 d’aquest any i el 1.318 des del 2003. La comunitat islàmica local està ajudant la família a repatriar el cos.

Jair Bolsonaro es troba en arrest domiciliari per ordre del Tribunal Suprem del Brasil, després d’incomplir les mesures cautelars imposades en la investigació sobre el seu presumpte paper en l’intent de cop d’estat del gener de 2023. L’expresident, a qui se li havia prohibit l’ús de xarxes socials i se li havia imposat un confinament nocturn, va participar en una manifestació a favor de la seva amnistia. El magistrat Alexandre de Moraes, responsable de la causa, ha prohibit a Bolsonaro rebre visites, excepte dels seus advocats, i utilitzar telèfons mòbils. Aquesta decisió ha generat protestes dels seguidors de Bolsonaro i ha augmentat la tensió política al país. Donald Trump, aliat de Bolsonaro, ha criticat l’arrest i ha reclamat el seu alliberament immediat, amenaçant amb imposar més aranzels al Brasil. Aquesta amenaça s’emmarca en un context de creixent tensió comercial entre els dos països, agreujada per les sancions imposades pels EUA contra De Moraes. El fill de Bolsonaro, Flavio Bolsonaro, ha qualificat la decisió de revenja del magistrat, mentre que el governador de Sao Paulo, Tarcísio de Freitas, l’ha titllat d’“absurda”. L’opinió pública brasilera, segons enquestes, rebutja majoritàriament la postura dels EUA.