Jorge Español, l’advocat de Vilanova de Sixena, ha sol·licitat al jutjat d’Osca l’embargament cautelar de béns del MNAC per valor de 150 milions d’euros. Aquesta mesura preventiva pretén garantir el compliment de la sentència del Tribunal Suprem, que ordena el retorn de les pintures murals de Sixena. Español argumenta que el MNAC ha desafiat la sentència al·legant la impossibilitat tècnica del trasllat, tot i que els pèrits van declarar durant el judici que era viable. L’advocat ha demanat també el tancament de les sales on s’exposen les pintures, la documentació per al desmuntatge i la vigilància policial de les obres. A més, ha advertit de possibles delictes de desobediència per part dels responsables del museu. Mentrestant, tècnics aragonesos continuen al MNAC avaluant l’estat de les pintures, després que el museu proposés un termini de nou mesos per al trasllat, una proposta rebutjada pels tècnics que exigeixen escurçar els terminis.

La Guàrdia Civil ha entrat a la seu del PSOE a Ferraz per clonar el correu electrònic de Santos Cerdán, exsecretari d’Organització, en el marc d’una investigació sobre presumptes comissions en obres públiques. El jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha imputat Cerdán i l’ha citat a declarar el 30 de juny. L’operació també ha inclòs el registre del domicili de l’exministre José Luis Ábalos a València, on es van trobar diversos dispositius d’emmagatzematge, un dels quals en possessió d’una model que l’acompanyava. A més del correu de Cerdán, la UCO ha rebut l’ordre de clonar el correu d’Ábalos al Ministeri de Transports i obtenir expedients d’obres de l’Adif i la Direcció General de Carreteres. Cinc empresaris relacionats amb les obres sota sospita també han estat imputats. El jutge ha sol·licitat informació sobre l’adjudicació de cinc obres a l’Adif i sis a la Direcció General de Carreteres. L’expresidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera, i l’exdirector general de Carreteres, Javier Herrero, també estan sent investigats per la seva presumpta participació en les adjudicacions irregulars. Ábalos, per la seva banda, ha afirmat haver estat utilitzat per Cerdán i Koldo García en una trama de corrupció prèvia.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va reunir amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, a la Moncloa enmig de la crisi generada pel cas Cerdán. La reunió, no anunciada prèviament, es va produir després de la compareixença de Sánchez al Congrés, on va anunciar que donaria explicacions sobre el cas el 9 de juliol. Aquesta data va ser criticada per l’oposició (PP, Vox) i els socis de govern (Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNV, Podemos), que van exigir una compareixença immediata. El PP va intentar forçar un ple extraordinari, però la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ho va rebutjar. Mentre, la UCO va entrar a la seu del PSOE a Ferraz per escorcollar el despatx de Santos Cerdán, l’exsecretari d’Organització del partit, implicat en el “cas Koldo” juntament amb José Luis Ábalos i Koldo García. Illa va reiterar el seu suport a Sánchez i va negar qualsevol finançament irregular al PSC o PSOE, tot i la menció d’un tal “Chili” (suposadament Illa) a l’informe de la UCO. Jordi Hereu, ministre d’Indústria, va expressar la seva comprensió per l’enuig ciutadà. La Conferència Episcopal Espanyola, a través del seu secretari general Francisco César García Magán, va demanar un avançament electoral com a solució al bloqueig institucional.

Tres ofegaments mortals han marcat l’inici de la temporada d’estiu a les platges catalanes. Un home de 40 anys va perdre la vida a la platja del Far de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú dimarts. Malgrat els esforços dels banyistes i de tres unitats terrestres del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), les maniobres de reanimació no van tenir èxit. Aquest incident va ser el primer ofegament mortal registrat des de l’inici oficial de la campanya d’estiu diumenge, tot i que ja s’havien produït dues morts per ofegament el dissabte anterior, una a Tarragona i una altra a Llançà. Divendres, un home de 72 anys va morir ofegat a la platja de l’Astillero de Malgrat de Mar. Tot i la presència del servei de vigilància i la bandera verda, i la ràpida intervenció del SEM amb dues unitats terrestres i un helicòpter medicalitzat, l’home no va poder ser reanimat. Protecció Civil insisteix en la importància d’extremar les precaucions a les platges i avisar al servei de socorrisme o al 112 en cas d’emergència.

Google s’enfronta a una possible multa de més de 4.000 milions d’euros per abús de posició dominant amb el seu sistema operatiu Android. La Comissió Europea va imposar inicialment una sanció de 4.340 milions d’euros el 2018, que posteriorment es va reduir a 4.124 milions. L’acusació es basa en la imposició de restriccions als fabricants i operadors de mòbils per afavorir les seves pròpies aplicacions, Google Search i Chrome. Google obligava els fabricants a preinstal·lar aquestes aplicacions com a condició per obtenir la llicència de la Play Store, a més de prohibir l’ús de versions modificades d’Android. També condicionava els ingressos per publicitat si no preinstal·laven el seu cercador. L’advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Juliane Kokott, ha desestimat el recurs presentat per Google, tot i que la seva decisió no és vinculant. Aquesta conclusió, però, sol anticipar el sentit de les sentències europees. La Comissió Europea va considerar aquestes pràctiques abusives i il·legals, ja que limitaven la competència i protegien la posició dominant de Google, permetent-li augmentar els seus ingressos publicitaris.

Un home ha estat condemnat a 57 anys de presó per l’Audiència de Barcelona per abusar sexualment de dues cosines seves menors d’edat durant diversos anys a Barberà del Vallès. L’home va abusar de les nenes, que tenien entre 6 i 7 anys en començar els abusos, al seu domicili familiar i al dels seus pares, aprofitant la seva relació de parentiu. A més dels abusos sexuals continuats amb penetració, l’home va prostituir una de les cosines, oferint els seus serveis per internet i gestionant les trobades sexuals amb clients a Barcelona i Sabadell. També va elaborar i posseir material pornogràfic infantil de les dues menors. L’acusat va enganyar i amenaçar les víctimes, dient-los que els abusos eren “normals” i xantatjant-les amb fotografies. El cas va sortir a la llum gràcies a les amigues de la víctima més gran, que van descobrir els seus encontres sexuals a canvi de diners i ho van explicar als seus pares. L’home ha estat condemnat per diversos delictes, incloent abús sexual continuat, inducció a la prostitució, tinença de pornografia infantil i elaboració de material pornogràfic. A més de la pena de presó, haurà de pagar indemnitzacions de 400.000 i 80.000 euros a les víctimes i se li ha prohibit acostar-s’hi. Abans del judici, l’acusat va intentar arribar a un acord que reduïa la pena a 12 anys de presó, però les víctimes el van rebutjar.

La política espanyola es troba en un moment turbulent arran del cas Santos Cerdán, exnúmero tres del PSOE, implicat en un escàndol de corrupció. Aquest fet ha erosionat la confiança entre Pedro Sánchez i els seus socis parlamentaris: Esquerra Republicana, EH Bildu, el PNB i Junts. Tot i que aquests grups han mantingut reunions amb Sánchez, expressant la seva preocupació i exigint mesures, cap d’ells vol precipitar la caiguda del govern, tement l’alternativa d’un govern PP-Vox. Junts, en particular, pressiona per al compliment dels acords de Brussel·les, mentre que el PSOE busca un nou interlocutor després de la dimissió de Cerdán. Simultàniament, Luis Argüello, president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), ha demanat eleccions anticipades i ha participat en un acte amb Santiago Abascal, líder de Vox, i Miguel Ángel Quintana, director de l’ISSEP a Espanya, fundació vinculada a l’extrema dreta francesa de Marion Maréchal i la família Le Pen. Aquesta alineació d’Argüello amb l’extrema dreta ha generat controvèrsia i rebuig dins de sectors de l’Església, i posa a prova la posició de l’episcopat espanyol, liderat per figures com el cardenal Juan José Omella.

Dos incendis forestals van afectar Catalunya el 14 i el 19 de juny de 2025. El primer incendi va començar a Cadaqués al voltant del migdia del 14 de juny. Vint-i-dues dotacions terrestres i nou d’aèries dels Bombers de la Generalitat van treballar per controlar les flames, que afectaven una zona rural envoltada de vinyes. L’incendi va cremar amb intensitat baixa-mitjana, però va provocar el tall de la carretera GI-614, deixant el municipi inaccessible per carretera. L’alcaldessa Pia Serinyana va confirmar la situació. Els Agents Rurals van estimar que l’incendi va afectar 14,5 hectàrees i la causa probable va ser l’ús d’una desbrossadora durant tasques agrícoles. El segon incendi va començar a Santa Coloma de Gramenet a prop del monestir de Sant Jeroni la tarda del 19 de juny. Disset dotacions terrestres i tres d’aèries dels Bombers van treballar per extingir el foc en un terreny abrupte, concentrant-se en el flanc dret, considerat el motor de l’incendi. El foc va generar una columna de fum visible des de Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Badalona, i va provocar 442 trucades al 112. No es van ordenar confinaments.

El sector gastronòmic català celebra la cessió de la marca “Cuina Catalana” a la Generalitat per un període de cinc anys. Figures destacades com Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, i Carles Vilarrubí, president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, han expressat la seva satisfacció per aquesta decisió, emfasitzant que la cuina catalana és un patrimoni col·lectiu. Xefs com Carme Ruscalleda i Jordi Vilà també han aplaudit el canvi, tot i que Vilà ha plantejat la necessitat d’un debat sobre la definició actual de la cuina catalana en un context globalitzat. Coincidint amb aquesta notícia, el món de la gastronomia catalana lamenta la mort de Paco Solé Parellada, propietari del restaurant 7 Portes de Barcelona, als 81 anys. Solé Parellada, un apassionat de la cuina catalana, va ser guardonat amb el Premi Nacional de Gastronomia el 2024. A més de la seva tasca al restaurant, va impulsar la Col·lecció 7 Portes de Receptaris Històrics de la Cuina Catalana, demostrant el seu compromís amb la preservació de la tradició culinària. La seva dedicació al restaurant 7 Portes, ubicat al barri del Born, va ser constant fins als seus últims dies.

L’escalada bèl·lica entre l’Iran i Israel continua amb un intercanvi de míssils i bombardejos. Israel va iniciar els atacs, dirigits contra instal·lacions nuclears iranianes com Natanz, Isfahan, Fordow i Arak, i infraestructures militars a Teheran, Tabriz, Kermanshah i Khorramabad, causant nombroses víctimes, inclosos alts comandaments militars iranians com Mohammad Baqerí i Hoseín Salamí. L’Iran va respondre amb míssils balístics, alguns dels quals van impactar a Tel-Aviv, Ramat Gan, Holon i l’hospital Soroka a Beerseba, provocant ferits. Benyamin Netanyahu ha promès una resposta contundent. El conflicte ha causat centenars de morts i milers de ferits a banda i banda. Donald Trump ha amenaçat l’Iran, però també ha suggerit la possibilitat d’un acord, mentre que l’Iran ha rebutjat negociar després dels atacs. La comunitat internacional ha condemnat la violència i ha fet una crida a la calma, amb Rússia oferint-se com a mediador. Mentrestant, s’intensifica l’èxode de civils de Teheran i altres ciutats iranianes, i els estrangers estan sent evacuats d’Israel.