Jair Bolsonaro es troba en arrest domiciliari per ordre del Tribunal Suprem del Brasil, després d’incomplir les mesures cautelars imposades en la investigació sobre el seu presumpte paper en l’intent de cop d’estat del gener de 2023. L’expresident, a qui se li havia prohibit l’ús de xarxes socials i se li havia imposat un confinament nocturn, va participar en una manifestació a favor de la seva amnistia. El magistrat Alexandre de Moraes, responsable de la causa, ha prohibit a Bolsonaro rebre visites, excepte dels seus advocats, i utilitzar telèfons mòbils. Aquesta decisió ha generat protestes dels seguidors de Bolsonaro i ha augmentat la tensió política al país. Donald Trump, aliat de Bolsonaro, ha criticat l’arrest i ha reclamat el seu alliberament immediat, amenaçant amb imposar més aranzels al Brasil. Aquesta amenaça s’emmarca en un context de creixent tensió comercial entre els dos països, agreujada per les sancions imposades pels EUA contra De Moraes. El fill de Bolsonaro, Flavio Bolsonaro, ha qualificat la decisió de revenja del magistrat, mentre que el governador de Sao Paulo, Tarcísio de Freitas, l’ha titllat d’“absurda”. L’opinió pública brasilera, segons enquestes, rebutja majoritàriament la postura dels EUA.

Naver, el gegant tecnològic sud-coreà, ha adquirit la totalitat de Wallapop, la plataforma de compravenda de segona mà, per 370 milions d’euros, valorant l’empresa en 600 milions d’euros. Naver, que ja posseïa un 29,5% de les accions a través del fons Korelya Capital, va completar la compra del 70,5% restant la setmana passada, segons es va informar a la borsa sud-coreana. Aquesta adquisició representa un dels exits més importants de l’ecosistema emprenedor de Barcelona. Rob Cassedy, CEO de Wallapop, continuarà liderant l’empresa, que mantindrà la seva seu a Barcelona i la seva plantilla de 300 treballadors, així com la seva marca. Naver busca reforçar la seva presència a Europa i expandir el seu negoci en el comerç electrònic, considerant Wallapop una plataforma estratègica per al seu creixement al continent. L’operació compta amb el suport de la majoria d’accionistes de Wallapop i s’espera que es completi en els propers mesos, després de rebre les aprovacions regulatòries. Wallapop, fundada el 2013, compta amb 19 milions d’usuaris i prop de 100 milions d’anuncis anuals, havent aconseguit la rendibilitat el 2024 amb més de 100 milions d’ingressos.

El jutge Ángel Hurtado ha donat tres dies a les parts implicades en el cas de la filtració del correu d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, per pronunciar-se sobre la suspensió cautelar d’Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat. Aquesta és la tercera vegada que Hurtado es posiciona en contra d’aquesta mesura, sol·licitada per l’Associació Professional Independent de Fiscals (APIF). La sala de recursos del Tribunal Suprem no s’havia pronunciat prèviament sobre el recurs de l’APIF, ja que l’associació va desistir. La recent confirmació de la interlocutòria de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat ha estat per majoria, amb el magistrat ponent, Andrés Palomo, proposant l’arxivament de la causa contra García Ortiz. Palomo considera que no hi ha proves suficients per incriminar el fiscal general. Mentrestant, creix la tensió política entre el govern central i la Comunitat de Madrid arran de les polítiques fiscals d’Ayuso. Salvador Illa ha criticat el dúmping fiscal de Madrid, rebent el suport de ministres com Yolanda Díaz i Diana Morant, així com de la vicepresidenta María Jesús Montero, qui ja havia denunciat la pèrdua de 4.000 milions d’euros en recaptació per les rebaixes fiscals. Ayuso ha respost a les crítiques d’Illa, defensant les aportacions de Madrid a la caixa comuna. Aquest enfrontament s’emmarca en la discussió sobre la reforma del finançament autonòmic, on es planteja la necessitat de limitar la competència fiscal a la baixa. El conseller de Presidència de Madrid, Miguel Ángel García Martín, ha justificat les polítiques fiscals de la comunitat, argumentant que, malgrat la menor pressió fiscal, la major activitat econòmica genera més recaptació. Illa, per la seva banda, s’oposa a rebaixes fiscals generals i compta amb el suport del govern de Sánchez en la seva confrontació amb Ayuso.

El Zoo d’Aalborg, a Dinamarca, ha generat polèmica en sol·licitar públicament la donació de mascotes vives, com ara conills, conillets d’Índies, galls i cavalls, per alimentar els seus depredadors, incloent lleons, tigres i linxs europeus. L’objectiu, segons el zoo, és imitar la cadena alimentària natural d’aquests animals i proporcionar-los una dieta més natural, incloent “carn amb pèl i ossos”. Abans de ser donats com a aliment, els animals reben eutanàsia. La subdirectora Pia Nielsen ha aclarit que aquesta pràctica, tot i que ha causat debat a les xarxes socials i ha atret l’atenció de mitjans com la BBC i la CNN, és habitual al zoo i en altres zoos de Dinamarca des de fa temps. A més, s’ofereixen descomptes fiscals a aquells que donin cavalls, sempre que compleixin certs requisits sanitaris i de documentació. La controvèrsia ha portat el zoo a tancar la secció de comentaris a Instagram.

Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va reunir el seu comitè executiu per abordar diversos temes, incloent l’escàndol de corrupció que afecta ex-membres del PSOE. Feijóo va criticar durament Pedro Sánchez per la seva relació amb els implicats i va anunciar la preparació d’una llista de “lleis sanchistes” per derogar si arriba a la Moncloa. Entre aquestes lleis, es troben la d’amnistia, la de memòria democràtica, la de vivenda i la llei trans. A més, va criticar les concessions de Sánchez a l’independentisme català, qualificant-les de “corrupció”. Paral·lelament, el PP va confirmar que Ana Millán, número 3 d’Isabel Díaz Ayuso al PP de Madrid i vicepresidenta de l’Assemblea de Madrid, no és llicenciada en Ciències Polítiques, atribuint-ho a un error en la publicitat electoral de fa anys. Aquest fet arriba després de diverses dimissions per falsificació de currículum, com les de Noelia Núñez, José María Ángel i Ignacio Hilguero. Finalment, Feijóo va anunciar diversos nomenaments dins del PP, com la creació de noves secretaries, entre elles la de salut mental, dirigida per Mercedes Navío, la d’interior i emergències, encapçalada per Antonio Sanz, la de sostenibilitat de l’Estat del benestar, a càrrec de Fernando Navarrete, i la de coordinació parlamentària, liderada per Álvaro Pérez.

Catalunya experimentarà una setmana de condicions meteorològiques variades. Dimarts, es preveu un dia assolellat amb temperatures al voltant dels 30 graus, acompanyades de ruixats puntuals al litoral i a la Catalunya Central, especialment durant la matinada. Divendres, el sol dominarà al matí, però a la tarda s’esperen ruixats a l’est del país, amb avisos per intensitat de pluja a comarques com Osona, Berguedà, i l’Empordà. A partir de diumenge, una massa d’aire saharià provocarà un augment significatiu de les temperatures, amb màximes que podrien superar els 40 graus a principis de la setmana següent, especialment al Segrià, Ribera d’Ebre i Terra Alta, on s’ha activat l’avís per calor. Aquest augment de temperatures, combinat amb el vent, ha elevat el risc d’incendi, activant la fase d’alerta del pla Infocat i el nivell 4 del pla Alfa a l’Alt Empordà. Com a mesura preventiva, s’han tancat els accessos al Parc Natural del Cap de Creus i al massís de l’Albera.

Malgrat un rècord d’afiliats a la Seguretat Social, amb més de 3,9 milions de treballadors, Catalunya ha experimentat un augment de l’atur de l'1,38% al juliol, sumant 4.339 persones a les llistes del Ministeri de Treball i Economia Social. Aquest increment, que contraresta la baixada del mes anterior, eleva el total d’aturats a 319.423, tot i que la xifra continua sent inferior a la del mateix mes de l’any passat. La finalització de contractes al sector serveis, especialment en l’educació a causa de l’inici de les vacances escolars, ha estat la principal causa d’aquesta pujada. Aquest augment contrasta amb la tendència a la baixa a la resta d’Espanya, on l’atur ha disminuït un 0,06%. Andalusia, Castella-la Manxa i el Principat d’Astúries han liderat la reducció de l’atur. A Catalunya, Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona han vist increments en l’atur. Tot i la pujada de l’atur, s’han registrat 268.521 contractes a Catalunya al juliol, dels quals 112.388 han estat indefinits. Aquestes xifres mostren un panorama complex al mercat laboral català, amb un rècord d’afiliació però un augment preocupant de l’atur.

Diversos incidents han marcat les festes majors al Maresme, amb enfrontaments entre joves i policies. A Mataró, durant les Santes, tres persones van ser detingudes i vuit denunciades per desobediència i resistència a l’autoritat després de llançar objectes als Mossos d’Esquadra. Els fets van ocórrer al Parc Central cap a les sis del matí durant el desallotjament després dels concerts. Agents de l’ARRO i de Seguretat Ciutadana, juntament amb la Policia Local, van intervenir davant la negativa d’un grup a abandonar el recinte. A Alella, durant la Festa Major, tres persones més van ser detingudes per desordres públics i atac a la policia a la plaça de l’Hort de la Rectoria cap a la una de la matinada. La intervenció policial, que incloïa la unitat ARRO, es va produir arran d’una baralla i va ser rebuda amb hostilitat per part d’un grup. Aquests incidents s’afegeixen als ocorreguts la setmana anterior a les Santes de Mataró, on també es van produir detencions per enfrontaments amb la policia.

Un potent terratrèmol de magnitud 8,8 va sacsejar la península de Kamtxatka, Rússia, provocant una alerta de tsunami a tot el Pacífic. El sisme, considerat el sisè més fort de l’últim segle i el més potent a Kamtxatka des del 1952, va causar ferits i danys materials a la regió russa, incloent inundacions a l’arxipèlag de les Kurils, on onades de fins a 5 metres van inundar la costa de Paramuixir. Més d’una desena de rèpliques van seguir el sisme principal. El Japó va evacuar més de 2 milions de persones, incloent residents prop de la central nuclear de Fukushima. Els Estats Units van emetre alertes des d’Alaska fins a Califòrnia i a Hawaii, on el governador Josh Green va declarar l’estat d’emergència. Alertes similars es van activar al Canadà, la Xina, el Perú, Xile, l’Equador, Colòmbia i altres països del Pacífic. Malgrat la magnitud del terratrèmol, els danys van ser menors del que s’esperava gràcies als sistemes d’alerta i al disseny antisísmic. Experts com John Townend de la Universitat de Victoria i Caroline Orchiston de la Universitat d’Otago van destacar la magnitud de l’esdeveniment, però van minimitzar l’impacte en la població a causa de la baixa densitat demogràfica de la zona epicentral. Hores després del terratrèmol, el volcà Kliuchevskoi a Kamtxatka va entrar en erupció.

Un accident de trànsit mortal va tenir lloc la matinada de dissabte a l’A-2, al punt quilomètric 604,6, a Sant Feliu de Llobregat. Un turisme amb quatre ocupants va sortir de la via per causes que encara s’estan investigant pels Mossos d’Esquadra. El copilot, un jove de 23 anys veí de Viladecans, va patir ferides crítiques i va ser traslladat a l’Hospital de Bellvitge, on posteriorment va morir. Els altres tres ocupants del vehicle van resultar ferits lleus; dos d’ells, incloent una menor, van ser traslladats a la Vall d’Hebron, i el tercer va rebre atenció a l’Hospital Moisès Broggi. Els Mossos d’Esquadra han detingut el conductor del vehicle per presumpte homicidi per imprudència greu. L’avís de l’accident es va rebre a la 1.52 h, i es van mobilitzar quatre patrulles dels Mossos, dues dotacions dels Bombers de la Generalitat i cinc unitats del SEM. Amb aquesta víctima, ja són 88 les persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes aquest any. El Servei Català de Trànsit recorda que el SIAVT ofereix suport i informació a les víctimes de trànsit i els seus familiars.