El sector gastronòmic català celebra la cessió de la marca “Cuina Catalana” a la Generalitat per un període de cinc anys. Figures destacades com Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, i Carles Vilarrubí, president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, han expressat la seva satisfacció per aquesta decisió, emfasitzant que la cuina catalana és un patrimoni col·lectiu. Xefs com Carme Ruscalleda i Jordi Vilà també han aplaudit el canvi, tot i que Vilà ha plantejat la necessitat d’un debat sobre la definició actual de la cuina catalana en un context globalitzat. Coincidint amb aquesta notícia, el món de la gastronomia catalana lamenta la mort de Paco Solé Parellada, propietari del restaurant 7 Portes de Barcelona, als 81 anys. Solé Parellada, un apassionat de la cuina catalana, va ser guardonat amb el Premi Nacional de Gastronomia el 2024. A més de la seva tasca al restaurant, va impulsar la Col·lecció 7 Portes de Receptaris Històrics de la Cuina Catalana, demostrant el seu compromís amb la preservació de la tradició culinària. La seva dedicació al restaurant 7 Portes, ubicat al barri del Born, va ser constant fins als seus últims dies.

L’escalada bèl·lica entre l’Iran i Israel continua amb un intercanvi de míssils i bombardejos. Israel va iniciar els atacs, dirigits contra instal·lacions nuclears iranianes com Natanz, Isfahan, Fordow i Arak, i infraestructures militars a Teheran, Tabriz, Kermanshah i Khorramabad, causant nombroses víctimes, inclosos alts comandaments militars iranians com Mohammad Baqerí i Hoseín Salamí. L’Iran va respondre amb míssils balístics, alguns dels quals van impactar a Tel-Aviv, Ramat Gan, Holon i l’hospital Soroka a Beerseba, provocant ferits. Benyamin Netanyahu ha promès una resposta contundent. El conflicte ha causat centenars de morts i milers de ferits a banda i banda. Donald Trump ha amenaçat l’Iran, però també ha suggerit la possibilitat d’un acord, mentre que l’Iran ha rebutjat negociar després dels atacs. La comunitat internacional ha condemnat la violència i ha fet una crida a la calma, amb Rússia oferint-se com a mediador. Mentrestant, s’intensifica l’èxode de civils de Teheran i altres ciutats iranianes, i els estrangers estan sent evacuats d’Israel.

L’ampliació de la ZEPA al voltant de l’aeroport del Prat, executada pel Govern d’Aragonès el juliol de 2024, ha generat controvèrsia. El FC Barcelona i la Unió de Pagesos han impugnat la mesura, el primer per protegir els seus interessos en els terrenys dels Reguerons a Viladecans, que la Generalitat considera per compensar l’impacte ambiental de l’ampliació de l’aeroport. El Barça busca negociar la possible compra o expropiació d’aquests terrenys. Paral·lelament, el Govern d’Illa ha presentat un projecte d’ampliació de l’aeroport, amb una inversió d’Aena de 3.200 milions d’euros, amb l’objectiu de convertir-lo en un “hub intercontinental”. Experts com Xavier Fageda qüestionen aquesta possibilitat, ja que la competència de Madrid i la manca d’una gran aerolínia amb base al Prat dificulten aquesta aspiració. Iberia, per exemple, ha anunciat una inversió de 6.000 milions d’euros a Barajas, reforçant la seva aposta per Madrid com a hub internacional i deixant Barcelona per a Level, la seva filial de baix cost. Malgrat l’ampliació, la consolidació del Prat com a hub intercontinental continua sent una incògnita, mentre que grups ecologistes i plataformes com Zeroport i Ni un Pam de Terra, amb el suport de l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, han manifestat la seva oposició al projecte per l’impacte mediambiental.

Esperanza García, exdiputada del Partit Popular (PP) al Parlament de Catalunya i delegada de la Junta d’Andalusia a Catalunya, ha mort als 50 anys després de lluitar contra un càncer. Advocada de professió, García va ser diputada al Parlament en dues legislatures: entre el 2015 i el 2017, i posteriorment, entre el 2019 i el 2020. Va deixar l’escó per incorporar-se a l’equip de govern de Xavier García Albiol a l’Ajuntament de Badalona. Des del 2023, exercia com a delegada de la Junta d’Andalusia a Catalunya, sota la presidència de Juanma Moreno Bonilla. Abans de la seva trajectòria al PP, García va col·laborar amb Ciutadans, participant en la campanya de les eleccions catalanes del 2006 i sent candidata a l’alcaldia de Barcelona el 2007. També va estar vinculada a Societat Civil Catalana i va ser articulista en diversos mitjans de comunicació. Diversos polítics, com Alejandro Fernández, líder del PP a Catalunya, i Xavier García Albiol, han expressat la seva condolença per la pèrdua, destacant la intel·ligència i vàlua de García.

Un policia municipal de Madrid fora de servei va ser detingut dimarts a la nit a Torrejón de Ardoz després de la mort d’un home de 35 anys que presumptament li havia robat el mòbil. L’agent, que passejava vestit de carrer amb un altre policia, va perseguir l’home després de l’intent de robatori. En retenir-lo, va aplicar una maniobra de subjecció al coll, tipificada com a “mataleó”, que va provocar que la víctima perdés la consciència i entrés en parada cardiorespiratòria. Tot i els esforços dels serveis d’emergència, que van practicar maniobres de reanimació durant uns trenta minuts, l’home va morir. El policia detingut passarà a disposició judicial. L’incident va generar consternació i ha obert un debat sobre l’ús de la força per part dels agents de policia, fins i tot quan estan fora de servei.

Red Eléctrica ha presentat el seu informe sobre l’apagada del 28 d’abril, contradient la versió del Govern i atribuint la responsabilitat a les grans empreses energètiques. Segons Concha Sánchez, directora d’operació de Red Eléctrica, la companyia va actuar correctament i la programació de centrals amb capacitat de control de tensió era suficient. El problema, segons Red Eléctrica, va ser que aquestes centrals no van prestar el servei previst. La presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, ha descartat dimissions i ha afirmat que la companyia va complir amb tots els procediments. L’informe de Red Eléctrica situa l’origen de l’incident en una planta fotovoltaica a Badajoz i la primera desconnexió en un transformador a Granada. L’empresa també ha criticat la qualitat de la informació rebuda d’altres parts implicades. Roberto García Merino, delegat de Redeia, ha negat qualsevol incompliment normatiu i ha rebutjat la possibilitat d’indemnitzacions. Per contra, la patronal de les elèctriques, AELEC, responsabilitza Red Eléctrica de la manca de control de tensió, afirmant que les seves companyies associades, com Endesa, Iberdrola i EDP, van complir amb les seves obligacions. La CNMC i Entso-E estan elaborant informes independents per aclarir les responsabilitats.

El president Salvador Illa ha presentat un projecte d’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas-El Prat, amb un cost estimat de 3.200 milions d’euros, previst per al 2033. L’ampliació de la tercera pista, la remodelació de les terminals 1 i 2, la construcció d’una terminal satèl·lit i una línia de tren subterrània per a la T1 són els punts clau. El calendari preveu l’aprovació del DORA per part d’Aena el 2026 i del Pla Director el 2028, condicionat a l’aval mediambiental de la Comissió Europea per l’afectació a la Xarxa Natura 2000, que inclou la Ricarda i el Remolar. Les obres començarien el 2030 i finalitzarien el 2033. Paral·lelament, s’ha obert el debat sobre la governança de l’aeroport. ERC prioritza la gestió catalana i busca “canvis legislatius” per augmentar la capacitat decisòria de la Generalitat, tot i que s’oposa a l’ampliació en els termes plantejats. La privatització parcial d’Aena el 2014 per Mariano Rajoy complica la situació, ja que qualsevol canvi hauria de considerar els interessos dels inversors privats. La creació d’un Consell Rector Aeroportuari de Catalunya i una Autoritat Aeroportuària de Catalunya són part de les negociacions, però la gestió 100% catalana sembla difícil. Sílvia Paneque, consellera de Territori, ha afirmat que la qüestió de la governança es negociarà amb ERC.

La Policia Nacional espanyola, en col·laboració amb l’Europol i altres sis policies europees, ha detingut a Barcelona l’administrador d’Archetyp Market, un dels majors mercats de droga de la dark web. L’operació, iniciada al febrer de 2023 a petició de la Bundeskriminalamt (BKA) alemanya, va culminar entre el 9 i el 12 de juny amb accions coordinades a Alemanya, Espanya, Països Baixos, Romania, Suècia i els Estats Units. Més de 400 agents van participar en l’operatiu, que va resultar en la detenció de set venedors clau i la intervenció de la infraestructura de la plataforma als Països Baixos. Archetyp Market, actiu durant més de cinc anys, comptava amb 600.000 usuaris a tot el món i havia mogut almenys 250 milions d’euros en transaccions de diverses drogues, com heroïna, èxtasi, speed, fentanil, cocaïna, cànnabis i altres substàncies sintètiques. A l’administrador, un ciutadà alemany de 30 anys resident a prop de Barcelona, se li van confiscar vehicles d’alta gamma, rellotges de luxe, diners en efectiu i diversos dispositius informàtics. L’Europol va desplegar un especialista en dark web per coordinar l’operació i informar els usuaris del tancament del mercat. La investigació continua oberta i no es descarten més detencions.

La revetlla de Sant Joan, celebrada la nit del 23 de juny, marca el solstici d’estiu i és una festa arrelada als Països Catalans. Aquesta festivitat, d’origen pagà, combina elements tradicionals com les fogueres, els petards, el cava i les coques de Sant Joan. Aquestes coques, possiblement derivades d’un tortell amb ous que emulava el sol, van evolucionar fins a la seva forma ovalada actual durant el segle XIX, incorporant fruites confitades i pinyons. La Flama del Canigó juga un paper central en les celebracions a diverses ciutats catalanes, com Tarragona, Reus, Vic i Lleida, on s’encenen fogueres i es duen a terme actes festius. A Menorca, la festa se centra en el cavall i la coca bamba, mentre que a Alacant, la coca és salada i porta tonyina. La tradició s’estén també a altres regions d’Europa i a països de Sud-amèrica, on el solstici correspon a l’hivern. Finalment, existeixen alternatives de celebració lliures de petards, com a Manresa, Collserola o Valldoreix, per a aquells que prefereixen una revetlla més tranquil·la.

Dilluns al matí, un treballador de 20 anys de Sant Joan Despí va morir en un accident laboral a les Borges Blanques. El jove va caure d’una teulada mentre instal·lava plaques solars a la partida Pedreres i va patir ferides mortals. Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les 9.37 h i, juntament amb els Bombers i el SEM, van acudir al lloc dels fets, però no van poder salvar-li la vida. El cas s’ha posat en coneixement del jutjat d’instrucció de Lleida i del Departament d’Empresa i Treball. Dimarts a la tarda, un home de 40 anys va morir ofegat a la platja del Far de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú. Uns banyistes el van treure inconscient de l’aigua a les 18.42 h i van alertar el 112. En aquell moment no hi havia servei de socorrisme. Els banyistes i, posteriorment, el SEM, van intentar reanimar-lo sense èxit. Protecció Civil ha recordat la importància d’extremar les precaucions a les platges i ha emès consells de seguretat, com ara avisar el socorrisme o el 112 davant de qualsevol problema a l’aigua. Aquesta és la primera víctima mortal de la campanya d’estiu a les platges catalanes, que va començar el 15 de juny.