A l’Estació del Nord de Barcelona, la Policia Nacional va detenir dos homes per possessió de més de 30 quilos de cocaïna. La droga va ser descoberta durant un control rutinari de documentació a passatgers procedents de França i Itàlia el 25 de juliol. Els agents van observar un home nerviós a l’andana, pendent del seu mòbil mentre esperava un autobús de París. En arribar l’autobús, un passatger va lliurar-li una maleta pesada. El registre de les maletes va revelar 46 peces de roba impregnades de cocaïna, a més de pots de cacau, cafè i xampú que també contenien la substància. Un dels detinguts es trobava en situació irregular a Espanya. En ser descoberts, un dels homes va intentar fugir, però va ser interceptat amb l’ajuda de vigilants de seguretat. Ambdós individus van ser arrestats per un delicte contra la salut pública i es troben en presó provisional sense fiança.

La pressió sobre el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, continua augmentant després del seu processament per presumpta revelació de secrets. García Ortiz està acusat de filtrar un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, que admetia frau fiscal. Mentre diverses associacions de fiscals demanen la seva dimissió, l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) ha sol·licitat al Tribunal Suprem la seva suspensió cautelar de feina i sou un cop comenci el judici oral. El jutge Ángel Hurtado ha donat tres dies a les parts (Fiscalia, defensa i acusacions) per pronunciar-se sobre aquesta petició. APIF, que actua com a acusació popular, argumenta que la suspensió és necessària per evitar que el fiscal designat per al cas actuï al servei de l’acusat, que és el seu superior jeràrquic. Aquesta és la tercera vegada que APIF demana la suspensió de García Ortiz, però en ocasions anteriors el jutge va argumentar que no estava capacitat per fer-ho. Mentrestant, García Ortiz es nega a dimitir i nega haver filtrat el correu. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reiterat que la decisió d’apartar-se és personal i que el govern no pot cessar-lo. L’Acte d’Obertura de Tribunals, previst pel 5 de setembre i presidit pel Rei, comptarà previsiblement amb la presència i el discurs de García Ortiz, malgrat la seva situació processal.

José María Ángel Batalla ha dimitit com a comissionat del govern espanyol per a la reconstrucció després de la DANA al País Valencià i com a president del PSPV-PSOE. La dimissió arriba arran d’una investigació de la Fiscalia Anticorrupció per la presumpta falsificació d’un títol universitari presentat el 1985 per accedir a una plaça de funcionari a la Diputació de València. L’Agència Valenciana Antifrau va iniciar una investigació arran d’una denúncia anònima, i posteriorment va remetre el cas a la Fiscalia. Batalla nega les acusacions, al·legant un “equívoc” i assegura que pot acreditar la documentació. Considera que ha estat víctima d’una “cacera” i un “procediment inquisitorial”. El PP l’acusa d’estafador i exigeix que retorni els diners cobrats per la seva gestió. Zulima Pérez, assessora de la Secretaria d’Estat de Política Territorial, el substituirà com a comissionada. La Diputació de València, governada pel PP, ha anunciat que denunciarà Batalla. El cas ha generat controvèrsia, especialment després del cas similar de l’exdiputada del PP Noelia Núñez. Diana Morant, secretària general del PSPV, valora deixar la presidència del partit vacant. Batalla afirma tenir el suport del PSOE i de Pedro Sánchez.

La situació política i judicial a l’Estat espanyol es troba en un moment de tensió arran de diversos casos. Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha estat processat per frau fiscal i falsedat documental, tot i que la jutge ha rebutjat els seus arguments sobre la investigació del fiscal general de l’Estat. Aquest, Álvaro García Ortiz, es troba a les portes d’un judici per revelació de secrets per la filtració de dades de González Amador. El Tribunal Suprem investiga Ortiz, nomenat per Pedro Sánchez, per la presumpta filtració d’un correu electrònic entre la Fiscalia de Madrid i l’advocat de la parella d’Ayuso. Malgrat la pressió, Ortiz descarta dimitir i compta amb el suport del govern espanyol. Aquest cas s’emmarca en una pugna entre el poder executiu i judicial, agreujada per la voluntat del govern d’allunyar els jutges de la causa del procés. La Ministra de Defensa, Margarita Robles, ha qüestionat la continuïtat d’Ortiz, demanant-li que prengui la decisió més oportuna per a la institució. Diverses associacions de fiscals, excepte la Unió Progressista de Fiscals, han sol·licitat la dimissió d’Ortiz per protegir la imatge de la institució. A més, l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) ha demanat al jutge la suspensió de funcions d’Ortiz. Paral·lelament, Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per demanar la seva excarceració després de ser empresonat provisionalment.

La situació a Gaza continua sent catastròfica després de 22 mesos de guerra amb Israel, amb més de 60.000 palestins morts i 145.870 ferits. L’ONU i altres organitzacions humanitàries pressionen Israel per permetre l’entrada d’ajuda humanitària, amb milers de camions encallats a les fronteres. Israel culpa la comunitat internacional per la limitada ajuda que ingressa, negant la fam a Gaza i desestimant-la com a tàctica de Hamàs. L’ONU denuncia que, tot i les “pauses humanitàries”, l’ajuda que arriba és insuficient davant la magnitud de la crisi. S’han registrat morts per inanició, incloent nens, i es tem per la vida de milers de nadons si no arriba llet de fórmula. Diumenge, van entrar 120 camions, però l’ONU necessita introduir-ne fins a 700 diàriament. Mentrestant, des de finals de maig, més de 1.179 gazians han mort en punts de distribució d’ajuda gestionats per una organització impulsada per Israel i els Estats Units. A Israel, organitzacions com B’Tselem i Metges pels Drets Humans denuncien que Israel comet genocidi a Gaza, mentre personalitats israelianes exigeixen sancions contra el seu propi país. La comunitat internacional i el president nord-americà, Donald Trump, expressen preocupació per la situació.

El Celler Kripta, fundat per Agustí Torelló Mata, s’ha incorporat a la marca col·lectiva Corpinnat, convertint-se en el setzè celler membre. Aquesta decisió implica la sortida de Kripta de la DO Cava, seguint els passos d’altres cellers importants com Recaredo, Gramona, Torelló, Nadal, Llopart i Sabaté i Coca. Kripta, que va canviar el seu nom el 2024 coincidint amb un relleu generacional, elabora 500.000 ampolles d’escumosos de llarga criança amb varietats autòctones del Penedès com el macabeu, xarel·lo i parellada, i exporta a més de 30 països. L’empresa destaca el seu compromís amb la qualitat i la sostenibilitat, amb certificacions ecològiques i veganes, i amb la verema 100% manual. Corpinnat, amb els seus rigorosos protocols d’elaboració auditats per Bureau Veritas, s’ha consolidat com una alternativa a la DO Cava, tot i que representa un volum de producció molt menor. Kripta, que va facturar 5,25 milions d’euros el 2024, justifica la seva decisió per la necessitat de preservar la tradició i la innovació del Penedès.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha fet balanç de la primera meitat de legislatura, destacant les bones dades econòmiques i el compliment del 45% dels compromisos adquirits. Malgrat la fragilitat parlamentària, Sánchez ha assegurat que exhaurirà la legislatura i ha anunciat la presentació dels pressupostos per al 2026, obrint-se a negociar amb tots els grups, inclòs Carles Puigdemont i Junts. Aquest anunci arriba en un moment delicat, amb ERC i Podem allunyats de la majoria de la investidura. Sánchez ha destacat l’aprovació de 42 lleis des del 2023, la condonació del deute autonòmic, la llei d’amnistia i el pla de lluita contra la corrupció. També ha abordat la crisi humanitària a Gaza, l’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, la llei d’habitatge i el reforç de l’estat del benestar, amb l’ampliació dels permisos de paternitat i maternitat. Sánchez ha defensat la gestió del seu govern, destacant el creixement econòmic, la creació d’ocupació i la inversió estrangera. Aquest balanç arriba després d’un curs marcat pel cas Cerdán, que va implicar la dimissió i empresonament de l’exsecretari d’organització del PSOE, i la confirmació del processament del fiscal general, Álvaro García Ortiz, fet que ha augmentat la pressió sobre el president. Sánchez ha reiterat el seu suport a García Ortiz i ha descartat una crisi de govern. El PP, amb Alberto Núñez Feijóo i Ester Muñoz al capdavant, ha criticat la gestió de Sánchez i ha demanat la dimissió del fiscal general.

Aquest cap de setmana, Catalunya ofereix una àmplia gamma d’activitats. A Barcelona, la Festa Major del Poble-Sec continua amb concerts i correfocs, mentre que el Bargain Garden ofereix un mercat de segona mà amb més de setanta paradetes. A Badalona, The Champions Burger presenta una varietat d’hamburgueses. Per a famílies, l’Illa Fantasia i PortAventura World són opcions destacades. A Tarragona, Reus celebra la Fira de Sant Jaume, centrada en cavalls i famílies, i el Morell inicia la seva Festa Major. Rupit i Pruit acullen “El So de les Pedres,” fusionant música i patrimoni. Santpedor celebra Santa Anna amb un concert de Strombes, i Sant Julià d’Alfou, al Baix Montseny, també celebra la seva Festa Major. Paral·lelament, la polèmica sobre els limitadors de so a les festes de Barcelona continua, amb grups com Sybarites veient-se obligats a aturar concerts. L’Ajuntament de Barcelona ho atribueix a problemes tècnics, però entitats com els Castellers del Poble-Sec i Castellers de Sants expressen preocupació per l’impacte en les actuacions musicals. L’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) negocia amb la Generalitat una nova normativa sobre el so. Finalment, la Mercè 2025 anuncia més de 100 concerts en 16 escenaris, amb artistes com Mushka, Vicco, Rigoberta Bandini, i The Tyets. Manchester serà la ciutat convidada, amb actuacions de Ríoghnach Connolly i Porij.

Les autoritats lluiten contra diverses estratagemes utilitzades pel narcotràfic, com ara incendis provocats i l’ús de contenidors amb càrrega legal per ocultar droga. El 4 de juliol, prop de Tenerife, dos individus a bord d’un narcoveler van calar foc a la seva càrrega de cocaïna en ser interceptats per la vigilància duanera. Aquest incident, que va requerir l’evacuació d’un dels tripulants amb greus cremades, va posar de manifest la perillositat d’aquesta tàctica, que busca la destrucció de la droga i el rescat dels tripulants per part de les autoritats. Aquesta pràctica, habitual a la ruta atlàntica, contrasta amb la dels llanxers de l’estret de Gibraltar, que llancen la droga al mar. La Guàrdia Civil i Vigilància Duanera, en col·laboració amb les autoritats franceses, van desarticular una organització criminal que utilitzava el Port de Barcelona per introduir cocaïna. L’operació “Leurre” va iniciar-se amb la intercepció a França d’un contenidor amb 138,5 kg de cocaïna procedent de Xile, que va ser sotmès a un lliurament controlat fins a Barcelona. La droga, oculta en bobines de cartó, va ser traslladada a una nau industrial a Terrassa, on es va detenir dues persones. Posteriorment, es va detenir un camioner i un estibador implicats en el transport i manipulació dels contenidors. A casa de l’estibador es va trobar un arsenal d’armes. L’operació continua oberta i no es descarten més detencions.

CaixaBank ha anunciat uns beneficis de 2.951 milions d’euros durant el primer semestre de 2025, un 10,3% més que en el mateix període de l’any anterior. Aquest creixement s’atribueix a la distribució lineal de l’impost sobre la banca durant tot l’any, en contrast amb l’aplicació concentrada al primer trimestre de 2024. Malgrat la caiguda del 5,2% en el marge d’interessos, deguda a la reducció dels tipus d’interès, els ingressos per serveis van augmentar un 5,4%, arribant als 2.581 milions d’euros. Aquest increment es va veure impulsat pels serveis de gestió patrimonial, que van registrar 973 milions d’euros. El benefici del segon trimestre va ser de 1.482 milions d’euros, un 0,8% superior al de l’any anterior, si bé un 11,3% inferior si es descompta l’efecte de l’impost a la banca. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, va destacar el creixement del volum de negoci, la robustesa del banc i la reducció dels saldos dubtosos. Gortázar va descartar noves adquisicions i va emfatitzar la importància de trobar consensos per abordar el problema de l’habitatge a Espanya, allunyant-lo del “populisme” i fomentant la col·laboració público-privada. La ràtio de morositat va baixar al 2,3% i la rendibilitat ROE va millorar fins al 15,7%. L’entitat va registrar un creixement en la nova producció de crèdit, especialment en hipoteques, i un augment dels recursos de clients. El volum de negoci va superar el bilió d’euros.