En menys de 48 hores s’han produït tres successos mortals a diferents localitats catalanes. Dijous, un home de 54 anys va morir a Viladecans en caure des d’una alçada de 14 metres mentre treballava en una teulada. L’endemà, un altre home de 56 anys va perdre la vida en circumstàncies similars a Igualada, en precipitar-se també des del sostre de la seva empresa. Ambdós casos són considerats accidents laborals i estan sent investigats pels Mossos d’Esquadra, que han informat el Departament d’Empresa i Treball. A aquests fets s’hi suma la mort d’un jove de 23 anys la matinada de dissabte a Lleida, el cos del qual va ser trobat pels Bombers de la Generalitat després d’un incendi en un edifici. Les causes d’aquest darrer succés també estan sota investigació policial.

El Tribunal Suprem, a través del jutge Leopoldo Puente, ha sol·licitat a l’Audiència Nacional que investigui els pagaments en efectiu realitzats pel PSOE a José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García. Aquesta decisió es fonamenta en un informe de l’UCO i en les declaracions de testimonis, com l’exgerent del partit Mariano Moreno, que revelen una greu manca de control sobre la justificació de les despeses. El magistrat assenyala que el partit no verificava si qui reclamava els diners havia fet realment la despesa ni l’origen dels fons, la qual cosa podria haver facilitat una operació de blanqueig de capitals, permetent que diners d’origen il·lícit fossin compensats amb fons legals. Tot i que el PSOE assegura que totes les operacions són legals i traçables, el jutge considera que hi ha “incògnites per resoldre” sobre aquest sistema de reemborsaments.

L’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, d’ordenar la represa dels assajos nuclears després de més de tres dècades de moratòria ha generat una gran incertesa global. Aquesta decisió sorgeix com a resposta directa a les recents demostracions de força de Vladímir Putin, qui ha presentat proves exitoses de noves armes com el dron submarí Posidó i el míssil Burevéstnik, ambdós de propulsió nuclear i dissenyats per ser indetectables. Tot i que el Kremlin aclareix que les seves proves no van ser detonacions, l’ordre de Trump és ambigua i podria referir-se tant a explosions reals —considerades innecessàries pels experts gràcies a les simulacions modernes— com a la modernització de míssils. Aquesta escalada armamentística contrasta amb l’acostament diplomàtic entre Trump i el líder xinès, Xi Jinping, materialitzat en una cimera a Corea del Sud amb acords comercials significatius, en un context marcat per l’expiració de tractats clau com el Nou Start.

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha reconegut públicament el “dolor i injustícia” infligits als pobles originaris mexicans durant l’època colonial, qualificant-ho de “clarobscur” en la història compartida. Aquesta declaració es va fer durant la inauguració a Madrid de l’exposició “La mitad del mundo. La mujer en el México indígena”, organitzada per ambdós governs com a part d’un “camí de justícia i reconciliació”. La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha celebrat el gest com un “primer pas molt important” per saldar el greuge històric, una qüestió que havia generat tensions diplomàtiques després que el seu predecessor, Andrés Manuel López Obrador, demanés perdó formalment al rei Felip VI l’any 2019. Sheinbaum va afirmar que “el perdó engrandeix” els pobles.

El gegant del comerç electrònic Amazon ha iniciat un procés d’acomiadament col·lectiu (ERO) que afectarà un màxim de 1.200 treballadors de les seves oficines corporatives a Espanya. La mesura impactarà les seus de Madrid (Amazon Digital Spain) i Barcelona (Amazon Spain Service), excloent explícitament el personal dels centres logístics i la resta d’operacions nacionals. Aquest ajust forma part d’una reestructuració global més àmplia anunciada per la multinacional, que preveu la supressió de 14.000 llocs de treball corporatius a tot el món. La companyia justifica la decisió per la necessitat de reduir la burocràcia, compensar la sobrecontractació durant la pandèmia i mantenir una estructura més àgil, en un context on també aposta per l’automatització. Aquesta retallada de personal es produeix després d’una onada prèvia d’acomiadaments i malgrat que Amazon va registrar beneficis significatius recentment.

Els recents suïcidis d’adolescents com Sandra Peña a Sevilla i un jove a Almacelles, presumptes víctimes d’assetjament escolar, han desencadenat una resposta contundent. El Sindicat d’Estudiants ha convocat una vaga i manifestacions a ciutats com Barcelona per denunciar la inacció dels centres educatius i les fallades sistèmiques. La dificultat per identificar correctament el bullying, distingint-lo de conflictes puntuals, i la tolerància amb la “violència de baixa intensitat” són barreres clau, segons experts com Toni García Arias i Susanna López. Per combatre-ho, es proposa un enfocament integral basat en la formació de tota la comunitat educativa i la prevenció des de les primeres etapes, com demostra el programa “Aquí, prou bullying”. Aquesta mobilització social busca solucions a un problema creixent, amb 1.696 casos denunciats a Catalunya el curs passat.

L’Audiència Nacional ha ordenat una avaluació mèdica forense de l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, per determinar si està en condicions d’afrontar el judici contra ell i la seva família, que comença el 24 de novembre. Aquesta decisió respon a la petició de la seva defensa, que va presentar diversos informes mèdics sobre el seu estat físic i cognitiu. El resultat de l’examen podria permetre que Pujol no hagi d’assistir presencialment i pugui declarar per videoconferència. En el judici, que durarà sis mesos, la família Pujol s’enfronta a acusacions de formar una organització criminal i cometre delictes de blanqueig de capitals, falsedat documental i contra la Hisenda pública. La Fiscalia demana per a l’expresident una pena de 9 anys de presó.

Mentre Protecció Civil de la Generalitat, dirigida per Marta Cassany, prepara una prova massiva del sistema d’alertes a mòbils ES-ALERT per al 3 de novembre a la regió de Barcelona per familiaritzar la ciutadania i garantir la seva eficàcia, l’ús d’aquesta mateixa eina es troba al centre d’una greu polèmica al País Valencià. La gestió de la recent DANA, que va provocar 229 morts, està sota investigació judicial, centrant-se en el retard de l’enviament de l’alerta. L’exconsellera d’Interior valenciana, Salomé Pradas, assegura que va mantenir informat en tot moment el president Carlos Mazón sobre la decisió d’enviar el missatge, una versió que contradiu directament les declaracions del president, qui nega haver estat notificat. Aquesta situació evidencia el contrast entre la preparació preventiva del sistema a Catalunya i les qüestionades decisions durant una catàstrofe real.

Els sindicats UGT FESMC, CCOO i CGT han convocat cinc jornades de vaga de 24 hores al Trambaix i el Trambesòs, començant el 31 d’octubre i continuant els dies 10, 17, 21 i 28 de novembre. La mobilització sorgeix després d’un any de negociacions infructuoses per al nou conveni col·lectiu. Els representants dels treballadors acusen l’empresa TRAM de mostrar-se “inflexible” i de proposar condicions que suposen un “retrocés dels drets adquirits”. Durant les aturades, s’han establert uns serveis mínims del 40% a les hores punta (de 6:30 a 9:30 i de 16:00 a 20:00) i del 20% durant la resta de la jornada. Els sindicats defensen la vaga com una eina de pressió legítima per aconseguir una “negociació real” i un acord just.

Les eleccions als Països Baixos han capgirat els pronòstics amb la victòria inesperada del partit liberal progressista Demòcrates 66 (D66), encapçalat per Rob Jetten. Aquest resultat suposa un revés significatiu per a l’extrema dreta de Geert Wilders (PVV), que havia provocat la caiguda del govern anterior per endurir les polítiques migratòries i ara es veu condemnat a l’oposició davant la negativa de la resta de forces a pactar-hi. La victòria de D66, aconseguida amb una campanya positiva i el carisma de Jetten, va sorprendre les enquestes, que preveien un retorn als partits tradicionals i no van anticipar el fracàs de l’aliança liderada per Frans Timmermans. Ara, Jetten s’enfronta al complex repte de negociar un govern de coalició en un parlament molt fragmentat, que requerirà l’acord d’un mínim de quatre partits per assolir la majoria.