Les principals organitzacions empresarials catalanes, incloent-hi Foment del Treball i el grup G8 (liderat per la Cambra de Comerç de Barcelona), han consensuat una declaració conjunta sobre la nova proposta de finançament autonòmic. Aquest acord, fruit d’un procés de negociació iniciat per Josep Santacreu (Cambra) amb Josep Sánchez Llibre (Foment), qualifica la proposta com “un punt de partida” i una millora respecte al model vigent, però alhora la considera “no suficient”. El text unifica postures inicialment divergents, com la crítica inicial de Foment, i insta els partits polítics catalans a treballar plegats per millorar el model. El Govern de la Generalitat, a través de la consellera Alícia Romero, ha celebrat el pacte com una “rectificació” de Foment i ha aprofitat per demanar a Junts una actitud constructiva.

El judici a la família Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional s’ha centrat en l’origen de la filtració dels seus comptes a Andorra. El subdirector del diari El Mundo, Esteban Urreiztieta, ha testificat sobre la publicació del 7 de juliol de 2014 del conegut ‘pantallàs’, que va motivar la confessió de l’expresident Jordi Pujol. Durant l’interrogatori, Urreiztieta ha evitat confirmar si la informació va provenir de la “policia patriòtica” o de l’excomissari José Manuel Villarejo, escudant-se en el fet que el periodista que va signar la notícia ja ha mort. Tot i que ha defensat la veracitat de la informació, ha admès no haver pogut corroborar totes les proves aportades per altres fonts, com Gustavo Shanahan, sobre els negocis de Jordi Pujol Ferrusola a l’estranger. El judici continua examinant altres operacions del primogènit, com les inversions a Mèxic o els seus vincles amb empreses com Isolux.

La Unió Europea ha designat oficialment la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l’Iran (IRGC) com a organització terrorista, una decisió històrica presa com a resposta a la violenta repressió de les protestes antigovernamentals al país. Aquesta mesura, que va requerir l’acord unànime dels 27 estats membres, va ser impulsada per països com Espanya, França, Alemanya i els Països Baixos. La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va subratllar que la repressió no podia quedar sense resposta. Encara que la designació es considera principalment simbòlica, implica la congelació d’actius i la prohibició de viatjar a la UE, equiparant l’IRGC a grups com Al-Qaida. Paral·lelament, la UE ha aprovat un nou paquet de sancions contra alts funcionaris iranians, inclòs el ministre de l’Interior, i entitats acusades de censura i violacions de drets humans.

La xarxa ferroviària catalana i espanyola afronta una greu crisi de confiança arran de dos accidents mortals recents: la tragèdia d’Adamuz i el descarrilament a Gelida on va morir un maquinista en pràctiques. Aquest últim incident a la línia R4 de Rodalies ha posat en una situació crítica el Govern de Salvador Illa, que veu qüestionada la seva bandera de bona gestió pel caos generat, la manca d’informació i la insuficiència de transports alternatius. Al Senat, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha admès la crisi de confiança mentre rebia dures crítiques de l’oposició, amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana demanant la seva dimissió. Els problemes de fons, com la desinversió històrica, la baixa execució pressupostària i la mala coordinació entre Renfe i Adif, agreugen la situació i la desconfiança dels usuaris.

Les principals organitzacions empresarials i econòmiques de Catalunya, incloent-hi Foment del Treball, Pimec i les tretze cambres catalanes, han consensuat una posició comuna sobre el nou model de finançament. En una nota conjunta, qualifiquen la proposta com “una millora important, però no suficient” i la consideren un “punt de partida” per a futures negociacions. Tot i que valoren positivament l’augment de la suficiència financera i la transparència del sistema, assenyalen mancances significatives. Critiquen que no s’hagi incorporat el cost de la vida com a criteri d’ajustament i que el principi d’ordinalitat no estigui garantit a llarg termini. A més, adverteixen que el model no resol el dèficit fiscal ni el greu dèficit acumulat en infraestructures, xifrat en uns 42.500 milions d’euros, i es manté dins del marc de la LOFCA. Finalment, insten els partits a treballar plegats per millorar l’acord.

El Tribunal Suprem ha avalat la petició d’eutanàsia de la Noèlia, una jove barcelonina de 24 anys paraplègica, en inadmetre el recurs de cassació presentat pel seu pare i l’entitat Advocats Cristians. La sol·licitud, autoritzada prèviament pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), estava paralitzada per aquest recurs. L’alt tribunal basa la seva decisió en qüestions tècniques, afirmant que els informes mèdics confirmen la plena capacitat i la voluntat sostinguda de la jove per demanar la mort assistida, tot i que reconeix una “irregularitat procedimental” en el procés inicial per part de la dupla medico-jurídica. Malgrat l’aval judicial, el procediment continua suspès cautelarment, ja que Advocats Cristians ha anunciat que portarà el cas davant el Tribunal Constitucional i, si és necessari, al Tribunal Europeu de Drets Humans.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat improcedent l’acomiadament de Manuel Escribano, un cuiner que treballava des de feia 17 anys a l’Ajuntament de Barcelona, per no superar una prova de nivell B2 de català durant un procés d’estabilització laboral. La sentència obliga el consistori a readmetre’l en les mateixes condicions o a pagar-li una indemnització de gairebé 59.000 euros. El tribunal argumenta que la llei d’estabilització no pot ser utilitzada com a causa automàtica d’acomiadament i qüestiona la proporcionalitat d’exigir aquest nivell lingüístic per a les funcions del seu lloc de treball. A més, la resolució suggereix que l’exigència podria constituir una “discriminació indirecta”, ja que va ser l’únic aspirant a la seva pròpia plaça. Amb el suport de Convivencia Cívica Catalana, el cas estableix un precedent rellevant sobre l’ús de la llengua en els processos de selecció de l’administració pública.

La greu crisi del servei de Rodalies ha provocat una forta reacció política per part d’ERC i Junts, que exigeixen la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente. La portaveu d’ERC, Ester Capella, també ha demanat la dimissió de la consellera Sílvia Paneque, atribuint el caos a una desinversió històrica de l’Estat i considerant insuficients els cessaments de càrrecs tècnics a Renfe i Adif. Al Senat, ambdós partits van acusar Puente de “mala gestió” i de prioritzar l’alta velocitat. El traspàs del servei és un punt central de conflicte: mentre Capella defensa l’acord actual amb el PSOE per crear una nova operadora sota control de la Generalitat i adverteix de conseqüències si l’Estat incompleix, Junts qualifica el pacte d’“idea perversa” i reclama la sortida completa de Renfe de Catalunya.

L’accident ferroviari de Gelida, on un mur de contenció de l’AP-7 va caure sobre un tren, va provocar una greu crisi de mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’incident, que va causar la mort d’un maquinista, va comportar la suspensió del servei de Rodalies i el tall de l’autopista AP-7. Com a conseqüència, el trànsit a les principals carreteres metropolitanes va augmentar un 4,4%, segons dades del Servei Català de Trànsit. Vies alternatives com la C-31 i la C-32 van registrar un increment de l’11,6%, mentre que la C-17 va créixer gairebé un 10%. Paral·lelament, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) van absorbir part de la demanda, transportant 1,43 milions d’usuaris, un 4,2% més. Aquest augment va ser especialment notable durant el cap de setmana, amb un pic del 25% el diumenge.

L’accident mortal de tren a Gelida del 20 de gener, causat per l’esfondrament d’un talús, ha provocat greus alteracions en la mobilitat. La principal conseqüència ha estat el tall de l’autopista AP-7 a Martorell en sentit sud. Després d’una breu reobertura parcial, el Ministeri de Transports va ordenar un nou tancament complet per dur a terme les tasques de reparació, que s’han vist complicades per un lliscament de terra. Segons el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, la previsió és reobrir la via la setmana del 9 de febrer. Paral·lelament, l’aturada del servei de Rodalies durant dos dies ha generat una gran desconfiança entre els usuaris, que han optat massivament pel transport alternatiu en autobús. Per pal·liar el caos circulatori, es manté la gratuïtat del peatge de la C-32 i es promouen rutes alternatives.