El brot d’hantavirus detectat al creuer MV Hondius, que ha provocat tres morts i compta amb cinc casos confirmats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha desencadenat una notable tensió política a Espanya. Mentre el govern de Pedro Sánchez organitza un complex dispositiu per evacuar els 147 ocupants a les Canàries, amb la col·laboració de la Unió Europea, la seva gestió ha estat durament criticada. Partits com el PP i Vox l’han qualificada de “caòtica”, i la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha rebutjat que els passatgers espanyols facin la quarantena en un hospital militar de la seva comunitat. Malgrat la descoordinació inicial i la crispació política, la ministra de Sanitat, Mónica García, defensa l’operatiu, mentre l’OMS ha emès un missatge de calma, assegurant que el virus és conegut i que el risc de pandèmia és “baix”.

Els catorze passatgers espanyols, entre els quals hi ha cinc catalans, del creuer Hondius afectat per un brot d’hantavirus, han estat evacuats i traslladats a Madrid per complir una quarantena obligatòria. El desembarcament es va realitzar al port de Granadilla de Abona, a Tenerife, sota estrictes protocols sanitaris que incloïen l’ús de vestits EPI. Després de volar en un avió militar fins a la base de Torrejón de Ardoz, els passatgers, que es troben asimptomàtics, van ser ingressats a l’Hospital Central de la Defensa Gómez Ulla. Allà romandran en habitacions individuals i se’ls realitzaran proves PCR per descartar la infecció, sota la supervisió d’un equip mèdic reforçat. L’operatiu, defensat per la ministra Mónica García i el president Pedro Sánchez, preveu un possible aïllament de fins a 42 dies. Mentrestant, el vaixell Hondius es dirigirà a Rotterdam un cop finalitzada la repatriació de totes les nacionalitats.

Una operació de repatriació internacional sense precedents s’ha activat a Tenerife amb l’arribada del creuer MV Hondius, afectat per un brot d’hantavirus. Els 14 passatgers espanyols, entre els quals hi ha cinc catalans, seran els primers a desembarcar per ser traslladats a l’Hospital Central de la Defensa Gómez Ulla de Madrid. Allà se sotmetran a una quarantena obligatòria i revisable en habitacions individuals, sense visites i amb un estricte protocol sanitari que inclou proves PCR periòdiques i control de temperatura. L’operatiu, coordinat pel govern espanyol amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), preveu l’evacuació de ciutadans de més de vint països. El director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha viatjat a l’illa i ha llançat un missatge de tranquil·litat, assegurant que el risc per a la salut pública és “baix” i qualificant l’acollida del vaixell com un “acte de solidaritat”.

L’activista catalanopalestí Saif Abukeshek i el brasiler Thiago Ávila, membres de la Flotilla, seran alliberats per Israel després de la seva detenció el 30 d’abril en aigües internacionals. L’anunci va ser fet pel ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, qui va qualificar la detenció d’il·legal i va exercir una forta pressió diplomàtica. Durant el seu arrest, els dos activistes van denunciar tortures i van iniciar una vaga de fam com a protesta, que Abukeshek va arribar a intensificar. La seva deportació es realitzarà a través del pas fronterer de Taba cap a Egipte, segons van informar les autoritats israelianes. La notícia del seu alliberament va coincidir amb una manifestació a Barcelona convocada per exigir la seva llibertat, on va ser rebuda amb gran emoció i celebració pels assistents, inclosa la dona d’Abukeshek, Sally Issa.

La justícia espanyola viu un moment de gran tensió, reflectit en dos casos d’alt perfil polític. D’una banda, el fiscal en cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, continua la seva investigació en el cas que involucra José Luis Ábalos, Víctor Aldama i Koldo García. La seva estratègia, que inclou un tracte favorable a col·laboradors, apunta a investigar un presumpte finançament il·legal del PSOE, especialment després que Aldama acusés el president Pedro Sánchez de liderar la trama. Paral·lelament, la tinent fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Conde, ha donat suport a un indult parcial per a l’exfiscal general Álvaro García Ortiz, condemnat a dos anys d’inhabilitació per revelació de secrets sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso. La fiscalia argumenta que la condemna ha tingut conseqüències “intenses i desproporcionades” i que García Ortiz va actuar per defensar la institució.

Els Mossos d’Esquadra han admès la infiltració de dos agents de paisà en una assemblea de docents a Barcelona que preparava una vaga educativa. La policia catalana justifica l’acció emparant-se en una “obligació normativa” de la Comissaria General d’Informació per recollir informació sobre “conflictivitat laboral i social” i avaluar riscos, argumentant que no és una decisió discrecional. Aquesta actuació ha generat una forta polèmica política. La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha defensat la professionalitat del cos i ha mostrat el seu suport explícit al director general, Josep Lluís Trapero. En canvi, diversos partits de l’oposició com ERC, Comuns, CUP i Junts han condemnat els fets i han exigit compareixences parlamentàries de Parlon, la consellera d’Educació Esther Niubó i el mateix Trapero, a qui alguns grups demanen la dimissió. Els sindicats educatius també han criticat la mesura.

Les eleccions al Regne Unit han provocat un terratrèmol polític amb la victòria dels partits independentistes a Escòcia i Gal·les. A Escòcia, el Partit Nacional Escocès (SNP), liderat per John Swinney, ha revalidat el seu triomf i s’acosta a la majoria absoluta, un resultat que utilitzarà per impulsar un segon referèndum d’independència, amb el Brexit com un dels principals arguments. Paral·lelament, a Gal·les, el Plaid Cymru ha aconseguit una victòria històrica que posa fi a dècades de domini laborista, i el seu líder, Rhun ap Iorwerth, es prepara per governar i iniciar un debat cap a una futura consulta. Aquestes victòries coincideixen amb un enfonsament del Partit Laborista del primer ministre Keir Starmer a les eleccions locals d’Anglaterra, on l’extrema dreta de Reform UK, encapçalada per Nigel Farage, ha estat la gran beneficiada, fragmentant l’escenari polític britànic.

Un brot d’hantavirus dels Andes, una soca amb capacitat de transmissió entre humans, ha estat detectat al creuer MV Hondius, generant una resposta sanitària internacional coordinada per l’OMS. L’incident ha causat diverses víctimes mortals i ha elevat a més de vuit el nombre de casos sospitosos i confirmats. Alguns pacients han estat evacuats prop de Cap Verd, mentre el vaixell es dirigeix a les Illes Canàries per a un desembarcament controlat i la repatriació dels passatgers. A Espanya, el Ministeri de Sanitat investiga un cas sospitós a Alacant, una dona que va compartir un vol amb una de les víctimes. Segons ha confirmat el secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla, els passatgers espanyols seran traslladats a l’hospital militar Gómez Ulla de Madrid per complir una quarantena obligatòria.

Un brot d’hantavirus al creuer MV Hondius ha provocat tres morts i ha activat una alerta internacional de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta malaltia vírica greu, transmesa per rosegadors i amb una mortalitat propera al 40%, no disposa de tractament antiviral efectiu. Mentre el vaixell es dirigeix a les Canàries per a l’evacuació del passatge, a Espanya ha sorgit un debat sobre l’obligatorietat de la quarantena, amb posicions divergents entre les ministres Mónica García i Margarita Robles. Les autoritats sanitàries, coordinades pel CCAES, han identificat i aïllat diversos contactes de risc, incloent-hi una dona catalana asimptomàtica i una altra a Alacant amb símptomes, ambdues passatgeres d’un vol compartit amb una de les víctimes. Els 14 espanyols a bord seran repatriats i aïllats a l’Hospital Militar Gómez Ulloa de Madrid.

La tensió a l’estret d’Ormuz ha escalat amb un intercanvi d’atacs entre l’Iran i els Estats Units, posant en perill la fràgil treva vigent. Els EUA afirmen haver destruït sis llanxes de la Guàrdia Revolucionària, mentre que Teheran els acusa d’haver matat cinc civils en vaixells de càrrega. L’enfrontament més recent va incloure el llançament de míssils iranians contra destructors nord-americans i el posterior bombardeig nord-americà de ports com Bandar Abbas. Malgrat la gravetat dels fets, el president Donald Trump ha minimitzat l’incident, qualificant-lo de “carícia”, i ha insistit que l’alto el foc i les negociacions de pau continuen. Paral·lelament, ha llançat el “Projecte Llibertat” per assegurar la navegació a la zona. La Unió Europea ha condemnat els atacs iranians als Emirats Àrabs Units i Oman i es prepara per una possible escassetat de querosè.