CaixaBank ha anunciat uns beneficis de 2.951 milions d’euros durant el primer semestre de 2025, un 10,3% més que en el mateix període de l’any anterior. Aquest creixement s’atribueix a la distribució lineal de l’impost sobre la banca durant tot l’any, en contrast amb l’aplicació concentrada al primer trimestre de 2024. Malgrat la caiguda del 5,2% en el marge d’interessos, deguda a la reducció dels tipus d’interès, els ingressos per serveis van augmentar un 5,4%, arribant als 2.581 milions d’euros. Aquest increment es va veure impulsat pels serveis de gestió patrimonial, que van registrar 973 milions d’euros. El benefici del segon trimestre va ser de 1.482 milions d’euros, un 0,8% superior al de l’any anterior, si bé un 11,3% inferior si es descompta l’efecte de l’impost a la banca. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, va destacar el creixement del volum de negoci, la robustesa del banc i la reducció dels saldos dubtosos. Gortázar va descartar noves adquisicions i va emfatitzar la importància de trobar consensos per abordar el problema de l’habitatge a Espanya, allunyant-lo del “populisme” i fomentant la col·laboració público-privada. La ràtio de morositat va baixar al 2,3% i la rendibilitat ROE va millorar fins al 15,7%. L’entitat va registrar un creixement en la nova producció de crèdit, especialment en hipoteques, i un augment dels recursos de clients. El volum de negoci va superar el bilió d’euros.

El cartell de la Mercè 2025, dissenyat per Lluís Danés, ha generat polèmica. L’Arquebisbat de Barcelona l’ha criticat durament, considerant-lo “irreverent” i una “ridiculització” de la Mare de Déu, argumentant que utilitza elements religiosos de manera inapropiada i ofèn els sentiments dels creients. El Partit Popular, amb Daniel Sirera al capdavant, s’ha sumat a les crítiques, qualificant el cartell de “caricatura” i una “falta de respecte”. L’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Jaume Collboni, ha defensat la llibertat creativa de l’artista i ha negat qualsevol inspiració religiosa, recolzant-se en l’explicació de Danés que descriu el cartell com una obra “poètica, inclusiva i festiva”. En un altre ordre de coses, l’actriu Emma Vilarasau serà la pregonera de la Mercè 2025. Inicialment reticent, Vilarasau ha acceptat finalment la proposta, il·lusionada per la dedicació de la festa a les arts escèniques, destacant el seu fort vincle professional amb Barcelona.

El Tribunal Suprem ha confirmat el processament del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets. La Sala d’Apel·lació ha desestimat els recursos presentats per la Fiscalia i la defensa de García Ortiz, obrint així la via al judici. L’acusació es relaciona amb la filtració d’un correu electrònic en què Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, admetia delictes fiscals. La decisió arriba després que el Suprem assumís la investigació, que inicialment es va dur a terme al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. S’investiguen possibles filtracions a la premsa sobre les diligències contra González Amador. Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet d’Ayuso, va admetre haver difós el correu. El PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha demanat la dimissió immediata de García Ortiz, argumentant que algú processat no pot perseguir delictes. El govern espanyol, en canvi, manté el seu suport al fiscal general. Jutges, fiscals i juristes consultats consideren la situació una “anomalia” d’envergadura i apunten a la dimissió com a única sortida, tot i que García Ortiz defensa la seva innocència. El Govern no pot destituir-lo, però alguns experts plantegen l’aplicació extensiva d’un article de l’Estatut fiscal que preveu el cessament per “incompliment greu”. La decisió del Suprem obre una nova oportunitat per a la reflexió de García Ortiz, segons fonts jurídiques, per evitar l’impacte institucional del judici.

L’expresident colombià Álvaro Uribe ha estat declarat culpable de suborn i frau processal per una jutgessa de Bogotà. La sentència conclou que Uribe va pressionar testimonis per evitar ser vinculat a grups paramilitars i va intentar manipular-los per implicar el senador Iván Cepeda en activitats il·legals. Aquesta decisió judicial, la primera contra un expresident colombià, podria comportar una pena de presó d’entre quatre i vuit anys per a Uribe, qui va governar Colòmbia del 2002 al 2010. La defensa d’Uribe, que sempre ha negat les acusacions i al·lega persecució política, ha anunciat que apel·larà la sentència, allargant el procés legal. La decisió ha generat reaccions dividides a Colòmbia. Mentre alguns celebren la sentència com una victòria de la justícia, d’altres, inclosos els expresidents Iván Duque i Andrés Pastrana, han expressat el seu suport a Uribe. L’actual president, Gustavo Petro, ha demanat respecte per la decisió judicial i ha defensat el paper de Cepeda en el procés. El diari El Espectador ha qualificat la sentència de “moment històric”, destacant la transparència i el rigor del procés judicial.

Dues germanes, de 44 i 49 anys, han estat detingudes pels Mossos d’Esquadra a Barcelona per estafar 524.000 euros a una dona de 85 anys de la qual eren les cuidadores. L’estafa va començar el 2019, quan la víctima les va contractar. Tres anys després, la dona va atorgar poders notarials a una de les germanes, permetent-li accés il·limitat als seus comptes bancaris. Les germanes van transferir gradualment els diners a comptes a l’estranger i els van utilitzar per a despeses personals, com ara objectes de luxe i operacions estètiques valorades en 50.000 euros. La investigació va iniciar-se al juny, quan la víctima va descobrir que el seu compte estava a zero. El 23 de juliol, els Mossos van dur a terme una entrada i perquisició al domicili de les detingudes, que ara s’enfronten a acusacions d’apropiació indeguda i falsificació documental. Aquest cas s’emmarca en un context d’augment de les estafes, on els Mossos d’Esquadra recomanen precaució amb enllaços sospitosos, sol·licituds de dades bancàries i persones desconegudes que ofereixen ajuda al carrer.

Dos casos separats però igualment controvertits sacsegen l’esfera política i judicial espanyola. D’una banda, la Sala de Recursos del Tribunal Suprem ha decidit mantenir a presó a Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, malgrat la falta de proves concretes que el vinculin a la presumpta banda criminal de Koldo García i José Luis Ábalos. La defensa de Cerdán qüestiona la validesa dels àudios presentats com a prova, argumentant que són de baixa qualitat i no s’identifiquen els interlocutors. L’advocat Jacobo Teijelo denuncia la “falsa aparença” creada per la confirmació de la presó sense una verificació adequada de les proves. D’altra banda, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, està a un pas de judici per un presumpte delicte de revelació de secrets. La sala d’apel·lació del Tribunal Suprem ha avalat el processament de García Ortiz per la filtració d’un correu de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta madrilenya. El magistrat Ángel Hurtado considera provat que García Ortiz va enviar a la Cadena Ser informació confidencial sobre dos fraus fiscals. Malgrat les peticions de dimissió del PP, encapçalat per Alberto Núñez Feijóo, Pedro Sánchez i el govern espanyol mantenen el seu suport a García Ortiz. Aquest cas podria convertir García Ortiz en el primer fiscal general de l’Estat a seure al banc dels acusats.

L’any 2020, al carrer Joaquim Costa del Raval de Barcelona, un home va ser víctima d’una agressió que Irídia qualifica d’homòfoba per part de dos agents dels Mossos d’Esquadra de paisà. Segons l’acusació, els agents van propinar un cop de puny a la cara i cops de porra a la víctima, a més d’insultar-lo amb expressions homòfobes. La víctima, Gustavo, va patir lesions físiques i psicològiques que van requerir més d’un any de tractament. Irídia ha presentat una acusació a l’Audiència de Barcelona per delictes de lesions i tortures, o alternativament contra la integritat moral, amb agreujant per discriminació d’orientació sexual, i demana sis anys de presó i 12 d’inhabilitació per a cada agent, a més de 17.000 euros d’indemnització a la Generalitat. L’organització denuncia que els agents no es van identificar, i que la víctima inicialment va confondre l’incident amb un robatori. Irídia i la víctima lamenten la falta d’investigació interna per part dels Mossos d’Esquadra i la inacció del Ministeri Fiscal, que considera que no hi ha hagut delicte, deixant tot el pes de la denúncia en la víctima i les organitzacions de drets humans. La víctima ha decidit fer pública la seva experiència, tot i la dificultat emocional, per denunciar la violència institucional que pateix el col·lectiu LGTBIQ+.

Després de cinc dies d’intensos combats a la frontera entre Tailàndia i Cambodja, que van resultar en 35 morts (22 tailandesos i 13 cambodjans, incloent-hi civils i militars) i el desplaçament de 291.000 persones, els dos països han acordat un alto el foc “immediat i sense condicions”. L’acord, mediat pel primer ministre de Malàisia, Anwar Ibrahim, en el seu paper com a president de l’ASEAN, es va assolir durant una reunió entre el primer ministre tailandès en funcions, Phumtham Wechayachai, i el seu homòleg cambodjà, Hun Manet. L’alto el foc busca restaurar la pau i la seguretat a la zona fronterera, especialment al voltant del disputat temple de Prasat Ta Muen Thom, l’origen de la disputa. Es preveuen futures reunions bilaterals entre caps militars per consolidar l’acord. La mediació dels EUA, amb el president Donald Trump, i la participació de la Xina com a observador, van ser claus per a l’alto el foc. Aquest conflicte, que recorda els enfrontaments del 2008 al 2011 amb una trentena de morts, es va reactivar recentment després d’un incident amb mines terrestres que va ferir sis soldats tailandesos i la mort d’un soldat cambodjà en un intercanvi de trets. Ambdues parts s’havien acusat mútuament d’iniciar les hostilitats.

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona serà la seu dels XVIII Premis Gaudí, que tindran lloc el 8 de febrer de 2026. Aquesta gala, organitzada per l’Acadèmia del Cinema Català, premiarà les millors produccions cinematogràfiques catalanes estrenades durant el 2025. Es repartiran premis en 24 categories, que inclouen millor pel·lícula, millor documental, millor curtmetratge, i reconeixeran també els talents creatius i tècnics del sector. A més, es lliurarà el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter a una figura destacada del cinema català. El calendari dels premis començarà el 4 de novembre amb la presentació de les candidatures a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, on es farà pública la llista completa de pel·lícules inscrites. Posteriorment, el 16 de desembre, es coneixeran els nominats en un acte a la Pedrera. Com a novetat d’aquest any, s’amplien a cinc les nominacions a millor pel·lícula per donar més visibilitat a les produccions en català.

Tècnics del govern d’Aragó van accedir al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per iniciar l’aixecament fotogramètric de les pintures de Sixena, situades a les sales 16 i 17. Aquesta acció s’emmarca dins del compliment de la sentència judicial que obliga el museu a retornar les obres en un termini de set mesos. L’aixecament fotogramètric permetrà comparar l’estat actual de les pintures amb les del monestir de Sixena, el seu lloc d’origen. Els tècnics també revisaran la documentació sobre el tractament i conservació de les obres, i les condicions ambientals de les sales. L’accés dels tècnics va coincidir amb el dia de tancament del museu i es va produir enmig d’una protesta convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb la presència de figures com Laura Borràs i Lluís Llach, que volien impedir l’entrada dels tècnics. Malgrat la concentració d’una cinquantena de manifestants, els tècnics van accedir al museu per una altra porta. El president d’Aragó, Jorge Azcón, va acusar el president de la Generalitat, Salvador Illa, de mentir sobre la seva col·laboració en el trasllat, mentre que Illa va defensar la tasca del MNAC en la preservació de les pintures. Els tècnics aragonesos disposen de tres dies per a l’anàlisi, que inclou l’estudi dels sistemes d’ancoratge de les pintures.