Pedro Sánchez ha tancat un curs polític marcat per la dificultat, dos anys després de la seva ajustada victòria electoral del 23 de juliol de 2023. Malgrat haver aconseguit la investidura amb el suport de Junts, la seva escassa majoria parlamentària trontolla. El Congrés va rebutjar el decret antiapagades després de l’incident del 28 d’abril, amb vots en contra de PP, Vox, Junts, Podem i BNG, tres dels quals havien donat suport a la seva investidura. Aquest revés s’afegeix a la crisi interna generada pel cas Cerdán, que ha debilitat el PSOE i ha posat Sánchez en una situació incòmoda. Des de l’Uruguai, on es va reunir amb el president Yamandú Orsi i Lucía Topolanski, Sánchez va anunciar que tornarà a presentar el decret i va criticar els partits que el van rebutjar. A més, va mostrar el seu suport a l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur, especialment després dels aranzels anunciats per Donald Trump. Sánchez, que també va participar en el fòrum Democràcia Sempre amb líders llatinoamericans com Gabriel Boric, Luiz Inácio Lula da Silva i Gustavo Petro, afronta el repte de reconstruir la seva majoria parlamentària per a la segona meitat del mandat i complir el seu objectiu de governar fins al 2027.

Vuit joves, d’entre 17 i 28 anys, han estat detinguts pels Mossos d’Esquadra per la seva presumpta participació en actes vandàlics al metro de Barcelona, Renfe i FGC. Els detinguts estan acusats de danys i desordres públics en relació amb una macrofesta il·legal coneguda com a “Subway Party”, celebrada al gener del 2025. Durant aquesta festa, unes 170 persones van accedir sense autorització a les instal·lacions del metro, van realitzar pintades en combois i altres espais, van consumir substàncies estupefaents i van causar molèsties amb música a tot volum. Els actes vandàlics van provocar la interrupció del servei de metro i van causar danys valorats en 54.000 euros. Els participants van manipular els frens d’emergència dels trens per aturar-los i pintar-los. La investigació policial ha permès vincular els detinguts amb 17 accions similars comeses entre novembre del 2024 i juny del 2025, on utilitzaven el mateix mètode. Els Mossos d’Esquadra tenen identificades tres persones més i no descarten noves detencions. Els vuit detinguts acumulen un total de 49 antecedents policials.

25 municipis de quatre comarques tarragonines (Baix Camp, Baix Ebre, Priorat i Ribera d’Ebre) han entrat en fase 4 del Pla Alfa, el nivell màxim d’alerta per risc d’incendi forestal, a causa del fort vent de mestral i les altes temperatures. Aquesta mesura, implementada pels Agents Rurals, implica la prohibició d’accés a la serra de Cardó-el Boix i les muntanyes de Tivissa-Vandellòs. A més, s’han restringit les activitats a l’aire lliure, com ara acampades i excursions, que s’hauran de suspendre o traslladar a nuclis habitats. Les cases de colònies i campus esportius en zones forestals hauran de realitzar les seves activitats a l’interior d’edificis. També s’han suspès obres a les carreteres, la sega de marges i el transport de productes forestals en horari de tarda. Protecció Civil manté activada l’alerta del pla Infocat i demana extremar les precaucions. Els Bombers de la Generalitat han enviat reforços al delta de l’Ebre. S’ha reforçat la vigilància aèria i terrestre amb la participació d’ADF, GEPIF, voluntaris de Protecció Civil i cossos de seguretat. Es demana a la ciutadania evitar qualsevol activitat de risc en zones forestals.

Divendres a la nit, 54 menors marroquins no acompanyats van arribar a Ceuta nedant per les zones d’El Tarajal i Benzú, enmig d’un fort temporal. Malgrat l’onatge i les condicions adverses, els menors van aconseguir arribar a la costa, alguns requerint rescat per part de la Guàrdia Civil. Aquest grup se suma als 460 menors que ja es troben sota la tutela de l’administració ceutí, que només disposa de 132 places d’acollida. La Conselleria de Presidència i Governació va activar la Policia Local per localitzar altres possibles menors que haguessin entrat sense ser registrats. El Govern de Ceuta ha sol·licitat la intervenció urgent de l’Executiu espanyol davant la preocupació per la repetició d’aquestes arribades, especialment durant el mes d’agost, quan l’any passat van arribar més de 300 menors nedant. L’esperança està posada en el 28 d’agost, data anunciada per la ministra Sira Rego per a l’inici del procés de reubicació de 4.400 menors des de Ceuta i les Canàries a altres comunitats autònomes, tot i que hi ha dubtes sobre l’eficàcia i la rapidesa d’aquest procés.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat una visita a la Xina centrada en l’àmbit econòmic, educatiu i científic. Un dels esdeveniments més destacats ha estat l’anunci de la recuperació dels estudis de català a la Universitat de Llengües Estrangeres de Pequín. Gràcies a un conveni amb l’Institut Ramon Llull, es reprendrà el lectorat que va existir entre el 2015 i el 2019, interromput per la pandèmia. Aquest serà l’únic punt de docència universitària de català a la Xina, integrant-se a la xarxa de 130 universitats que ofereixen estudis de català a l’exterior. La professora Xiao Zhang ha destacat la importància d’aquests estudis per als alumnes xinesos que volen continuar la seva formació a Catalunya. A més, s’ha signat un acord de col·laboració entre el Sincrotró ALBA de Cerdanyola del Vallès i el High Energy Photon Source (HEPS) de Pequín, un sincrotró de quarta generació. Aquesta aliança permetrà al Sincrotró ALBA beneficiar-se de les tecnologies avançades del HEPS, impulsant la seva transició cap a la quarta generació prevista per al 2031, liderada per la directora Caterina Biscari. Aquest acord reforça la col·laboració científica entre Catalunya i la Xina, iniciada amb un compromís previ del govern espanyol. La visita d’Illa també ha inclòs una trobada amb representants de l’empresa catalana Roca, que compta amb tres fàbriques a la Xina, i amb l’ambaixador de la Unió Europea a la Xina, Jorge Toledo.

Una investigació se centra en Cristóbal Montoro i el seu despatx, Equipo Económico, per presumptament rebre 10 milions d’euros d’empreses energètiques, principalment Abengoa i Solaria, entre 2009 i 2015, a canvi de legislació favorable. Aquestes empreses van ser afectades per una reforma energètica del govern de Mariano Rajoy que les perjudicava amb una retallada de 1.700 milions d’euros. Malgrat la reforma impulsada pel ministre José Manuel Soria, Montoro, com a Ministre d’Hisenda, va assignar 2.200 milions d’euros per pal·liar l’impacte de la reforma en aquestes empreses. Els Mossos d’Esquadra investiguen si aquestes accions van constituir una xarxa d’influència per obtenir beneficis econòmics a canvi de modificacions legislatives. A més, s’investiga el repartiment de 22,8 milions d’euros entre els quatre socis d’Equipo Económico entre 2008 i 2017, període que inclou el retorn del PP a la Moncloa. Després de 2015, amb la publicació d’informacions qüestionant la vinculació de Montoro amb Equipo Económico, l’empresa va canviar de nom a Global Afteli i es va observar una disminució significativa en els ingressos de l’empresa i les seves filials.

Dos accidents mortals han sacsejat les carreteres catalanes durant la nit de divendres a dissabte, elevant la xifra de víctimes mortals a 86 enguany. El primer sinistre va tenir lloc a Badalona, a la C-31, al voltant de les 22:02h. Un motorista de 20 anys va perdre la vida després que la seva motocicleta caigués a la via en travessar un bassal d’aigua. L’acompanyant va resultar ferit lleu i va ser traslladat a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Els Mossos d’Esquadra i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) van atendre l’accident. Hores més tard, un altre accident fatal va ocórrer a Albesa, a la LV-9225. Un turisme amb cinc dones a bord va sortir de la via, resultant en la mort d’una de les ocupants. Tres de les passatgeres van patir ferides greus i una altra va resultar ferida lleu. Totes les ferides van ser traslladades a l’Hospital Arnau de Vilanova. Els Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat, i el SEM van intervenir en aquest segon sinistre. Les autoritats investiguen les causes d’ambdós accidents.

La fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, ha proposat la creació d’una “calculadora electrònica de la multireincidència” basada en intel·ligència artificial (IA). Aquesta eina ajudaria a determinar ràpidament si un detingut per furt compleix els requisits per anar a presó, és a dir, si té almenys tres condemnes fermes per furts que superin els 400 euros. L’objectiu és agilitzar els processos judicials i millorar la lluita contra la multireincidència, un problema que satura els jutjats i genera sensació d’impunitat. El Departament de Justícia ja estudia la proposta. Tot i això, jutges i advocats expressen dubtes sobre la seva eficàcia i la consideren una automatització més que no pas IA. Demanen garanties sobre la transparència, auditabilitat i revisió de l’algoritme, així com el respecte als drets dels acusats i la protecció de dades personals. A més, qüestionen si realment reduirà els temps de resolució dels casos, ja que el jutge continuarà tenint la decisió final. L’ús de la IA en la justícia es considera d’“alt risc” per la legislació europea, i la seva aplicació està condicionada. Mentrestant, el CGPJ ha acordat l’obertura de 34 nous jutjats a Catalunya el 2026, a més dels cinc ja pactats, per fer front a la saturació judicial. Pujal també ha reclamat actualitzar el Codi Penal per endurir les penes per frau elèctric en organitzacions criminals, robatori amb violència, i ocupacions, i agilitzar els judicis per delictes sexuals no greus.

Divendres a la nit, un home va ser abatut després d’irrompre a la comissaria de la Policia Local de Montornès del Vallès, armat amb una arma blanca. L’incident, que va tenir lloc al voltant de les 21:30, va resultar en un agent ferit per un tret, que posteriorment va ser traslladat a un centre hospitalari. Si bé inicialment es trobava en estat greu, no es tem per la seva vida. L’agressor, un jove d’entre 20 i 25 anys descrit com a “persona inestable”, va morir a l’acte. Els Mossos d’Esquadra, que estan al capdavant de la investigació, han descartat motivacions terroristes, apuntant a possibles problemes de salut mental de l’atacant. El SIP-FEPOL ha expressat el seu suport a l’agent que va disparar, destacant la seva professionalitat en una situació límit, i ha aprofitat per denunciar la manca de mesures de seguretat a les comissaries de policies locals a Catalunya. Demanen als ajuntaments i a la Generalitat un pla urgent per millorar les instal·lacions policials.

El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat el reconeixement de l’Estat de Palestina a l’Assemblea General de l’ONU al setembre. Aquesta decisió, presa enmig de la greu crisi humanitària a Gaza, busca pressionar Israel per aturar el conflicte i implementar un alto el foc immediat, alliberar ostatges israelians i proporcionar ajuda humanitària als gazians. Macron també ha destacat la necessitat de desmilitaritzar Hamàs i reconstruir Gaza. Aquesta mesura, principalment simbòlica, segueix la línia d’Espanya, Noruega i Irlanda, elevant a 147 els països que reconeixen Palestina. La decisió ha rebut el suport de l’Autoritat Nacional Palestina, Hamas, la Xina, Espanya i Itàlia, mentre que Israel i els Estats Units l’han criticada durament, qualificant-la de recompensa al terror. Netanyahu ha argumentat que un estat palestí en les condicions actuals esdevindria una plataforma per a l’aniquilació d’Israel. Malgrat les crítiques, Macron manté la tradició francesa de perfil propi en geopolítica, com ja va demostrar amb el genocidi armeni o el suport als kurds. França, Alemanya i el Regne Unit han fet una crida conjunta per un alto el foc immediat i la fi de la catàstrofe humanitària a Gaza, rebutjant una possible annexió israeliana de Cisjordània.