Un informe de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) revela una caiguda alarmant de l’autosuficiència alimentària a Catalunya. Actualment, només el 15% dels productes comercialitzats a Mercabarna provenen de Catalunya, una xifra dràsticament inferior al 53% registrat el 1988. Aquest descens coincideix amb una disminució de l’ocupació al sector primari, que ha passat del 19,3% a l'11,6% en el mateix període. Les importacions han augmentat, mentre que les exportacions representen ja el 35% del total a Mercabarna. L’estudi d’IDRA destaca que Catalunya ha reduït a la meitat la seva autosuficiència alimentària en els darrers 50 anys, amb gairebé el 60% dels aliments consumits provinents d’altres territoris. A més, s’ha observat un increment del 30% en el preu dels aliments en els últims cinc anys a l’Estat. Unió de Pagesos, tot i reconèixer la importància de la producció catalana de fruita dolça, ha expressat la seva preocupació per la situació. L’IDRA proposa mesures com el desenvolupament de nodes logístics descentralitzats, la promoció de la compra pública ecològica i de proximitat, i la implementació de clàusules ambientals i de circuit curt als contractes de Mercabarna per revertir aquesta tendència. També s’ha constatat un declivi dels mercats municipals, que actualment només representen el 12% de les compres, en contrast amb el 70% que representaven en el moment de la posada en marxa de Mercabarna. L’informe subratlla la necessitat d’una política alimentària que reguli l’impacte dels operadors privats i que permeti a Mercabarna, la principal infraestructura alimentària del sud d’Europa, esdevenir un actor clau en la transició cap a un sistema alimentari més sostenible.

Els Mossos d’Esquadra investiguen un grup de WhatsApp titulat “Meted a toda España” que compartia contingut sexual, pornogràfic i pedòfil, a més de missatges racistes i feixistes, entre alumnes de primer de secundària de l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia de Barcelona. La investigació va sorgir arran de la denúncia d’una mare, la filla de la qual, de 12 anys, va ser afegida al grup. El xat, amb aproximadament 400 membres, incloïa majoritàriament desconeguts pels alumnes. El director de l’escola, Àlex Losada de Torre, no descarta accions legals contra el creador del grup, que es creu extern al centre. Afortunadament, no s’han compartit noms ni imatges dels alumnes. Casos similars s’han denunciat a Extremadura, on la Guàrdia Civil investiga la difusió d’aquests grups entre menors. Ornela Brodatto, del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats de Barcelona, recomana el diàleg amb els joves i la revisió de la configuració de privacitat de WhatsApp per evitar l’exposició a aquest tipus de contingut.

Els Mossos d’Esquadra han desmantellat una complexa xarxa criminal dedicada al robatori, revenda i estafa relacionada amb telèfons mòbils a Barcelona. L’operació, emmarcada en el Pla Kanpai, ha resultat en la detenció de 20 persones, quatre de les quals en presó preventiva, i la recuperació de 1.022 dispositius, valorats en 400.000 euros. La xarxa operava amb diferents grups especialitzats: uns robaven els telèfons, altres els receptaven i els enviaven a l’estranger (principalment la Xina i el Marroc), i un tercer grup estafava les víctimes mitjançant missatges fraudulents per accedir a les seves dades bancàries vinculades als dispositius, acumulant 25.000 euros en estafes. Aquests missatges contenien enllaços que permetien als delinqüents accedir a les credencials dels telèfons i, posteriorment, a les targetes. Les compres fraudulentes es realitzaven en comerços locals còmplices. Entre els mòbils recuperats, 171 consten com a robats, majoritàriament a Catalunya, però també a altres ciutats com València, Sevilla i Alcoi, i fins i tot a Lisboa i Milà. L’inspector Lisard Hidalgo ha destacat la importància d’aquest cop policial, considerat el més important contra aquest tipus de xarxes a Catalunya. Els Mossos habilitaran un apartat web per facilitar la identificació i recuperació dels terminals.

La frontera entre Tailàndia i Cambodja ha estat escenari d’una escalada de violència en els darrers dies. Els enfrontaments, que van començar amb un intercanvi de trets, han evolucionat ràpidament amb l’ús de caces F-16, míssils, bombes i artilleria. Tailàndia ha informat de 18 morts i més de 138.000 desplaçats, mentre que Cambodja ha confirmat una víctima mortal i milers de desplaçats. Ambdós països s’acusen mútuament d’iniciar les hostilitats i de possibles crims de guerra. Bangkok afirma que les tropes cambodjanes van atacar primer una base militar tailandesa, mentre que Phnom Penh argumenta que només va respondre en defensa pròpia a incursions tailandeses. El temple de Preah Vihear, reclamat per ambdós països, ha estat afectat pels bombardejos. La comunitat internacional, incloent-hi els Estats Units, la Xina, la Unió Europea i l’ASEAN, ha expressat la seva preocupació i ha instat a la calma i al diàleg. Cambodja ha sol·licitat una reunió d’emergència del Consell de Seguretat de l’ONU. El primer ministre interí tailandès, Phumtham Wechayachai, ha advertit del risc d’una guerra oberta si la situació no es controla. Aquest conflicte s’emmarca en una llarga disputa territorial i tensions prèvies, incloent-hi incidents mortals en els mesos anteriors. La recent trucada telefònica entre la primera ministra tailandesa, Paetongtarn Shinawatra (actualment suspesa), i el líder cambodjà, Hun Sen, va ser criticada a Tailàndia i va contribuir a la tensió existent.

Laia Estrada ha dimitit com a diputada de la CUP al Parlament per “discrepàncies polítiques” internes, generant una crisi dins la formació. Estrada, que va ser cap de llista a les darreres eleccions i presidenta del grup parlamentari, va comunicar la seva decisió dimarts, i el relleu es farà efectiu al setembre. La CUP ha agraït la seva tasca, però ha mantingut silenci sobre les discrepàncies. Aquestes discrepàncies s’atribueixen a diferències en la manera de fer política, especialment a nivell parlamentari, com ara el pacte amb el Govern per regular els lloguers de temporada, liderat per Laure Vega. La dimissió d’Estrada evidencia la dificultat de la CUP per consolidar lideratges a llarg termini, una situació que politòlegs com Marc Sanjaume i Xavier Tomàs consideren “rara” a Europa. Aquest fenomen s’atribueix a la naturalesa assembleària del partit, on la militància té el poder de decisió, i a la seva base ideològica, que prioritza les idees sobre les figures individuals. La formació ha vist marxar altres líders com David Fernández, Dolors Sabater i Antonio Baños, i els seus resultats electorals s’han mantingut estables des del 2012, sense aconseguir créixer més enllà del seu votant fidel. El cas Inipro, destapat per Estrada durant la seva etapa com a regidora a l’Ajuntament de Tarragona, va marcar la seva trajectòria política abans del salt al Parlament. La sortida d’Estrada coincideix amb el desplegament del Procés de Garbí, un procés de refundació interna que busca, entre altres coses, una actualització comunicativa per connectar millor amb la base electoral. La CUP haurà de definir el seu rumb i la seva estratègia parlamentària en un context polític agitat i amb un moviment juvenil en hores baixes.

La Unió Europea i els Estats Units es troben en negociacions per rebaixar els aranzels imposats per Donald Trump. L’objectiu és reduir els aranzels generalitzats del 30% al 15%, un percentatge que inclouria el 4,8% ja existent en concepte de “nació més afavorida”. Aquesta rebaixa deixaria l’impacte en nivells similars a l’aranzel mínim del 10% actual sobre les exportacions europees, però no afectaria els aranzels del 50% sobre l’acer i l’alumini. La proposta està pendent de la confirmació de Trump, i si s’aprova, la UE tindria el mateix aranzel que el Japó. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, i Trump es reuniran a Escòcia per discutir les relacions comercials transatlàntiques. Mentrestant, la UE ha aprovat contramesures aranzelàries per valor de 93.000 milions d’euros, que s’aplicarien si les negociacions fracassen. Aquestes mesures inclouen un paquet de represàlies per 72.000 milions d’euros i una penalització del 25% sobre compres als EUA per 21.000 milions d’euros, en resposta als aranzels sobre l’acer i l’alumini. França defensa l’activació d’un “mecanisme anticoerció” contra grans tecnològiques nord-americanes si les negociacions no prosperen.

El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat el reconeixement de l’Estat de Palestina durant l’Assemblea General de l’ONU al setembre. En una carta dirigida al president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, Macron va expressar el compromís de França amb una pau duradora a l’Orient Mitjà i la necessitat de construir un Estat palestí viable i desmilitaritzat que reconegui plenament Israel. Aquesta decisió, segons Macron, s’emmarca en la cerca de la pau a la regió i la necessitat d’aturar la guerra a Gaza i atendre la seva població. Macron també va destacar la importància de la desmilitarització de Hamas per a la reconstrucció de Gaza. Aquest anunci s’ha produït abans d’una conferència a Nova York, presidida per França i l’Aràbia Saudita, que promou la solució dels dos estats. Israel, però, ha rebutjat la decisió. El viceprimer ministre israelià, Yariv Levin, la va qualificar de “taca en la història de França” i “una ajuda directa al terrorisme”, afirmant que la Terra d’Israel pertany al poble d’Israel. El ministre Amichai Chikli també va criticar durament la decisió.

Juana Rivas està sent investigada per l’Audiència de Granada per un presumpte delicte de sostracció de menors. L’Audiència ha admès parcialment el recurs presentat per Francesco Arcuri, exparella de Rivas i pare del fill menor, Daniel, d'11 anys. Arcuri acusa Rivas de no haver complert l’ordre judicial italiana que establia el retorn del nen a Itàlia, on resideix el pare i té la custòdia. Aquesta decisió arriba després d’una tensa jornada on el retorn de Daniel va ser posposat degut a la seva negativa a tornar amb el pare. Sira Rego, ministra de Joventut i Infància, va revelar l’existència d’un informe “demolidor” sobre la situació viscuda pel menor durant el punt de trobada. Paral·lelament, el fill gran de Rivas, Gabriel, ha presentat una querella contra Arcuri i la psicòloga present a la trobada, acusant-los de pressions i un “duríssim interrogatori” al menor. Amnistia Internacional ha demanat al ministre de Justícia, Félix Bolaños, que protegeixi Daniel. Aquest nou capítol se suma a la condemna prèvia de Rivas per sostracció de menors l’any 2017, pena que va ser rebaixada pel Tribunal Suprem i posteriorment indultada parcialment pel govern espanyol.

La jutgessa d’Osca, Rocío Pilar Vargas, ha emès una ordre d’execució definitiva per al retorn de les pintures murals de Sixena al monestir aragonès. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) té un termini de set mesos per complir la sentència del Tribunal Suprem. La jutgessa ha reconegut l’“especial complexitat” del trasllat, donant al museu l’opció de presentar un calendari alternatiu en deu dies. Aquest termini, però, s’allargarà fins a principis de setembre a causa del mes d’agost inhàbil. La resolució permet l’accés dels tècnics aragonesos a les sales del MNAC on es troben les pintures, amb les sales tancades al públic, per supervisar el procés. El MNAC haurà de facilitar també dades ambientals de les sales i documentació relacionada amb les obres. Tot i la petició del govern aragonès, la jutgessa ha desestimat, de moment, la imposició de multes per incompliment, però no descarta aplicar-les més endavant. El MNAC presentarà informes tècnics argumentant els riscos del trasllat, ja que consideren que el factor temps no els minimitza.

Durant el segon trimestre del 2025, Catalunya va superar el rècord de 3,9 milions de treballadors, amb un augment de 94.000 persones respecte al trimestre anterior, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest increment, el més gran de l’Estat espanyol, va coincidir amb l’inici de la temporada turística i va contribuir a una taxa d’atur del 8,11%, la més baixa des del 2008. Aquesta xifra representa una disminució de l’atur de 28.200 persones respecte al trimestre anterior i de 47.000 respecte al mateix període de l’any anterior. Tarragona també va experimentar un rècord d’ocupació amb 392.900 persones, un augment de 17.000 treballadors respecte al trimestre anterior. La taxa d’atur a Tarragona va baixar a l'11,43%, la més alta de Catalunya, però tot i així 1,44 punts inferior al primer trimestre. A nivell estatal, Espanya va superar els 22 milions de treballadors per primera vegada, amb una taxa d’atur del 10,29%, la més baixa des del 2008. Les Illes Balears van liderar la reducció de l’atur en termes relatius, mentre que Madrid va registrar el major descens en termes absoluts. La taxa d’atur juvenil a Catalunya va arribar al 18,09%, la tercera més baixa d’Espanya, darrere de les Illes Balears i Madrid.