La proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, presentada pel president de la Generalitat Salvador Illa, ha generat una forta oposició per part d’ERC i els Comuns, socis parlamentaris del govern. Ambdós partits han expressat el seu rebuig frontal al projecte, argumentant que perjudica els interessos de Catalunya i el medi ambient. L’allargament de la pista en 500 metres i l’augment previst de 20 milions de turistes són els principals punts de discòrdia. Elisenda Alamany, secretària general d’ERC, ha criticat la falta d’ambició nacional d’Illa i la seva dependència d’Aena. David Cid, portaveu dels Comuns, ha qualificat la proposta de “molt mala notícia”, destacant la preocupació per l’habitatge, la inversió en Rodalies i l’impacte negatiu en espais naturals. Tot i el rebuig, cap dels dos partits ha amenaçat amb trencar la relació amb el govern, però han advertit que la situació podria complicar la legislatura. A nivell local, els ajuntaments de Castelldefels i el Prat també han mostrat la seva oposició, mentre que Gavà, Sant Boi, Viladecans i Barcelona han donat suport a la proposta. L’alcaldessa del Prat, Alba Bou, ha criticat la reunió amb la consellera Sílvia Paneque per la manca d’informació i ha vaticinat una “cursa de fons” per aturar el projecte. Bou s’ha reunit amb Illa i ha reclamat més informació sobre el projecte, insistint en la seva oposició a l’ampliació.

Salvador Illa, president de la Generalitat, va expressar la seva “decepció” per l’escàndol de corrupció que implica l’exsecretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, però va reafirmar el seu suport a Pedro Sánchez i al govern central. Durant un acte del PSC, Illa va argumentar que l’obra de govern de Sánchez, especialment a Catalunya, justifica la seva continuïtat a la Moncloa i que res “entelarà” el seu full de serveis. Va demanar “perspectiva” davant el “soroll” mediàtic i va destacar els avenços del socialisme en els últims 40 anys. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, també va mostrar el seu suport a Sánchez i va advertir que “cap indigne” aturarà el progrés a Espanya, Catalunya i els ajuntaments catalans. La presumpta trama de cobrament de comissions, revelada per un informe de l’UCO, va forçar la dimissió de Cerdán. Malgrat la crisi, el PSC va exhibir la seva força municipal, celebrant els dos anys de governs locals i reafirmant el seu compromís amb la transformació de Catalunya. Marta Farrés i Sandra Guaita, alcaldesses de Sabadell i Reus respectivament, van destacar la importància de la política local i la “dignitat” del PSC. L’acte va servir també per commemorar els dos anys de les eleccions municipals i projectar la feina del partit cap al 2027.

Santos Cerdán, secretari d’organització del PSOE, ha dimitit arran de les revelacions d’un informe de la UCO que el vincula a una presumpta trama de cobrament de comissions juntament amb José Luis Ábalos i Koldo García. L’informe suggereix que Cerdán hauria rebut fins a 620.000 euros de forma irregular i que hauria pressionat per una tupinada en les primàries que van donar la victòria a Pedro Sánchez. Aquest escàndol ha generat una crisi dins del PSOE i ha posat Sánchez en una situació política delicada. Tot i les crítiques dels socis de govern, com Sumar, que consideren insuficients les explicacions de Sánchez, el Govern descarta tant eleccions anticipades com una qüestió de confiança. Óscar López i Félix Bolaños, ministres propers a Sánchez, han defensat la gestió del cas i han afirmat que la confiança parlamentària es demostra en les votacions. No obstant això, alguns ministres discrepen i creuen que una qüestió de confiança seria beneficiosa per reforçar la legislatura i recuperar la iniciativa política. El cas ha generat preocupació dins del PSOE, i López ha admès que Sánchez està “molt dolgut” per les converses “pèssimes” revelades per l’informe. El partit ha encarregat una auditoria externa per aclarir les sospites de finançament irregular. La relació de Cerdán amb Jordi Turull, de Junts, també s’ha vist afectada, tot i que Turull ha defensat la presumpció d’innocència de l’exsecretari d’organització socialista.

Les protestes contra les polítiques migratòries de Donald Trump s’han estès per diverses ciutats dels Estats Units, com ara Chicago, Nova York, Atlanta i Las Vegas, entre d’altres. El desplegament de la Guàrdia Nacional a Los Angeles per ordre de Trump ha agreujat la tensió amb el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, qui ha presentat una demanda contra el president, considerant la mesura il·legal. Newsom acusa Trump d’abús de poder i qualifica la situació com un moment perillós per a la democràcia. El fiscal general de Califòrnia, Rob Bonta, sol·licita l’anul·lació de l’acció presidencial. Aquest és el primer cop des del 1965 que un president desplega la Guàrdia Nacional sense el consentiment del governador. Trump ha criticat durament la gestió de Newsom i fins i tot ha insinuat la possibilitat d’arrestar-lo, seguint les declaracions de Tom Homan, conegut com el “Tsar de la Frontera”. L’alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, també s’oposa al desplegament militar i ha imposat un toc de queda nocturn a la ciutat per controlar les protestes. Mentre que a Texas, el governador republicà Greg Abbott ha sol·licitat el suport de la Guàrdia Nacional, alineant-se amb la postura de Trump.

La dimissió de Santos Cerdán, secretari d’Organització del PSOE, arran de la seva implicació en el cas Mediador, ha generat una crisi política que afecta el govern de Pedro Sánchez. Sánchez ha descartat un avançament electoral, afirmant que les eleccions se celebraran el 2027 i que té intenció de presentar-s’hi de nou. Malgrat escenificar gravetat i demanar disculpes, les mesures anunciades, com una auditoria interna del PSOE i una reestructuració de la direcció, s’han considerat insuficients. El PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha exigit la dimissió de Sánchez i l’ha acusat d’emparar la corrupció, però ha descartat presentar una moció de censura. Els socis del govern, com ERC i Junts, han expressat preocupació. Jordi Turull, secretari general de Junts, ha demanat una reunió urgent per valorar la viabilitat de la legislatura. ERC, a través d’Elisenda Alamany, ha advertit que si el cas de Cerdán no és aïllat i afecta el govern, Sánchez no podrà comptar amb el seu suport. Demanen una auditoria al Ministeri de Transports i més explicacions per part del president. Aquesta situació posa en risc l’estabilitat del govern i la continuïtat de projectes com la llei d’amnistia, l’oficialitat del català a Europa, la gestió de la immigració, el traspàs de Rodalies i la reforma del finançament.

El PSOE s’enfronta a una greu crisi arran de la dimissió de Santos Cerdán, exsecretari d’Organització, per la seva presumpta implicació en una trama de cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions d’obres públiques. L’informe de la UCO de la Guàrdia Civil revela converses entre Cerdán, José Luis Ábalos (el seu predecessor) i Koldo García, assessor d’Ábalos, que apunten a la gestió de cobraments irregulars entre 2018 i 2022. Aquest escàndol ha generat estupefacció i nervis al partit, que es troba en un moment delicat. Cerdán, figura clau en les negociacions amb Junts i persona de màxima confiança de Pedro Sánchez, ha estat citat a declarar davant el jutge el 25 de juny. Malgrat la pressió dels socis de govern, inclòs Sumar, que consideren insuficients les explicacions de Sánchez, el Govern central descarta tant una qüestió de confiança com un avançament electoral. El PSOE ha anunciat canvis en la direcció del partit i una auditoria externa per aclarir les sospites de finançament irregular. La situació planteja interrogants sobre el coneixement que Sánchez tenia dels tractes de Cerdán, Ábalos i García, i com afectarà aquest escàndol la seva imatge i la del partit de cara a les futures eleccions.

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha destapat un presumpte cas de corrupció que implica Santos Cerdán, exsecretari general del PSOE, i José Luis Ábalos, exministre de Transports. Els àudios interceptats suggereixen comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obres públiques, entre elles, la integració del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat adjudicada a Acciona. L’informe de la UCO, presentat al Tribunal Suprem, detalla converses entre Cerdán, Ábalos i Koldo García, un empresari, sobre el repartiment dels diners. Davant la gravetat dels fets, Pedro Sánchez ha demanat disculpes públiques i ha anunciat una auditoria externa al PSOE, però ha evitat parlar de dimissions. El PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, exigeix la dimissió de Sánchez i la convocatòria d’eleccions generals anticipades, argumentant que la responsabilitat última recau en el president. Aquesta situació ha generat una forta crisi política, amb l’oposició demanant explicacions i els socis de govern pressionant per aclarir els fets. El PP ha criticat la manca d’una compareixença directa de Sánchez davant la premsa i ha qüestionat la seva capacitat per continuar governant davant les sospites de corrupció que envolten el seu partit.

Israel ha llançat un atac a gran escala contra l’Iran, amb bombardejos a diversos punts del país, incloent instal·lacions nuclears, científiques i militars. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha justificat l’“ofensiva preventiva” com a necessària per impedir que l’Iran obtingui armes nuclears, afirmant que el país persa està “més a prop que mai” de desenvolupar-les. L’atac, anomenat “Lleó que s’alça”, ha provocat la mort d’alts comandaments iranians, com el general Hosein Salami, cap de la Guàrdia Revolucionària, i el general Mohamad Baqeri, cap de l’exèrcit, a més d’altres càrrecs militars i sis científics nuclears, entre ells Mohammad Mehdi Tehranchi i Fereydoon Abbasi. L’Iran ha respost amb el llançament de més de cent drons contra Israel i ha promès una “resposta contundent” a través del líder suprem, l’aiatol·là Alí Khamenei, qui ha advertit d’un “destí amarg i dolorós” per a Israel. Els Estats Units, tot i estar informats de l’acció, s’han desmarcat de l’ofensiva, qualificant-la de mesura unilateral per part d’Israel. El secretari d’estat nord-americà, Marco Rubio, ha reiterat la preocupació dels EUA per la seguretat de les seves bases militars a la zona. L’AIEA, tot i que no ha detectat augments de radiació, ha expressat la seva preocupació per l’atac a instal·lacions nuclears com la de Natanz, i ha ofert la seva assistència per avaluar la situació. Mentrestant, Israel ha declarat l’estat d’emergència i es prepara per a una possible guerra “prolongada”.

Els Mossos d’Esquadra van detenir a Barcelona el 5 de juny un jove de 19 anys presumptament implicat en un robatori violent i lesions. La investigació va iniciar el 2 de juny després de la denúncia del robatori d’un rellotge mitjançant una estrebada. El mateix dia, la Unitat Regional Operativa Polivalent (UROP) va identificar els presumptes autors. Tres dies després, es va detenir un dels sospitosos al seu domicili a Ciutat Vella i es va recuperar el rellotge robat. A més, es van trobar quatre rellotges més, sumant un valor total de 87.000 euros, juntament amb 3.500 euros en efectiu. El detingut, amb tres antecedents policials, va passar a disposició judicial el 7 de juny. L’altre autor, ja identificat, té una ordre de detenció pendent.

La dimissió de Santos Cerdán, secretari d’Organització del PSOE i mà dreta de Pedro Sánchez, ha provocat una crisi política a Espanya. Cerdán ha deixat tots els seus càrrecs, inclosa l’acta de diputat, després de la publicació d’un informe de la UCO que el vincula a una presumpta trama de comissions il·legals i a una possible manipulació de les primàries socialistes del 2014. Sánchez ha demanat disculpes i ha anunciat una auditoria externa als comptes del PSOE, però ha descartat avançar les eleccions. Alberto Núñez Feijóo (PP) ha exigit la convocatòria immediata d’eleccions i ha responsabilitzat directament Sánchez dels escàndols de corrupció. Yolanda Díaz (Sumar) ha reclamat un “nou marc de relacions” dins del govern. Junts ha demanat una reunió urgent amb Sánchez per valorar la “viabilitat” de la legislatura, mentre que ERC ha exigit que l’auditoria s’estengui al Ministeri de Transports. La preocupació s’ha estès a tot l’espectre polític, amb reaccions de Vox, Podem i el PNB. Malgrat la crisi, el CIS ha publicat un baròmetre que dóna la victòria al PSOE en unes hipotètiques eleccions.